Menú principal
Scripta Nova
REVISTA ELECTRÓNICA DE GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES
Universidad de Barcelona. 
ISSN: 1138-9788. Depósito Legal: B. 21.741-98
Vol. VIII, núm. 170 (67), 1 de agosto de 2004

INTERNET I CIÈNCIES SOCIALS. UNA EXPERIÈNCIA DE COMUNITAT VIRTUAL A L'ENSENYAMENT SECUNDARI (VALLÈS ORIENTAL, BARCELONA)

J. Miquel Albert
IES Celestí Bellera. Granollers

Enric Alegre
IES Celestí Bellera. Granollers


Internet i Ciències Socials. Una experiència de comunitat virtual a l'ensenyament secundari (Vallès Oriental, Barcelona) (Resum)

Les noves tecnologies de la comunicació estan canviant les relacions i el hàbits de les persones i els instituts d'ensenyament secundari s'han d'adaptar a aquests canvis. Si ens fixem en els exemples de Ciències Socials que es poden trobar a Internet, veurem que estem davant un ventall de possibilitats didàctiques molt gran que cal confirmar. D'aquesta manera es fa necessari Internet, per a  mantenir l'ensenyament de les Ciències Socials en un context d'actualització i de modernització a l'hora de garantir qualitat didàctica

Paraules clau: Noves tecnologies de la comunicació, IES, didàctica Ciències Socials, internet,


Social Sciences and Internet. An experience of virtual community in a secondary school (Vallès Oriental, Barcelona) (Abstract)

Modern new communications technologies are changing human relations and personal habits and customs, and High School should adapt to these changes. If we look at the examples of Social Sciences that we can find at Internet, we will be in front of a wide window of learning possibilities, and we have to confirm them. So, we need Internet to keep learning of Social Sciences inside a modern and actual system, in order to guarantee teaching qualities.

Key words: New communications technologies, High School, learning of Social Sciences, internet,


A la societat actual les noves tecnologies de la comunicació estan canviant les relacions i el hàbits de les persones. Els instituts d'ensenyament secundari no són aliens a aquests canvis i molts aspectes del seu funcionament  i de la seva gestió es veuen modificats ràpidament.

Internet és, avui, una eina molt present en la vida dels instituts catalans. Bona part del professorat és usuari i ja són molts els professors que tenen capacitat per produir materials per a ser publicats a la xarxa. Pel que fa als alumnes cada dia un nombre més elevat d'alumnes de secundària disposen de la possibilitat d'accedir a internet, bé des de casa, bé des de la xarxa pública de biblioteques, cibercafès o des de les aules d'informàtica dels IES, i cada dia un nombre major d'aquests alumnes adquireixen els coneixements per a ser productors de materials per internet.

Un grup de professors de diversos Instituts del Vallès Oriental ens hem proposat treballar amb

Internet a les classes de Ciències Socials i hem creat un grup de treball per a coordinar els nostres plantejaments didàctics i començar a posar en pràctica experiències diverses que utilitzen Internet com a recurs didàctic.

En aquest article presentem algunes consideracions sobre la utilització d'internet a l'ensenyament i expliquen breument el nostre projecte.

La potencialitat educativa d'internet:

Internet presenta  i organitza la informació d'una forma diferent a les formes tradicionals (el llibre, la biblioteca) i, fins i tot, sistemes no tan tradicionals (video i multimèdies), presentant la informació organitzada en forma de xarxa de nodes (pàgines) comunicats per mitjà de múltiples i diversos enllaços que obren un univers de descobriments i una aventura cognitiva.[1]

 La forma d'estructurar i presentar la informació que desenvolupa internet, trenca amb el discurs lineal [2],  propi del document escrit en paper  o del discurs oral de la classe tradicional, i ofereix moltes possibilitats d'elecció a l'usuari. Per a alguns autors sembla que s'aproxima al sistema en què el nostre pensament produeix els seus propis discursos, "saltant" d'un lloc a l'altre de la nostra memòria sense un ordre prefixat i amb un simple "clic" mental.[3]

De l'ús d'internet com a material o recurs educatiu per a l'ensenyament secundari  es pot valorar:

·        La densitat d'informació i continguts: A internet es possible trobar molta informació, diversa en quan a contingut i forma, i adequada per a diferents tipus o nivells d'alumnes (cada persona pot fer la seva pròpia navegació en funció de les seves necessitats). Sobre això diversos autors han parlat de les possibilitats que dóna l'hipertext per a l'atenció a la diversitat.[4]

·        El dinamisme: La bona i múltiple relació d'imatge i text, dóna dinamisme i pot esdevenir un element motivador i engrescador  per a l'aprenentatge dels alumnes.

·        La interactivitat i la navegabilitat que impliquen la participació activa de l'usuari en el seu aprenentatge. L'estructura web permet que l'alumne controli el flux d'informació, interrompent-la en qualsevol moment, reproduint-la tantes vegades com vulgui, tornant enrere, anant endavant, relacionant diferents pàgines. Permet als alumnes implicar-se en el seu propi procés d'aprenentatge(factor  bàsic per formar-los per al seu futur professional i social), construir el seu propi aprenentatge amb gran motivació,  i els prepara a "aprendre a aprendre"[5]. Pot ser, per tant, una recurs que respongui al que el constructivisme reclama de l'educació, creant un ambient on el subjecte és un processador actiu i un constructor del seu propi coneixement.[6]

Però, més enllà de les possibilitats que ens ofereix la incorporació d'internet a l'ensenyament com a simples usuaris, hi han d'altres possibilitats educatives que hem de començar a considerar. Internet obre noves vies de comunicació i intercanvi que podrien ser molt útils per al procés educatiu. Ens referim a les oportunitats que ofereix la producció de materials per a internet per part de professors i alumnes:  l'aprenentatge per part dels alumnes del procés de creació de material hipertext per a publicar a internet; la comunicació directa per correu electrònic amb el professor a l'hora de lliurar treballs i consultar dubtes; la participació en el procés didàctic mitjançant la utilització d'una pàgina web personal i/o de centre que permeti un intercanvi fluït i ràpid; i la presentació d'informació i documents acadèmics complementaris a l'acció personal a l'aula des d'un espai web controlat pel professor (per exemple posar resultats de proves, enumerar activitats)

Si aconseguim que els alumnes siguin capaços de produir documents multimèdia en format web, els ajudem a aprofitar millor els avantatges d'aquests documents i els preparem millor per al seu futur fora del món escolar. Per assolir-ho cal treballar amb els alumnes l'aprenentatge d'un programa d'edició de webs. Aquesta habilitat també els pot ser útil en els seus estudis, atès que els capacita per presentar treballs en qualsevol matèria amb un nou tipus de format.  A més, el document hipertext, un cop publicat, aporta una gran quantitat d'avantatges en relació amb d'altres formats: és molt fàcil de modificar, ampliar, millorar, rectificar, actualitzar, talment com si fos un document viu i en permanent construcció.

Els professors també hem de produir documents en format web i posar-los a disposició del procés d'ensenyament. Una  formació tècnica bàsica pot servir per posar els programes o algun aspecte en documents web i incorporar-ho a la pràctica didàctica com a consulta o com aprofundiment del tema. Tot plegat servirà per a millorar les característiques de l'acció educativa. També cal considerar la possibilitat de treballar des d'un espai creat a la pàgina del centre. Si s'utilitza un format de pàgina web flexible (del tipus php nucke) pot aconseguir-se una relació directa i força immediata entre el  tema exposat a la xarxa i resposta/consulta feta per l'alumne.

Finalment, també  creiem que si la pàgina web es molt estàtica (format tradicional que no permet intervenir-hi directament) sempre queda la possibilitat d'utilitzar-la com a presentació d'informació complementària del tipus pissarra de notes de proves, presentació d'exercicis, comunicació d'incidències diverses (dates concretes, requeriments)

No hem d'oblidar però, que totes aquestes actuacions s'han de provar i s'ha de considerar la seva conveniència després de veure els avantatges pràctics o inconvenients.

Internet i les Ciències Socials

Pel que fa a l'àmbit de les Ciències Socials cal destacar diversos aspectes que fan d'internet una eina més per a l'ensenyament amb força utilitat:

·        L'actualitat: Internet permet recollir informació sobre aspectes de gran interès per als alumnes per la seva actualitat. Així mateix permet recollir informacions de temàtica diversa posada al dia. Especialment permet consultar dades de diverses institucions públiques posades a l'abast dels ciutadans.

·        Aquesta gran "biblioteca virtual" ens obre al món. Permet accedir a recursos elaborats a tot el món i que ens poden permetre aproximar-nos a un coneixement dels "altres". Moltes pàgines web permeten posar-se en contacte amb els seus creadors i obren possibilitats de relacions.

·        Internet permet treballar aspectes que sovint són oblidats o marginats en la tasca docent quotidiana. Les enormes possibilitats que dona la densitat de informació existent a Internet permeten un treball de continguts d'ampliació en aspectes molt específics de la matèria. Destacarem especialment les possibilitats que obre respecte els estudis locals.

·        El treball amb internet permet, per tant, ampliar els continguts que es poden fer arribar als alumnes, i possibilita així l'aprofundiment científic que sovint és difícil d'assolir amb el treball "tradicional" a l'aula.

·        Permet crear documents amb la informació treta d'internet (webquests).

Situant la utilitat d'internet en el marc de les finalitats i objectius establerts per a l'ensenyament secundari, considerem que col·labora a assolir, entre altres:

1. Les capacitats bàsiques següents:

a)      Obtenir, seleccionar i tractar informació de forma organitzada i autònoma.

b)      Interpretar amb autonomia i creativitat codis científics i tècnics enriquint les possibilitats dels alumnes  de comunicar-se i la possibilitat de reflexionar-hi.

c)         Afavorir l'assoliment d'algunes de les competències bàsiques que s'espera que tots els alumnes posseeixin per poder incorporar-se al món laboral com per exemple la manipulació d'eines informàtiques i el coneixement de les noves tecnologies.

2. Els objectius generals de l'àrea de Ciències Socials següents:

a)      Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents i aplicar-los a l'estudi d'una determinada temàtica.

b)      Sistematitzar i ordenar les dades obtingudes de diferents fonts d'informació.

c)      Relacionar diferents informacions en la interpretació de situacions, fets o esdeveniments socials i històrics.

3. Els continguts específics:

a)     Pel que fa als procediments el treball amb internet pot ser especialment interessant tant pel que fa a la representació de l'espai i la representació o presentació d'imatges, com pel que fa a l'obtenció d'informació i la seva comprensió, pel que fa a l'adquisició de vocabulari tècnic, o per al desenvolupament de treballs de síntesi d'informació diversa.

b)      Pel que fa als valors, el treball amb internet pot estimular una actitud participativa, responsable i d'autoaprenentatge, així com una actitud favorable a la sistematització del treball.

c)      Pel que fa als coneixements, permet un tractament múltiple de la mateixa informació adequant-la a diferents nivells i capacitats.

Visió crítica

Ara bé, avui per avui, internet presenta també alguns inconvenients evidents:

Per una banda tot i els valors positius que hem descrit de l'ús de material a internet, cal tenir present que, la major part del material existent a internet no té cap utilitat educativa. Destriar els materials amb interès educatiu dels no educatius no és fàcil i requereix molt temps. A més, és molt fàcil perdre's navegant a internet, especialment quan no es disposa de prou criteri per avaluar la idoneïtat de la informació ni la seva utilitat.

D'altra banda, no tot el material d'internet que podria ser útil a nivell educatiu ho és sempre per al seu ús per part dels alumnes. Bé per què el disseny i la navegació és massa complexa, bé per què el contingut és massa complicat, ... Així mateix, és evident que internet mai podrà substituir la figura del professor, l'únic que coneix l'experiència i coneixements previs dels alumnes, la seva estructura cognitiva, i el pot guiar en la iniciació a l'exploració d'internet.[7]

A més, per aprofitar totes les potencialitats educatives que ofereix internet es convenient que l'alumne participi activament, més enllà de la simple navegació sense rumb que no assegura cap aprenentatge. Seria molt convenient que els documents hipertext educatius incloguessin l'estímul a la producció d'objectes per part dels usuaris (exercicis d'anàlisi, comparació, observació, classificació, deducció, creació de representacions alternatives) així com la  possibilitat de feedback molt ràpid entre l'usuari i el document hipertext, per exemple, amb exercicis enllaçats a respostes i explicacions d'aquestes que permetin l'aprenentatge a partir dels errors. Però això no abunda en els materials que es troben avui a la xarxa.

Per últim, tot i els esforços realitzats en els darrers anys pel sistema educatiu, el nombre d'ordinadors amb connexió a internet als que es pot accedir en els centres de secundària no és prou elevat. A més no tots els alumnes disposen dels coneixements per a ser productors de materials per a internet.

Possibles usos d'internet als Instituts d'Ensenyament Secundari

La utilització d'internet als instituts d'ensenyament secundari pel que fa a les Ciències Socials té diverses possibilitats i si fem una primera aproximació podem trobar que és:

1.      Un  recurs més per a l'aula:

·               Si el professor disposa d'un canó o de l'aula d'informàtica, pot fer una recerca a internet i utilitzar imatges, documents d'audio o d'altres com un recurs més, motivador i dinàmic, per a complementar les seves exposicions i el material del llibre de text. De fet internet pot substituir  el retroprojector i les dispositives per què és molt més flexible i permet accedir a molta més informació de la que generalment es disponible directament als instituts.

·               Si el professor té la possibilitat d'utilitzar l'aula d'informàtica amb els alumnes s'obren noves possibilitats per el treball amb internet.

·                Per una banda es pot recórrer al treball d'investigació dels alumnes consultant pàgines web. Aquest treball cal desenvolupar-lo a partir d'un guió de treball previ. La investigació es pot plantejar com una recerca d'aspectes i informacions concretes que complementen un treball escrit de l'alumne, un exemple del qual podeu trobar a http://www.bellera.org/eso3/nazisme/index.htm ; o com un treball més complert o total a partir de recerca d'informació en un web concret, un exemple es pot trobar a http://www.educalia.org/edu2/intro/educalia2.htm?lang=c; o per mitjà de les anomenades webquest, múltiples exemples es poden trobar a la pàgina web http://www.xtec.es/~cbarba1/portalsWQ.htm   i  a la pàgina web http://www.xtec.es/recursos/webquests/htm/indexedso.htm. En qualsevol cas una possibilitat que obre internet és el fet que cada alumne realitzi un treball personalitzat adequat als seus interessos i motivacions i a les seves capacitats. Aquest tipus de treball permet la cooperació entre alumnes doncs el resultat final pot ser algun tipus de presentació conjunta del material treballat (oral, informàtica,...)

·        Per un altra banda és pot recórrer al treball de producció de materials per a publicar a internet. Aquesta possibilitat atorga una major motivació a l'alumne. Un exemple d'aquest tipus de treball el podeu trobar a la pàgina http://www.xtec.es/iesreguissol/historia

2.      Un recurs més per aportar material als alumnes: El professor pot animar als alumnes a consultar determinades adreces web a casa seva, per a fer un treball o per ampliar coneixements. Així internet complementa la biblioteca. Algun exemple d'adreces de gran interès per aquest tipus de treball el podeu trobar a http://www.racocatala.com/segleXX, http://www.buxaweb.com. Tanmateix per algunes dificultats que hem comentat anteriorment l'ideal és que aquest tipus de treball estigui força dirigit per evitar que l'alumne es perdi en la navegació.  De fet el professor pot arribar a crear materials didàctics sobre qualsevol tema a partir de diversos materials enllaçats extrets de la xarxa, i els pot arribar a convertir en un material informàtic que pot repartir als alumnes per a que treballin amb ell, o el pot fer accessible a partir de la seva publicació a internet (pàgina web personal del professor amb apunts).

3.      Un recurs més per a la comunicació entre professors i alumnes:  (e-mail) Internet permet el contacte directe i personalitzat entre el professor i l'alumne a través de l'e-mail. Es pot utilitzar com un espai per consultes dels alumnes o per a desenvolupar una tutoria molt activa sobre un treball de recerca.  El professor pot corregir fàcilment i comentar fàcilment treballs dels alumnes i retornar les correccions immediatament.

4.      Tanmateix internet facilita el desenvolupament d'algun tipus de treball cooperatiu entre alumnes que estan treballant en diferents llocs i en diferents moments. Per mitjà d'internet es possible dur a terme un treball d'equip i col·laborador entre alumnes de diversos grups, cursos, instituts, intercanviant dades, informació, idees, conclusions,...Un exemple del qual podeu trobar a http://www.lasombradelmembrillo.com/ciberpoemaactual.htm

2.- Petita història del grup de treball "Internet i Ciències al Vallès Oriental".

En l'àmbit de les Ciències Socials i en la seva pràctica didàctica també incideixen aquest canvis que hem estat analitzant fins ara, però moltes vegades es fa de forma individual o en petit grup perquè es troba a faltar una estructura més general que en faciliti la utilització.

D'altra banda, si fem un seguiment dels treballs en Ciències Socials que es poden trobar a Internet, veurem que estem davant un ventall de possibilitats didàctiques molt gran però que cal posar en pràctica per confirmar la seva viabilitat.

Així doncs, es fan necessaris la difusió, el contrast i l'intercanvi d'experiències que es generen amb les noves tecnologies, en particular amb Internet, per a  mantenir l'ensenyament de les Ciències Socials en un context d'actualització i de modernització científiques que resulten imprescindibles a la nostra societat a l'hora de garantir un alt grau de qualitat didàctica.

Tenint en compte aquest context  el grup de treball "Internet i Ciències Socials al Vallès Oriental" s'ha posat en marxa aquest curs a partir d'un grup de professors de Geografia i Història d'IES[8] que volem utilitzar les noves TIC a l'aula com a fonament didàctic de l'ensenyament de les Ciències Socials.

El primer pas del procés de formació del grup se situa a principis de 2003. Des de la realització d'un estudi sobre la utilització d'un portal educatiu que es va posar en funcionament el curs passat[9], vam coincidir diverses persones de la zona des de l'àmbit de les Ciències Socials i de seguida acordarem la necessitat d'intercanviar idees i pràctiques didàctiques. Al veure que disposàvem de projectes semblants i davant el buit de comunicació i intercanvi d'experiències en que ens trobàvem, vam començar a escampar la possibilitat de crear un grup de professionals interessats per intercanviar les experiències didàctiques fets amb Internet i per animar-nos mútuament. L'acollida positiva que va començar a tenir la idea entre les diverses persones que anaven coneixent- la va fer engrescar-nos en el projecte.

A partir de la bona acollida el següent  pas va consistir en trobar un marc adequat que permetés la trobada de la gent. La coincidència amb el període de planificació d'activitats del CRP de Granollers[10] va possibilitar la plasmació de la proposta en el marc del programa de formació del professorat i d'escollir dins de les diverses modalitats d'organització, la del grup de treball, com a instrument que millor responia a les necessitats que requeria el grup. D'aquesta manera es possibilitava un funcionament enquadrat en una estructura oficial que permetria gaudir dels avantatges que ofereix el programa de formació permanent  em quant a titulació i reconeixement acadèmic i, d'altra banda, garantia una autonomia i una flexibilitat de funcionament que permetia l'adaptació de tothom a les diverses iniciatives i la iniciativa necessària a l'hora de provar plantejaments i propostes innovadores didàcticament.

Aviat es va confirmar l'acceptació del grup de treball dins del programa de formació del professorat i es va preveure el funcionament del grup en un primer moment a partir de reunions amb debats i de plantejament de propostes, per anar donant pas després a una metodologia més variada i d'acord amb les necessitats didàctiques que es pretenien divulgar.

Des de diversos centres de secundària feia temps  que sabíem d'iniciatives què es tractava de donar a conèixer i de posar en contacte. Primer de tot,  perquè entenem que els hàbits didàctics s'haurien de veure afectats de manera notòria per tot el canvi social que suposen les TIC i, en especial Internet . Després, perquè també cal un estat de la qüestió i conèixer la realitat de dels instituts i de les novetats didàctiques que s'intenten, a partir de les quals plantejar noves propostes. Finalment, perquè tots els processos d'aprenentatge necessiten adequar-se als canvis de la societat i  presentar plantejaments didàctics d'acord amb el seu temps.

Es presentava, doncs, com un projecte atractiu per al professorat de Ciències Socials que coincidim en aquests plantejaments didàctics i que permetia disposar d'un espai i uns recursos per a posar en funcionament projectes nou amb TIC a partir d'un plantejament obert a tothom i original.

De seguida  es van concretar tres aspectes com objectius genèrics. Primer donar a conèixer els recursos de Ciències Socials que es generen i es difonen per internet. Després possibilitar la participació i la difusió de les pràctiques didàctiques de Ciències Socials. Finalment, crear una comunitat virtual de professors de Ciències Socials al Vallès Oriental.

Definits tres camins a seguir vam ser conscients que només es podien aconseguir si posàvem en contacte a professors i professores que utilitzen Internet en la  preparació o la pràctica de les Ciències Socials, intercanvíàvem  experiències  de Ciències Socials que fossin notòries als IES del Vallès Oriental, posàvem a l'abast de tothom els diversos recursos que es coneixien de la xarxa referents a les Ciències Socials, difoníem propostes per la xarxa per a poder contrastar-les en la pràctica dels nostres IES i lògicament s'havien de crear uns documents que recollissin i posessin a l'abast de tothom les propostes generades dins del grup de treball.

Un cop fixada l'estructura de funcionament es va passar a la formació pròpiament dita del grup,  a la recerca de les persones interessades. Es va partir d'un nucli inicial des del departament de Socials de l'IES Celestí Bellera de Granollers[11], es va donar a conèixer la proposta a les direccions i a caps de departaments de Socials d'uns quants IES de la zona i, finalment, es va ofertar des del CRP Granollers a tota la comarca com una activitat més dins de la programació del pla de formació del professorat de la zona.

Així, es va formar un grup de deu professors i professores de sis IES de la comarca del Vallès Oriental que veníem a ser una mostra representativa de les diverses tipologies de professorat i de centres que es dóna a la nostra zona. Però amb una característica comuna, les ganes de compartir i experimentar els nostres projectes didàctics relacionats amb una utilització de noves tecnologies,  en especial amb Internet,  i, en d'altres casos, la il·lusió per endinsar-se cap a una didàctica de les Ciències socials innovadora i atractiva.

La primera qüestió que es va plantejar fou la d'adaptar el projecte a la planificació del professorat participant. Perquè amb les ganes d'introduir les TIC a les seves activitats didàctiques no n'hi havia prou i calia preveure la necessitat d'adaptar-se al currículum i a la programació establerta a cada centre. Per això les primeres activitats han girat entorn a la necessitat de conèixer els treballs de cadascun dels membres del grup, les seves perspectives de treball i les possibilitats reals de portar-les a terme. En la següent fase del projecte ens plantegem la  necessitat de realitzar activitats didàctiques conjuntes i des dels diversos nivells acadèmics que trobem a l'ensenyament secundari. I, sempre, tenim ben present la comunicació amb les tendències didàctiques més recents que ha de permetre l'actualització contínua que requereixen  els continguts de la matèria i adaptar-los a les noves tecnologies.

L'aspecte logístic i de materials l'anem resolent amb bones intencions i amb l'aprofitament dels recursos que tenim als centres o que, excepcionalment, podem aportar de manera individual.  De moment hem aconseguit disposar d'un espai fix a la pàgina web de l'IES Celestí Bellera on pengem el resum de les sessions conjuntes que hem fet i  les informacions i activitats referides al grup (http://www.bellera.org/portal/modules.php?name=Sections&op).

També tenim a disponibilitat per utilitzar les diverses seccions del portal d'història http://www.educahistoria.com[12]. I esperem ben aviat tenir possibilitats d'organitzar altres sistemes de comunicació virtual (fòrums, xats, llistes de correu) que ens permetin desenvolupar i completar les eines de treball de la nostra petita comunitat virtual.

Exemples d'activitats i projectes del grup


Sessió 3
Ø     Presentació de les activitats i treballs de tots els membres del grup a partir de les experiències  concretes amb internet i CCSS a l'aula:
- http://www.educahistoria.com/reportajes/webquest/vilalta/index.php
- http://www.bellera.org/eso2/c_socials/index.htm
- http://www.bellera.org/prof/miquel/EUROPA.doc.
- http://www.bellera.org/prof/pcs6/
- http://www.bellera.org/eso3/nazisme/index.htm
- http://www.educahistoria.com/reportajes/webshistoria/webshistoria.htm

 
Sessió 4
Ø     Anàlisi de pàgines web a partir de l'especialització de cada persona del grup. Pàgines consultades:
QUÉ ÉS I CÓM FER UNA WEBQUEST: http://www.webquestcat.org/~webquest/wqdewq/index.htm 
WEBQUEST INTERESSSANTS
http://www.xtec.es/~fdenia/catala/forum/barcelona2004.htm#Historiador
http://platea.pntic.mec.es/%7Eerodri1/EJEMPLO3.htm
WEB AMB UN LLISTAT DE WEBQUEST
http://www.ub.es/histodidactica/WEBQUEST/welcome.htm
http://www.xtec.es/~cbarba1/portalsWQ.htm
WEB SOBRE HISTÒRIA DEL VALLÉS ORIENTAL
http://www.acmcb.es/filials/voriental/historia.htm#51pal
WEB AMB MOLT de TREBALL INTERDISCIPLINARI SOBRE MIGRACIONS
http://www.xtec.es/escola/migracions/index.htm 

 

Bibliografia

Barroso, J.; Cabero, J.; Duarte, A. «Los hipertextos: posibilidades educativas y formas de aprovecharlas». A: Ferres J.; Marqués P. (Coord.). Comunicación educativa y nuevas tecnologías. Barcelona: Editorial Praxis, 1996. 2 vol.

Cabero, J.; Villar, L. Aspectos críticos de una reforma educativa. Sevilla: Universidad de Sevilla, 1995.

Cabero, J.; Duarte, A.; Romero, R. «Instrucción informatizada y simulada: Hipertexto e hipermedia». A: Cabero, J.; Villar, L. Aspectos críticos de una reforma educativa. Sevilla: Universidad de Sevilla, 1995.

Codina, Ll. «H de Hypertext, o la teoria de los hipertextos revisada». [en línia]. Cuadernos de Documentación Multimedia  (núm 6-7) 1997-98. [Consulta: desembre del 2000] http://www.ucm.es/info/multidoc/multidoc/revista/cuad6-7/codina.htm

Comunidad Europea. Aprender en la sociedad de la información. Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 1997.

«Decret 96/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de  l'educació secundària obligatòria». A: L'educació Secundària Obligatòria. Ordenació curricular. Barcelona: Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, 1992.

Duart, J.M.; Sangrà, A. [Eds]. Aprenentatge i virtualitat. Barcelona: edicions de la UOC, 1999.

Ferres, J.; Marqués, P. [Coord.]. Comunicación educativa y nuevas tecnologias. Barcelona: Editorial Praxis, 1996, 2 vol.

Gros, B. Diseños y programas educativos. Barcelona: Editorial Ariel, 1997.

GRUP DIGHES. Uso de Internet en la Educación Secundària: Informe sobre Educalia Secundaria. Barcelona:  Universitat de Barcelona,  octubre 2003.

Gutierrez, A. Educación multimedia y nuevas tecnologias. Madrid: Ediciones de la Torre, 1997.

Marqués, P. «Evaluación de programas educativos multimedia». A: Ferres, J.; Marqués, P. (Coord.). Comunicación educativa y nuevas tecnologías. Barcelona: Editorial Praxis, 1996. 2 vol.

Marqués, P. «Metodología para la creación de materiales formativos multimedia». A: Ferres, J.; Marqués, P. (Coords.). Comunicación educativa y nuevas tecnologías. Barcelona: Editorial Praxis, 1996. 2 vol.

Mena, B.; Mena, J.; Porras, M. Didàctica y nuevas tecnologias. Madrid: Editorial Escuela Española, 1996.

MEYNAC, J-P. Internet et l'enseignement de l'histoire Reflexionms d'un Clionaute (Consulta agost 2003) http://www.clionautes.org/spip/article.php3?id_article=219

PRATS, J.; "Internet en las aulas de educación secundaria".a: Iber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia. Número, 29. Barcelona: 2002

PRATS, J.; Internet i Ensenyament. Conferència realitzada el dia 18 de febrer de 2004 a la reunió de treball del Grup Internet i Ciències Socials al Vallès Oriental. Granollers.

Relon, A.; Bijan, R.«Formació per mitjà del web i la classe tradicional: semblances i diferències». A: Duart, J.M.; Sangrà, A. [Eds]. Aprenentatge i virtualitat. Barcelona: edicions  de la UOC, 1999.

San Martin, A. La escuela de las tecnologias. Valencia:Universidad de Valencia, 1995.

Yabar, J. «La computadora en la enseñana secundaria dentro de un enfoque constructivista de aprendizaje». A: Yabar, J. [et al]. El constructivismo en la pràctica. Barcelona: Editorial Graó, 2000.

 

Notas

[1] Per a una avaluació dels avantatges de l'hipertetx  vegeu Cabero, Duarte, Romero (1995).
 

[2]  Gros (1997) apunta que mentre els productes o recursos multimèdia requereixen d'una lectura lineal, l'hipertext  permet la lectura no seqüencial.
 
[3] Gros (1997), citant Jonassen «Hypertext as instructional design». Educational Technology Research and Development. 1990 (núm 39), apunta que, tot i no ser demostrable, "son muchos los autores que consideran que el formato adoptado por los hipertextos responde de forma más natural a la manera de pensar y construir el conocimiento".
 
[4] Gutierrez (1997) situa com a primer avantatge de les tecnologies multimèdia el fet que permeten "variedad metodológica y atención a la diversidad".  Així mateix,  Cabero, Duarte, Romero, (1995), citant  Calrson, H.L. «Hypertext and intelligent interfaces for text retrievel» a: Barret, E. (ed) The society of text. Cambridge: Mit Press, emfatitzen la funcionalitat de l'hipertext en adaptar-se a nivells de complexitat en funció del tipus d'usuari.
 
[5] Mena,  Mena, Porras (1996).
 
[6] Cabero, Duarte , Romero (1995).
 
[7] I si bé es cert, com diu San Martín  (1995), que "la incorporación de las NNTT implica que el profesor pierde el control sobre los mensajes y el uso que los alumnos hacen del mismo", també ho és que el professor pren un nou rol menys directiu, però no menys important, de tutor  que facilita els processos pels quals l'alumne construeix el seu aprenentatge.
 
[8] El grup el fomen 10 professors dels IES Celestí Bellera (Granollers), IES A. Cumella (Granollers), IES EMT (Granollers), IES Montmeló, IES Reguissol (Sta. Maria Palautordera), IES Baix Monseny (Sant Celoni)
 
[9] Grup DIGHES. Proyecto de análisis y evaluación del portal Educalia Secundària. Barcelona, 2003
 
[10] Cal destacar l'impuls que de seguida va rebre la idea per part d'Encarna Ciurans, la directora del CRP Granollers, i de la bona predisposició que des de l'ICE UB va existir per posar en marxa el grup de treball.
 
[11] La idea va tenir molt bona acollida i cinc persones, d'un total de vuit que formaven el departament en aquells moments, es van mostrar interessats en el projecte.
 
[12] Aquest portal està gestionat per Jose Luis de la Torre, professor d'Història i membre del nostre grup de treball, que molt amablement facilita la publicació d'activitats dels participants del grup de treball que ho desitgin.
 
 

© Copyright J. Miquel Albert i Enric Alegre,  2004
© Copyright Scripta Nova, 2004

Ficha bibliográfica:

MIQUEL ALBERT,J. ALEGRE, E. Internet i Ciències Socials. Una experiència de comunitat virtual a l'ensenyament secundari. Geo Crítica / Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2004, vol. VIII, núm. 170-67. <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-67.htm> [ISSN: 1138-9788]
 

Volver al índice del número 170 de  Scripta Nova

Volver al índice de Scripta Nova


Menú principal