SOS-MONUMENTS - Patrimoni en perill
|
La situació de la finca "Villa Urània"de
Barcelona.
Josep Mª Vilanova
La finca situada entre el carrer Saragossa (núm. 29) i la Via
Augusta (núms. 102-104) és coneguda arreu del món
com a "Villa Urània" en memória de l'astrónom
més ilustre del nostre païs, Josep Comas i Solà, que
hi va viure i treballar fins a la seva mort, l'any 1937, llegant-la a l'Ajuntament
de Barcelona amb la finalitat de destinar-la a observatori popular, grup
escolar o institució cultural.
És una torre aïllada, en el centre d'una illa totalment consolidada,
i separada dels seus llindars amb veïns i als carrers a través
d'un jardí amb una exhuberant vegetació, que la fa molt singular
en el seu entorn. La finca té en total una superfície de
914 m2. L'edifici consta d'una planta baixa de 190 m2 construits, amb una
petita part de semi-soterrani i una primera planta de 90 m2. La resta de
l'espai correspon a jardins propis de la finca (724 m2), molt visibles
tant des del carrer Saragossa com des de la Via Augusta.
La planta baixa i el semi-soterrani corresponen a la part històrica
de l'edifici que es va construir a petició del Sr. Bienvenido Comas,
pare de Josep Comas i Solà, segons l'autorització de l'Ajuntament
de Sant Gervasi de Cassolas, de 14 de juliol de 1868. La documentació
consta de la façana principal, secció i tanca al carrer Saragossa,
i està signada per l'arquitecte Magin Rius. Es tracta d'una construcció
senzilla peró representativa de la seva época, amb detalls
ornamentals de caràcter neoclàsic en la delimitació
de finestres i portes i en els remats de cornises i baranes. La primera
planta és un afegit posterior, relacionat amb les necessitats de
l'ús de parvulari municipal que la finca acull des de 1965.
A aquestes característiques singulars de la construcció,
s'hi ha d'afegir l'ampli jardí d'orígen noucentista (720
m2), que destaca en un entorn urbà caracteritzat per la transformació
de l'antic paissatge de casetes en un paissatge d'edificis entre mitgeres
en alçada. Els valors de "Villa Urània" resalten
no tan sóls per ser un vestigi d'una ciutat perduda, sino per ser
avui dia un petit oasis en mig d'un entorn totalment colmatat.
La finca va ser llegada a la ciutat per la voluntat testamentària
de Josep Comas i Solà (1936), ratificada pels seus hereus i acceptada
per l'Ajuntament a través de l'Alcalde Miquel Mateu i Pla l'any
1942, llegat que fa explícita la condició que es destinés
a observatori popular, grup escolar o institució cultural.
La importància de la figura de Josep Comas i Solà en el mon
cultural barceloní de la seva época, i sobretot en el camp
de l'astronomia, és indubtable. Va ser l'impulsor de l'Observatori
Fabra de Barcelona i el seu primer director, president des de la seva fundació
a Barcelona el 1911 de la "Sociedad Astronómica de España",
posteriorment ampliada a América degut al seu gran creixement, i
membre de la "Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona"
des de 1901. La seva projecció és d'abast universal, trobant-se
referéncies explícites de la seva figura als més importants
observatoris i museus astronómics del món, com Paris, Londres
i New York.
Pero "Villa Urània" no tan sols era un lloc per viure.
En aquesta finca hi tenia el seu observatori particular, ideal si considerem
les condicions dels seus entorns en aquella época, i des d'on va
realitzar nombrosos descobriments astronómics ampliament documentats
i referenciats en els llibres d'astronomia. Així ho testifica la
placa que actualment hi ha a la tanca de la finca que dóna a la
Via Augusta i que diu textualment:
EN SU OBSERVATORIO DE ESTA "VILLA URANIA" EL ASTRONOMO JOSE
COMAS SOLA DESCUBRIO EN 20 DE MARZO DE 1915 EL PLANETA HISPANIA (804) PRIMERO
DE LA SERIE DE ASTROS DESCUBIERTOS POR EL QUE FUE PRIMER DIRECTOR DEL OBSERVATORIO
FABRA 1869-1937
També va ser un espai de dinamització i divulgació
cultural, en el sentit més ampli que es pugui donar a aquesta expressió,
a través de sessions de caràcter més íntim
que les amplies sessions de divulgació que va realitzar en el marc
de l'Observatori Fabra o d'altres societats científiques i culturals
de la ciutat, així com a través de més de mil articles
a la prensa de l'època.
Per aquestes raons, "Villa Urània" és un lloc de
visita obligada pels astrónoms dels nostre pais i per tots aquells
que s'interessen per aquesta ciència.
El destí actual de la finca és el de parvulari (segon cicle
de l'educació infantil) de l'Escola Municipal Reina Violant-Comas
i Solà, que té l'edifici principal on es fan els cursos d'educació
primària al carrer Trilla, dins del Districte Municipal de Gràcia.
A finals de l'any 1994, l'Ajuntament va informar al Consell Escolar de
la seva voluntat de vendre la finca, el que comportava necessariament el
trasllat del parvulari. Aquesta proposta va ser rebutjada per l'Associació
de Mares i Pares d'Alumnes, que van informar a la Federació d'Associació
de Veïns de Barcelona de la possible pérdua per a la ciutat
d'aquesta finca privilegiada, així com als hereus de Comas i Solà
sobre el possible incompliment del llegat. Aquell primer intent per part
de l'Ajuntament es va aturar, i l'any 1996, la FAVB va sol.licitar oficialment
la recalificació de la finca com a equipament pùblic i la
seva inclusió en el Catàleg d'edificis protegits de la ciutat,
sent les dues propostes denegades per l'Ajuntament.
Aquesta lluita cívica en defensa d'una finca pública singular
ha estat recollida en diverses resenyes de prensa:
- Revista Bon Dia (Gràcia) núm. 20, febrer-març
1995
- El País, "Quadern" 2 de febrer de 1995
- El País, 10 d'agost de 1996
- La Vanguardia, 10 d'agost de 1996
El desembre de 1997, altra cop l'Ajuntament ha formulat davant el Consell
Escolar la seva voluntat de tirar endavant la mateixa proposta de fa tres
anys.
Josep M. Vilanova, Dr. arquitecte
Tornar
a l'inici de la pàgina