SOBRE EL MODEL ACTUAL DE DESENVOLUPAMENT URBÀ

Maria Mas
Associació de veïns i veïnes del Casc Antic

Paraules clau: Ciutat Vella, turisme, transformació urbana

Key words: Ciutat Vella, tourism, urban transformation

Al llarg de la seva història la ciutat de Barcelona ha passat per diferent fases, durant molt de temps la de ciutat ben delimitada per les classes socials: a la part alta el “ghetto” dels rics burgesos a la part baixa Ciutat Vella amb els seus barris amb barreja de població treballadora, trinxeraires, considerats de mal viure, putes i macarres, gent de pas i nouvinguts. La literatura de fora (Genet) i la d'aqui (Vázquez Montalván, Marsé, entre d'altres) recreaven aquesta ciutat mes enllà de la de “Ferias y Congresos”.

Després arribaríen els ajuntaments democràtics amb el seu despotisme il·lustrat, fins arribar als Jocs Olímpics es va disseynat un model urbanistic de ciutat, primer a cop de pic i pala i garrotades des del Casc Antic fins el Rabal amb el lema “Barcelona possat guapa” fins a transfrmar la ciutat en la “Millor botiga del mon”.

L'Urbanisme a cop de pic i garrotades destruí el teixit social, econòmic i patrimonial de Ciutat Vella fent esdevenir la ciutat, i sobre tot aquest districte, una superfície dedicada exclusivament a l'economia turística. Economia efímera que no integra les necessitats de la gent, que margina els veïns: joves sense feina, migrants, vells i pobres. Un model de ciutat desintegrador, rapinyaire, anti-ecològic i, sobretot, destructor de les relacions humanes. Model que converteix tot el que toca en font de negoci per uns pocs. En cap moment al model es planteja un desenvolupament creatiu i solidari de relacions entre persones que viuen en un mateix indret; tot al contrari, la gentrificació imperant primer amb els plans urbanístics als diferents barris i, actualment, amb la potenciació del turisme, hotels, pisos turístics, augment dels lloguers, encariment dels productes bàsics... els veïns es veuen abocats a marxar dels seus barris donant pas a una ciutat morta i anodina. Un model que porta al desarrelament i a la fragmentació social amb l'objectiu de mercantilitzar tots els espais veinals.

Hem de repensar entre tots la ciutat considerant-la com a espai de relacions humanes. Actualment la privatització i mercantilització de l'espai públic, que avança sense parar, no facilita la trobada d'un lloc a altre, si no es per trobar on  consumir. El model Barcelona trenca amb el concepte d 'espai públic considerat com a indret de circulació entre espais de trobada, convertint-ho tot en espai de consum.

Cal preguntar-se: ha existit mai un model de ciutat per a Barcelona? Es possible repensar-la des de baix centrant-se  en la vida comunitària veïnal. Es possible reapropiar-nos de la nostra ciutat?

En quant a les recents actuacions municipals, la venda del front marítim a l'empresa Salamanca per construir una marina de luxe i l'afectació d'aquesta operació als barris propers i, de retruc, a tota la ciutat significa convertir els espais públics i accessibles del port en un ghetto privat, gestionat per una empresa que lloga la marina de tots a uns mega-iots de luxe; per la seva banda, la Remodelació del Pla Especial d'Establiments de Pública Concurrència (Pla D'Usos) del 2010, facilita, encara més l'especulació i la conversió de Ciutat Vella en un Parc Temàtic on els veïns i ciutadans som les comparses.

La destrucció de la ciutat no acaba a Ciutat Vella, va avançant una rapidesa superior a la capacitat de defensa que tenim les diferents organitzacions, plataformes i col·lectius conscients, i tantes vegades dividits i amb desconfiança entra uns i altres.

Què ha passat a la ciutat, els últims anys, que els ciutadans no responent a la destrucció del seu patrimoni tant material com immaterial?

Si als anys setanta a la crida del Casc Antic tota la ciutat es bolcà en la defensa del Born, com no hauríem de respondre actualment en defensa de  la ciutat?

© Copyright Maria Mas, 2013.
© Copyright Biblio3W, 2013.

Ficha bibliográfica:

MAS, Maria. El model actual de desenvolupament urbà. Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de noviembre de 2013, Vol. XVIII, nº 1049(14). <http://www.ub.es/geocrit/b3w-1049/b3w-1049-14.htm>. [ISSN 1138-9796].