L'excavació del molí del
Codina a Tàrrega
L'excavació del molí del
Codina a Tàrrega
La catedral de Girona entre la
modernització i la conservació
Conèixer el patrimoni cultural.
II Excursió científica: LLEIDA.
V Jornadas sobre el patrimoni
construït: Curs d'especialització
LA CATEDRAL DE GIRONA ENTRE LA MODERNITZACIÓ I LA CONSERVACIÓ Jornada de debat sobre el futur de la Seu
Girona és una de les ciutats catalanes amb més autoestima del seu patrimoni cultural i, dins d'aquest, la valoració de la Seu és el monument més reconegut, atesa la seva importància.
Des de setembre de 1997, a través de la premsa gironina, existia un debat ciutadà sobre algunes qüestions que afectaven a la seva renovació, com ara l'ampliació de l'altar major o el trasllat de l'òrgan que polaritzaven les opinions.
SOS Monuments, sabedor d'aquesta inquietud, va volguer participar obrint un debat públic organitzant una Jornada amb el títol: La Catedral de Girona entre la modernització i la conservació, el dia 18 de desembre de 1997. Va ésser el primer acte públic organitzat per SOS Monuments, recent nascut, amb la collaboració de Caixa de Girona.
Amb aquest motiu, es van reunir un conjunt d'especialistes coneixedors de les diferents problemàtiques que estaven en joc, per tal de situar les diferents qüestions en una visió de conjunt i de detall alhora, com per poder enquadrar les perspectives d'actuació de forma més satisfactòria.
Pere Freixa, director del Museu de Girona, va analitzar els trets característics de la Seu de Girona, des del seu origen romànic fins la seva singularitat de nau única de 23 m. d'amplada, la més gran de les construïdes en període medieval, i les repercusions que les successives transformacions havien produït.
El segon, Pedro Navascués, catedràtic d'Història de l'Arquitectura a l'ETSAM de Madrid, puntualitzà punt per randa, l'abandó que sofreix el patrimoni moble i immoble de la majoria de catedrals espanyoles. El balanç és aclaparador i front al programa del Pla de Catedrals que estimula aquest procés de modernització ascentral del patrimoni catedralici, el ponent reivindica la conservació dels trets definidors constitutius del que és una catedral. La significació dels mateixos és tan important, com ric el conjunt de solucions que cada Seu aporta, convertint-se en trets insustituïbles de la personalitat de cada temple episcopal.
Feu particular esment, també, sobre la reglamentació de la conferència episcopal italiana en la qüestió dels temples de valor artístic i històric que deuen conservar les seves configuracions originals, en el desenvolupament de les funcions litúrgiques postconciliars, mentre que solament les de nova construcció venen obligades a disposar-se segons les recomanacions conciliars.
Salvador Tarragó, director del Màster de Restauració de Monuments d'Arquitectura de la UPC, com tercer ponent, va plantejar les exigències a d'un respecte seriós i dels trets definidors de la catedral, de l'altar major en particular, conformat per l'especial estructura de la cadira episcopal aixecada anomenada Carlemany, l'altar i el seu baldaquí magníficament treballat de plata i el magnífic reixat medieval de ferro forjat que envolta i protegeix l'altar major. Davant la transformació d'aquest conjunt admirable, el projecte d'ampliar presbiteri amb un tram més de la nau de la catedral, per llongant la plataforma de l'actual i substituir el reixat per un tancat de vidres fixes als laterals i empotrables al terra els frontals, va denunciar-se com una falsa interpretació de les exigències d'adaptació al culte postconciliar, un dispendi innecessari que fa vint anys que està resolt amb l'altar al centre de la nau, mentre que altres necessitats més reals i perentòries, com la consolidació de la façana amenaçada de desprediments de pedra o l'estat d'abandó de la gran escalinata, plantegen intervencions de conservació immediates.
La manca d'un pla director de conjunt que plantegi l'inventari de problemes existents i prioritzi les necesitats més objectives foren les conclusions del ponent.
Per la tarda, l'arquitecte Enric Solsona, disertà sobre les exigències de planteig, programa i tècniques de tot pla director d'una catedral, atenent-se com a exemple en el cas de les Seu Vella de Lleida del que ha redactat el seu. La necessitat de la visió de conjunt en l'anàlisi dels
problemes reals, en una correcta programació en funció de necessitats més graus, una racionalitat de les inversions, així com una conservació estricta del monument, son exigències de tot pla director ben entès.
L'arquitecte anglès Simon Platt, especialista en el disseny de caixes d'orgues, efectuà un análisi general del ric patrimoni organer que hi ha a Catalunya, de tots els quals el ponent té fet un catàleg precís, i reflexionà, després, de manera general, sobre els valors de l'orgue
romàntic de la Seu gironina, de les seves possibilitats i limitacions.
La taula rodona final, amb la presència dels ponents i del degà del capitol de la catedral, Mosen Gabriel Roura, permet acabar de tenir una informació més precisa dels plantejaments de partida, de les idees del projecte d'actuació previst i recollir punts de vista contrastats sobre els temes de debat, tot dintre d'un nivell de serietat i gran respecte personal cap a les posicions representades, tot el qual enorgullí a tots els participants.
El reconeixement de la necessitat d'un pla director de la Catedral de Girona com pas previ a qualsevol actuació, fou acceptat per tots els participants, així com l'agraïment per la participació dels ponents, el nivell i qualificació dels quals van ésser destacats en particular també pels assistents.
El recent descobriment de la base de la Seu romànica a
l'entrada de la catedral gòtica, amb la riquesa dels elements
arquitectònics d'arrancament de les columnes, nínxols, etc.,
és tan important, que ha capgirat tots els projectes
d'intervenció previstos, allunyant esperem, per una llarga
temporada els perills d'intervenció en el prebisteri.
Tornar a l'inici
CONÈIXER EL PATRIMONI CULTURAL II Excursió científica LLEIDA
ITINERARI A PEU PER LA CIUTAT DE LLEIDA
10,30 h. Trobada a la Plaça Paeria
10,45 h. Inici intinerari: Porxos, arc del Pont, monument a Indíbil i Mandoni, plaça Sant Joan.
11,15 h. Pujada a la Seu Vella per l'ascensor de l'antic Canyeret. Muralles.
12,00 h. Visita interior de la catedral: pujada al campanar, claustre i temple.
13,30 h. Visita a l' exterior de la catedral.
14,00 h. Baixada de la Seu Vella, esglèsia de Sant Martí (Museu Diocesà), plaça del Dipòsit, carrer Cavallers, plaça de l'Ereta, esglèsia de Sant Llorenç, Universitat, Biblioteca.
15,00 h. Dinar. (Restaurant Santbernart) Dissapte, 7 de
març del 1998 Assitència lliure Preu aproximat del dinar: 3.000
pessetes.
Inscripcions
Tornar a l'inici
V JORNADES SOBRE EL PATRIMONI CONSTRUÏT Curs d'especialització ELS CATÀLEGS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTÒRIC-ARTÍSTIC LOCALS A DEBAT Els casos de Barcelona, Sabadell i Mataró Barcelona, 5 de març del 1998
Organitza: Centre Internacional d'Estudis del Patrimoni Construït-UPC. SOS Monuments, Associació per la Defensa Cívica del Patrimoni Cultural de Catalunya.
Presentació: La conservació dels béns culturals d'interés local compten ja anb una llarga tradició, com és el cas de Barcelona, el que permet passar balanç d'aquesta experiència, cosa ara oportuna atés el seu procés de revisió.
Programa de les Jornades:
9.00 hores Segona revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic de la Ciutat de Barcelona, a càrrec de Jordi Rogent, Aruqitecte responsable de la seva revisió.
10,30 hores"Arqueologia industrial i ciutat", a càrrec de Mercè Tatjer, Historiadora.
12,00 hores Pausa-Beguda
12,15 hores "Mancances en la protecció dels jardins
històrics" a càrrec d'Albert Marjanedas, Enginyer Tècnic
Agrícola.
16,000 hores "Balanç de deu anys de gestió del Pla
Especial del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell", a
càrrec de Manuel Mendoza i Joan Falgueres, Arquitectes.
17,30 hores Valoració crítica de la conservació municipal de monuments a Sabadell, a càrrec de Manuel Larrosa, Arquitecte.
18,45 hores Pausa-Beguda 19,30 hores La revisió del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, a càrrec d'Agapit Borràs, Arquitecte. INFORMACIONS
Lloc: Sala d'Actes. Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports - ETSECCPB, Bloc C-2, Campus Nord, UPC.
Període d'inscripció: del 23 de febrer al 5 de març del 1998. Places limitades.
Secretaria: UPC CAMPUS NORD - ETSECCPB,
Gran Capità s/n Bloc B-1 desp. 104 - Barcelona - 08034 -
Telèfon: 4017088
E-mail: corbalan@trivium.gh.ub.es
Notes:La UPC expedirà el certificat d'aprofitament
corresponent. El curs d'especialització té el reconeixement
d'un crèdit acadèmic. BUTLLETA D'INSCRIPCIÓ
V JORNADES SOBRE EL PATRIMONI CONSTRUÏT Barcelona, 5
de març del 1998
COGNOMS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . NOM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
ADREÇA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . TEL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
POBLACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . CP . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
PROFESSIÓ . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
PREU: 10.000 PESSETES . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . 5.000 PESSETES
Tornar a l'inici