Haguéssim volgut que la nostra comunicació tingués tot un altre caire del que pot desprendre´s de la interrogació que l' encapçala. Per què?, doncs, molt senzill. Perquè després d' un llarg període de reivindicacions ciutadanes, associatives, culturals... en aquells combatius anys -finals dels seixanta i mitjans dels setanta- en pro de la salvaguarda del patrimoni, la democratització de les nostres institucions ens feien albirar uns resultats més esperançadors i, en definitiva, més positius.

Avui, gairebé, i com a fet paradoxal, estem assistint a la contínua destrucció del patrimoni històrico-arquitectònic. D' una banda, es sanegen i dignifiquen nuclis urbans força castigats -degradats per una massificació de construccions, amb manca d' espais públics d' esbarjo, de lleure...-, d'altres nuclis, gairebé incomunicats, són reconvertits mitjançant la construcció de ponts, vials o d' una xarxa de transport públic: fins i tot hem vist, i el cas d' Esplugues n' és un exemple ben clar, iniciar una política -com a petites taques d' oli- de zones preservades als vianants dins el teixit urbà preexistent. No hi ha dubte que en tots aquests casos la millora és substancial i la qualitat amb la que s' actua hi és ben present. Varietat d' arbres, mobiliari urbà -cadires, bancs, fanals, baranes, etc.- del darrer disseny del 92', escultures-monument abstractes i minimalistes o nous equipaments bastits amb la hibridesa del postmodern, per citar alguns exemples, són denotatius de l' esperit amb el que s' actua des de les institucions democratitzades mogudes per un afany inusitat d'estar al dia, a la moda, de ser "moderns".

D' altra banda, com indicàvem, -i d' aquí la gran paradoxa que es dóna-continuen produint-se greus atemptats al patrimoni històrico-arquitectònic, ja sigui urbà o paisatgístic; aquell que constitueix la nostra identitat col.lectiva. Són, doncs, actuacions d' aquest tipus les que ens han motivat com a Grup d' Estudis a participar en les "1es. Jornades d' Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat" amb la finalitat de fer evidents una determinada política intervencionista ben allunyada d' aquella que en fa de la memòria col.lectiva bandera de salvaguarda.

Les casetes d' en Pons i Termes

El 1935, des del diari "Las Noticias" (1) entre d'altres comentaris es deia el següent:

"Actualmente se están construyendo en ésta (Esplugues), una serie de edificios particulares, que, por su importancia, vienen a desarrollar la riqueza que vigoriza la economía local. A causa de haberse concedido en distintas ocasiones permisos para edificar, sin basarse en la técnica y sin consultar para nada el plano de urbanización muchísimas fincas aparecen sobre falsos rasantes, sufriendo dolorosas consecuencias así como lascalles cuyo arreglo se hace difícil." "Hoy en Esplugas se trabaja activamente en la edificación, deben nuestras autoridades obligar a todos los propietarios a edificar atendiéndose a la ley municipal, con arreglo al plan de la población." "El plano de Esplugas fue trazado por un notable arquitecto barcelonés, el cual, después de una información digna, trazó en él las soluciones convenientes para hermosear y convertir el viejo patrimonio municipal en villa moderna". I acabava dient: "Evitemos errores y tengamos enseñanzas del tiempo." A banda dels adjectius una mica altisonants la notícia és extremadament explícita.

El primer Pla urbanístic d' Esplugues

Esplugues comptava amb un Pla urbanístic realitzat pel qui n'havia estat arquitecte municipal Gabriel Borrell i Cardona l' any 1917. Aquest fet és important perquè era un instrument que permetia establir un control ordenat sobre el municipi ja que, si a finals del segle XIX, Esplugues pràcticament no s'havia desenvolupat gaire, en el primer terç del segle XX començaria a créixer. La data de redacció del Pla, 1917, també és significativa i , de fet, els grans trets que l' inspiren tradueixen la consolidació del nucli antic de la població entorn de l' eix de la carretera Reial amb alguns carrers perpendiculars a banda i banda; així com l' extensió cap al nord -per sobre del Cementiri Parroquial i les escoles públiques- seguint el model de grans avingudes arbrades, places radials, miradors sobre el Llobregat, a la manera d' una veritable Ciutat-jardí i l' expansió vers l'eix de la carretera de Fogàs de Tordera a Cornellà en illes de cases regulars on es dibuixen, en la intersecció dels carrers, places rodones i en xamfrà; també, en aquest cas l' edificació prevista sembla potenciar cases aïllades envoltades de zones enjardinades, cases en filera o habitatges unifamiliars amb les típiques eixides. En cap cas aquest Plano Geométrico y Topográfico de la Zona Urbana del Término Municipal y del Proyecto de Nuevas Alineaciones (2) traçat per l' arquitecte Borrell contempla illes tancades amb patis interiors, propis d' edificació alta.

Per tant, el creixement d' Esplugues, aquella modernitat a la que al.lludia el comentari de "Las Noticias", s' insereix rfectament amb les idees difoses en aquells anys a Catalunya: la potenciació de Ciutats-jardí i la de mantenir un corol™lari, d' elles proper a la gran ciutat, a Barcelona. De fet, la perllongació de la Diagonal, unificant el nucli urbà de Les Corts, Sarrià i tota la vessant oriental de Sant Pere Màrtir, es projecta com a Ciutat-jardí. (3) D' altra banda, el municipi de l'Hospitalet de Llobregat a partir del "Pla d' Eixample i Sanejament Interior de l' Hospitalet" (1926) confeccionat pel seu arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt (4) destina la zona més elevada del municipi - Pubilla Casas- amb el bell exemplar neoclàssic de la casa pairal- com espai urbanitzable amb l' adopció del model de ciutat-jardí. I encara caldria afegir que nuclis com Collblanc-la Torrassa i les Planes es contemplen com a zona de "ciutat-jardí obrera", rebent aquest qualificatiu perquè, seguint la terminologia de l' inspirador d'aquest corrent urbanístic Ebenezer Howard i difós, aquí, per Cebrià Montoliu (5), es tracta d' un suburbi-jardí, d' una colònia desenvolupada en les proximitats d' una ciutat ja existent, formant així un barri-habitació de la gran metròpoli. Tot això és important de conèixer per veure com la planificació fixada per Gabriel Borrell és anticipadora d' un traçat urbà que tant Nicolau Rubió i Tudurí - amb l' eix de la Diagonal- com Ramon Puig Gairalt -amb el municipi de l' Hospitalet-mantindran; l' un, ben entrats els anys 20 i , l' altre, a mitjans dels anys 30, un cop reinstaurada la República.

Esplugues, doncs, pel que fa al seu desenvolupament urbanístic es manté fidel a la seva identitat. D' aquí que quant la iniciativa privada promou la construcció d' habitatges allò que es destaca sigui, precisament, continuar amb fidelitat el traçat del Pla; mantenir-lo i consolidar-lo. Des de temps antics Esplugues per la situació geogràfica que ocupa, amb un clima afavorit pel bon aireig i la seva benignitat, ha estat residència, i això s'ha traduït en un assentament d' edificis notables, tant per a classes aristocràtiques com per a la burgesia. Ben segur, doncs, que el Pla de l' arquitecte Gabriel Borrell el que feia era senzillament prendre una tradició de segles i adaptar-la als temps moderns pensant que el model d'assentament més adequat era el de créixer com a veritable Ciutat-jardí en aquelles zones properes a Sant Pere Màrtir i les que s' estenien cap el pla, cap a l' Hospitalet, i mantenir una consolidació urbana, artesanal i menestral, per al nucli antic.

La construcció de les "Casetes d' en Pons i Termes" un conjunt unitari

La construcció de les popularment conegudes "Casetes d' en Pons i Termes", situades a la carretera de Fogàs de Tordera a Cornellà en la vessant de muntanya, van ser promogudes per iniciativa privada, els promotors foren Miquel Pons i Mayoral, Jaume Termes i Fusté i Esteve Riera i Creus, i edificades en terrenys de la seva propietat. En l' actualitat, aquestes onze cases corresponien als números 42-62 de l' esmentada carretera.

Tot i tractar-se de tres propietaris l' interès rau en el fet de ser una operació portada a terme per un únic arquitecte, el qui havia estat arquitecte municipal d' Esplugues (6) i autor del Pla, Gabriel Borrell i Cardona; en ser, a més a més, una implantació projectada i executada en un temps breu -la majoria dels plànols són aprovats entre els mesos de juliol i setembre (7)- de l' estiu de 1935 al gener de 1936 i, finalment, l' haver pervingut pràcticament inalterables- d' aquí que figuressin en el "Catàleg d' Edificis Històrico-Artístics i Conjunts Paisatgístics del municipi d'Esplugues", aprovat el 1985 per l' Ajuntament- fins que el mateix Ajuntament va aconseguir que el Conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Guitart, les descatalogués (8), malgrat el que havia manifestat la Comissió Territorial de Barcelona del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya per dues vegades consecutives (7-VII i 18-IX-1995) i s' enderroquessin l' abril de 1998.

Les onze cases abraçaven tota una façana de la carretera de Cornellà limitada, en els extrems, pels carrers Mossèn Cinto Verdaguer i Sant Francesc Xavier, respectivament. La tipologia era la de cases unifamiliars d' una sola planta disposades en filera i precedides d' una petita zona enjardinada al davant, on les plantes i arbres de tot tipus prenien i donaven un caràcter domèstic de placidesa ambiental. Un petit barri de ferro i una tanca de pedra coronada per una reixa reforçava el caràcter unitari del conjunt. La planta seguia una ordenació marcada per un eix-passadís amb habitacions a banda i banda d' aquest -en número de tres per a totes, excepte les dues cases dels extrems una mica més grans i , per tant, amb l' aparició d' una habitació més-; el passadís portava a la zona del menjador, situat a la façana del darrera, on dos cossos sortints correponien a la cuina i al bany que donaven a una petita eixida.

Orientades a migdia i amb ventilació creuada les condicions d'assolellament, confort i ventilació eren clarament favorables. La coberta plana era rematada, en la façana de la carretera, per un tester mixtilini, en unes, i en d' altres prenia la forma rectangular acompanyant-se de balustres; totes tenien en els extrems les característiques pilastres limitades per boles. Aquest acabat arquitectònic ornamental juntament amb els respiralls del sostre mort, alguns d' ells amb motius de figures-fades o simplement geomètrics, atorgaven a tot el conjunt un cert caràcter de distinció, molt comú en els habitatges dels anys 20, que estilísticament al.ludien tant al barroc popular com al mediterranisme difós pel Noucentisme. (9)

Era evident, que les "Casetes d'en Pons i Termes" mantenien un lligam amb l'espai geogràfic contemplat al Pla de l'arquitecte Borrell com expressió de la ciutat-jardí amb la que s'integraven, en concret, el barri de La Plana, avui extremadament alterat per la construcció massiva de blocs de pisos i només amb alguna mostra escadussera i esparsa de la seva identitat; del seu passat immediat. Pròximes les "Casetes d'en Pons i Termes" a les residències dels seus propietaris"Villa Rosa" (Jaume Termes) i "Villa Pepita" (Miquel Pons) -que sortosament encara subsisteixen- esdevenien un conjunt unitari únic. Així transcrivim el que, també des del diari "Las Noticias", s'afirmava un any després: "Ha sido terminado en la carretera de Cornellá, frente a la barriada de la Plana, un grupo de "palacetes" de afortunada realización (...) sus propietarios los fabricantes Pons y Termes, están siendo muy felicitados, ya que además de haber contribuido de un modo notable, al progresivo aumento y valoración de la riqueza urbana de Esplugas, han contribuido, durante una larga temporada, a aminorar la crisis de trabajo, estimulando con su ejemplo a otros propietarios gracias a lo cual el ramo de la construcción puede decirse que ha trabajado normalmente durante el pasado año y sigue trabajando en la actualidad en la construcción de varios edificios." (10)

Avui, és evident com aquesta riquesa urbana d'Esplugues ha minvat pel que fa al seu patrimoni històrico-arquitectònic. Ja que actuacions gens justificades, com les que han envaït les "Casetes d'en Pons i Termes" -descatalogant, primer, allò que havia estat preservat, i enderrocant, després-, sense vetllar per la salvaguarda d'aquell passat que forma part de la nostra identitat col.lectiva són pròpies d'una política intervencionista destructiva. Així, difícilment Esplugues podrà ser, res més, que un suburbi massificat de la metròpoli. En definitiva, un municipi més, un municipi com molts d'altres.

 
Un bloc de pisos inserit al bell mig del Centre Històric

Si aquest ha estat el primer exemple, de la gran paradoxa que mou l'actuació de les nostres institucions públiques, el segon cas constitueix un nou exponent difícil d'entendre com s'ha pogut produir. Ens referim al bloc d'alt standing del carrer de l'Església i a tocar de la plaça de les Moreres construït al bell mig del Centre Històric de la població.

Es tracta de la construcció d'un edifici-bloc de sis plantes de promoció privada, edificat en terrenys privats, el qual constitueix una agressió per a tot el conjunt patrimonial que l'envolta, actuant en detriment d'aquest. Esplugues conserva un nucli històric força remarcable situat entorn de l'església parroquial de Santa Maria Magdalena, del convent de Montsió amb el seu claustre gòtic, de la masia de Can Ramoneda del segle XIV i del conjunt de Can Cortada renovat i adaptat al seu estat actual, el 1768, per Rafael d'Amat de Cortada i de Santjust, Baró de Maldà. (11) Al bell mig d'aquest conjunt històrico-artístic que preservava la seva unitat, tot i les diferències cronològiques, la inserció d'una edificació moderna que en res sintonitza, ja que es tracta d'una enorme construcció que ni tan sols conserva les rasants properes i que és exponent amb els materials, colors i formes de l'eclecticisme de la postmodernitat, ha alterat des del punt de vista paisatgístic tot l'entorn. El patrimoni pot ser malmès de moltes maneres i aquesta seria una manera d'agredir-lo; ja que per amagar aquest desproporcionat edifici difícilment la disposició d'una zona enjardinada podrà fer de pantalla visual.

Aquest, és, doncs, el segon exemple que hem escollit d'atemptat patrimonial i l'exposem per tal de fer un crit d'alerta i de moure a la reflexió i a la discussió. Esplugues té un seguit de PERIS pendents que provocaran una alteració de tot el nucli antic, però, també d'altres poblacions es troben en una disjuntiva similar. Una major sensibilitat per part de les entitats públiques responsables ben segur hagués pogut -sense impedir fer rendible la propietat privada- obligar a cercar una solució menys provocativa i, evidentment, menys destructiva; ja que una nova implantació d'edificació extensiva hagués pogut adaptar-se a un entorn significatiu i de vàlua històrica.

Finalment, ens cal només remetre al lector el material gràfic que acompanya la nostra comunicació per ajudar a comprendre com malauradament, Esplugues veu desaparèixer de mica en mica el seu patrimoni històrico-arquitectònic i veu alterat un bell conjunt paisatgístic; com la memòria col.lectiva ha deixat d'ésser bandera de salvaguarda perquè tradició i modernitat continuen essent conceptes antagònics per als qui vetllen pel nostre patrimoni històric.
 

NOTES

(1)"Las Noticias" (Barcelona) 9-V-1935
(2) Arxiu Històric Municipal d'Esplugues
(3) Francesc ROCA. Política econòmica i territori a Catalunya 1901-1939. Barcelona. Ketrés. 1979
(4) Alícia SUÀREZ i Mercè VIDAL. Els arquitectes Antoni i Ramon Puig Gairalt. Noucentisme i Modernitat. Barcelona. Curial. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1993
(5) Sobre Cebrià Montoliu l'introductor i difusor de les Ciutat-jardí vegeu Francesc ROCA (ed.). Cebrià Montoliu (1873-1923). Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions de l'Ajuntament de Barcelona. 1993 i sobre E. Howard (1850-1928) vegeu el seu ideari a Ebenezer HOWARD.Les Cités.Jardins de Demain. Paris. Dunod. 1969
(6) Manel ARRANZ "Gabriel Borrell, primer arquitecte municipal d'Esplugues" a El Pont (Esplugues de Llobregat), novembre-desembre 1989, p.21
(7) Arxiu Històric Municipal d'Esplugues
(8) Vegeu l'escrit elaborat pel Grup d'Estudis d'Esplugues "Escrit-manifest a totes les entitats cíviques i culturals d'Esplugues" (14-V-1996)
(9) El Noucentisme, un projecte de modernitat (Catàleg d'exposició). Barcelona. Generalitat de Catalunya. Ajuntament de Barcelona. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 1994
(10) "Las Noticias" (Barcelona) 26-II-1936
(11) M. Teresa ROMA CASTAÑE i M.Teresa MONTERO GÓMEZ. Patrimoni Contemporani. Descobrir Esplugues de Llobregat. Barcelona. Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. 1992