Jaume Nonell and the introduction of the biological fight in Spain (abstract)

Jaume Nonell (1876-1938), agronomist engineer who worked in Barcelona since 1908 and who was teacher of the "Escola Superior d'Agricultura" (Hight School of Agriculture), first introduced in Spain biological fight as a tool to exterminate scourges. He organized the "Museu de Patologia Vegetal" (Vegetal Pathology Museum) (1912) that later became the "Estació de Fitopatologia" (Fitopathology Institute) (1924), both subordinated to Development Ministery. They were pioneers in Spain in investigating the acclimation and reproduction of some entomophaga insecta that were necessary to fight against some scourge and use them succesfully on a large scale.

Paraules claus: Agricultura, patologia vegetal, lluita biològica, plagues, segle XX, Barcelona, Espanya.
Key words: Agriculture, vegetal pathology, biologic fight, scourges, XX century, Barcelona, Spain.
 
 

Jaume Nonell i Comes nasqué a la vila de Mataró el 6 de setembre de 1876. D'origen pagès, cursà estudis d'enginyer agrònom a la Escuela General de Agricultura de Madrid on es titulà l'any 1905, ingressant al Cos d'Enginyers de l'Estat dos anys després. L'any 1908 se'l destinà al Servei Agronòmic de Barcelona, que dirigia l'enginyer Víctor Clarió amb qui col·laborà estretament.

Raons de caire professional el portaren a especialitzar-se en el camp de la patologia vegetal, on desenvolupà una activitat vastísima tant en l'àmbit de la docencia, com en el científic on destacà notablement en la lluita contra les plagues aparegudes en els conreus barcelonins entre els anys 1909 i 1917.

No obstant, la seva tasca més remarcable en el camp científic-tècnic, foren les investigacions que realitzà per aclimatar al nostre país, alguns insectes entomòfags per combatre les plagues de difícil tractament amb mètodes mecànics o químics. Fou l'introductor a Espanya de la lluita biològica.

L'arribada de Jaume Nonell a Barcelona coincidí amb la promulgació de la Llei de Defensa contra les Plagues del 23 de maig de 1908 que afectà notablement l'organització i les prioritats del Consell d'Agricultura i Ramaderia de Barcelona. D'aquest organisme, del que Nonell n'era vocal nat com a enginyer provincial, en depenia directament la seva activitat professional.

Al juny de 1908, iniciava la seva tasca identificant una plaga que atacava els cirerers de Sant Climent de Llobregat i n'organitzà la seva extinció. Al desembre d'aquest mateix any reconeixia els primers brots d'Altica ampelophaga (Escarbató de la vinya) apareguts a Castellbisbal i que afectaria posteriorment a nombrosos municipis de la província.

La detallada informació que disposem sobre la tasca desenvolupada entre 1910 i 1917, demostren la important labor realitzada per en Jaume Nonell i el seu equip. Per percebre el volum global dels treballs fets indicàrem que, només en el període 1910-1913, es varen utilitzar 2.800.000 litres d'insecticida. Els efectes econòmics d'aquesta activitat, es calcularen en quasi 14 milions de pessetes en els quatre anys citats.

En aquesta època, però, la tasca més important realitzada en la vessant científica fou la identificació de nombrosos fitòfags i la recerca de nous productes, barreges i mètodes que facilitèsin la seva extinció. Es passà de combatre amb èxit quatre especies a combatre'n quaranta, el que representà un notable esforç investigador que es reflectí, l'any 1915, amb la publicació junt amb en Víctor Clarió del seu Formulario de Terapéutica Agrícola, text de caràcter divulgatiu que s'utilitzà amplament entre la pagesia catalana.

Per portar a terme les feines pràctiques d'extinció s'advertí de seguida la necessitat de disposar d'un laboratori que facilités la manipulació dels plaguicides i l'inici de noves vies de recerca per millorar els seus efectes terapèutics així com abaratir el seu cost. Aquest objectiu s'aconseguí el 1912 quan s'instal×là el Museu de Patologia Vegetal de Barcelona.
 

El Museu de Patologia Vegetal de Barcelona

L'any 1908, el Consell d'Agricultura encomanà a Víctor Clarió i al seu ajudant Jaume Nonell l'elaboració d'un avantprojecte que estudiés la possibilitat de crear una Estació de Patologia Vegetal amb els sobrants de l'impost que pagaven els pagesos per combatre les plagues.

L'estudi no arribà a acabar-se i a l'any següent, a rel de les negociacions entre l'Ajuntament i la Diputació per obrir l'Avinguda Diagonal es pensà en la remodelació dels serveis agronòmics de l'Estat, ja que el traçat d'aquesta via urbana afectava directament a l'Escola Provincial d'Agricultura ubicada on actualment hi ha la plaça Francesc Macià.

En aquells anys, ja era notori que, l'Escola d'Agricultura portava una vida acadèmica mediocre. Com evidenciava el propi Consell, l'Escola: "no resuelve ninguno de los problemas agronómicos que debe resolver, ni satisface ninguna de les necesidades que más apremian al agricultor catalán" (Clarió, Nonell, 1910b: 29-32). Es proposava oficiosament tancar l'escola existent i aprofitant el pressupost aportat pel Ministeri, crear una Estació de Patologia Vegetal.

Aquestes inquietuds quedaren reflectides en l'informe aprovat pel Consell el 1910 en el que es proposava la remodelació del centre incorporant-hi una Estació de Patologia Vegetal. Si be aquest ambiciós projecte no s'arribà a dur a terme, dos anys després es donà un pas important en fer-se realitat l'anomenat Museu de Patologia Vegetal que incloïa un Laboratori de Terapèutica Agrícola.

La creació a Barcelona d'aquest Museu tingué un ampli ressò a la premsa diària de la ciutat que alabà molt positivament la tasca que tenia encomanada. El Museu, definit per la premsa com "una verdadera clínica para el tratamiento y diagnóstico, de cuantas enfermedades y plagas aniquilan la vida vegetal" o com "un hospital de vegetales en Barcelona" (Clarió, Nonell, 1912: 76) era el primer d'aquestes característiques que s'instal.lava a Espanya i un dels pocs que hi havien al món.

Anex al Museu es disposava d'un Laboratori de Terapéutica Vegetal on es feren investigacions sobre l'aplicació de medicaments per mitjà d'injectables, els resultats de les quals es varen presentar al Congrés Nacional de Viticultura celebrat a Pamplona el juliol de 1912. Com veurem mes endavant, en aquest laboratori es varen realitzar també les primeres investigacions sobre la viabilitat de la lluita biològica.
 

Nonell, docent i acadèmic

Junt amb la tasca professional, Jaume Nonell mantingué una activitat acadèmica molt prolífica, ensenyant fitopatologia quasi sense interrupció durant 32 anys.

L'any 1906 fou nomenat professor de l'Escola Provincial d'Agricultura de Barcelona que depenia de la Diputació y de l'Estat, incorporant-se, el 1918, a l'Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat com a professor de Fitopatologia. Al proclamar-se la República va opositar a l'Escola Superior d'Agricultura on restà fins a la seva mort.

Entre els nombrosos congressos que participà cal destacar l'assistència, l'any 1928, al Congrés Internacional d'Entomologia que es celebrà a la Universitat de Cornell a Ithaca (New York). En Jaume Nonell n'era el representant oficial del Ministeri de Foment i hi presentà dues ponències: Una sobre el cuc de les avellanes i l'altra sobre la mosca de les fruites Ceratitis capitata.

L'any 1925 va ser escollit membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí una memòria sobre les possibilitats de la genètica en la millora i obtenció de varietats vegetals (1927), sobre la lluita biològica a España (1930) i sobre el corc del suro (1934).

L'any 1937 va emmalaltir, morint el 15 de setembre de 1938.
 

La lluita biològica: un nou procediment contra les plagues del camp

Durant el segle XIX es va produir un augment en el nombre i varietat de les plagues que atacaven els cultius d'arreu. L'increment del comerç de plantes entre països, va incrementar l'importació de nous paràsits que, afavorits per unes millors condicions del medi i la inexistència de depredadors naturals en el territori, esdevenien veritables epidèmies.

Així mateix, l'aparició de grans extensions de monocultius durant el procés d'industrialització del camp, afavorien la multiplicació de fitòfags, al disposar d'abundant aliment.

També contribuia al desenvolupament de les plagues, la caça de nombroses especies d'aus insectívores, que trencaven l'equilibri biològic facilitant la reproducció desmesurada dels insectes perjudicials.

En aquesta època, els sistemes més utilitzats per l'extermini, es basaven gairebé sempre en la fumigació química sobre els arbres afectats i en alguns procediments mecànics.

Tot i que les pèrdues econòmiques produïdes per les plagues eren al nostre país de molta importància (5.000 milions anuals), el cost dels insecticides, cada cop més sofisticats, era molt alt i la seva aplicació l'havia de fer personal especialitzat. A més, no sempre, aquests sistemes eliminaven definitivament la malaltia.

Aquesta situació va estimular la recerca de sistemes més econòmics per combatre aquelles malalties difícils d'eliminar amb els procediments tradicionals.

Ja des de molt antic, es coneixia l'existència d'animals benefactors per l'agricultura, especialment ocells i insectes que s'alimentaven o parasitaven d'altres insectes. No va ser, però, fins a la segona meitat del segle XIX que s'en observà la seva utilitat en la lluita contra les malalties dels conreus. Els peoners en aplicar aquest nou sistema, que s'anomenà lluita biològica, foren els agrònoms nordamericans.

El 1868 va ser introduït accidentalment a Califòrnia un nou hemípter desconegut fins aleshores a Amèrica. Era la cotxinilla australiana (Icerya purchasi), que atacava els cítrics de l'oest americà. La seva extinció per mitjans mecànics i químics va fracassar estrepitosament.

L'entomòleg Carles Riley, investigà la possibilitat de trobar en el país originari de la cotxinilla, Australia, el seu depredador natural. Aquest, necessàriament tenia d'existir doncs en el país d'origen l'insecte no arribava mai a presentar característiques de plaga.

El 1888, Albert Koebele, va descobrir l'existència del Novius cardinalis que atacava de forma exclusiva aquest insecte. S'en afavorí la reproducció en captivitat fins a disposar de suficients exemplars per atacar la plaga. L'aclimatació de l'insecte fou perfecte i l'efecte que tingué sobre la cotxinilla, fulminant.

El 1897 arribà aquest fitòfag a Portugal, atacant els tarongers de les ribes del Tajo. Vint-i-cinc anys després la plaga entraria a Espanya, aplicant-se per primer cop al nostre país el sistema de la lluita biològica en l'extermini de les malalties vegetals.

L'interès i les investigacions sobre els mecanismes de la lluitat biològica i les seves possibilitats, ja havien començat alguns anys abans, encara que la seva aplicació a gran escala no fou necessària fins l'any 1922.

Jaume Nonell ja s'havia interessat pel nou sistema en la seva època d'estudiant, quan els alumnes de la Escuela General de Agricultura varen visitar l'Estació Agronòmica de Belén a Portugal el 1903, coneixent "in situ" els mecanismes de reproducció i aclimatació a gran escala del Novius cardinalis.

En el projecte encarregat el 1908 pel Consell d'Agricultura de Barcelona, ja es preveia que la futura Estació de Patologia Vegetal disposes d'una secció d'Entomologia i Ornitologia, que servís "para la difusión y propagación de los insectos y pájaros, que por si solos constituyen un auxiliar eficaz del agricultor para combatir muchas plagas" (Clarió, 1910a: 5).

Les primeres experiències sobre la lluita biològica es feren el 1912 al Laboratori de Terapèutica Agrícola del Museu de Patologia Vegetal descobrint alguns depredadors de la cuca del suro, del Lecanium oleae, paràsit de les oliveres i de l'oruga de la col. Les condicions del laboratori i la manca d'infraestructures no permeteren que les recerques passesin de la fase experimental.

El setembre de 1922 es detectà per primera vegada a España la cotxinilla australiana, en un jardí particular de Badajoz. Immediatament va aparèixer un nou focus a València al importar unes plantes de Marsella i en els tarongers de Soller, a Mallorca. Es demanaren colònies de Novius a Lisboa, a l'Estació italiana de Portici i a la Defensa Agrícola de l'Uruguai, que un cop rebudes, s'aclimataren sense dificultat i eliminaren la plaga ràpidament. L'octubre de 1923 la plaga apareixia a les mimoses de Montjuïc a Barcelona on despertà un cert interès en la premsa local.

L'any 1924 s'inaugurava sota el comandament de Jaume Nonell, l'Estació de Patologia Vegetal de Barcelona, hereva del Laboratori esmentat, al carrer Ganduxer, núm 14.

Els èxits obtinguts en l'aplicació de la lluita biològica contra la Icerya purchasi, van animar a Jaume Nonell i els seus deixebles a incrementar la recerca i aplicació de nous entomòfags útils a l'agricultura.

Un insecte de molt difícil extermini era l'Eriosoma lanigerum o pugó llanós de les pomeres. Amb els sistemes convencionals, no era possible eliminar aquest hemípter ja que, atacava directament les arrels. El seu depredador natural era l'himenòpter Aphelinus mali, descobert per l'entomòleg nordamericà L. Howard.

Gràcies a les estretes relacions que Nonell mantenia amb Itàlia i l'Uruguai, fou possible importar l'Aphelinus, tal com s'havia fet amb el Novius cardinalis.

Per aclimatar-lo es van instal·lar grans insectaris desmuntables a diverses finques, iniciant la lluita a la província de Barcelona, estenent-se posteriorment a tot Catalunya i la resta de l'Estat. L'èxit de les campanyes fetes arreu va ser força notable arribant a l'any 1932 a distribuir 482 colònies per tota Espanya.

L'interès per la lluita biològica ha sofert en els darrers anys un increment notable. L'ús abusiu dels plaguicides químics i la preocupació cada cop major de la comunitat científica i les administracions pels problemes medioambientals originaren la recomanació de la FAO --en el Simposi de Roma de 1968-- del que s'anomenà "lluita integrada", que potencia l'ús de depredadors biològics i altres sistemes naturals en la regulació de les plagues, relegant en segon terme la utilització de productes contaminants.
 

BIBLIOGRAFIA

BERTRAN, A. [1939], In memoriam. Jaume Nonell Comas (1876-1938), [s.i.]

CARRERO, J. (1977), Lucha integrada contra las plagas, Madrid, Min. de Agricultura

CLARIO, V. (1910a), Instituciones de Enseñanza y Experimentación Agrícolas necesarias en la provincia en harmonía con el acordado traslado de la actual Granja Escuela de Agricultura Regional. Barcelona, Consejo Provincial de Agr. y Gan.

CLARIO, V.; NONELL, J. (1910b), Memoria resúmen de los trabajos y servicios realizados por el Consejo Provincial de Agricultura y Ganadería de Barcelona, desde su constitución hasta el 31 de diciembre de 1909. Barcelona, Consejo Prov. de Agricultura y Ganadería

CLARIO, V.; NONELL, J. (1910 - 1918), Memorias resúmen de los trabajos relaizados en la extinción de las plagas del campo durante los años 1910 a 1913 y 1915 a 1917. Barcelona, Cons. prov. de Agr. y Gan.

CLARIO, V.; NONELL, J. (1912), El Museo de Patología Vegetal de Barcelona. Barcelona, Consejo Prov. de Fomento

NONELL, J.; CLARIO, V. (1924), La cochinilla australiana (Icerya purchasi Mask.) y el Novius cardinalis Muls., en España. Barcelona, Servicio Agronómico Nacional

NONELL, J. (1924), La Mosca de los frutos (Ceratitis capitata Wiedm.), Hojas divulgadoras del Ministerio de Fomento, 9-10

NONELL, J. (1930a), De Patologia agrícola. Resultado de la lucha natural o biológica en España, Barcelona, R. Acad. de Ciencias y Artes

NONELL, J. (1930b), La lucha biológica contra el Pulgón lanígero del manzano en España. Barcelona, Estación de Fitopatología Agrícola

NONELL, J. (1933), "Aphelinus Mali" y su difusión en España. Madrid, Estación de Fitopatología de Barcelona

Volver al menú principal