SOS-MONUMENTS - Patrimoni en perill

EN DEFENSA DE L'EDIFICI DELS ESCOLAPIS DE SOLSONA

Salvador TARRAGÓ



1. Valor arquitectònic

L'edifici bastit pels Escolapis a la capital del Solsonés entre els anys 1774 i 1790 sota l'empenta del bisbe Rafael Lasala, constitueix un dels més interessants exemples de l'arquitectura del segle XVIII Catalunya.

En efecte, forma part de la nova corrent arquitectònica del neoclassicisme que fou impulsada per l'esmentat bisbe de Solsona, així com pel arquebisbe de Barcelona, Gabino Valladares, els quals emprengueren l'ampliació dels seus palaus episcopals respectius, amb aquest nou estil. El Collegi dels Escolapis fou acabat dos anys abans que s'iniciés el palau del bisbe de Solsona.

Corresponent a aquesta concepció neoclàssica, l'edifici de les Escola Pies, alineat en la seva façana darrera seguint l'antiga muralla, ocupa tota una illa de cases en forma d'un gran prisma rectangular.

La façana principal dona al carrer de Sant Pau i el gran volum del edificid està perfectament composat amb una porta central d'arc rebaixat i una cornisa i medalló a la clau de volta d'estil barroc simplificat, i una doble entrada a cada costat: el de l'esquerra, dona entrada a la part d'edifici construït que s'ordena entorn d'un gran pati interior, i el de la dreta, mai construïda, tenia que donar a l'esglèsia. Per aquest motiu, l'entrada principal queda descentrada.

La composició general del volum i de les façanes construïdes és del més estricte ordre neoclàssic, és a dir, d'una gran racionalitat, planitut de superfícies, simetria i regularitat d'obertures en tot el seu contorn.

Construït a base de pedra, la planta baixa de mamposteria vista i les dues plantes de pedra picada sense aresta, motiu pel qual les juntes, recobertes amb morter de calç, presenten un traçat no molt regular. Aquesta forma d'acabat, juntament amb no haver estat mai arrebossada la planta baixa, manifesta una escassetat de recursos des de bon inici, qüestió que perdurà fins no poder construir l'esglèsia projectada.

La importància de l'edifici, per la seva grandària i perfecció de la composició ordenada, es posa de manifest de manera esplendida en la façana del carrer dels Escolapis realçada per la galeria porticada dels cos central sobreaixecat.

2. Valor urbanístic

Urbanísticament, l'edifici dels Escolapis, juntament amb la Catedral i el Palau del Bisbe i l'edifici del Consell Comarcal, conformen el conjunt d'edificis monumentals més importants del centre històric de Solsona, al mateix temps que situats tots tres en el perímetre de muralles i en cadsacuna de les tres façanes que delimiten l'esmentat centre històric, ajuden a qualificar cada tram respectiu. D'ací la importància estratègica que tenen en el paisatge solsoní tots tres sub-conjunts.

3. Valor històric

A més dels valors arquitectònic i urbanístic, històricament l'edifici ha tingut una significació local i pedagògica fonamental, tal com han reconegut els historiadors J. Florensa i Pares, A. Llorens i E. Ginesta.

Construït pels propis Escolapis, hi desenvoluparen la seva funció docent des de 1790 fins 1837, en que fou convertit en hospital carlí. Expropiat per l'estat, fou cedit a l'Ajuntament de la ciutat el 1872, el qual permeté localitzar en la segona planta, la seu del partit judicial de Solsona, el que significà un equipament important pel reconeixement de la capitalitat comarcal de la ciutat. A la planta baixa s'instalà les escoles d'enseyança primària. Després, ha servit de caserna per la Guàrdia Civil, pels tallers de l'Associació pro-minusvàlids de Solsona, i darrerament per caserna de la Policia Local i per les installacions del teatre-cinèma Espanya.

4. Un Bé Cultural d'Interès Local no reconegut

Per totes les raons esmentades, l'edifici dels Escolapis te mèrits en escreix per ésser declarat Bé Cultural d'Interès Local, competència que té assignada solament l'Ajuntament de Solsona, i que de no exercir-la, posaria de manifest una greu desconsideració cap al seu patrimoni cultural. La indefensió d'aquest edifici es correspon amb la llibertat i per tant desregularització, que presenta urbanísticament la ciutat que, atesa la seva importància, encara no té redactat un Pla General d'Ordenació Urbana.

Funciona amb unes Normes Subsidiàries de Plantejament, que al constituir un instrument més versàtil, abstracte i menys compromés, es capaç, per exemple, de poder tramitar una desafectació d'ús públic de l'edifici dels Escolapis, a canvi de declarar-lo el del Consell Comarcal, quan aquest últim edifici compleix aquesta funció des de fa molts anys. A vegades les argumentacions jurídiques de certs ens públics, sembla que ens volguen fer combregar amb rodes de molí.

5. Un Bé Cultural d'Interès Local amenaçat de destrucció

Malgrat els esforços municipals per salvar l'edifici a través de destinar-lo a jutjats o a biblioteca, no ha trovat cap entitat governamental que es fes càrrec, atès l'estat d'abandó que presentava. La incúria de tants anys de manca de manteniment es descobrí de cop, i en comptes d'afrontar la responsabilitat que hi escau de salvaguardar l'edifici, pels seus valors arquitectònics, urbanístics i històrics, es pren per excusa l'estat ruinós i degradat en que es trova, i en una fugida cap endavant, es vol enderrocar-lo i donar a la iniciativa privada perquè, a canvi d'edificar habitatges, compensi amb uns baixos inacabats on encavir un hipotètic teatre municipal.

A part d'un compliment dificultós de la normativa contra incendis, la sobreposició d'habitatges sobre el teatre obliga a un dimensionament de l'espai cultural totalment insuficient pel desenvolupament de les activitats que se li encomanen, tenint compte les exigències de les mesures de l'escenari i serveis annexos imprescindibles. Tot plegat, un pas enrera respecte a l'anterior projecte de construir el teatre als terrenys de Cabanyes, que costaren un primer enderroc d'una torre modernista, i la despesa de 7.000.000 de pessetes per uns honoraris d'un projecte no realitzat.

La identitat cultural de Solsona, rau en els seus monuments i els valors històric i artístic del seu centre històric. Si es destrueix l'edifici dels Escolapis, disminuirà un dels més sòlids actius econòmics com són, per tant, els valors artístic i turístic, de l'esmentat centre històric, que ha costat tants segles construir.

I finalment, atenent el caràcter universal del patrimoni cultural, és de valorar que cada generació és solamente mera depositària del llegat històric que hem de transmetre als nostres fills en les millors condicions de conservació i autenticitat.

Per totes les raons exposades, SOS Monuments fent-se ressò del interessos del poble català, demana a l'Ajuntament de Solsona que vetlli per la salvaguarda de l'edifici dels Escolapis i demani la declaració de Bé Cultural d'Interès Local.

Barcelona, a 29 d'abril de 1998
   


Tornar a l'inici de la pàgina