menú principal

volver al programa provisional

X Coloquio Internacional de Geocrítica

DIEZ AÑOS DE CAMBIOS EN EL MUNDO, EN LA GEOGRAFÍA Y EN LAS CIENCIAS SOCIALES, 1999-2008

Barcelona, 26 - 30 de mayo de 2008
Universidad de Barcelona

 

CONFLICTES TERRITORIALS AL VOLTANT DEL PROCÉS D’IMPLANTACIÓ
DE CENTRALS EÒLIQUES A LES COMARQUES MERIDIONALS DE CATALUNYA

Sergi Saladié Gil
Grup d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics
Unitat Predepartamental de Geografia. Universitat Rovira i Virgili
sergi.saladie@urv.cat


 

Conflictes territorials al voltant del procés d’implantació de centrals eòliques a les comarques meridionals de Catalunya (Resum)

Tot i l’alt grau de consens social sobre la necessitat d’implantar energies alternatives per fer front als increments constants dels nivells de contaminació atmosfèrica i radioactiva, durant els darrers set anys ha estat present en el debat popular els diferents posicionaments i opinions davant la proliferació de diversos projectes per a la implantació de centrals eòliques en diversos indrets del territori català, especialment en les comarques del sud de Catalunya. Aquestes comarques, on hi ha instal·lades tres centrals nuclears, quatre grups de tèrmiques de cicle combinat, i 261 aerogeneradors, són les que tenen més propostes d’instal·lació de centrals eòliques, i han articulat a través de diversos moviments socials discursos de rebuig a l’actual model d’implantació eòlica. Els diversos intents de planificació eòlica de la Generalitat de Catalunya, no han aportat pràcticament cap solució als conflictes plantejats, en canvi, diversos processos encetats a nivell comarcal o local han intentat articular vies per a la resolució dels conflictes.

Paraules clau: central eòlica, energia elèctrica, conflictes socials, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona


Territorial conflicts against the implementation of wind power stations in the areas of the south of Catalonia (Abstract)

Despite de high level of social agreement on the necessity to implement alternative sources of energy in order to approach the constant increase of atmospheric and radioactive pollution levels, during the last seven years we have witnessed the different positions and views against the proliferation of several projects for the implementation of wind power stations in several settlements of the Catalan territory, specifically in the areas of the south of Catalonia, all arisen out of a popular debate. These regions, where three nuclear power stations are already installed, four groups de combined-cycle plants, and 261 wind-driven generators , are currently receiving more proposals for the installation of wind power stations. As a result, they have organised themselves into several social movements and have elaborated arguments rejecting the present wind-driven generators implementation model. Several attempts for a wind-power supply plan put forward by the Generalitat de Catalunya have hardly provided any solution to the above mentioned issues. Instead, several processes undertaken by local groups in these regions intend to develop channels to reach a settlement.

Key words: wind power stations, electrical power supply, social conflicts, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona


La present comunicació pretén incidir en l’anàlisi sobre la conflictivitat territorial existent a les comarques meridionals de Catalunya en relació al procés d’implantació de centrals eòliques, que està en marxa des de finals de la dècada de 1990.

Per comarques meridionals de Catalunya s’entén el conjunt de comarques que conformen les Terres de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta) i el Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat, i Tarragonès). Aquest conjunt representa un total de 6.301 km2, on un 45’1% és superfície forestal (2.844,1 km2.), un 41’2% són conreus (2.595 km2), un 6’1% és urbanitzat (384’4 km2), i un 7’6% (477 km2) està denudat. Les proporcions es mantenen bastant similars en els dos àmbits territorials, amb la l’única diferència del sòl urbanitzat, on al Camp de Tarragona representa un 9’8% (292’6 km2) i a les Terres de l’Ebre un 2’8% (91’8km2) (Generalitat de Catalunya 2008).

La població de les comarques meridionals (730.466 habitants el 2006) presenta grans diferències entre els dos àmbits territorials. Així, mentre les comarques que conformen el Camp de Tarragona, sumen 553.004 habitants i són les que han tingut un creixement demogràfic més intens (194.195 habitants en el període 1981-2006), les de Terres de l’Ebre en sumen 177.462, i presenten un creixement molt més moderat (23.221 habitants en el mateix període), i amb dues comarques (Terra Alta i Ribera d’Ebre) que han perdut població de manera gairebé continuada des del 1981 (la comarca del Priorat, al Camp de Tarragona, també ha perdut població entre 1981 i 2006) (Generalitat de Catalunya 2008).

La població d’aquest àmbit territorial treballa sobretot al sector serveis, amb un 64’2% dels afiliats a la Seguretat Social, un 17’7% de la població ho fa a la indústria, un 16’9% construcció, i un 1’2% agricultura, amb grans diferencies entre les comarques. Per exemple, per al cas dels treballadors en el sector agrícola, al conjunt de comarques del Camp de Tarragona representen un 0’8%, mentre que al conjunt de les Terres de l’Ebre n’és un 3% (Generalitat de Catalunya 2008).

La qüestió eòlica en particular i elèctrica en general. Algunes consideracions

Durant els darrers anys han estat presents en el debat ciutadà diferents posicionaments i opinions davant la proliferació de diversos projectes d’implantació de centrals eòliques en diversos indrets del territori català, especialment a les comarques del sud del Principat, que són les que tenen, a principis de 2008, més centrals eòliques construïdes (71’4 %), més propostes d’instal·lació amb autorització administrativa (50 %), i més propostes d’instal·lació en tramitació (54,2 %). Prèviament i paral·lelament a aquest debat social, motivat per l’aparició de les diverses iniciatives empresarials per instal·lar aquestes centrals, hi ha hagut la intenció per part de la Generalitat de Catalunya, d’establir un marc normatiu que en regulés la seva implantació[1].

Ara bé, hi ha unes quantes consideracions que caldria tenir en compte abans d’entrar plenament en l’objecte principal de la present comunicació. Fan referència sobretot a la problemàtica de l’energia elèctrica en la qual està immersa la societat catalana en particular i europea en general, i que ens fa dependents de les energies brutes i contaminants (a Catalunya aproximadament un 80% de l’energia elèctrica prové de les centrals nuclears i les centrals tèrmiques de carbó, gas, i gasoil) (Saladié 2008b, p. 3), i a la localització geogràfica de la majoria de projectes de producció elèctrica, entre altres qüestions [2].

D’on prové la conflictivitat al voltant de les centrals eòliques?

L’any 1998 la Generalitat de Catalunya va elaborar el Pla director de parcs eòlics 1997-2010. Els objectius del Pla eren fer una anàlisi per a implantar l’energia eòlica a Catalunya, definint els criteris de priorització dels projectes de centrals eòliques, i impulsar un increment de la potència instal·lada d'origen eòlic, pràcticament inexistent en aquells moments, ja que només existia, des de l’any 1991, un projecte experimental de 6 aerogeneradors de 100 kW c/u a Roses (Alt Empordà), i, des de 1994, la central eòlica de PEBESA a Tortosa (Baix Ebre) amb 27 molins de 150 kW c/u.

Aquell Pla identificava setanta-cinc emplaçaments tècnicament susceptibles d’aprofitament eòlic, capaços d’hostatjar 1.329 MW de potència elèctrica instal·lada. El 69% d’aquesta potència elèctrica s’hauria de localitzar, segons les estimacions del Pla, en espais naturals inclosos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN) (Generalitat de Catalunya 2002, p. 12). El Pla, més que regularitzar la implantació de l’energia eòlica, donava orientacions a les empreses promotores interessades en la construcció de centrals eòliques.

Des d’aquelles dates, poc a poc van començar a proliferar propostes per a la instal·lació de centrals eòliques arreu del territori català, especialment a les serralades meridionals. La majoria d’ajuntaments afectats van veure amb bons ulls les propostes d’instal·lació de centrals eòliques al seu territori, ja que les consideraven de gran ajut per contribuir al desenvolupament econòmic dels respectius municipis i per fixar població en el territori atenent a les expectatives laborals que es prometien. Grups ecologistes com el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC), van denunciar públicament moltes d’aquestes propostes de producció d’energia eòlica perquè les consideraven excessives i poc respectuoses amb els espais naturals on s'havien de localitzar (la Serra del Montsant, Pàndols i Cavalls o els ports de Tortosa- Beseit, entre altres espais d’interès natural) (Esteban i Tarroja 2004, p. 113).

Tanmateix també es van constituir diverses plataformes d’àmbit comarcal amb l’objectiu de preservar els valors naturals, culturals i paisatgístics dels espais naturals potencialment afectats per les instal·lacions, i obrir un debat social que promogués la implantació racional de l’energia eòlica. Aquestes plataformes d’àmbit comarcal es van unir al voltant de la Coordinadora de Plataformes Meridionals, que a més, rebutjaven la instal·lació de centrals tèrmiques de cicle combinat (com la de 1600 MW que ENRON volia construir a Mora la Nova, i que finalment va fer fallida, o la de 800 MW que gasNaturalSDG volia aixecar a l’Hospitalet de l’Infant i que finalment s’ha acabat posant en marxa), i s’oposaven al transvasament de l’Ebre (Esteban i Tarroja 2004, p. 113).

La manca de consens sobre les noves propostes per a la instal·lació de centrals eòliques va portar l’any 2000 a la Generalitat de Catalunya a elaborar una proposta de planificació que regulés més detalladament la matèria. El document anomenat Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica de Catalunya i mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya es va acabar coneixent popularment amb el nom de mapa eòlic, i feia una previsió del nombre d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica d’origen eòlic que serien necessàries per assolir el 2012 amb l’objectiu de produir el 12% de l’energia elèctrica amb fonts renovables. Per altra banda, classificava el territori català en tres zones diferents en funció de la capacitat d’assumir la instal·lació de centrals eòliques, segons les estimacions del potencial eòlic i dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics. Les zones incompatibles (zones vermelles) indicaven aquells territoris on no es podien instal·lar centrals eòliques (però no impedia fer-hi els vials d’accés ni les línies d’evacuació d’electricitat), les zones d’implantació condicionada (zones grogues) permetien la instal·lació de centrals eòliques amb avaluació d’impacte ambiental positiva, i, finalment, les zones compatibles (zones blanques) permetien la instal·lació de centrals eòliques sense cap mena de restricció.

El document, que cercava el consens entre els diferents agents implicats, va ser però rebutjat per les plataformes, les quals consideraven que el mapa eòlic permetria la instal·lació de centrals eòliques en espais d’alt valor natural, cultural o paisatgístic, o fins i tot dins de zones incloses al PEIN, a banda de no incorporar criteris de densitat ni de distribució territorial de la producció i de basar-se en estimacions d’aprofitament eòlic poc fiables. Aquest document va anar acompanyat de polèmica, en filtrar-se a l’opinió pública un document elaborat per tècnics del Departament de Medi Ambient per encàrrec del Govern de la Generalitat de Catalunya mateix, que era molt més restrictiu amb les possibles localitzacions i preservava la totalitat dels espais inclosos al PEIN, alhora que afirmava que amb les propostes de les empreses situades en espais amb baix interès natural, cultural o paisatgístic, es podia assolir el compromís del 12% d’energies renovables per al 2012.

En aquest context, el mes de març del 2001, el Parlament de Catalunya va rebutjar Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica de Catalunya i mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, instant el Govern a elaborar un nou document amb criteris de conservació.

El juny del 2002 es va aprovar la segona versió del Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya i mapa eòlic, que més tard es va traduir en el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, amb la previsió d’instal·lar per a l’any 2010 entre 1.000 i 1.500 MW (Generalitat de Catalunya 2002). Aquest pla és encara avui dia vigent, malgrat diversos anuncis de reformulació del mateix que han anat prometent els successius nous governs d’entesa a la Generalitat de Catalunya. Des de les plataformes es va tornar a rebutjar aquest pla, ja que consideraven que, tot i les millores proposades en matèria de protecció de determinats espais, encara quedaven àrees considerades compatibles pel pla que, segons les plataformes, necessitaven més protecció. A més, es denunciava que el nou pla no implicava retroactivitat pel que feia referència a les centrals eòliques que ja es trobaven en fase de tramitació, que no s’ajustaven a les noves consideracions, així com també es denunciava que el pla no considerés els criteris d’impacte paisatgístic o de massificació.

El mes de novembre de 2004, el Departament de Medi Ambient i Habitatge va presentar el Mapa de Recursos Eòlics de Catalunya (Generalitat de Catalunya 2004) que pretenia actualitzar l’atlas eòlic utilitzat fins aleshores per a l’elaboració dels successius plans eòlics, i fet amb dades recollides durant la dècada de 1980.

Aquest nou mapa de recursos eòlics sorgia, segons el mateix Departament de Medi Ambient i Habitatge, per la necessitat de disposar d’un mapa precís i de qualitat dels recursos eòlics existents a Catalunya. El mapa resultant, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya en col·laboració de l’empresa Meteosim SA, té una resolució espacial de 200 metres, recull registres eòlics del període 1980-2000, i mostra els recursos eòlics a 60 metres i a 80 metres per damunt del terra.

Els resultats d’aquest nou mapa de recursos eòlics són similars als obtinguts a l’anterior Atlas eòlic, marcant com a zones d’aprofitament eòlic els territoris d’influència de la Tramuntana, a l’Empordà, i el Mestral, a les Comarques Meridionals. Precisament aquesta qüestió ha estat discutida des de les plataformes territorials, en considerar que aquests mapes marquen les zones amb altes velocitats del vent, que sovint bufen de manera intermitent, i que no sempre aquestes altes velocitats són aprofitables per a la producció d’electricitat. En aquest sentit, totes les turbines existents en el mercat tenen com a llindar màxim de funcionament una velocitat de 25 m/s, quan per motius de seguretat i de manteniment, els aerogeneradors són aturats. Així mateix, els propis fabricants de turbines afirmen que per a un òptim aprofitament eòlic les millors zones són les que tenen uns vents constants, i que presentin el mínim de ràfegues possibles. En el mateix sentit, s’ha de considerar que durant els episodis de Mestral i Tramuntana, que són els que influeixen en els resultats de les zones eòliques aprofitables que mostra el mapa de recursos eòlics, es freqüent que les velocitats de 25 m/s siguin superades àmpliament. Així doncs, des de les plataformes territorials es creu que aquest mapa s’utilitza de manera tendenciosa per dirigir, des de la Generalitat de Catalunya, a les empreses eòliques cap aquests territoris, així com per justificar davant l’opinió pública que les centrals eòliques han d’anar en aquests territoris perquè és “on fa vent”.

En el sentit que apunten les plataformes territorials, cal tenir en compte que estudis preliminars independents en matèria de recursos eòlics a Catalunya (Corbalán, A.; Ferré, J.; i Godia, E.; 2005), indicarien que no es suficient calcular només les velocitats mitjanes anuals del vent, sinó que cal considerar també la rugositat dels terrenys, els vents dominants, les ràfegues, la densitat de l’aire, temperatura, entre altres paràmetres. Alguns resultats preliminars d’aquest estudi indicarien que zones que el mapa de recursos eòlics considera amb baix, o inclús nul, aprofitament eòlic, com el sector central de la Serralada Litoral Catalana (estació meteorològica de l’Observatori Fabra, a Collserola), tenen un millor aprofitament energètic de la força del vent que altres zones que el mapa de recursos eòlics mostra amb aprofitaments òptims (estació meteorològica de El Perelló, al Baix Ebre). (quadre 1).

Aquest estudi preliminar es veuria reforçat per l’existència de diversos projectes autoritzats per la Generalitat de Catalunya, i per tant amb justificació de recurs eòlic suficient tal i com marca el Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, que s’ubicarien en zones on el mapa de recursos eòlics determina un baix rendiment elèctric del recurs eòlic (per sota dels 5 m/s de mitjana anual). Aquest és el cas dels projectes de centrals eòliques de Pinós i la Torregassa, al Solsonès, o del projecte de Moià (Moianès-Bages).

Quadre 1
Energia elèctrica produïda per l’energia eòlica
en diversos emplaçaments de Catalunya. 1999-2005

Estació

Energia produïda Kwh/m²/any

Energia produïda Kwh/any

BARCELONA

789

3.212.172

EL PERELLO

728

2.962.337

MARGALEF

228

927.961

ROSES

219

892.270

JUNEDA

193

785.198

Font: elaboració pròpia a partir de Corbalán, A.; Ferré, J.; i Godia, E. (2005)

Les dades sobre el nombre de projectes de centrals eòliques i la seva distribució territorial a Catalunya

A Catalunya, a principis de 2008, hi havia instal·lades nou centrals eòliques (quadre 2), de les quals 10 (71’4%) estan implantades a les Comarques Meridionals, 2 (14’3%) a les Comarques de Ponent, i 2 més (14’3%) a les comarques de la demarcació de Barcelona. Aquestes deu centrals representen 342’4 MW de potència eòlica instal·lada i 371 aerogeneradors, dels que 177’2MW (51’8%) i 261 aerogeneradors (70’4%) estan instal·lats a les comarques meridionals. (quadre 3).

Quadre 2
Centrals eòliques en funcionament a Catalunya (febrer 2008)


Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Medi
Ambient i Habitatge (www.gencat.cat/mediamb), Eoliccat (www.eoliccat.net), DOGC (www.gencat.net/diari)

Quadre 3
Centrals eòliques en funcionament a Catalunya. Per demarcacions. Nombre,
Potència i Aerogeneradors (febrer 2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Medi Ambient i Habitatge (www.gencat.cat/mediamb), Eoliccat (www.eoliccat.net), DOGC (www.gencat.net/diari)

Són, però, nombrosos els projectes de centrals eòliques que a Catalunya han iniciat els tràmits administratius en aquests darrers anys. En aquest sentit, segons Eoliccat, l'Associació Eòlica de Catalunya, a principis de 2008 hi havia cinquanta centrals eòliques amb autorització administrativa que sumaven 1.507’8 MW de potència eòlica i 918 aerogeneradors, i vint-i-quatre projectes de centrals eòliques en tramitació, que sumaven 715’87 MW de potència elèctrica i 352 aerogeneradors. (EOLICCAT 2008)

Segons aquestes dades (quadre 4), a Catalunya hi hauria un total de setanta-quatre projectes, amb una potència elèctrica instal·lada de 2.223’67 MW i 1270 aerogeneradors. A l’àmbit de les comarques meridionals hi correspondrien trenta-vuit projectes (51’4%), amb un total de 1198’45 MW (53’9%) i 947 aerogeneradors (54%).

Quadre 4
Projectes de centrals eòliques amb autorització administrativa i en tràmit a Catalunya.
Per demarcacions. Nombre, Potència i Aerogeneradors (febrer 2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Medi Ambient i Habitatge (www.gencat.cat/mediamb), Eoliccat (www.eoliccat.net), DOGC (www.gencat.net/diari)

En el cas dels projectes amb autorització administrativa (quadre 5), a les comarques meridionals aquests representen vint-i-cinc projectes (50%), 760’98 MW de potència elèctrica instal·lada (50’5%), i 478 aerogeneradors (52’1%).

Quadre 5
Projectes de centrals eòliques amb autorització administrativa a Catalunya.
Per demarcacions. Nombre, Potència i Aerogeneradors (febrer 2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Medi Ambient i Habitatge (www.gencat.cat/mediamb), Eoliccat (www.eoliccat.net), DOGC (www.gencat.net/diari)

Pel que respecta als projectes en tramitació (quadre 6), a les comarques meridionals aquests representen tretze projectes (54’2%), 437’47 MW de potència elèctrica instal·lada (61’1%), i 212 aerogeneradors (60’2%).

Quadre 6
Projectes de centrals eòliques en tramitació a Catalunya.
Per demarcacions. Nombre, Potència i Aerogeneradors (febrer 2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Medi Ambient i Habitatge (www.gencat.cat/mediamb), Eoliccat (www.eoliccat.net), DOGC (www.gencat.net/diari)


Quina és la situació actual en relació a les centrals eòliques a les comarques meridionals?

Com s’ha dit, les comarques meridionals concentren la major part de les centrals eòliques actualment en funcionament. La més antiga, la de Pebesa (Tortosa, Baix Ebre) és va posar en funcionament l’any 1995 a mode de projecte experimental. No va ser, però, fins al 1998-1999 quan, amb la posada en marxa de la central eòlica de Trucafort (a cavall de les comarques del Priorat i el Baix Camp), es va iniciar l’autèntic cicle d’implantació de centrals eòliques en aquestes comarques quan, des d’aleshores, pràcticament cada any s’ha posat en marxa una nova central eòlica.

Exceptuant les centrals eòliques Colladetes I i II (El Perelló, Baix Ebre), i la de Les Comes (Vilalba dels Arcs, Terra Alta) situades a la capçalera de la Plana del Burgar i a l’altiplà de la Terra Alta, que tenen un impacte visual moderat, la resta de centrals eòliques es situen a la carena de les serres del Pradell-l’Argentera (Trucafort), al voltant del Coll de la Teixeta (Mas de la Potra i Collet dels Feixos), al límit meridional de l’espai d’interès natural de les Serres de Cardó-el Boix (Pebesa, Ecovent i Terranova Energy), i a la Serra de Llaberia (El Motarro). Així doncs, es detecta un patró general d’implantació d’aquests projectes, que no és altre que la ubicació en zones careneres situades just al límit, o a l’interior, d’espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). La majoria dels projectes destaquen pel seu elevat impacte visual i processos d’erosió considerables.

En aquest sentit, destaquen la central eòlica de Trucafort amb 91 aerogeneradors, situada al cor de la serra de Pradell-l’Argentera i al límit de l’EIN Serra de l’Argentera; el conjunt de centrals eòliques del Coll de l’Alba (Pebesa, Ecovent i Tortosa), amb 87 aerogeneradors, al límit de l’EIN Serres de Cardó-el Boix; la central eòlica del Motarro, amb dos aerogeneradors, situada dins l’EIN de la Serra de Llaberia; o la del Collet dels Feixos, al municipi de Duesaigües, que amb la ubicació de sis aerogeneradors ha comportat l’obertura de diversos vials d’accés provocant processos d’erosió severs així com un considerable impacte visual.

Si bé els primers projectes de centrals eòliques no van despertar excessiva oposició social, en contemplar-se com fenòmens singulars i aïllats (centrals de Colladetes al Perelló, o Trucafort a Pradell-l’Argentera), o inclús més o menys ben integrats paisatgísticament (només en el cas de Colladetes al Perelló), poc a poc es va a anar creant un moviment crític amb el procés d’implantació de centrals eòliques. Un moviment que no s’oposava a l’energia eòlica en sí, sinó als impactes que sobre el medi podrien tenir determinats projectes, ja sigui per la ubicació en indrets d’especial vàlua ecològica, històrica i/o paisatgística, o per la massificació que representaven la concatenació territorial de diversos projectes que es tramitaven independentment.

Dels projectes existents en l’actualitat, els que van despertar més oposició entre els sectors ecologistes i les plataformes territorials, van ser les del Coll de l’Alba (Ecovent i Tortosa), al municipi de Tortosa, i la del Collet dels Feixos, a Duesaigües, ja que es considerava que els respectius indrets no eren els idonis per la seva elevada fragilitat ambiental i per l’elevat impacte visual que ocasionarien els aerogeneradors en un ampli sector de territori.

De les actuals propostes d’instal·lació, en diferents fases de tramitació, les que presenten un grau més alt de conflictivitat territorial són les que es localitzen a les comarques del Priorat i a la Terra Alta.

a) L’Acord eòlic comarcal del Priorat

Al Priorat i al conjunt de serralades que comparteixen amb la comarca del Baix Camp, a principis de segle hi havia una acumulació de projectes que suposarien més de 400MW de potència elèctrica instal·lada (uns 300 aerogeneradors). Com s’ha dit, aquestes comarques ja comptaven des de 1999 amb la instal·lació de la central eòlica de Trucafort (91 aerogeneradors).

A partir de la constatació de l’impacte paisatgístic d’aquesta central eòlica i davant l’allau de propostes que hi havia per instal·lar més aerogeneradors, diversos agents polítics, econòmics i socials de la comarca del Priorat van signar l’any 2001 l’Acord comarcal per al desenvolupament de l’energia eòlica al Priorat, que comportava l’acceptació de dues centrals eòliques més d’un màxim de 50 aerogeneradors a la zona de Cabacés, La Bisbal de Falset i Margalef (Plataforma per la Defensa...2001). Aquest acord fou signat per la totalitat dels grups polítics representats al Consell Comarcal (Partit dels Socialistes de Catalunya, Convergència i Unió i independents-FIC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), sis ajuntaments, les Denominacions d'Origen DOQ Priorat i DO Montsant, l'Associació de Cases de Pagès del Priorat, la Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, i altres entitats cíviques de la comarca com ara les dues denominacions d’origen, DOQ Priorat i DO Montsant (Esteban i Tarroja2004). Aquest acord pretenia trobar el punt d’equilibri entre el desenvolupament de l'energia eòlica i una economia basada en el respecte als valors naturals, culturals i paisatgístics.

Aquest acord, que no té validesa jurídica ni influència sobre el planejament sectorial de l’energia eòlica, va representar un exercici de concertació i acord entre diversos agents, sectors i sensibilitats, malgrat l’evolució política que anat enterrant o desenterrant l’acord segons els moments. L’actual equip de govern del Consell Comarcal del Priorat (PSC-CiU), així com la majoria dels ajuntaments governats per Convergència i Unió, resta importància a l’Acord i no el reconeix com a instrument vàlid per al procés d’implantació de centrals eòliques a la comarca (Tarroja 2005, p. 145 i 146).

Sigui com sigui, el que si s’ha detectat a la comarca és un canvi d’escenari significatiu. Si al principis de segle hi havia sobre la taula la proposta per instal·lar uns 300 aerogeneradors, inclús a la serra del Montsant, actualment a la comarca només hi ha 4 projectes en procés de tramitació (uns 151 MW de potència elèctrica instal·lada i uns 80 aerogeneradors), la declaració del Montsant com a Parc Natural, la realització de la Carta de Paisatge del Priorat (actualment aprovada en la seva fase de diagnosi i en negociació de la fase de normativa), així com la constatació de la necessitat de realitzar un Pla Director Urbanístic comarcal, o l’impuls per a la declaració de la comarca Patrimoni de la Humanitat com a Paisatge Cultural.

S’aprecia doncs una certa influència de la mobilització ciutadana en el procés d’implantació de centrals eòliques a la comarca, en disminuir la massificació eòlica i la salvaguarda de determinats espais amb valors naturals, culturals i/o paisatgístics. A la vegada, aquests processos de conflicte territorial aporten nous elements que enriqueixen el discurs territorial, que es concreten en figures de protecció i gestió del patrimoni natural (Parc Natural del Montsant) o instruments d’ordenació paisatgística i territorial (Carta de Paisatge, Pla Director Urbanístic, Patrimoni de la Humanitat).

Malgrat tot, aquestes tensions territorials no han assolit, a dia d’avui, un punt estable de concertació territorial, ni totes les propostes d’acord i consens han quedat plasmades en cap instrument de planejament territorial o sectorial. Així doncs, continuen sobre la taula l’execució de diversos projectes considerats conflictius pels impactes ambientals i paisatgístics que podrien comportar, no s’ha arribat a una situació de desbloqueig de l’Acord Comarcal, la Carta de Paisatge és troba encallada, i la propostes de declaració de Paisatge Cultural i de realització d’un Pla Director Urbanístic encara es troben en fases preliminars.

b) La Terra Alta, de la massificació a les consultes populars

En el cas de la Terra Alta hi havia, a principis de segle, propostes per instal·lar el 40% (564’25 MW) de les centrals eòliques de Catalunya. Hi havia uns projectes controvertits, que preveien la construcció de centrals eòliques al massís dels Ports i a les serres de Pàndols i Cavalls. Mentre la majoria d’alcaldes implicats defensaven els projectes com a font d’ingressos i com a eina per al desenvolupament de la comarca, les entitats ecologistes, com el Grup per a l’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC) i la Plataforma per a la Protecció del Patrimoni Natural, Històric i Paisatgístic de la Terra Alta en denunciaven els impactes ambientals i l’excessiva concentració de centrals a la zona.

Els principals arguments de la plataforma eren la necessitat de preservar el paisatge, la contradicció que suposava el fet que el Govern de la Generalitat permetés la instal·lació de centrals eòliques en espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i els impactes negatius que aquestes instal·lacions podrien ocasionar en la promoció dels vins de la comarca. A aquests posicionaments de la plataforma, s’hi va sumar el grup Workshop on European Battlefields Ebre 1938 (WEBE-38) que estava fent un estudi del patrimoni de la Batalla de l’Ebre a les comarques de l’Ebre. Aquest grup rebutjava la instal·lació de centrals eòliques tant en zones del PEIN, com en els llocs històrics on havia tingut lloc la batalla, i reclamava la protecció efectiva d’aquests espais (Esteban i Tarroja 2004, p. 120)

Les pressions d’aquests grups van provocar que el Decret regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya i Mapa eòlic (juny del 2002), convertit més tard en el Pla territorial sectorial de la implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, descartés diversos dels projectes previstos perquè s'havien de construir en una zona incompatible, pels seus valors naturals, amb la instal·lació de centrals eòliques. En la mateixa línia, el 2003 es van reconèixer els valors naturals i paisatgístics del Massís dels Ports que va ser declarat Parc Natural.

Malgrat aquestes consideracions, el conflicte eòlic a la comarca no va disminuir, ja que es mantenien determinats projectes en àrees que el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre considerava com a connectors ecològics (cas de les centrals eòliques projectades al municipi de Prat de Comte). Per altra banda, van començar a aparèixer noves propostes a l’altiplà de la Terra Alta, des de la Fatarella a Horta de Sant Joan, al llarg de 30 km., uns 300 MW i uns 200 aerogeneradors, fet que va ser considerat per part de la plataforma de la Terra Alta com un escenari de massificació eòlica, i va obrir un nou front reivindicatiu. Es demanava una revisió de les densitats d’aerogeneradors, ja que s’entenia que l’execució de tots els projectes suposaria una alteració profunda del paisatge i posaria en risc la comercialització dels vins de la comarca, cada cop més associada a la qualitat paisatgística dels territoris productors.

Per altra banda, des de la majoria d’ajuntaments implicats, la implantació de les centrals eòliques era entesa com un camí cap al desenvolupament de la comarca, com una font d’ingressos per als municipis i com una oportunitat per a crear llocs de treball. A més, afirmaven que es tractava d’una energia neta i no contaminant, compatible amb l’agricultura, i que, amb el temps, els habitants de la comarca acabarien considerant els aerogeneradors com un element més del paisatge. També asseguraven que la instal·lació de centrals eòliques permetria millorar la xarxa elèctrica de la Terra Alta. Aquest era el posicionament dels alcaldes del Prat de Comte, el Pinell de Brai, Bot i Arnes (tots quatre de Convergència i Unió) i també el parer del de Vilalba dels Arcs (d’Unió per la Terra Alta (UPTA) (Esteban i Tarroja 2004, p. 121).

Sigui com sigui, malgrat la retirada de projectes situats en espais d’interès natural i el reconeixement dels valors d’aquests espais (declaració del Parc Natural dels Ports l’any 2003), la comarca no ha vist resolts els aspectes de massificació eòlica que es produirien a l’altiplà de la Terra Alta, i l’afectació de determinats projectes en àrees de connexió biològica situades entre el Parc Natural dels Ports i l’Espai d’Interès Natural de les Serres de Pàndols-Cavalls. A diferència de la comarca del Priorat, que si ha avançat en alguns aspectes de valorització territorial, a la Terra Alta hi manca una certa cohesió entre els diferents sectors socials i econòmics, una manca de canals de participació, i una manca de visió territorial global de la comarca (hi ha una dita popular a la comarca que reflexa aquesta manca de cohesió territorial “Terra Alta, dotze pobles, dotze tribus”). Precisament aquesta manca de visió global ha estat denunciada per la Plataforma de la Terra Alta que posa de manifest la contradicció de l’actual procés d’implantació eòlica a la comarca amb les polítiques públiques impulsades pel Consell Comarcal en els darrers anys, encaminades al desenvolupament de l’activitat turística, o amb les iniciatives del Consell Regulador de la DO Terra Alta de promocionar l’elaboració de vins de qualitat. La Plataforma entén que el procés d’implantació de centrals eòliques es incompatible amb les iniciatives empreses pel Consell Comarcal o el Consell Regulador de la DO Terra Alta.

En aqueta línia, diversos autors (Herrero, Ferrés i Vall 2006, p. 525) diuen que a la comarca de la Terra Alta el vent podria ser entès com un nou recurs territorial, amb capacitat per dotar de valor al territori, afegir un plus de sostenibilitat, d’innovació i de millora de la qualitat de la imatge de la comarca, a partir de la implantació d’un número limitat de centrals eòliques projectades per revaloritzar el paisatge. El vent com una collita complementaria, que reforcés les activitats tradicionals i les actuals activitats emergents com el turisme. Segons aquests autors, el nombre de centrals projectades a la comarca, sense cap tipus de coordinació ni valorització de conjunt, no és una aposta compatible amb les estratègies de dotar de valor al territori i a les activitats de la comarca, ni és equitativa des de la perspectiva del model energètic i territorial.

Tot i la situació de manca de consens territorial en el conjunt de la comarca, a nivell municipal s’han emprés algunes iniciatives encaminades a esclarir el posicionament del territori vers alguns dels projectes de centrals eòliques. Així doncs, en el cas del municipi d’Horta de Sant Joan, el diumenge 16 de març de 2008 es va realitzar una consulta popular per constatar el grau d’acceptació de la central eòlica dels Pessells (33 aerogeneradors i 49’67MW de potència elèctrica instal·lada), que comptava amb les autoritzacions de la Generalitat de Catalunya. Davant les pressions que exercien tant el sector turístic com la Plataforma per la Defensa de la Terra Alta així com els grups polítics de l’oposició, va motivar que l’equip de govern plantegés la realització d’aquest consulta. Malgrat les tensions prèvies al dia de la consulta, el resultat va ser de 636 vots en contra la central eòlica (77,7%), 160 vots favorables (19,7%), 13 vots nuls i 8 vots en blanc, amb una participació del 80% del cens. A partir d’aquí s’ha obert un intens debat en el qual, tant des de la Plataforma de la Terra Alta com des del grup polític de CiU a la comarca, s’ha animat a obrir noves consultes en altres municipis de la comarca.

Escenaris eòlics de futur a les Comarques Meridionals de Catalunya, segons l’aplicació per part de la Generalitat de Catalunya dels criteris vigents en matèria eòlica.

Al mes de febrer de 2005, el Departament de Treball i Industria va anunciar el debloqueig dels projectes de centrals eòliques amb autorització administrativa de la Generalitat de Catalunya que no disposaven de xarxa d’evacuació de l’energia elèctrica produïda. En el marc d’aquest anunci, es van donar a conèixer alguns nous criteris d’implantació de les centrals eòliques, que si bé partien de la base del Decret de 2002 i dels projectes ja autoritzats i dels que es trobaven en tràmit, plantejaven unes concentracions de centrals eòliques en zones o polígons. En aquest sentit proposaven, a partir dels projectes ja aprovats i dels que es troben en fase de tramitació, i de la disponibilitat i possibilitat de compartir xarxes d’evacuació de l’energia elèctrica generada, sis grans zones o polígons d’implantació eòlica (quadre 7).

Quadre 7
Projectes de centrals eòliques a Catalunya, aprovades i en tramitació, segons zones eòliques.
Nombre, Potència i Aerogeneradors (febrer 2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de Departament de Medi Ambient i Habitatge (www.gencat.cat/mediamb), Eoliccat (www.eoliccat.net), DOGC (www.gencat.net/diari)

Excepte les zones l’Alta Anoia i de l’Alt Empordà, la resta impliquen, directa o indirectament, emplaçaments de centrals eòliques a les Comarques Meridionals. Aquesta situació representa, de facto, situacions de massificació de centrals eòliques en determinats punts. En aquest sentit, els casos més rellevants a les Comarques Meridionals són el de l’altiplà de la Terra Alta, el de la Serralada pre-litoral des de la Serra del Boix fins les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs, i la Serra del Tallat i la Baixa Segarra, al límit entre Les Garrigues i la Conca de Barberà.

A més, aquest nou criteri de concentració en zones no resolia alguns punts crítics, com els projectes contemplats per a la zona del corredor situat entre el Parc Natural dels Ports, l’EIN Serres de Pàndols-Cavalls i l’EIN Serres de Cardó-el Boix, on segons el Departament de Treball i Industria, es mantenien els projectes aprovats. Aquesta zona es contemplada pel Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre (2001) com a corredor biològic entre els tres espais.

Si es consoliden tots aquests projectes l’impacte paisatgístic i ambiental seria força considerable ja que, com s’ha explicat anteriorment, la majoria afecten espais de carena visibles des de molts indrets, o bé en indrets que esdevenen autèntics corredors ecològics entre els espais inclosos en el PEIN que configuren la base estructural de la conservació dels valors naturals del conjunt d’aquestes serres.

Algunes conclusions generals

Certament l'energia eòlica és una energia neta i renovable i, per tant, s'ha de potenciar com a alternativa a les energies brutes i contaminants. El que no és net i renovable, sinó tot el contrari, és l'impacte ambiental i social que produeixen les centrals eòliques si s’ubiquen en indrets inadequats.

Les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre han estat, i continuaran sent, la fàbrica energètica del país. Actualment aquest territori compta amb tres centrals nuclears (Ascó I i II, i Vandellòs II), tres centrals tèrmiques (2 a Tarragona de 400 MW cadascuna, i una a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant de 800MW), i tres centrals hidroelèctriques (Riba-roja, Flix i Xerta), sumant un total de 5244 MW de potència elèctrica instal·lada (el 61% de tot Catalunya), que produeixen aproximadament el 75% de l’energia elèctrica consumida a Catalunya. A aquestes instal·lacions s’hi podrien sumar en poc temps un projecte de central tèrmica de 800MW al municipi de Riba-roja d’Ebre, més, com s’ha dit, un total de 38 projectes de centrals eòliques que sumarien 1198’45MW i uns 690 aerogeneradors. Passant dels 5244MW de potència elèctrica instal·lada en l’actualitat a 7644MW si es consoliden tots aquests projectes. (figura 1).

Figura 1
Instal·lacions productores d’energia elèctrica a Catalunya (febrer 2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de Red Electrica de España, Departament de Medi Ambient i Habitatge, i Eoliccat.

Amb aquest panorama, des de diversos col·lectius del territori, s'entén el procés d'implantació de centrals eòliques com una continuació del model de desequilibri territorial, i que es basa, bé en l'espoliació dels espais naturals més rics, emblemàtics i més ben conservats del Camp de Tarragona, el Priorat i les Terres de l'Ebre, bé amb la massificació eòlica d'uns territoris amb uns preus del sòl barats, unes finances municipals eixutes, i unes mínimes masses critiques, que són un motiu, tant o més que el vent, per a que les empreses eòliques decideixin implantar els seus projectes en aquestes comarques. A més, s'hauria de tenir en compte, que tots aquests projectes d'energia renovable no representen el tancament de cap mena de central elèctrica contaminant o perillosa, com són les centrals tèrmiques i nuclears, sinó tot el contrari (allargament dels permisos d'explotació de les centrals nuclears, i construcció de centrals tèrmiques).

El conjunt de les comarques amb més propostes d'instal·lació de centrals eòliques, es caracteritzen per estar poc poblades, són majoritàriament forestals, amb preeminència de l'activitat agrícola i ramadera, i amb un incipient desenvolupament de l'activitat turística. L'aposta des d'algun territori, com la comarca del Priorat, per la promoció de productes vitivinícoles de qualitat, ha donat l'impuls necessari per al desenvolupament arrelat i sostenible d'una comarca tradicionalment empobrida. Tant l'activitat turística com la de producció agrícola de qualitat estan directament relacionades amb la preservació de l'entorn natural i tenen com a elements bàsics els valors naturals, culturals i paisatgístics que ofereix el territori. La implantació de tots aquests projectes de centrals eòliques en aquest territori, amb importants impactes en el medi natural i el paisatge, posa en perill el desenvolupament socioambienal i econòmic del territori.

Com s'ha dit, entre els motius bàsics pels quals les promotores de les centrals eòliques pretenen instal·lar-se en aquests tipus d'espais, s'hi trobaria el menor cost del lloguer dels terrenys i la facilitat de negociació amb els propietaris de parcel·les poc rendibles econòmicament o amb els propis ajuntaments, necessitats de fonts d'ingressos complementàries per compensar l'insuficient finançament establert en la legislació d'hisendes locals.

Finalment, s'ha de considerar que no serveix de res produir més per consumir més, ja que sense l'existència d'una política energètica eficient s'acabaran tenint les mateixes centrals nuclears, més centrals tèrmiques i uns paisatges rurals i naturals ocupats per centrals eòliques. Sense tenir en compte aquestes qüestions, no es pot parlar d'energia neta i renovable per molts aerogeneradors que es vulguin instal·lar. S'han de buscar alternatives territorials, cercant zones amb baix impacte ambiental, zones humanitzades, autopistes, ports, etc..., en un context d'estalvi energètic, de redistribució territorial atenent a estudis eòlics més acurats i detallats, d'apropament dels centres productors als nuclis consumidors, de potenciació de la resta d'energies alternatives i de substitució gradual de les fonts d'energia fòssils i radioactives per les renovables. En resum, cal un replantejament de la política energètica, a fons.

 

Notes

[[1]] La Generalitat de Catalunya va aprovar successivament: Pla de Parcs eòlics de Catalunya (1991-1995); Pla Director de Parcs Eòlics de Catalunya (1997-2010); DECRET 174/2002, d'11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya, i Pla Territorial Sectorial de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya (2002) (Generalitat de Catalunya 2002).

[[2]] En relació al sistema elèctric català hi ha tres aspectes inqüestionables. Primer, la majoria de la potència elèctrica instal·lada (uns 8.700MW) està basada en fonts contaminants i perilloses, com les tèrmiques de fuel/gas i les centrals nuclears, que representen un 80% de la potència elèctrica total. Segon, el desequilibri territorial entre els centres productors i els centres consumidors provoca uns impactes en les perifèries i unes pèrdues (de fins al 35%) en el transport de l´energia; així doncs, mentre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l´Ebre tenen el 61% de la potència elèctrica instal·lada, només en consumeixen un 13%, i a l´extrem oposat hi ha les comarques de la Regió metropolitana de Barcelona i Comarques Centrals, amb una potència instal·lada del 26% i un consum del 65%, i les Comarques de Girona, amb un 1% de la potència instal·lada i un 13% del consum. Tercer, el sistema de generació elèctrica està centralitzat en grans plantes productores (més de 500MW), controlades per unes poques empreses (Endesa, Iberdrola, Gas Natural), amb grans beneficis econòmics anuals. A més, un efecte negatiu afegit a aquestes situacions (fonts contaminants, desequilibri territorial, i concentració empresarial) és la ineficiència general dels sistemes generadors d´electricitat, en perdre més del 50% (fins a un 60% en el cas de les centrals nuclears) de l´energia en forma d´aigua i aire calent, impossibilitant el reaprofitament d´aquest calor residual per a fer cogeneració (aigua calenta per a calefacció i usos domèstics i industrials) (Saladié 2008a).

Bibliografía

CAPELLA, Francisco i SALADIÉ, Sergi. Des de la Catalunya condemnada. Anuari Territorial de Catalunya 2006. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori-Institut d’Estudis Catalans, 2007, p. 112.

CORBALÁN, Aida, FERRÉ, Jordi, i GODIA, Esther. Cálculo del potencial eólico de emplazamientos. Tarragona: Unitat Predepartamental de Geografia, Universitat Rovira i Virgili, 2005 (Inèdit). 21 p.

CASTAÑER, Margarida, MERCADÉ, Montserrat, i TARROJA, Àlex (dirs.). Anuari Territorial de Catalunya 2005. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori-Institut d’Estudis Catalans, 2006. 487 p.

EOLICCAT. L’energia eòlica a Catalunya. [En línia]. Barcelona: EolicCat, l'Associació Eòlica de Catalunya, 2008. <http://www.eoliccat.net/_docs/parcs.asp>. [març de 2008].

ESTEBAN, Juli i TARROJA, Àlex (Directors). Anuari Territorial de Catalunya 2003. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori-Institut d’Estudis Catalans, 2004. 333 p.

GENERALITAT DE CATALUNYA. Pla Territorial Sectorial de la implantació ambiental de l'energia eòlica a Catalunya. [En línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi ambient i Habitatge, 2002. <http://mediambient.gencat.net/Images/43_40753.pdf>. [març de 2008].

GENERALITAT DE CATALUNYA. El Mapa de Recursos Eòlics de Catalunya . [En línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi ambient i Habitatge, 2004. <http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/sostenibilitat/mapa_eolic/mapa_recursos_eolics.jsp>. [març de 2008].

GENERALITAT DE CATALUNYA. Anuari estadístic de Catalunya 2007. [En línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya, 2008. <http://www.idescat.net/ cat/idescat/publicacions/anuari/>. [febrer de 2008].

HERRERO, Maria, FERRÉS, Montse, i VALL, Jordi. Energía eólica y paisaje. Una propuesta de trabajo para la Terra Alta. El paisaje y la gestión del territorio. Barcelona: Diputació de Barcelona, Col·lecció Territorio y Gobierno: Visiones, 2006, nº 5, p. 509-530.

ICAEN. Impuls de la Generalitat a l’energia renovable. [En línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de l’Energia, 2005. <http://www.icaen.net/uploads/bloc3/hemeroteca/ febrer05ParcEolics.pdf>. [febrer de 2008].

PLATAFORMA PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI NATURAL DEL PRIORAT. Acord comarcal per a la implantació de l'energia eòlica al Priorat. [En línia]. Priotat: Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, 2001. <http://plataformapriorat.alvent.net/Catala/ACORD.htm>. [març de 2008].

SALADIÉ, Sergi. El conflicte de les centrals eòliques a les serres del Mestral i de l’Ebre. Excursionisme, revista de la Unió Excursionista de Catalunya. Barcelona: 2004, nº 323, p. 22-27.

SALADIÉ, Sergi. Cap a un model alternatiu en la producció d'energia elèctrica. Panxampla, revista de moviments socials i alternatives. Tortosa: 2007, nº 2, p. 6-7.

SALADIÉ, Sergi. El sistema elèctric a Catalunya. [En línia]. Països Catalans: L’Accent-Periòdic Popular dels Països Catalans, 2008a. <http://www.laccent.cat/article.asp?n=127&idart=1319>. [abril de 2008].

SALADIÉ, Sergi. Estat actual del sistema de producció d'energia elèctrica a Catalunya. [En línia]. Barcelona: Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat (OCEAS), 2008b.<http://www.oceas.org/index.php?option=com_docman&task=doc_download&gid=10&Itemid=61>. [març de 2008].

TARROJA, Àlex et al. Terres de l’Ebre: una identitat i un projecte de futur. La posició geogràfica, el riu, el paisatge i el capital social, motius d’un nou model de desenvolupament social i ambiental. Papers. Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, 2003, nº 39, p. 151-181.

TARROJA, Àlex (Director). Anuari Territorial de Catalunya 2004. Barcelona: Societat Catalana d’Ordenació del Territori-Institut d’Estudis Catalans, 2005. 459 p.

 


Referencia bibliográfica

SALADIÉ GIL, S. Conflictes territorials al voltant del procés d’implantació de centrals eòliques a les comarques meridionals de Catalunya. Diez años de cambios en el Mundo, en la Geografía y en las Ciencias Sociales, 1999-2008. Actas del X Coloquio Internacional de Geocrítica, Universidad de Barcelona, 26-30 de mayo de 2008. <http://www.ub.es/geocrit/-xcol/370.htm>

Volver al programa provisional