Col·lectiu Repensar Poble Sec

Paraules clau: Moviment veïnal, reivindicació cívica, participació ciutadana

Key words: Neighborhood movements, claim citizen, civic participation

El grup de reflexió i acció Repensar Poble Sec neix al voltant de l'Assemblea de Barri del Poble Sec fa uns quatre anys i, des del principi, es proposa investigar críticament les polítiques urbanístiques en aquest barri, actualment corporificades en el Pla de Millora i Revitalització del Paral·lel.

Durant les dues darreres dècades, el Poble Sec ha passat de ser un barri popular, de classe treballadora i oblidat per les principals intervencions de l’Ajuntament després de la dèria urbanística olímpica, a ocupar el punt de mira dels interessos econòmics. Al voltant d’aquest procés, és molta la retòrica que s’ha generat, en especial pels mitjans de comunicació, urbanistes, polítics, famosos i empresaris organitzats en consells tècnics i fundacions. La lògica acostuma a ser la mateixa: una anàlisi catastrofista que atribueix al Poble Sec alguns dels problemes estructurals de les grans ciutats -inseguretat, brutícia, pobresa, delinqüència, etc.- per a tot seguit oferir-ne la solució en forma d'una revitalització econòmica a favor dels grans inversors.

Amb la signatura el març del 2009 d'un Conveni entre la Fundació El Molino (FEM) i l'Ajuntament de Barcelona, es va començar a idear el projecte del Pla Paral·lel com el vaixell que ha de permetre el desembarcament del sector privat que navegarà pel futur Paral·lel a la recerca de possibilitats de nous guanys i oportunitats especulatives. Amb paraules extretes del propi Conveni, aquest sorgia de considerar “el potencial i la capacitat d'atracció [del Paral·lel] pels visitants de la ciutat, com un element connector de dos grans pols d'activitat: el Port i la Fira”. En aquest sentit, l'Ajuntament es comprometia a realitzar un projecte urbanístic conjuntament amb la FEM.

Després del pacte entre els grups municipals de CiU i PP, el Pla compta ja amb l'assignació de 2,5 milions d'euros a executar durant el 2013, en una primera fase a la cruïlla de Paral·lel amb Ronda Sant Pau. Resta a l'espera l'aprovació de 5 milions d'euros més que haurien de permetre l'inici d'una segona fase a principis de 2014. Amb un pressupost inicial, doncs, de set milions d'euros i escaig, el Pla preveu una sèrie d'intervencions molt qüestionables, com ara, traslladar el carril bici lateral al centre de l'avinguda, la uniformització de la pavimentació i de les marquesines, un nou sistema d'enllumenat, l'establiment de panells informatius (com a guia turística per arribar a l'avinguda), i la peatonalització de quatre xamfrans que connecten el Paral·lel amb els barris de Sant Antoni i Raval.

Per què ens hauria d'espantar tot això? Precisament perquè si considerem el Pla de forma integrada -amb el conjunt de reformes previstes a Barcelona-, es fa palès que és una peça més de la política urbanística de l'administració per tal de vendre -en tant que és valor de canvi- la seva façana marítima al mercat turístic. Utilitzar aquestes aparentment petites i innòcues intervencions és una manera de vehicular l'objecte-turista cap a aquesta banda de la ciutat, en un moment en què el casc antic sembla haver arrabassat l'índex de saturació de consum turístic que podria frenar els beneficis dels grans inversors.

Què amaguen, doncs, aquestes intervencions en l'espai? Prendre'm l'exemple de la peatonalització. Per a qui es peatonalitza? Qui és el vianant que té pas prioritari al Pla Paral·lel? No és casualitat que dos dels xamfrans a transformar ja estiguin ocupats per terrasses de restaurants de luxe; una d'elles del restaurant Ikibana (cruïlla Rocafort-Manso) i l'altra, del famós Tickets (encreuament entre Entença i Tamarit), propietat dels germans Adrià i Iglesias. Aquests empresaris de la cuina i promotors de la teleologia de la innovació tenen altres negocis de restauració elitista al Poble Sec i tenen previst obrir properament almenys dos restaurants més entre el Paral·lel i el carrer Lleida, circumdant el barri. Però, el que sobretot ja tenen és suficient influència política i poder econòmic per a poder definir el vianant exemplar del Paral·lel. En breu, l'esperit del Bulli no sols boca-badarà per deconstruir una truita, sinó també per desconstruir tot un barri. I la gallina ha dit que prou...

Ara bé, no tot són plans, calen discursos per a legitimar-los. D'entre tots els explicitats (o implicitats) escollirem un exemple no més significatiu que els altres. Fa uns mesos es va presentar al CCCB una exposició sobre el Paral·lel de les primeres dècades de segle XX, que com a ampul·lós subtítol duia “Barcelona i l'espectacle de la modernitat”. Per què tot d'una l'interès en reescriure la memòria del que fou l'avinguda Francesc Layret convertint-la en un immens i colorit espai lúdic de convivència de classes a Barcelona? Tot plegat s'ha d'entendre com un argumentari per a l'estratègia pública de verbalització i imposició de la necessitat del projecte urbanístic: “el Paral·lel ha de renéixer de les seves cendres...”. En ocasió de l'exposició, l'alcalde Xavier Trias i el regidor d'urbanisme Antoni Vives van presentar al mateix museu el Pla, al sac i ben lligat. Durant aquest acte -titulat “Debat” per a construir “La ciutat de les persones”-, es va negar la intervenció a les veïnes del barri. L'enrenou generat va motivar que Elvira Vàzquez, exgerent de Danone i impulsora del Pla Paral·lel a través de la FEM i l'empresa Ocio Puro S.L. (actualment, en concurs de creditors), corregués a convidar-nos al segon “Debat” previst, poruga que no pogués justificar la connivència veïnal dels seus propòsits. Vam expressar la nostra opinió planament: es vol convertir el Poble Sec en un nou Born al servei del turisme internacional (“volta el Born i torna al món”) i el Paral·lel en un Broadway de pandereta, fomentant un procés de gentrificació i turistificació excloent... com amb els transgènics, “la coexistència és impossible”. La reacció per part de polítics i empresaris involucrats en el Pla va ser reafirmar ambiguament que el Pla era fruit de reivindicacions veïnals, quan -de fet- són exigències del consorci sector privat-sector públic. Quan les exigències veïnals modelaran les reivindicacions d'aquests sectors?

De fet, ens trobem davant d'una modalitat de gestió de l'espai impulsada per una fundació privada i feta a mida per als lobbies hotelers, de la restauració i de la cultura de consum, on la participació veïnal brilla per la seva absència. Malgrat que, en la signatura del citat Conveni, es preveia la “creació d'una Comissió de seguiment del Pla, integrada per representants de l'Ajuntament (de Ciutat Vella, Eixample i Sants-Montjuic), del teixit associatiu i de la Fundació”, durant els anys d'elaboració del Pla, l'activitat d'aquesta comissió ha estat gairebé inexistent, opaca (no hi ha gairebé cap registre públic) i gens representativa de la realitat del teixit humà, veïnal i associatiu de cap dels districtes. Tots aquests elements, entre molts d'altres, denoten una sèrie de pràctiques i un joc de construcció d'imaginaris per tal de legitimar el propi Pla davant del veïnat i de la ciutat. La glamurització de la memòria històrica (fins i tot, de la memòria revolucionària), juntament amb l'anàlisi esbiaixat del present del barri (degradació, inseguretat, brutícia, marginalitat...) i la retòrica del futur opulent de progrés econòmic (riquesa, llocs de treball i llums, moltes llums), construeixen un entremat de discursos per apuntalar una intervenció imposada des d'alt que des del col·lectiu intentem fer visibles i denunciar.

La transformació vertiginosa de la fusteria en bar, com a local característic del barri; el creixent número d'habitacions hoteleres i de pisos-hotels; els tours turístics pel barri; la definició de la Ciutat del Teatre a través d'enderrocs, pàrquings i eixos vials; les noves Arenes com a màxim estendard del nou oci popular -el consum-; la requete-invenció de l'avinguda Maria Cristina com a clúster museístic; l'obertura del teatre Artèria com a peça central de l’oferta cultural -expropiada per part de l’Ajuntament per 11 milions d’euros i cedida al SGAE per 4,6 milions; l'atracament (en el sentit de la paraula que es vulgui) dels creuers de luxe al bell mig del Poble Sec a través de la llarga dàrsena del Paral·lel.... Tot plegat participa també en la construcció publicitària i factual que amaga una idea de barri com a lloc per explotar i per fer negoci. El Poble Sec -espai estratègic de connexió entre l'avinguda Paral·lel, els teatres i els museus de Montjuïc, la Fira i el Port de creuers- és un caramel per tots aquests empresaris gormands que usurpen el nostre espai públic pels seus objectius econòmics.

El fantasma d'una futura Rambla recorre el Paral·lel així com els temors cap a una “bornització” del Poble Sec on, mentre desembarca el sector privat i avança l'elitització d'algunes zones del barri, persisteix la manca d'equipaments i de serveis públics (poliesportiu, parcs infantils, casals per a la gent gran, ampliació del centre de salut, etc.), la lluita contra els espais del comú (p.e., els bancs públics de Blai han deixat pas a un monocultiu de terrasses), i s'aguditza la diferència entre aquells que veuen el barri com una font d'especulació i aquells que ja no es poden permetre de viure-hi (l'expulsió de veïnat ja és una realitat palpable).

En definitiva, el Paral·lel de les persones, de la gastronomia i de les arts que ens volen vendre és, de fet, el Paral·lel de les elits i dels turistes (entre les que no estem incloses les veïnes del Poble Sec), el Paral·lel de la cuina de luxe i de la cuina-escombraria (entre el Tickets i el Kentucky, no hi cap res més), i el Paral·lel del consum artístic i de la monetarització de la cultura (on, és clar, la SGAE no podia faltar). Mentrestant, nosaltres intentem apostar per un barri diferent, amb projectes, xarxes i vides autònomes, cooperatives i lliures, basades en la solidaritat, en la horitzontalitat i en el suport mutu. I volem seguir aixi, visibilitzant, denunciant i escopint si cal a les trampes dels discursos del poder.

© Copyright Col·lectiu Repensar Poble Sec, 2013.
© Copyright Biblio3W, 2013.

Ficha bibliográfica:

COL·LECTIU REPENSAR POBLE SEC. Qui és vianant? Qui són persones?: notes sobre un pla urbanístic al Poble Sec que ens exclou. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de noviembre de 2013, Vol. XVIII, nº 1049(05). <http://www.ub.es/geocrit/b3w-1049/b3w-1049-05.htm>. [ISSN 1138-9796].