Joan M. Colet Duran
Doctorand del Departament de Geografia Humana
Universitat de Barcelona

Immigració estrangera en una ciutat petita. Adaptació i integració al Vendrell (Resum)

Aquesta comunicació vol donar a conèixer la dinàmica de la immigració estrangera en una ciutat petita com és el Vendrell (Tarragona). La descripció es farà a partir dels padrons municipals del 1991 i el 2001, que ens permeten fer un estudi sobre l’evolució d’aquest tipus d’immigració en els darrers deu anys i, també, sobre la distribució dels immigrants estrangers en el municipi, ja que les dades vénen donades per seccions censals.
Es vol reflectir la problemàtica de l’adaptació i dels processos d’integració que comporta la immigració de persones que provenen d’altres països amb una cultura i uns costums diferents dels de la població autòctona de la ciutat receptora. Per això s’ha fet ús del mètode de l’enquesta per saber l’opinió que tenen els mateixos immigrants sobre temes com l’habitatge, el treball, l’escolarització dels nens i la sanitat.

Paraules clau: immigració estrangera / adaptació / integració / El Vendrell

Foreign immigrants in a little city. Adaptation and integration in El Vendrell (Abstract)

This paper explains the evolution of foreign immigration in a little city that it called El Vendrell (Tarragona). The description is based in the municipal census of 1991 and 2001. They let to study the evolution about this type of immigration in the last 10 years and the distribution of foreigners immigrants in the municipality.

It wants to reflect the problematic of the adaptation and integration process of these persons that they come from countries with culture and customs very differents. I use the inquiry method for to know the immigrants opinion about the housing, the work, the children education and the health service.

Key words: foreign immigration / adaptation / integration / El Vendrell

Davant del fenomen creixent dels moviments migratoris transnacionals a escala mundial, cal tenir present que és a escala local on es reflecteixen les conseqüències socials que comporta l’arribada d’una xifra, cada vegada més nombrosa, d’immigrants estrangers. Les ciutats sempre han estat àrees tradicionals d’arribada d’immigrants i avui continuen sent els llocs on els conflictes generats per la immigració estrangera és presenten més accentuadament (1). La majoria dels estudis (2) sobre aquest fenomen se centren en les grans ciutats, cosa que en alguns casos ha suposat la creació d’observatoris permanents de la immigració, com per exemple a Barcelona (3). Aquesta comunicació vol donar a conèixer la dinàmica de la immigració estrangera en una ciutat petita com és el Vendrell, situada a la zona litoral de Catalunya, a 60 km de Barcelona i a 30 km de Tarragona. La descripció es farà a partir dels padrons municipals del 1991 i el 2001, que ens permeten fer un estudi sobre l’evolució d’aquest tipus d’immigració en els darrers deu anys i, també, sobre la distribució dels immigrants estrangers en el municipi, ja que les dades vénen donades per seccions censals.

Es vol reflectir la problemàtica de l’adaptació i dels processos d’integració que comporta la immigració de persones que provenen d’altres països amb una cultura i uns costums diferents als de la població autòctona de la ciutat receptora. Per això s’ha fet ús del mètode de l’enquesta per saber l’opinió que tenen els propis immigrants sobre temes com l’habitatge, el treball, l’escolarització dels nens i la sanitat, els quals són importants a l’hora d’intregrar-se en una societat desconeguda per part dels nouvinguts.

El tema de la integració ha estat tractat en diversos estudis. Gloria Lora-Tamayo té un article a Habitar que ressenya una àmplia bibliografia sobre la integració dels immigrants a Espanya (4). La gran difusió d’aquest concepte suposa que algunes vegades no se sap de què es parla exactament. Entre els investigadors que es dediquen a l’estudi de la immigració hi ha un gran debat sobre què s’entèn per integració, assimilació i adaptació, perquè el seu ús indiscriminat genera confusions i contradiccions. Seguint l’exemple del professor Horacio Capel (5), he consultat el diccionari per definir els dos conceptes que faig servir en aquest article: adaptació i integració. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana, en el camp temàtic de la sociologia, s’entén per integració el "procés amb què una societat assimila els elements que li són heterogenis: immigrats, marginats, etc"; i s’entén per adaptació el "procés mitjançant el qual un individu, un grup o una col·lectivitat s’acomoden i viuen en llur medi físic i social". Per tant, entendrem per integració tots aquells processos que la societat receptora posa en funcionament perquè els immigrants "siguin més semblants als membres autòctons (6)": fer-los participar en grups de cultura popular catalana, com passa amb les colles castelleres; fer-los aprendre el català amb l’incentiu de poder-se treure el carnet de conduir; etc. I entendrem per adaptació totes aquelles iniciatives que els mateixos immigrants duen a terme per "acomodar-se al nou medi social": aprendre la llengua del país per relacionar-se amb la gent d’aquí i poder trobar una feina i un habitatge; crear associacions per donar-se a conèixer, mantenir els seus valors culturals i manifestar les seves queixes; etc. D’altra banda, crec que l’adaptació també afecta els membres de la societat receptora perquè per a ells igualment ha canviat el "medi social", amb l’arribada de gent de fora amb una cultura diferent, i s’hi han d’acomodar. A partir d’aquestes definicions, he intentat ser coherent en l’ús dels conceptes d’adaptació i integració, la qual cosa no vol dir que en alguna frase faci servir un dels dos quan en realitat vull donar-li el significat de l’altre. En tot cas, es tracta de donar una idea de com els immigrants estrangers s’adapten i s’integren al Vendrell, tot mantenint els seus costums i signes d’identitat, la qual cosa beneficia la comunitat fent-la més rica i variada.

Finalment, el principal objectiu d’aquest article és posar en debat quines similituds i quines diferències hi pot haver entre una ciutat petita, com és el Vendrell, i altres de més grans (7) pel que fa a les característiques de la immigració estrangera i als canvis socials que els ha suposat.
 
 

La dimensió quantitativa de la immigració estrangera

En els darrers vints anys el Vendrell ha duplicat la seva població, passant d’11.661 habitants el 1981 a 15.418 habitants el 1991, i a 24.189 habitants el 2001 (8). En gran part, aquest creixement demogràfic ha estat afavorit per una immigració interna de la mateixa província i de l’àrea metropolitana de Barcelona, però la immigració estrangera també hi ha tingut un paper important (Quadre 1).

Les xifres d’estrangers registrats al Vendrell ha crescut molt ràpidament. En només deu anys s’ha passat de 246 el 1991 a 1.422 el 2001, cosa que en percentatges sobre la població total suposa un creixement d’un 4,28 per cent (1991: 1,60%; 2001: 5’88%).

Pel que fa a les tendències de creixement segons els llocs de procedència, gairebé tots els grups han augmentat el nombre d’efectius, però quan s’analitzen les xifres relatives es veu com certs grups han augmentat i com d’altres han disminuït el seu pes relatiu sobre el total de la població immigrant estrangera. Els dos casos més clars són el dels procedents de països de la Unió Europea, que han reduït a la meitat la seva presència relativa (1991: 31,71%; 2001: 15,54%), i el dels procedents del Magreb, que l’han augmentada (1991: 44,31%; 2001: 62,03%). Sobre la població total del municipi, els magrebins són els que han augmentat de forma considerable el seu pes relatiu (1991: 0,71%; 2001: 3,65%).
 

A escala municipal es pot considerar que les dades no són gaire elevades, però quan s’analitzen els percentatges dels diferents grups d’immigrants estrangers segons la seva procedència per seccions censals i, per tant, la seva distribució espacial, es veu com es produeixen certes concentracions en determinats punts de la ciutat (Quadre 2, Figura 1 i Figura 2).

Pel que fa al total d’estrangers sobre la població total, a l’any 1991 hi havia tres seccions que superaven la mitjana municipal de l’1,6 per cent: la 2-2 amb un 2,33 per cent, que correspon a un sector del nucli de la vila urbanitzat entre el final del segle XIX i el principi del segle XX (9) (polígon tancat pels carrers del Nord, Sant Magí i Estela, la riera de la Bisbal i la carretera de Valls); la 3-3 amb un 5,94 per cent, que correspon al barri marítim de Sant Salvador (cases unifamiliars i apartaments); i la 3-7 amb un 8,61 per cent, que correspon al barri marítim de Coma-ruga i la urbanització dels Masos (mateix tipus d’habitatge que la 3-3).
 
 

A l’any 2001, el nombre de seccions que superen la mitjana municipal (5,8%) han augmentat a cinc: la 2-2 (10,5%); la 3-3 (13,75%); la 3-7 (6,85%); la 2-1 amb un 9,69 per cent, que correspon a un sector del nucli de la vila urbanitzat entre el segle XVIII i el final del segle XIX (polígon tancat pels carrers dels Cafès, del Nord i Sant Magí, la riera de la Bisbal, carrers de l’Escorxador i Puig i Llagostera i la plaça Nova); i la 3-2 amb un 6,93 per cent, que correspon a un sector del nucli de la vila urbanitzat ben entrada la segona meitat del segle XX (polígon tancat pel carrers Francesc Riera, Camí Reial i Irla Bosch, carretera de Sant Vicenç, carrer Cristina Baixa, la riera de la Bisbal i la carretera de Tarragona). Respecte al 1991, les seccions 2-2 i 3-3 del nucli central del municipi han experimentat un creixement notable de la població estrangera en xifres relatives. En canvi, el barri marítim de Coma-ruga (secció 3-7) ha sofert una davallada, en bona part a causa de l’augment de persones del país que han vingut a viure als barris marítims i que han transformat la segona residència en primera.

Si ens centrem a l’any 2001 i en les cinc seccions que superen la mitjana municipal de percentatge d’estrangers sobre la població total, es veuen les concentracions d’immigrants segons la seva procedència. Els magrebins i els sud-americans tenen els percentatges més elevats al barri marítim de Sant Salvador (secció 3-3) i a les seccions 2-2 i 2-1 del nucli central del municipi. A la secció 3-2 d’aquest mateix nucli, el pes relatiu dels magrebins és inferior, però supera la seva mitjana municipal. I els immigrants procedents d’altres països d’Europa només tenen una presència relativa, que superi la seva mitjana municipal, als barris marítims (seccions 3-3 i 3-7). Les mitjanes municipals són les següents: 3,65 per cent de magrebins, 0,7 per cent de sud-americans, 0,91 per cent de la Unió Europea i 0,48 per cent de la resta d’Europa. Per tant, es pot dir que hi ha poca presència de sud-americans, que els magrebins són majoria, representant el 62,03 per cent del total d’immigrants estrangers, concentrats sobretot en seccions concretes del nucli de la vila i en el barri marítim de Sant Salvador, i que els europeus tenen un cert pes relatiu en els barris marítims, bona part dels quals són jubilats que han trobat una millora de la qualitat de vida amb el clima mediterrani, el sol i la platja.

Comunicació i associacionisme

Els locutoris telefònics són uns equipaments que permeten als immigrants comunicar-se amb els seus familiars i amics del seu país d’origen a un preu barat. Això és possible perquè les empreses que es dediquen a aquest negoci compren paquets de minuts a la companyia propietària de les línies, Telefònica, a un preu que els permet tenir un marge de benefici alhora que els seus clients poden gaudir d’unes tarifes reduïdes. A més, hi ha locutoris que també ofereixen serveis de fax i de fotocòpies. Aquest últim servei està molt relacionat amb la necessitat que tenen els immigrants per presentar còpies dels seus documents personals per fer tot tipus de tràmits administratius. I a part de ser uns espais per fer trucades telefòniques, a la vegada són llocs de trobada i de relació per als immigrants, sobretot per als magrebins, que són els usuaris majoritaris d’aquest tipus d’equipament. Això s’explica perquè, com ja s’ha comentat anteriorment, també són els més nombrosos. Al Vendrell recentment se n’han instal·lat dos en punts que no corresponen a les seccions de màxima concentració d’immigrants, però la seva localització és molt estratègica (figura 3), i els serveis que ofereixen són: telèfon, fax i fotocòpies. Un està situat al carrer Major (secció 1-2), que comunica el centre de la vila, on hi ha el Mercat i la zona comercial més important, amb el carrer que porta al Pont de França, que travessa la riera de la Bisbal per poder accedir als barris de les seccions 3-1 i 3-5. L’altre està situat al carrer Mestre Antich (secció 3-2), que és un lloc de pas per anar a trobar un petit pont de vianants que travessa la riera abans mencionada per comunicar les secció 3-2 amb la 1-2.

Un altre fenomen de trobada i de relació entre els immigrants és l’associacionisme, en el qual també ens trobem que són els magrebins els que dominen en aquest tema. Al Vendrell hi ha dues associacions d’immigrants, els fundadors de les quals i la majoria dels seus membres són d’aquest col·lectiu. La localització de les seus d’aquestes associacions (figura 3) té dues explicacions diferents. L’Associació General de Magrebins del Baix Penedès es troba al Centre cívic L’Estació (secció 1-1), que és un equipament municipal que cedeix diversos espais perquè les associacions puguin fer les seves reunions. Aquest centre cívic està al final del passeig conegut com la Rambla, molt concorregut per magrebins. És fàcil observar-los com formen petits grups asseguts als bancs, passejant o drets en alguna cantonada que dóna a algun carrer adjacent. L’Associació Multicultural El Vendrell té la seva seu en un bar situat al carrer General Prim, en un punt de confluència entre les dues seccions que tenen més presència d’immigrants residents, després del barri marítim de Sant Salvador, que són la 2-1 i la 2-2. Els objectius de l’Associació General de Magrebins del Baix Penedès són ensenyar la cara positiva de la immigració i oferir-se a la resta de la societat. L’objectiu de l’Associació Multicultural El Vendrell és promocionar i potenciar la cultura i les tradicions africanes.

La percepció de la societat receptora sobre la immigració

La quantificació és important per conèixer la dinàmica d’un fenomen, però també ho és conèixer quines repercussions comporta a la societat on es produeix. En el cas de la immigració, cada vegada es parla més de conflicte a través dels mitjans de comunicació i això, en gran mesura, construeix una consciència social que en comptes de resoldre el problema l’agreuja més i crea un ambient d’inseguretat.

En el programa Tríptic de la televisió local del Vendrell emès el cap de setmana del 14 al 15 d’abril del 2001, es van fer un sèrie de preguntes a la gent del carrer sobre què els semblava la immigració, si creien que era un problema i quines solucions hi veien. Tot seguit ressenyo les respostes de les cinc persones que van donar la seva opinió.

- Home jove: "Si falta mà d’obra haurà de venir gent de fora, però a la llarga això portarà conflictes".

- Dona de mitjana edat: "La immigració em sembla bé perquè els d’aquí també van anar a treballar a fora i els van rebre. Però també es passen una mica perquè, després de venir i voler feina, ara fan vaga perquè volen casa; i els d’aquí, què? Veig que és un problema que es pot arreglar, però que trigarà a arreglar-se, perquè són massa i fan molta pinya".

- Home jove: "Si vénen a treballar i a guanyar-se la vida ho trobo perfecte. En qualsevol convivència sempre hi ha conflicte i quan es tracta de cultures diferents encara n’hi ha més. El govern és qui haurà de trobar les solucions".

- Home de mitjana edat. En principi no vol entrar en el tema perquè ell també es considera immigrant perquè va néixer a Andalusia, però després diu: "Aquesta gent és diferent, amb una altra cultura i és difícil que es vulguin adaptar a la vida d’aquí. Vaig fer el servei militar durant divuit mesos amb aquesta gent allà i penso que no hi ha solució. Potser, a la llarga, la joventut que neix ara s’adaptarà, però els grans no".

- Home de mitjana edat: "No hi ha problema perquè els espanyols també van emigrar a Alemanya, Bèlgica i França. Ara ens toca a nosaltres rebre’ls i benvinguts siguin. No hi ha conflicte perquè la gent està molt educada, encara que sempre n’hi haurà algun, però en general no".

En dos casos es fa referència a l’emigració d’espanyols al centre d’europa dels anys seixanta, que es va produir per la recessió econòmica dels anys 1959-61 com a conseqüència dels efectes del Pla d’Estabilització (10), i que ara ens toca a nosaltres rebre els immigrants de països que es troben en una situació econòmica lamentable i que veuen aquí l’oportunitat de millorar la seva qualitat de vida. Però només una persona no veu el conflicte, o només el veu en casos puntuals. En canvi, la majoria veu un gran conflicte difícil de resoldre, sobretot perquè són gent d’una cultura diferent (el problema són els magrebins), que està bé que vinguin a treballar per guanyar-se la vida, però que no cal que demanin tants drets (p.e. un habitatge) perquè primer s’han de resoldre els problemes dels d’aquí.

L’adaptació i la integració dels immigrants

En un article al Diari del Baix Penedès (11), Miquel Casellas, un gran coneixedor de la cultura àrab, explica que la comunitat musulmana del Baix Penedès s’està integrant a la societat que l’acull participant en les colles castelleres, altres grups de cultura i anant a l’escola. També diu que hi ha un fenomen contrari amb vendrellencs que aprenen l’àrab en cursos organitzats per l’Associació de Dones Rosa dels Vents. I conclou que és important conèixer els nous veïns de la comarca i aprendre una mica més de la seva cultura: "L’àrab és una llengua amb una importantíssima literatura d’abans del segle VII".

Des de l’administració local s’organitzen cursos de català per a magrebins que, a la vegada, assisteixen a classes per a treure’s el carnet de conduir. La majoria que han obtingut el carnet per aquest sistema, després han sol·licitat continuar estudiant en cursos d’alfabetització, matemàtiques, llengües i cultura general catalana.

En un altre article del diari abans citat (12), en què es notifica la presentació de les comissions sobre seguretat ciutadana i inserció social, la regidora de Serveis Socials explica que "es farà un programa especial en el col·lectiu d’immigrants per reforçar els dèficits de coneixements de la llengua, ja que els joves no entenen les classes. El programa també farà incidència en les mares d’aquests alumnes perquè puguin entendre la nostra llengua". Marta Tutusaus assegura que "la falta de comprensió de la llengua és la causa principal que fa que no s’integrin dins de l’escola".

Pel que fa a la Comissió d’Integració Social, el principal objectiu del seu projecte, confeccionat per les àrees d’Ensenyament, Sanitat i Benestar Social, juntament amb Càritas, educadors de carrer i treballadors socials, és impedir que existeixin deficiències sanitàries i higièniques per lluitar contra la potencialitat de la marginació social.

En la mateixa emissió del programa televisiu Tríptic, el presentador, Llorenç Avinyó, va entrevistar Hilal Tarkou que és mediador entre la comunitat àrab i l’administració pública. Segons Hilal, la nova Llei d’Estrangeria no respecta un dels drets més fonamentals dels immigrants, que és el de poder manifestar-se, de manifestar el seu malestar, "llavors, com es podran solucionar els problemes?". No troba lògic que els immigrants que col·laboren molt en el funcionament de l’economia de l’Estat es considerin un problema de la societat, i que canviar aquesta percepció no és només responsabilitat de l’administració, sinó que implica a tothom. Declara que té molta feina per canviar les consciències en les diferents parts, perquè "la integració no pot ser només des d’una sola part. La societat dominant és la d’acollida, però la gent que ve de fora també porta uns valors culturals. Per exemple, el Ramadà no el deixaran de celebrar per accedir a una feina. El comentari que una dona magrebina no està integrada perquè porta mocador no té res a veure amb la integració. El que s’ha de fer és respectar els valors culturals d’aquesta persona". Se sent molest amb els mitjans de comunicació perquè, quan es parla d’immigració, gairebé sempre apareix la imatge del magrebí, i sobretot d’aquell que travessa l’Estret de Gibraltar. Per tant, la immigració que preocupa és la que arriba de forma incontrolada des de l’Àfrica. La contradicció més gran que troba és aquella en què es diu que els immigrants prenen els llocs de treball als d’aquí, quan en realitat són els empresaris que demanen mà d’obra. Una de les seves tasques és conscienciar la gent perquè vegi la cara positiva de la immigració "que és la real, l’altra és un conflicte social que es pot arreglar treballant el tema de la convivència".

Potser la feina de Hilal no és en va, perquè ja es comença a veure algun resultat, com és el cas del diputat a les Corts de Madrid per Convergència i Unió, Carles Campuzano, que en la seva intervenció en el seminari Universitat i Empresa, que organitza cada any el Consorci Universitari del Baix Penedès, va qualificar la immigració com a necessària i positiva, a la vegada que va demanar que no es dramatitzés amb discursos de desaparició del país (p. e. el llibre d’Heribert Barrera (13)): "Si no aconseguim posar-nos en la pell dels que arriben acabarem fent un problema. Ningú s’integra en quatre dies (14)". En aquest sentit, Campuzano va reclamar una major flexibilització de les lleis d’entrada d’immigrants i va senyalar que "és inadmissible que Espanya no tingui una estreta i decidida política de cooperació amb el Marroc".

L’altra activitat que du a terme Hilal és la creació d’associacions d’immigrants del Magreb a diverses poblacions de Catalunya. Va ser l’encarregat de crear l’Associació General de Magrebins del Baix Penedès. L’associacionisme és un tema complicat perquè entre la comunitat islàmica no és gaire efectiu i no hi ha tradició. Segons Hilal, "l’associacionisme al món àrab és una activitat que pertany a la gent culta, i per a la gent del carrer és una cosa molt relacionada amb la política i no s’hi fiquen. Muntar una associació suposa una presa de protagonisme i, a la vegada, un sentiment de por. Ara l’associació ja està muntada, des del 1997, però s’ha de conscienciar la gent perquè en formi part".

Doncs, tot i els obstacles culturals que sembla haver-hi respecte a l’associacionisme, des del setembre del 2000 hi ha una nova associació d’immigrants amb la denominació "Associació Multicultural El Vendrell".

Per tant, hi ha indicis que ens indiquen el començament d’un procés d’integració dels immigrants: participació en els grups de cultura popular catalana, aprenentatge del català i creació d’associacions. Aquest últim element crec que és un dels més importants perquè, segons el que s’ha comentat anteriorment, suposa una adaptació als costums de la societat d’acollida, la del Vendrell, d’una gran tradició associacionista amb més de cinquanta entitats en l’actualitat.

L’opinió dels immigrants

Per saber l’opinió dels immigrants he fet ús del mètode de l’enquesta aprofitant una de les activitats d’integració, les classes de català. El nombre d’enquestats són set del curs de nivell A-1, que és el nivell més baix adreçat a estrangers i a persones que vénen d’altres comunitats lingüístiques, i divuit del grup d’immigrants magrebins que fan el curs de català i que, a la vegada, assisteixen a classe per treure’s el carnet de conduir. D’aquest últim grup, disset són del Marroc i un és del Sudan, tot homes. Dels del grup del nivell A-1, tres són francesos (dues dones i un home), dues són colombianes, una és cubana i una és mexicana. Pel que fa a l’estructura de l’enquesta, primer hi ha un apartat de dades personals (lloc de procedència, sexe, edat i estudis), tot seguit hi ha un qüestionari sobre temes relacionats amb el món laboral, els motius de venir a viure al Vendrell, la mobilitat que ha tingut pel territori espanyol, la percepció que té de la vila on viu ara, la relació que té amb la gent d’aquí i amb els altres col·lectius d’immigrants, l’opinió que té sobre les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració, com es comunica amb els seus familiars i amics que viuen al seu país d’origen, l’habitatge, i, finalment, es demana que s’exposin els problemes que tenen respecte a l’idioma (castellà, català), l’habitatge, la feina, l’escolarització dels fills i la sanitat.

Per presentar els resultats de les enquestes, he decidit fer una petita redacció de cada individu perquè he trobat que cadascú té una història personal interessant. En alguns casos, sobretot en el grup de magrebins, les històries són semblants, però he cregut convenient fer-ho de forma individual per veure que cada persona és un món i que, sovint, la generalització ens pot ocultar informació significativa que podria ser molt útil per afrontar la problemàtica de la immigració. Els noms que es fan servir són ficticis amb la finalitat de preservar l’anonimat dels enquestats.

Els immigrants de la Unió Europea

- Claudine: dona francesa de 26 anys amb estudis universitaris que en el seu país estudiava i aquí treballa d’administrativa en un despatx amb contracte temporal. Aquesta feina la va trobar a través d’una empresa de treball temporal. Va venir al Vendrell perquè un company de la feina, que també és immigrant, li va parlar d’aquesta vila que, a més, es troba a prop de la feina. Creu que el Vendrell és una ciutat petita, no s’hi pensa instal·lar definitivament, però de moment no pensa tornar al seu país. Qualifica la seva relació amb la gent d’aquí com a regular i es mostra indiferent respecte als altres col·lectius d’immigrants. Creu que les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració estan bé perquè es poden fer activitats (p.e. aprendre el català) a un preu barat. Fa servir els locutoris telefònics i també esciru cartes i correus electrònics. Viu amb la seva parella en un habitatge de lloguer situat a prop del Mercat (secció 1-1). Per millorar la seva situació, li agradaria tenir un contracte laboral fix.

- Pierre: home francès de 28 anys amb estudis universitaris que treballava al seu país com a formador de programadors informàtics. Diu que la mateixa empresa de França li va oferir de treballar com a analista estadístic al Vendrell amb contracte fix. Creu que el Vendrell és una ciutat petita. No pensa tornar al seu país, però segurament anirà a viure a una localitat més tranquil·la, perquè troba que l’estiu al Vendrell és horrible (15). Qualifica la seva relació amb la gent d’aquí de dolenta i només manté relacions amb immigrants centreuropeus. Es comunica amb els seus familiars i amics mitjançant el correu electrònic. Viu amb la seva parella en un habitatge de lloguer del centre de la vila. Com a problemes exposa que li costa aprendre el català, però que l’entén, que l’habitatge és car, que té força problemes laborals, que la sanitat és molt lenta a l’hora de concretar les visites als metges i que al Vendrell costa molt trobar aparcament.

- Thérése: dona francesa de 30 anys amb estudis secundaris que en el seu país treballava com a responsable d’un departament de fruites i verdures i que aquí treballa en la mateixa feina amb contracte fix (16). Creu que el Vendrell és una ciutat petita, i hi va venir a viure perquè és a prop de la població on hi ha l’empresa on treballa. Anteriorment havia viscut a Girona. No sap si tornarà al seu país, però segurament anirà a viure a una altra localitat perquè diu que al Vendrell hi ha massa blocs de pisos i a ella li agraden més els espais oberts. Qualifica com a regular la seva relació amb la gent d’aquí i es mostra indiferent respecte als altres col·lectius d’immigrants. No veu gaires iniciatives per part de l’Ajuntamnet en temes d’integració. Això pot ser possible perquè també creu que la comunicació entre l’administarció i la gent és insuficient i, per tant, és difícil assabentar-se de les activitats que s’organitzen. Amb els seus familiars i amics es comunica a través de carta i de fax. Viu de lloguer amb el seu xicot a la urbanització la Muntanyeta (secció 2-4). No té problemes amb el castellà i detecta que els catalanoparlants li parlen en castellà quan aprecien que és estrangera. No entén el sistema sanitari espanyol i enyora molt la seguretat social francesa: les despeses de dentista i oculista són molt elevades i els metges de capçalera no presten gaire interès al pacient.

Els immigrants sud-americans

- Natividad: dona cubana de 31 anys amb estudis universitaris que al seu país era especialista en cirurgia maxil·lofacial i que aquí ajuda el seu marit en el seu negoci propi. Creu que el Vendrell és una ciutat gran, que pensa anar a viure a una altra localitat i no pensa tornar al seu país. Té una bona relació amb la gent d’aquí. No manté relació amb altres col·lectius d’immigrants, sobre els quals té una percepció regular dels magrebins i sud-saharians i bona de la resta. Té una opinió positiva de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Es comunica amb els seus familiars i amics a través de carta i correu electrònic. Viu en un habitatge de propietat amb la seva família de quatre membres.

- Luna: dona colombiana de 28 anys amb estudis secundaris que al seu país estudiava informàtica i ara està a l’atur. Va venir a viure aquí perquè hi viu la seva cunyada que també és colombiana, però amb nacionalitat espanyola. Creu que el Vendrell és una ciutat mitjana, pensa anar a viure a un altre lloc i no pensa tornar al seu país. Té una bona relació amb la gent d’aquí i no té relació amb altres col·lectius d’immigrants. Fa servir els locutoris telefònics i el correu electrònic. Viu a casa de la seva cunyada, on hi ha sis membres. Té problemes amb la llengua catalana.

- Paula: noia colombiana de 20 anys amb estudis universitaris que al seu país va treballar de cambrera, dependenta, ajudant de confecció i netejant cases. Aquesta última feina és la que fa aquí. Va venir al Vendrell perquè hi té familiars que també són immigrants. Creu que el Vendrell és una ciutat petita i algun dia pensa tornar al seu país. Té bona relació amb la gent d’aquí i manté alguna relació amb altres col·lectius d’immigrants. Se sent poc informada sobre les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics, la carta i el correu electrònic. Viu de lloguer amb sis familiars a la plaça Nova (secció 2-1). Té dificultats laborals per la llengua catalana i per la nova Llei d’Estrangeria perquè tothom li demana els papers. Troba molt cars el lloguers d’habitatges i té problemes de salubritat on viu perquè diu que sent pudors, com de clavegueram.

- Alma: dona mexicana de 20 anys amb estudis secundaris que al seu país estudiava a la universitat i que durant un any va treballar d’auxiliar comptable. Ara no treballa. Va venir al Vendrell perquè hi viu el seu xicot, que és de nacionalitat espanyola (17). Creu que el Vendrell és una ciutat mitjana i pensa instal·lar-s’hi definitivament. Qualifica de regular la seva relació amb la gent d’aquí i té relació amb altres col·lectius d’immigrants a les classes de català. Es mostra indiferent respecte als magrebins i sud-saharians i té una percepció regular dels asiàtics i europeus. Té molt bona opinió de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració, perquè creu que ajuden els immigrants a ser millors. Es comunica amb els seus familiars i amics a través del correu electrònic, el telèfon mòbil i el telèfon particular. Viu en un habitatge de propietat de la família del seu xicot. Té problemes a l’hora de trobar feina per la llengua catalana.
 

Els immigrants africans

- Yassir: home del Sudan de 38 anys amb estudis secundaris que al seu país era tècnic en agricultura i aquí treballa de cristaller amb contracte fix, feina que va trobar a través d’un amic. Del Vendrell li n’havia parlat un amic sudanès que viu a Barcelona i hi va venir a viure per la feina. Creu que és una ciutat petita i pensa instal·lar-s’hi definitivament. Abans havia viscut a Barcelona. Qualifica de regular la seva relació amb la gent d’aquí. Té una percepció regular dels marroquins i es mostra indiferent respecte als altres col·lectius d’immigrants. Forma part de l’Associació Multicultural El Vendrell. Li semblen bé les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics i escriu cartes. Viu en un habitatge de propietat ell sol (secció 2-3). Com a problemes exposa que parla poc el català, que l’habitatge és massa car i que els salaris són baixos.

- Mohamed: home marroquí de 36 anys sense estudis que treballa com a paleta, igual que al seu país. La feina la va trobar ell mateix i té contracte temporal. Creu que el Vendrell és una ciutat mitjana, que hi està bé i no pensa tornar al seu país. Abans havia viscut a Calafell. Qualifica de regular la seva relació amb la gent d’aquí i mostra indiferència respecte als altres col·lectius d’immigrants. Troba bé les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics. Viu en un habitatge de lloguer amb la seva dona i la filla. Exposa que comprèn més el castellà que el català i que té dificultats per obtenir el carnet de conduir.

- Benaddi: home marroquí de 37 anys amb estudis primaris que treballa de paleta, igual que al seu país, amb contracte temporal. La feina la va trobar ell mateix buscant i preguntant. Va venir al Vendrell perquè hi viu un amic marroquí i perquè tot ho troba a prop: el col·legi, el centre sanitari, la feina, les botigues, etc. Abans havia viscut a Premià de Mar. Creu que el Vendrell és una ciutat mitjana on es pensa instal·lar definitivament i no pensa tornar al seu país. Té bona relació amb la gent d’aquí i mostra indiferència respecte als altres col·lectius d’immigrants. Creu que són molt bones les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració i se sent ben atès. Fa servir els locutoris telefònics i també esciru cartes. Viu en un habitatge de lloguer situat a la secció censal 2-1 amb la seva família de quatre membres.

- Galal: home marroquí de 33 anys amb estudis primaris que al seu país feia de pagès i que aquí treballa de paleta amb contracte fix. La feina la va trobar a través del seu sogre. Creu que el Vendrell és una ciutat mitjana, que va venir a viure-hi perquè li agrada i pensa instal·lar-s’hi definitavament. Abans havia viscut a Torredembarra. Té bona relació amb la gent d’aquí i es mostra indiferent respecte als altres col·lectius d’immigrants. Troba que són positives les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics i també escriu cartes. Viu amb la seva família de cinc membres en un habitatge de lloguer que es troba a la secció censal 2-3. Com a problema exposa que no entén gaire el català.

- Abdella: home marroquí amb estudis secundaris que al seu país era estudiant i que aquí treballa en una empresa de neteja a temps parcial. La feina la va trobar a través de l’Ajuntament. Va venir al Vendrell per la feina, creu que és una ciutat mitjana, pensa instal·lar-s’hi definitivament i no pensa tornar al seu país. Abans havia viscut a Barcelona, Martorell, Vilafranca del Penedès i Viladecans. Qualifica de regular la seva relació amb la gent d’aquí. Mostra indiferència respecte als sud-saharians, asiàtics i europeus de l’est, i té una percepció regular dels sud-americans i els centreuropeus. No té una bona opinió sobre les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics. Viu amb la seva família de sis membres en un habitatge de propietat a la secció censal 2-2.

- Badreldin: home marroquí de 40 anys amb estudis primaris que treballa de paleta, igual que al seu país, amb contracte temporal. Va trobar la feina a través de gent que coneixia. Va venir al Vendrell per la feina, creu que és una ciutat gran, vol instal·lar-s’hi i no pensa tronar al seu país. Abans havia viscut a Vilafranca del Penedès i a Calafell. Té bona relació amb la gent d’aquí i mostra indiferència respecte els altres col·lectius d’immigrants. Té una bona opinió de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Per comunicar-se amb els seus familiars i amics escriu cartes. Viu amb un amic en un habitatge de lloguer a la secció censal 1-2. Com a problema exposa que, com que té contracte temporal, quan no treballa no pot pagar el lloguer.

- Mohammed: home marroquí de 48 anys amb estudis primaris que al seu país feia de sastre i que aquí treballa de paleta amb contracte temporal. Va trobar la feina ell mateix i, per això, va venir al viure al Vendrell, que creu que és una ciutat gran on vol instal·lar-se i no pensa tornar al seu país. Qualifica com a regular la seva relació amb la gent d’aquí i es mostra indiferent respecte a altres col·lectius d’immigrants. Té una bona opinió de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració i creu que ajuden molt la gent. Fa servir els locutoris telefònics i també esciru cartes. Viu amb la seva família de quatre membres en un habitatge de propietat a la secció censal 3-7. Com a problema exposa que no entén gaire el castellà i el català encara menys.

- Ali: home marroquí de 41 anys amb estudis primaris que treballa de paleta, igual que al seu país, amb contracte temporal. Va trobar la feina a través d’un amic marroquí i per això va venir a viure al Vendrell, que creu que és una ciutat mitjana, però no sap si s’hi instal·larà definitivament perquè de moment té previst tornar algun dia al seu país. Abans havia viscut a Bellvei. Qualifica com a regular la seva relació amb la gent d’aquí i es mostra indiferent respecte als alstres col·lectius d’immigrants. Té una bona opinió de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics i també escriu cartes i envia faxos. Viu amb tres amics en un habitatge de lloguer a la secció censal 2-2. Exposa com a problemes que li costa entendre el castellà i el català, que l’habitatge és car i que moltes cases es troben en males condicions.

- Osman: home marroquí de 32 anys amb estudis primaris que treballa de paleta, igual que al seu país, amb contracte temporal. La feina la va trobar a través del seu pare. Creu que el Vendrell és una ciutat petita on va venir a viure perquè li agrada i perquè hi viuen amics seus. Tot i que pensa tornar al seu país, vol instal·lar-s’hi una bona temporada. Abans havia viscut a Calafell. Té bona relació amb la gent d’aquí i una bona percepció dels sud-americans. Es mostra indiferent respecte als altres col·lectius d’immigrants. És membre de l’Associació General de Magrebins del Baix Penedès. Té una bona opinió de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics i també esciru cartes i envia faxos. Viu amb la seva família de cinc membres en un habitatge de lloguer a la secció censal 2-2. Exposa com a problemes que li va costar molt trobar un habitatge, que el col·legi està lluny d’on viuen i que els seus fills no tenen classes d’àrab.

- Babiker: home marroquí de 39 anys amb estudis primaris que treballa de xofer, igual que al seu país, amb contracte temporal. La feina li va trobar un cunyat que treballa a la mateixa empresa i, per això, va venir a viure al Vendrell, que creu que és una ciutat mitjana on vol instal·lar-se i no pensa tornar al seu país. Qualifica com a regular la seva relació amb la gent d’aquí, té una bona percepció dels immigrants europeus i es mostra indiferent respecte als sud-saharians, sud-americans i asiàtics. Té una bona opinió de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics i també escriu cartes i envia faxos. Viu amb la seva família de tres membres en un habitatge de lloguer al barri marítim de Sant Salvador (secció 3-3).

- Mutaz: home marroquí de 36 anys amb estudis primaris que treballa de fuster, igual que al seu país, amb contracte temporal. La feina la va trobar a través d’un company de feina de l’empresa on treballava abans. Va venir al Vendrell per la feina i perquè hi vivia un germà seu que ara ja no hi viu. Creu que el Vendrell és una ciutat mitjana on pensa instal·lar-s’hi, ja que de moment no pensa tornar al seu país. Abans havia viscut a Calafell i a Roda de Berà. Qualifica de regular la seva relació amb la gent d’aquí i es mostra indifirent respecte als altres col·lectius d’immigrants. No té cap queixa pel que fa a les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics. Viu amb la seva família de cinc membres en un habitatge de propietat a la secció 3-5. Com a problemes exposa que no entén gaire el castellà fins al punt que a vegades no sap el que signa i el català encara l’entén menys.

- Muaaz: home marroquí amb estudis secundaris que al seu país feia de conductor i que aquí treballa de forner. La feina la va trobar a través de l’INEM (18). Creu que el Vendrell és una ciutat petita, que hi viurà mentre tingui feina i algun dia tornarà al seu país. Abans havia viscut a Montmeló del Vallès i a Vilanova i la Geltrú. Té bona relació amb la gent d’aquí i no manté relacions amb altres col·lectius d’immigrants. Fa servir els locutoris telefònics i també escriu cartes. Viu amb la seva dona i el seu fill en un habitatge de lloguer a la secció 3-5. Exposa que té algun problema laboral, però que en general està bé.

- Samir: home marroquí de 22 anys amb estudis secundaris que al seu país era estudiant i que aquí treballa a la construcció amb contracte temporal. La feina la va trobar a través dels amics. Va venir al Vendrell perquè troba que és una vila tranquil·la i perquè hi viu una germana seva. Creu que és una ciutat petita. Hi viurà mentre tingui feina i algun dia tornarà al seu país. Abans havia viscut a Granollers, Reus, Guadalajara, l’Ortigós i Falset. Qualifica de regular la seva relació amb la gent d’aquí i manté relacions amb altres col·lectius d’immigrants. Es mostra indiferent respecte als sud-saharians, sud-americans i asiàtics, té una percepció regular dels centreuropeus i una percepció bona dels europeus de l’Est. Es comunica amb els seus familiars i amics a través de carta. Viu amb quatre persones més en un habitatge de lloguer a la secció censal 2-2. Com a problemes exposa que, tot i que l’entén, parla el català amb dificultat i creu que els empresaris són uns explotadors.

- Abdalla: home marroquí de 48 anys amb estudis primaris que al seu país feia de tapisser i aquí treballa de paleta amb contracte temporal. Del Vendrell li’n va parlar un amic marroquí que hi viu. Va venir a viure-hi per la feina i pensa instal·lar-s’hi. Creu que és una ciutat mitjana. Té bona relació amb la gent d’aquí. Té una bona percepció dels sud-saharians i dels centre-europeus, regular dels asiàtics, dolenta dels europeus de l’Est i es mostra indiferent respecte als sud-americans. Té una opinió regular sobre les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics. Viu sol en un habitatge de propietat a la secció censal 2-2. Com a problemes exposa que és difícil trobar habitatge i que els empresaris són uns explotadors.

- Musa: home marroquí de 36 anys amb estudis secundaris que al seu país era estudiant i que aquí treballa a la construcció amb contracte temporal. Va venir al Vendrell per la feina. D’aquesta vila, que creu que és una ciutat mitjana, li n’havia parlat un amic marroquí que també hi viu. Pensa anar a viure a un altre lloc i encara no sap si tornarà al seu país. Qualifica de regular la seva relació amb la gent d’aquí. Té una percepció regular dels sud-saharians i europeus i es mostra indiferent respecte als sud-americans i asiàtics. Té una mala opinió de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics i també escriu cartes i envia faxos. Viu sol en un habitage de lloguer a la secció 2-3. Com a problemes exposa que li costa parlar el català i que és difícil trobar habitatge.

- Elmahi: home marroquí de 35 anys amb estudis primaris que treballa de cuiner en un restaurant, igual que al seu país, amb contracte temporal. La feina la va trobar a través de l’INEM. Del Vendrell li n’havia parlat un amic marroquí que no hi viu, i va venir a viure-hi perquè és on va trobar habitatge. Creu que és una ciutat mitjana on pensa instal·lar-se, tot i que no sap si mai tornarà al seu país. Abans havia viscut a l’Espluga de Francolí i a Llorenç del Penedès. Mostra indiferència respecte als altres col·lectius d’immigrants. Té una mala opinió de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics i també esciru cartes i envia faxos. Viu amb tres familiars més en un habitatge de lloguer al barri marítim de Coma-ruga (secció 3-7). Com a problemes exposa esposa que entén poc tant el castellà com el català, que l’habitatge és massa car i difícil de trobar, que els empresaris són uns explotadors i la Llei d’Estrangeria.

- Eltair: home marroquí de 35 anys amb estudis secundaris que al seu país era estudiant i aquí fa de paleta. La feina la va trobar a través d’un amic i està afiliat a la UGT (19). Del Vendrell li n’havia parlat un amic marroquí, que no hi viu, i va venir-hi per trobar un habitatge. Creu que és una ciutat petita. Pensa anar a viure a un altre lloc i algun dia tornar al seu país. Abans havia viscut a Calafell i a Roda de Berà. Té una bona relació amb la gent d’aquí i una bona percepció dels altres col·lectius d’immigrants. No té una bona opinió de les iniciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics i també escriu cartes i envia faxos. Viu amb la seva parella en un habitatge de propietat al barri marítim de Coma-ruga (secció 3-7). Com a problemes exposa que li costa parlar el català, que és molt difícil trobar un habitatge, que els empresaris són uns explotadors i la Llei d’Estrangeria.

- Hammouchi: home marroquí de 55 anys que treballa de cristaller, igual que al seu país, amb contracte temporal. Del Vendrell li n’havia parlat un amic marroquí, que viu a Barcelona, i va venir a viure-hi per la feina. Creu que és una ciutat petita on vol instal·lar-se una bona temporada, però algun dia pensa tornar al seu país. Abans havia viscut a Barcelona. Té una percepció regular dels sud-americans i dolenta dels europeus de l’Est. És membre de l’Associació General de Magrebins del Baix Penedès. Té una mala opinió de les inciatives de l’Ajuntament per a la integració. Fa servir els locutoris telefònics i també escriu cartes. Viu amb quatre membres més de la seva família en un habitatge de lloguer a la secció censal 2-2. Com a problemes exposa que no entén prou el català, que l’habitatge és massa car, que els immigrants fan les feines que els d’aquí no volen fer i la Llei d’Estrangeria.

Conclusions

En una ciutat petita de 25.000 habitants, com és el Vendrell, amb una xifra de 1.422 residents estrangers (gairebé un 6 per cent de la població total), pot semblar que el fenomen de la immigració sigui poc important. Però quan s’analitzen les dades per seccions censals, s’observa com el col·lectiu de magrebins té una forta presència relativa en zones concretes de la capital del municipi i al barri marítim de Sant Salvador. Pel que fa als altres col·lectius, el percentatge de sud-americans és molt baix, i els europeus, sobretot els procedents d’altres països de la Unió Europea, només tenen un pes relatiu important als barris marítims. Per tant, és comprensible que la societat receptora vegi el conflicte amb els immigrants magrebins, perquè són els més nombrosos, els que ocupen espais cèntrics de la ciutat i els que vénen "a prendre la feina als d’aquí (20)".

La distribució espacial de la comunitat magrebina coincideix, com es podia esperar, amb la localització dels locutoris telefònics, dels quals són els usuaris majoritaris, i de les seus de les associacions d’immigrants: l’Associació General de Magrebins del Baix Penedès i l’Associació Multicultural El Vendrell. Aquesta última associació, encara que tingui l’adjectiu de multicultural, només té l’objectiu de promocionar la cultura i les tradicions africanes; per tant, no és apropiada perquè se’n facin membres immigrants europeus ni sud-americans. A més, la seva seu es troba en un local situat en la confluència de les dues seccions censals que tenen el percentatge més elevat de magrebins, que corresponen al polígon tancat pels carrers dels Cafès, del Nord, la carretera de Valls, la riera de la Bisbal i la plaça Nova (seccions 2-1 i 2-2).

Seguint amb el tema de l’associacionisme, al món àrab no n’hi ha tradició, perquè es considera una cosa propera a la política i la gent del carrer, que és la que majoritàriament ve al nostre país, no es fica en aquestes qüestions. Això explicaria el resultat de les enquestes, en què només es troba un cas d’afiliació a un sindicat de treballadors: l’home marroquí de 35 anys anomenat Eltair, que està afiliat a la UGT. De totes maneres, el fet de la creació de dues associacions fa entreveure una adaptació als costums de la societat vendrellenca, la qual sí que té una gran tradició associacionista amb més de cinquanta entitats en l’actualitat.

La problemàtica de l’adaptació i de la integració dels immigrants en una ciutat petita és sens dubte diferent de la que hi pot haver en una ciutat més gran. Personalment crec que en un municipi com el Vendrell, que en el context de Catalunya es considera una ciutat petita, ja que les ciutats mitjanes tenen uns 200.000 habitants i la més gran en té un milió i mig, hi ha més facilitats perquè els processos d’adaptació i d’integració dels immigrants es desenvolupin sense gaires obstacles. Un dels motius és la pròpia condició de ciutat petita, que fa que per a l’administració local sigui molt més fàcil arribar als problemes de la gent i pugui desenvolupar plans d’integració. A més, l’adaptació als costums de la societat receptora té l’avantatge que el contacte amb la gent autòctona de la vila és inevitable. En canvi, en les grans ciutats és molt més fàcil mantenir íntegrament els valors culturals (l’idioma, la religió, el vestuari) perquè els immigrants poden ocupar certs barris gairebé amb exclusivitat on no cal que sàpiguen l’idioma del país, on poden tenir un centre religiós i botigues especialitzades segons els seus gustos i la seva cultura, etc. Al Vendrell també es pot trobar algun local on es reuneixen per resar i alguna botiga musulmana, i és fàcil observar com entre ells parlen en àrab, però l’immigrant magrebí té la necessitat d’adaptar-se per anar a comprar els aliments bàsics, trobar feina i gestionar tràmits administratius, perquè la majoria d’aquestes activitats les ha de compartir per força amb la gent d’aquí. En aquest sentit, es veuen indicis d’integració en la participació de magrebins en grups culturals propis del folklore català, com són les colles castelleres, i en l’assistència a cursos de llengua catalana, tot i que s’ha de dir que tenen l’incentiu de treure’s el carnet de conduir. Però, tot i així, s’ha comprovat que bona part dels que han participat en aquesta iniciativa després han sol·licitat continuar estudiant en cursos d’alfabetització, matemàtiques, llengües i cultura general catalana. Conèixer la història i la cultura del país que t’acull és una bona manera d’integrar-s’hi. Però seguint la línia de pensament de Hilal Tarkou i de Miquel Caselles, la societat receptora també els pot ajudar en la seva integració si té una mica més d’interès i, sobretot, respecte pels seus valors culturals. Ja hi ha l’experiència dels cursos d’àrab organitzats per l’Associació de Dones Rosa dels Vents. I considerar com a mostra de no-integració el fet de celebrar el Ramadà, que en molts casos suposa una disminució en el rendiment laboral (21), i que una dona porti un mocador al cap, pot ser que sigui una forma de buscar excuses per demostrar que aquest tipus d’immigració només suposa un conflicte social quan, en realitat, aporta un gran benefici a l’economia de l’Estat.

En general, pel que es veu en les enquestes, els immigrants es troben bé al Vendrell i tenen una bona relació amb la gent autòctona de la vila, però són escasses les relacions dels diferents col·lectius d’immigrants entre si. Pel que fa a l’exposició dels problemes amb què es troben, els immigrants de la Unió Europea es queixen sobretot del sistema sanitari i els magrebins acusen els empresaris de ser uns explotadors i critiquen la nova Llei d’Estrangeria. Les problemàtiques que es presenten en els tres col·lectius enquestats són el preu elevat dels habitatges i la dificultat de comprensió del català i del castellà, que en alguns casos suposa un obstacle per accedir a un lloc de treball. En el cas dels magrebins és fàcil veure com alguns van als llocs oficials amb els seus fills perquè els facin d’interlocutors, ja que coneixen tant el català i el castellà, perquè van a l’escola, com l’àrab, per la convivència familiar.

En definitiva, el Vendrell és un municipi que viu un gran procés de transformació de poble a ciutat, en el qual la immigració d’estrangers hi juga un paper molt important i tant els immigrants com la societat receptora han de ser capaços d’adaptar-se a aquesta nova situació. Com diuen les veus dels interlocutors entre els immigrants i l’administració, la integració no és només cosa d’una sola part, sinó que totes les parts han de fer l’esforç de trobar el camí per aconseguir una convivència sense conflicte.

Notes

(1) CAPEL, H. Los inmigrantes en la ciudad. Crecimiento Económico, innovación y conflicto social. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona, núm. 3, 1 de mayo de 1997
( http://www.ub.es/geocrit/sn-3.htm )

(2) CAPEL, H. La inmigración en España. Una bibliografía de trabajos recientes. Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universitat de Barcelona, núm. 132, 11 de enero de 1999
( http://www.ub.es/geocrit/b3w-132.htm )

(3) Ajuntament de Barcelona / CIDOB. La immigració estrangera a Barcelona. L’Observatori permanent de la immigració a Barcelona, Barcelona, 1998, 124 p.

(4) LORA-TAMAYO D’OCON, Gloria. Futuro de las comunidades extranjeras en España. Habitar, Universitat Autònoma de Barcelona, 1995, p.443-449.

(5) CAPEL, H. Inmigrantes extranjeros en España. Comentarios y respuesta. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, Universitat de Barcelona, núm. 83, 1 de marzo de 2001
( http://www.ub.es/geocrit/sn-83.htm )

(6) Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana, el verb assimilar vol dir "fer semblant (alguna cosa) a una altra".

(7) BRUNET, Neus i VALLS, Santi. Inmigración extranjera en las ciudades medias: el caso de Sabadell. III Coloquio Internacional de Geocrítica, 2001.

(8) Les dades dels anys 1981 i 1991 estan extretes dels censos oficials de l’Institut Nacional d’Estadística, i la dada del 2001 s’ha obtingut a partir de l’actualització del padró municipal.

(9) Segons els gràfics d’evolució urbana de l’Atlas Comarcal de J.M. Inglès i V. Cabré.

(10)TAMAMES, Ramón. Introducción a la economía española, Madrid: Alianza Editorial, 1995.

(11) CASELLAS, Miquel. Uns 500 musulmans celebren el mes del Ramadà a la comarca. Diari del Baix Penedès, El Vendrell, núm 451, 1999, p. 3.

(12) LLEÓ, J. Es presenten les comisions sobre seguretat ciutadana i inserció social. Diari del Baix Penedès, EL Vendrell, 27 d’octubre del 2000, p.5.

(13) Heribert Barrera, polític d’Esquerra Republicana de Catalunya, és autor d’un llibre que parla sobre la immigració i que ha generat molta polèmica. Un dels temes que tracta és la possible desaparició de la identitat catalana per l’arribada massiva d’immigrants.

(14) BASELGA, J.M. Campuzano pide poderes para los ayuntamientos para regular los flujos migratorios en los pueblos. Diari de Tarragona, Tarragona, 3 d’abril del 2001, p. 24.

(15)El Vendrell es troba a la zona turística de la Costa Daurada i a la temporada d’estiu triplica la seva població.

(16) A la comarca hi ha un centre de distribució de la cadena de supermercats francesa Intermarché.

(17) Es tracta d’un cas de prometatge quan el turista espanyol s’enamora d’una indígena del país que visita i viceversa.

(18) Instituto Nacional de Empleo. Avui dia, a Catalunya, les seves competències pertanyen al Servei Català de Col·locació.

(19) Unió General de Treballadors.

(20) Comentari extret de l’entrevista a Hilal Tarkou al programa televisiu Tríptic.

(21) Durant el període del Ramadà no es pot menjar ni beure fins a la nit.
 

© Copyright: Joan M. Colet Duran, 2001
© Copyright: Scripta Nova, 2001

Menú principal