El papel del experto en la constitución de comunidades virtuales

En esta comunicación presentaremos los resultados de una investigación llevada a cabo sobre dos foros electrónicos de discusión pública, centrados en el tema de la lactancia materna, y comparables en cuanto a su volumen de participación. El primero de ellos, el foro Lactancia del portal comercial estilísimo, se caracteriza por presentar una relación entre iguales, mientras que el segundo, el foro Preguntas y respuestas sobre lactancia materna (PADRES) del Comité de Lactancia Materna de la Asociación Española de Pediatría, incorpora la figura de un experto. El objetivo de esta investigación es evaluar el impacto de un experto en la dinámica de un foro electrónico. Se trata de analizar: hasta qué punto la presencia de esta figura en un foro electrónico condiciona la generación de vínculos afectivos fuertes, hasta que punto afecta a la consolidación de grupos virtuales estables, la relación con el mundo "real", la aparición de líderes y la generación de determinada economía de la verdad. Pensamos que estos resultados nos revelarán aspectos interesantes relacionados con la construcción y consolidación de comunidades virtuales en el ciberespacio.

Palabras clave: comunidad virtual, grupo de apoyo, economía de la verdad, Internet.

This paper presents the results of our research on two public discussion boards about breastfeeding. Both discussion groups have a similar number of participants. The first message board, "Lactancia" (Breastfeeding), belongs to the Estilísimo commercial portal and its participants establish a relation among equals. The second message board, "Preguntas y respuestas sobre lactancia materna (PADRES)" (Questions and answers about breastfeeding (PARENTS)) is moderated by an expert. The purpose of this research is to assess the impact of the participation of an expert in the dynamics of an electronic message board. We intend to analyze several factors: first, the extent to which the participation of an expert in an electronic message board determines the creation of strong emotional ties; second, the effect this participation has in the consolidation of stable virtual groups; third, the relation with the "real" world and the rise of leaders and lastly, the creation of the "Economy of Truth". These results should reveal interesting points about the creation and consolidation of virtual communities in cyberspace.

Un dels dos objectius principals d'aquest treball és esbrinar com funcionen els col·lectius virtuals estructurats al voltant del tema de la lactància materna en tant que proveïdors d'informació sobre la lactància però, sobre tot, com a xarxa de suport i ajut entre mares que alleten. L'altre objectiu és analitzar com es gestiona la veritat i quin equilibri s'estableix entre el saber popular i el saber científic, d'on procedeix l'autoritat que determina quina és la veritat acceptada pel grup; és a dir, el que anomenaré economia de la veritat.

Altres objectius secundaris, més específics, són observar fins a quin punt s'esdevenen relacions estretes entre les mares, què s'intercanvia (informació, experiències, afecte, companyia...), quins altres temes es tracten a banda de la lactància materna i quina relació s'estableix amb altres grups i recursos de la xarxa.

Tots aquests elements els estudiarem en funció de la presència o absència d'un expert, per tal d'avaluar el seu impacte en la dinàmica dels fòrums.

El canvi de les estructures tradicionals de la família i de l'entorn més proper a l'individu, ha afectat també a les mares en la seva tasca. Per a moltes, la guia sobre la manera correcta d'actuar en la criança del seu fill prové del pediatra i de professionals de la sanitat en general, a banda de la informació que puguin obtenir de llibres i revistes. No he d'oblidar, tampoc, la influència d'altres medis, com el cine o la televisió. Tanmateix la mare necessita un altre tipus de recolzament, poder parlar, expressar dubtes i, sobre tot, comprovar que altres mares s'han trobat amb els mateixos problemes, posar en comú estratègies i alleugerir la tensió provocada per no saber si s'actua "correctament". Moltes mares no havien tingut mai contacte amb infants abans d'haver-se de fer càrrec del seu propi fill, o veuen com els consells provinents de l'anterior generació- mare, sogra- entren en contradicció amb l'opinió dels experts- opinions sovint contradictòries entre si- o amb les seves pròpies idees.

Aquest buit, en la seva doble vessant- informació i recolzament- el pretenen cobrir els grups de suport. L'acció dels grups de mares és important per assolir l'èxit en la lactància:

"La socióloga Alice Ladas estudió a las mujeres que acudían a las reuniones de La Leche League y las comparó con un grupo similar de madres que intentaban dar el pecho pero no contaban con este apoyo. Pudo demostrar claramente que las mujeres que acudían a las reuniones tenían más confianza en sí mismas, y parecían beneficiarse de recibir una información exacta y actualizada, así como apoyo individual y en grupo. Silverman y Murrow estudiaron las actividades de los grupos de apoyo, y llegaron a la conclusión de que la dinámica de grupo es importante y que refuerza el sentimiento de ser normal."[1]

Més recentment ha aparegut una altra manera de trobar aquesta companyia d'altres mares amb les mateixes preocupacions: Internet. Gràcies a aquesta tecnologia les mares poden posar-se en contacte amb col·lectius virtuals, on no importa la distància física, i cohesionats per uns interessos comuns, sovint molt focalitzats en un tema concret, com és el cas de la lactància.

El que fa que aquests col·lectius tinguin interès per a les persones que els integren és la possibilitat d'obtenir-hi uns béns comuns: "Todos los grupos cooperativos de personas existen en un mundo competitivo porque ese grupo reconoce que hay algo valioso que pueden ganar sólo si se unen"[2]. Tot i que soni a mercantilisme, aquests bens poden ser, segons Rheingold, coses com el capital social, el capital de coneixements i la comunió. És a dir, d'una banda, Rheingold ens remet, a través de la seva concepció de bens col·lectius, a la idea de que el que manté el grup unit i a les persones interessades en participar-hi és la recerca d'informació (capital de coneixements) i el suport (capital social i comunió). Aquesta idea es veu reforçada per observacions com aquesta: "Aquellos a quienes las comunidades virtuales les parecen lugares fríos, señalan los límites de la tecnología (...). Pero estos críticos no nos dicen cómo Philcat, Lhary, los Allison y mi propia familia podríamos haber encontrado la comunidad de apoyo e información que encontramos en la WELL cuando lo necesitábamos"[3]

A més, aquestes comunitats no són percebudes pels seus integrants com a quelcom tecnològic, fred i abstracte, sinó que sovint s'utilitzen metàfores per explicar-les: "Las comunidades virtuales son lugares donde la gente se reúne, pero también son instrumentos (...)"[4]. La metàfora del lloc ens porta al concepte de ciberespai, mentre que la metàfora de l'instrument aporta un valor afegit: no és només atractiva la informació que s'hi troba sinó, sobre tot, la interacció necessària per obtenir-la.

Al final, malgrat que sense ella el grup no podria existir, no és la tecnologia el que determina aquests col·lectius, sinó l'acció conjunta de les persones que les integren, tal com afirma S.G. Jones:. "(...) la construcción social de la realidad que existe en Internet no está constituida por las redes que utilizan los usuarios de CMO, está constituida en las redes."[5]. Tot i que no entra en el tema exhaustivament, ens apropa una mica al concepte d'apropiació.

Veiem, d'altra banda, que els autors ens parlen de comunitats virtuals. Tot i que, a priori, no puc assegurar que els col·lectius virtuals que estudiaré siguin veritables comunitats, ni és l'objectiu final d'aquest treball determinar-ho taxativament, sí que ens pot resultar útil comprendre què són. Segons H. Reinghold, "Las comunidades virtuales son agregados sociales que surgen de la Red cuando una cantidad suficiente de gente lleva a cabo estas discusiones públicas durante un tiempo suficiente, con suficientes sentimientos humanos como para formar redes de relaciones personales en el espacio cibernético."[6]

Les limitacions- i les oportunitats!- del mitjà en el qual es desenvolupa condicionen en gran mesura el comportament d'aquestes comunitats. Una primera particularitat és el fet de que la comunicació sigui escrita, amb totes les implicacions que això té en quant a expressivitat, estil comunicatiu i possibilitat de reflexionar sobre el que es vol dir. Una altra particularitat és la possibilitat d'ocultar la pròpia identitat, i la facilitat per deslligar-se de la comunitat sense deixar rastre. A més, com apunta Nancy K. Baym, "las acusaciones más serias contra las comunidades on-line son su homogeneidad y su falta de compromiso moral"[7]. El cert és que podem triar una comunitat que comparteixi amb nosaltres els interessos- nosaltres triem la comunitat, la comunitat no ens ve imposada- i podem mostrar-hi la identitat que vulguem i abandonar-la tan bon punt deixi d'interessar-nos, sense cap cost.

Més enllà del fet que un determinat col·lectiu virtual pugui ser definit com a comunitat virtual o no, "algunos participantes en un grupo on-line pueden experimentarlo como comunidad mientras que otros no"[8]. Això ens indica que quan estudiem aquests col·lectius és probable que hi trobem diferents graus d'implicació i diferents percepcions sobre el grup per part dels integrants.

A la pràctica, si naveguem per Internet, ens podrem adonar que tant la lactància com la maternitat en general han esdevingut temes al voltant dels quals s'han creat grups de persones- que podrien ser comunitats o no. Estudiant aquests grups pretenc esbrinar de quina manera es produeix aquest intercanvi d'informació i suport sobre el qual trobem tantes referències a la bibliografia, així com investigar el menys conegut camp de l'economia de la veritat i la seva construcció. L'impacte que en te la presència d'un expert en la dinàmica del col·lectiu serà l'eix transverssal d'aquesta anàlisi.

Per fer l'anàlisi d'alguns dels col·lectius virtuals que tracten el tema de la lactància materna, he fet primer una cerca de fòrums i llistes de distribució de correu en llengua castellana (no se n'ha trobat cap en català), descartant altres idiomes per la inviabilitat d'abordar un estudi tan extens. Els col·lectius candidats a l'estudi són grups creats per tractar el tema de la lactància com a eix central, o bé grups d'àmbit més general, al voltant de la maternitat (criança, educació, etc.), l'embaràs i el part, o el tema específic dels parts múltiples, que puguin tenir molta activitat al voltant del tema de la lactància. A continuació he fet una tria entre tots aquests fòrums i llistes de distribució per a obtenir un parell de col·lectius que estudiaré amb detall i ens els quals basaré el treball. Per poder fer la tria, he realitzat una prospectiva valorant els següents paràmetres:

D'un total de 25 col·lectius estudiats, he triat el Foro Lactancia Estilísimo.com pel seu gran nivell d'activitat i participació, i també el de Preguntas sobre Lactancia Materna (PADRES). AEP, que em permetrà fer una altra aproximació diferent perquè ja no es tracta d'una relació entre iguals, sinó que hi apareix la figura de l'expert (a part de tenir un nivell acceptable de participació).

Pertany a un portal comercial del grup Wanadoo dirigit a dones. El portal estilísimo compta, a part dels fòrums, amb seccions dedicades a temes diversos com "Hogar", "Gente", "Moda y belleza", "Familia", etc. El portal inclou molta publicitat tant a la pròpia pàgina com a base de pop-ups [10].

A més del fòrum de lactància hi ha d'altres dedicats a temes diversos relacionats amb la dona, agrupats sota els epígrafs de "Moda y Belleza", "Mundopadres" (on trobem el fòrum de Lactància), "Horóscopo" y "Gente".

Als fòrums també s'hi pot accedir a través de MundoPadres, una web dedicada a l'embaràs, part i desenvolupament dels fills i que compta amb la col·laboració d'experts (pediatres, ginecòlegs, psicòlegs...) i que va ser el germen del primer fòrum (que encara manté el nom de MundoPadres). Aquest fòrum de MundoPadres (d'eresMas) s'ha integrat en el conjunt de fòrums dedicats a la dona arrel de la fusió d'eresMas amb el grup Wanadoo. El portal d'estilísimo, quan accedim al tema Familia, ens enllaça directament amb el portal Mundopadres.

Hi ha un moderador que no dirigeix les converses ni hi intervé mai, tret d'avisar de noves funcionalitats del sistema o posar ordre quan hi ha intervencions inapropiades. No hi ha cap expert que intervingui oficialment al fòrum- fora d'aquells que ho facin a títol particular i per iniciativa pròpia. És un fòrum amb un nivell d'activitat força alt.

Els missatges s'organitzen en forma d'arbre, però, a efectes pràctics, les respostes es llegeixen seqüencialment, en ordre cronològic.

El fòrum no està directament lligat amb cap informació sobre lactància materna, fora de la que ofereix en el seu encapçalament i que apel·la a la Organització Mundial de la Salut com a autoritat en el tema de la lactància:

"Rogamos a todos los foristas que tengan en cuenta el carácter internacional de este foro que implica diferentes circunstancias y necesidades en función del país donde se resida, en este sentido os solicitamos que leáis el comunicado de la Organización Mundial de la Salud sobre Lactancia :http://www.fmed.uba.ar/ibfan/doc/sa547.pdf y en concreto los párrafos dedicados a Lactancia natural y Alimentación complementaría."[11]

És un fòrum promogut pel Comitè de Lactància Materna de l'Associació Espanyola de Pediatria, en el marc de la pàgina de la mateixa associació. Tota la web està lliure de publicitat, i està dedicada a informació de caràcter mèdic, tant destinada a pares com a professionals de la salut, creat així un context seriós.

En aquest extracte de les Advertencias y avisos legales podem veure quins són els objectius dels creadors de la web de l'AEP i dels seus fòrums:

L'objectiu de l'AEP en crear el fòrum és proporcionar una informació científica i donar l'oportunitat als visitants de realitzar preguntes als experts. A diferència del fòrum d'estilísimo - que a la seva web insta als foristes a participar sota el lema "comparte, ayuda, emociónate", que podem llegir al fragment de pàgina mostrat abans- el fòrum del Comitè de Lactància Materna de l'AEP, no pretén fomentar la relació entre els participants.

Des de la pàgina principal de la web de l'AEP podem accedir als fòrums del Comitè de Lactància Materna des de l'apartat de Preguntas y Respuestas- aquest apartat inclou, a més de la lactància, el tema de les vacunes. També hi podem accedir a través de l'enllaç al Comitè de Lactància Materna. En ambdós casos se'ns presenta la pàgina principal del Comitè, amb els enllaços a les diferents informacions i serveis que ofereix. Entre aquests serveis estan els fòrums de lactància- n'hi ha dos, un destinat a pares, que és el que ens ocupa, i un destinat a professionals.

En aquest fòrum, els pares formulen les preguntes, i les responen els pediatres del Comitè, però les respostes també estan obertes a altres pares (de fet, principalment hi participen mares). És un fòrum moderadament actiu, amb un nivell d'activitat constant, i actualització pràcticament diària. Les converses s'estructuren en forma d'arbre, tot i que en la lectura del text complet els missatges estan ordenats seqüencialment de forma cronològica.

Per participació entenem l'acte d'escriure, com a mínim, un missatge al fòrum. Tot i que es podria considerar que hi ha participants "muts" que només llegeixen, no els tindrem en compte per la impossibilitat de tenir dades sobre aquest fet- aquests fòrums, a diferència d'altres, no enregistren el nombre de lectures de cada missatge.

He fet l'anàlisi de la participació des d'un punt de vista més quantitatiu per tal de poder copsar d'una manera gràfica com es desenvolupa la sociabilitat al fòrum i com es gestiona la veritat. Saber qui participa, quantes vegades i en quina proporció respecte la resta de participants em pot ajudar a esbrinar qui lidera els fòrums, i quin grau d'interacció hi ha entre participants. A més, permet fer una primera anàlisi comparativa entre tots dos fòrums.

Aquests són tres conceptes clau que constitueixen la base de la meva anàlisi de la participació:

Conversa: Les intervencions a ambdós fòrums s'estructuren en converses (charlas) que es presenten en forma d'arbre; és a dir, hi ha una intervenció inicial (que anomenarem pregunta) i a partir d'aquí es van fent les següents intervencions, que en general responen a la pregunta (i que anomenarem respostes) tot i que de vegades són rèpliques de rèpliques (és per això que l'estructura és d'arbre). En altres fòrums el que nosaltres anomenem conversa rep el nom de tema.

Missatge: Són les intervencions al fòrum, que poden ser de dos tipus (ja esmentats en la definició de conversa): pregunta o resposta. Anomenarem pregunta a la intervenció inicial d'una conversa, i sol tenir caràcter proactiu. Les respostes tenen majoritàriament un caràcter reactiu, però també poden incloure un component proactiu.

Participant: En teoria és cada persona que intervé en el fòrum, però davant de la impossibilitat de saber si qui hi ha darrera un o diversos alies és una o varies persones, identificarem participant amb alies (entenent alies com el nom que es dóna a sí mateix el participant).

En aquest aspecte hi ha una diferència important entre els dos fòrums. Mentre que al fòrum de Lactància d'estilísimo cal enregistrar-se i triar un alies que romandrà estable- a no ser que el participant s'enregistri expressament amb un altre nom- al fòrum del Comitè de Lactància de l'AEP no cal enregistrar-se, i tot i que si ens connectem des del mateix ordinador es "recordarà" el nom que havíem fet servir anteriorment, el podem canviar lliurement a cada intervenció. A més, no comprova que aquests noms no estiguin repetits respecte el nom d'altres participants, de manera que és molt més difícil distingir els participants.

Aquests seran els paràmetres; és a dir, allò que he comptabilitzat per fer la descripció quantitativa:

· Nombre de converses actives/dia: Per conversa activa entenem aquella conversa que, en el dia que la consultem, té algun nou missatge. He comptabilitzat aquelles converses que presenten nous missatges (bé sigui perquè s'inicien en aquell moment, bé perquè s'hi afegeix alguna resposta, encara que la conversa hagi estat iniciada fora del període d'observació).

· Nombre de missatges/dia: He comptabilitzat el nombre de missatges realitzats diàriament (entre les 0 i les 24 hores de cada dia). He distingit entre:

Al fòrum de Lactancia estilísimo el nombre de converses actives sòl ser més gran, hi ha moltes ocasions en que al fòrum de PyR Padres CLM AEP tenim un nombre similar o superior de converses actives (és a dir, de temes que es tracten durant aquell dia). Això no és indicatiu del moviment del fòrum, perquè per moviment d'un fòrum s'entén també el nombre de converses a part del nombre de missatges. Per exemple: podria ser que un dia un fòrum tingués moltíssimes intervencions però en una sola conversa, de manera que el nombre de converses actives seria baix, mentre que a l'altre fòrum, amb menys intervencions, podríem tenir un nombre superior de converses actives. Malgrat això, sí és indicatiu de la diversitat de temes tractats, i veiem que no hi ha grans diferències (excepte alguns dies on la diferència és cojunturalment molt gran).

A diferència del que passa amb les converses actives, el nombre de missatges sí que és substancialment diferent entre un i altre fòrum. Al fòrum de Lactancia estilísimo el nombre de missatges (per tant, d'intervencions) és significativament més gran: pel total del període observat tenim 1157 missatges en aquest fòrum enfront dels 563 de PyR Padres CLM AEP (pràcticament el doble).

Al fòrum de Lactancia estilísimo, el nombre de respostes per pregunta és més gran que a l'altre; és a dir, davant d'una pregunta es generen moltes més intervencions (no vol dir que totes siguin per contestar, sinó que es generen moltes més rèpliques). En el cas del fòrum PyR Padres CLM AEP, si obviem les respostes del Comitè, encara augmenta més les diferències amb l'altre fòrum, molt més participatiu. Sembla ser que el fet de tenir un expert (el Comitè) que respon amb autoritat a les preguntes i que, a més, gestiona la dinàmica del fòrum demanant que les converses no es desviïn del tema de la lactància fa que les mares s'inhibeixen en les seves respostes i que s'evitin missatges més personals i espontanis que sovint són els que allarguen les converses.

Al fòrum PyR Padres CLM AEP, el Comitè acapara més del 25% de les intervencions, i que hi ha algunes persones que tenen un gran protagonisme comparant amb la poca participació de resta. En canvi, al fòrum Lactancia estilísimo, tot i haver-hi també persones amb més protagonisme, no hi ha ningú que destaqui tant com el Comitè de l'altre fòrum. El Comitè té, en el seu paper d'expert i impulsor del fòrum, un pes molt important en les converses. Menció especial mereix alguna mare concreta, que sembla haver-se apropiat del fòrum PyR Padres CLM AEP responent a gran part de les consultes. En l'altre fòrum no hi ha un liderat tant clar, tot i que algunes participants hi tenen un protagonisme superior a la resta.

Amb el terme interacció em refereixo tant els intercanvis de missatges entre participants al fòrum (siguin orientats a la demanda i oferta d'informació o orientats a la sociabilitat; és a dir, donar suport, demanar-ne, compartir vivències, etc.) com a les reaccions que provoquen aquests intercanvis. Per tant, també cal tenir en compte les manifestacions de rebuig i els agraïments, així com les esforços- conscients o inconscients- dels participants per tal de presentar-se a sí mateixos (identitat) i a les seves circumstàncies d'una determinada manera per tal d'aconseguir la resposta o reacció esperada.

A més, la interacció no només es dóna dintre del grup analitzat, sinó que pot traspassar les seves fronteres i fer que les converses facin el salt cap a altres grups virtuals, de manera que també tinc en compte aquests connexions entre els dos grups a analitzar, i amb altres grups.

De vegades, el que es demana és informació pura; és a dir, simplement dades. Però la major part de les vegades, darrera d'una demanda d'informació, el que realment trobem és una demanda de suport. És per això que, moltes vegades, s'animen a respondre persones que no tenen coneixements sobre el tema tractat, però que creuen que amb el seu testimoni o, simplement, dient que passen pel mateix i mostrant la seva solidaritat, ajudaran aquella mare.

"Me parece que andamos igual, chica, nada, que seremos "compañeras de fatiga".[13]

"Me estás contando mi vida en las últimas casi tres semanas... Es igualito a lo que hace Alicia, así que es bueno ver que no sólo es mi niña la que mama así."[14]

En aquest últim exemple ja comença a quedar prou clar que el suport és molt necessari, sobre tot per saber que no s'és l'única que està passant per aquell tràngol, que no s'és una "mala mare" ni un ésser estrany. Això últim és especialment difícil quan a l'entorn més proper ningú ha actuat igual que la mare en qüestió, i les pressions per abandonar la lactància o dur-la d'una altra manera són fortes.

Com ja hem vist, el suport té un component important, que és l'alleugeriment en comprovar que al fòrum altres mares pensen i actuen igual que una mateixa. El sentiment de ser diferent s'alleugereix en descobrir que altres mares passen pel mateix i, per tant, entra dins de la normalitat. Però es dona un pas més enllà, en proposar que aquestes persones que se senten diferents deixin d'amagar-se per donar-se a conèixer i deixar de ser considerades estranyes i, d'altra banda, apareix un sentiment d'orgull i de comunió per pertànyer al "club de las raras".

De vegades, aquest orgull o satisfacció és tan gran que porta a fer comentaris que fereixen la susceptibilitat d'aquelles mares que no estan tan convençudes dels grans beneficis de l'alletament, o que no van poder o voler alletar. Fins i tot algun cop es retreu una certa intolerància envers altres opinions i models de criança.

Tot plegat fa que, de vegades, les mares que no combreguen amb la tendència general s'abstinguin de manifestar algunes opinions, o exposin les seves opcions a la defensiva. Es creen així nínxols d'opinió, intransigents i intolerants envers la crítica.

Les mateixes mares reflexionen als fòrums sobre la importància del suport i el paper que ha tingut la seva participació en aquests grups com a factor determinant (o no) en l'èxit de les seves lactàncies. Algunes mares atribueixen directament l'èxit a l'ajut del fòrum. Altres mares no ho consideren determinant per a la seva elecció de donar el pit, però sí una ajuda per quan sorgeixen dificultats. En general, la majoria de mares reconeixen que el fet de comptar amb ajuda i, en concret, amb el suport del fòrum, ha estat important.

L'expert aporta, bàsicament, el seu coneixement científic sobre el tema i la seva autoritat en la matèria. En aquest sentit podem observar que existeixen diversos estils en les respostes del Comitè, en funció del pediatra concret que escrigui en aquell moment. Molt sovint es fa servir un to afectuós i encoratjador, tot i que de vegades- també segons el tipus de pregunta- es limiten a oferir la informació de manera correcta però concisa. És habitual felicitar a la mare pel seu esforç o pel que ha aconseguit fins el moment i acabar encoratjant-la. Encoratjant el comportament de les mares i felicitant-les per les seves opcions, l'expert es col·loca en una posició de superioritat. Aquesta mostra de suport és més aviat un signe d'aprovació que no per això deixa de ser un important recolzament per la mare. D'aquesta manera es compensa la desaprovació d'altres figures jeràrquicament superiors des del punt de vista de l'autoritat- com podria ser el propi pediatra.

Malgrat tot, sembla ser que el més valorat del Comitè és la informació que ofereixen en tant que autoritat científica. Sovint les mares necessiten aquesta informació per oposar-la a l'autoritat dels seus propis pediatres, contraris o desconeixedors de la lactància, o a d'altres agents que pressionen en contra de l'alletament.

Fins a aquest punt, les característiques de la interacció a ambdós fòrums havien estat bastant similars. Recordem que en tots dos casos s'intercanvia informació i suport, i que sovint la demanda d'informació és en realitat una demanda de recolzament. La principal diferenciació entre tots dos fòrums ve marcada per la presència del Comitè.

A causa de la presència del Comitè, el fòrum PyR Padres CLM AEP no és lliure en quant a continguts: l'objectiu és que els pares preguntin i el Comitè respongui, únicament sobre el tema de la lactància materna. Al fòrum Lactancia estilísimo, en canvi, les participants se senten més lliures d'introduir qualsevol tema aliè a la lactància, com anècdotes o intercanvi de fotografies.

Els vincles afectius també semblen ser molt més fort al fòrum Lactancia estilísimo. A això no només contribueix l'absència d'un Comitè que restringeixi els usos del fòrum, sinó la seva inserció en un conjunt més ampli de fòrums amb temàtiques diverses i, en concret, amb un fòrum general- MundoPadres- on aquestes mateixes mares poden reunir-se amb d'altres- que no necessàriament alleten- i parlar de qualsevol cosa: política, problemes matrimonials, cinema, malalties...

Un altre aspecte derivat de la presència del Comitè és l'intercanvi de missatges d'agraïment de les mares al Comitè, i viceversa, del Comitè a les mares. Naturalment, al fòrum Lactancia estilísimo també hi ha paraules d'agraïment, i fins i tot algun missatge reconeixent la tasca d'alguna persona en concret, però no arriba al nivell de PyR Padres CLM AEP, amb la seva reiteració i insistència.

Un aspecte interessant a observar és com les mares participants construeixen la seva pròpia identitat: les fórmules que utilitzen per presentar-se i les dades sobre elles mateixes que ofereixen, i com utilitzen aquesta identitat juntament amb altres recursos per "brillar" (és a dir, atreure l'atenció sobre els seus missatges i aconseguir forces respostes) o, simplement, per assegurar-se l'ajuda que necessiten.

Al fòrum Lactancia estilísimo, una característica interessant és el sentit de pertinença a un determinat fòrum que demostren les participants. Recordem que aquest fòrum és un entre els molts que ofereix estilísimo, i que n'existeixen d'altres relacionats amb la maternitat- embarazo, Mundopadres, etc.

En tots dos fòrums, les mares es presenten gairebé sempre en funció del seu fill; és a dir, en el seu rol de mares. Normalment diuen el seu nom o alguna dada personal general (en ocasions no diuen res d'elles mateixes) i pràcticament sempre presenten el seu fill (el nom i/o l'edat, el tipus d'alimentació que ha rebut, hàbits d'alletament...). Moltes no esmenten el seu propi nom, tot i que aquest fet no es pot interpretar només com treure's importància a si mateixa; sovint es podria tractar del desig de mantenir l'anonimat i fer servir només l'alies. Al fòrum de PyR Padres, però, és molt més habitual dir el nom, com una mostra de respecte al Comitè i perquè les normes del fòrum inclouen identificar-se amb nom i cognoms- tot i que no tothom ho fa.

Les estratègies utilitzades- conscientment o inconscient- per cridar l'atenció sobre el propi missatge són molt variades, però voldria comentar les dues que m'han semblat més habituals i efectives. Tot i que es donen en tots dos fòrums, els exemples que posaré són del PyR Padres CLM AEP, on les he detectat en més ocasions. La primera estratègia és posar un títol alarmista. Una altra estratègia és el reconeixement de la tasca de les persones de qui s'espera rebre resposta, amb agraïments i arribant de vegades gairebé a l'adulació.

En definitiva, observo que les converses que tenen més respostes són aquelles en que es demana ajuda, es posa un títol polèmic o alarmista, es deixa entreveure que s'està a punt d'abandonar la lactància, o bé s'és una participant habitual i que acostuma a contestar a moltes preguntes- sigui per donar informació o ànims. Si es reuneixen vàries d'aquestes característiques, l'èxit està gairebé assegurat.

El tipus d'interacció també ve determinat per les característiques de les participants i, en concret, per la proporció de participants noves i participants veteranes, entre les quals s'estableix una clara distinció.

Les noves són mares que s'han incorporat recentment al fòrum, procedents del fòrum d'embarassades i amb un fill pràcticament acabat de néixer. També hi ha incorporacions de mares que no havien participat prèviament a cap dels fòrums d'estilísimo; en aquest cas, l'edat del fill pot variar més, així com la seva experiència i coneixements en temes de lactància. Tot i així, la majoria de noves participants tenen més preguntes a fer que respostes a donar. També hi intervenen algunes embarassades que busquen preparar-se per alletar el seu fill en el futur.

Les veteranes poden portar molt de temps participant al fòrum, en ocasions fins i tot anys, i solen tenir molts coneixements sobre lactància, tant per la seva experiència com pel que han anat aprenent de diverses fonts- la participació al fòrum o fonts externes a ell.

A Lactancia estilísimo hi ha un grup de veteranes, la major part de les quals són bastant expertes. Entre elles podem anomenar a Lavi (assessora de lactància de La Liga de la Leche), AnaOT (creadora de la pàgina web Mami Dame Teta), Pas (que pertany al grup de suport a la lactància Alba) i moltes altres. El grup de principiants inclou tant participants ocasionals, que intervenen poc- potser llegeixen però no s'animen a escriure- i que de vegades desapareixen definitivament, i d'altres que són més constants. Moltes d'aquestes segurament acabaran esdevenint veteranes, com va passar en el seu moment amb altres, per exemple Aquarela.

A PyR Padres CLM AEP, en canvi, el grup d'expertes és bastant més reduït. El grup de principiants- és a dir, participants que bàsicament fan preguntes i no responen gairebé mai, o ho fan des d'un punt de vista no expert- inclou a la major part de les participants, però al contrari del que passa a l'altre fòrum, es dona molt més sovint el cas de persones que apareixen per resoldre un dubte i no tornen a escriure mai més.

La interacció no es circumscriu al propi fòrum. Els fòrums estudiants no són reductes aïllats sinó que es comuniquen entre sí, i també amb altres grups on es tracta la temàtica de la lactància o la maternitat en general. Les participants d'un i altre fòrum es mouen per la xarxa fent preguntes i iniciant debats en diferents escenaris, i coincidint sovint amb les mateixes persones en diferents llocs. Fins i tot he pogut observar que és possible que l'èxit o fracàs d'un col·lectiu virtual al voltant del tema de la lactància vingui determinat, entre altres coses, perquè un cert grup de persones habituals en col·lectius que tracten aquesta temàtica- o algunes d'aquestes persones- se'l facin seu, o hi porti les seves coneixences virtuals. He pogut constatar que moltes de les participants d'un fòrum són presents també a d'altres grups de lactància.

Per relació món virtual - món real entenc una relació bidireccional. Per un costat, la relació que s'estableix des del col·lectiu virtual cap al món real- per exemple, per conèixer-se personalment- i, per un altre costat, la relació que s'estableix des del món real cap al col·lectiu virtual- per exemple, en animar alguna coneixença a incorporar-se al col·lectiu.

Ens els casos d'estudi que ens ocupen, trobem que el fòrum PyR Padres CLM AEP sembla tenir molta menys relació directa amb grups de suport que el de Lactancia estilísimo. El fet que existeixi la figura del l'expert del Comitè pot influir molt en aquest aspecte.

El contrast és evident si rastregem en un i altre fòrum les referències a grups de suport- tant la quantitat de referències com el tipus de comentari. El fòrum PyR Padres CLM AEP trobem poques referències als grups de suport.

En canvi, al fòrum Lactancia estilísimo, trobem moltes referències que recomanen explícitament a grups de suport o expressen agraïment, o es demanen dades dels grups. A banda d'això, trobem múltiples comentaris sobre els grups de suport en relació a la Festa de la Lactància del 5 d'octubre i també en relació a altres esdeveniments en que participa algun dels grups.

A PyR Padres CLM AEP no he pogut trobar cap referència- ni durant el període d'observació ni el passat- a trobades presencials entre participants. De fet, la relació no sembla anar més enllà del fòrum.

A Lactancia estilísimo sí que hi ha un cert interès per conèixer la gent en persona. D'una banda, és possible que les persones s'acabin coneixent a força de integrar-se en els grups de suport, com hem comentat abans. De fet, moltes de les participants es coneixen en persona mitjançant l'assistència a alguna reunió de grups de suport o actes organitzats pels grups. També existeix la possibilitat de fer trobades presencials. Algunes de les participants s'han conegut en trobades organitzades al fòrum general- Mundopadres. També vaig poder ser testimoni d'una trobada aprofitant la Festa de la Lactància.

Per economia de la veritat entenc com es gestiona el coneixement, i especialment com es justifica què és la veritat i què no se'n considera- en altres paraules, qui te raó, on rau l'autoritat en la matèria. En fer aquesta anàlisi m'he trobat una polarització entre dues fonts d'autoritat clarament oposades en la societat occidental:

o el saver científic- o pretesament científic- bé sigui representat per la figura dels metges o d'altres figures que es recolzen en la ciència: mitjans de comunicació, indústria d'aliments infantils, etc.

La meva tasca ha consistit en veure quin dels dos pols predomina en aquests col·lectius, o si s'arriba a un equilibri entre ambdós, i quines solucions s'han mobilitzat per tal d'harmonitzar-los o per donar la preeminença d'un l'un sobre l'altre. En el cas previsible de que hi hagi conflicte entre els dos pols, he analitzat en què consisteix aquest conflicte .

Finalment, també he analitzat qui s'apropia del coneixement, quines són les fonts acceptades i amb quins mecanismes es construeix la "veritat".

Alletar els fills no és el camí que la major part de les mares trien més enllà dels 3 o 4 primers mesos. Al poc suport que moltes mares reben- fins i tot des del mateix moment del naixement- s'ha d'afegir que sovint està socialment mal vist alletar un nen a partir d'una certa edat. Fins i tot existeixen professionals sanitaris que són (o semblen) hostils a la lactància, sigui per convicció o per desconeixement. En aquest entorn, no és estrany que moltes de les mares que alleten desconfiïn de l'autoritat científica a no ser que ofereixi evidències del seu tarannà pro-lactància. Quina és, doncs, la guia per saber com actuar? La resposta més generalitzada a ambdós fòrums és l'instint.

Però aquesta revalorització de l'instint matern no és incompatible amb la recerca d'un recolzament científic, o una aprovació de l'autoritat mèdica, bé sigui per estar més segures de que ho estan fen bé, o per poder replicar als seus detractors amb les seves mateixes armes.

Per tant, ambdós tipus de coneixement (l'instintiu i el científic) no estan en contradicció en aquests fòrums, sinó que es poden recolzar l'un en l'altre. El que entra en contradicció són diferents corrents dins del propi coneixement científic: una corrent de caire més tradicional, i una altra que s'autodenomina "basada en l'evidència" i que recolza l'instint.

Els models de criança de les mares participants als fòrums no són, evidentment, idèntics, però s'enmarquen dins d'un model totalment oposat al model predominant en la nostra societat Davant d'aquests models de criança i sabent que no són majoritaris fora dels fòrums, és fàcil adonar-se que les mares que els posen en pràctica i els confronten amb als professionals de la medicina- que, aparentment, en la seva majoria no hi estan massa d'acord- o amb altres persones- educadors, familiars, veïns, tec- es veuran abocades a un conflicte entre les seves opcions de criança i les pressions en contra. Això portarà sovint a mentir al pediatra, a no confiar en els seus diagnòstics i instruccions o, fins i tot, a témer el moment de les revisions mèdiques.

Tot plegat ens portarà a una crítica gairebé sistemàtica envers els pediatres i els professionals sanitaris en general, que fins i tot estarà recolzada d'alguna manera pel Comitè de lactància.

"Lo que cuentas es digno de ser anotado en el anecdotario sobre la lactancia y me lo apuntaré junto a otros tantos mitos sobre la lactancia que corren aún por este mundo mundial. Consejo: cambia rapidamente tu proveedor de gafas. Si sufrieras en el futuro cambios en tus dioptrias, te garantizo que tu lactancia no tendría nada que ver con ello. Un saludo Comité de LM "[17]

"No todos los niños están dispuestos a seguir lo que diga el pediatra o el folleto de turno. Un saludo Comité de LM "[18]

La conclusió a que s'arriba en molts casos és que els pediatres- a no ser que tinguin una formació específica- i encara menys els altres metges, no són una font fiable en temes de lactància, no estan preparats ni tenen els coneixements necessaris. I això no és només aplicable a la lactància sinó a la manera de criar els fills en general.

Un cop acceptat el desconeixement sobre el tema de gran part dels pediatres, algunes participants es pregunten quines altres fonts d'informació estan contribuint a la pressió contra la lactància materna, quins agents contribueixen a mantenir com a majoritari un model de criança oposat al que es defensa als fòrums.

La indústria farmacèutica i d'aliments infantils rep dures crítiques. Uns altres agents que pressionen contra la lactància materna i, en general, contra el model de criança proposat als dos fòrums, són els mitjans de comunicació.

Així, si ni els metges, ni la indústria- amb la seva publicitat- ni els mitjans de comunicació són fonts fiables, quina és la informació que val?

Si haguéssim d'identificar la figura externa més citada, reverenciada i admirada en ambdós fòrums, aquest seria sense cap mena de dubte, el pediatra Carlos González [19]. Altres fonts bastant citades són el doctor William Sears [20], la OMS, Lacmat... Des del fòrum Lactancia estilísimo també se cita sovint el fòrum PyR Padres CLM AEP, tenint els pediatres del Comitè com a experts dels quals es poden refiar. En aquest segon fòrum, tot i reconèixer figures externes amb credibilitat i autoritat en el tema de la lactància, no es dóna el fenomen amb tanta intensitat com a Lactancia estilísimo, segurament pel fet de tenir els propis experts dins del fòrum (Comitè). En general, són figures acceptades totes aquelles que parteixin d'una posició pro lactància, i en general, del que en anglès es coneix com a Attachement parenting.[21]

Qualsevol afirmació que vulgui ser acceptada per la majoria del fòrum ha d'encaixar mínimament amb aquesta filosofia. En quant als detalls tècnics, les fonts que es consideren més fiables són organismes sense afany de lucre (com la OMS, fundacions pro lactància, el Comitè de Lactància de l'AEP, grups de suport...) que aportin també un cert rigor científic.

Dins dels fòrums també hi ha participants que, d'alguna manera, s'han revestit d'una certa autoritat- pels seus coneixements i experiència- i les seves intervencions- que encaixen plenament en el que acabem d'explicar- són acceptades fins i tot per sobre del criteri del pediatra. Al fòrum PyR Padres CLM AEP, no hi ha moltes participants i sembla que la seva autoritat està condicionada al reconeixement del Comitè. Davant d'una figura experta qualificada, el paper de les mares passa essencialment per oferir suport o completar la informació que ofereix el Comitè.

En canvi, al fòrum Lactancia estilísimo, hi ha figures que representen la màxima autoritat en matèria de lactància. Pràcticament totes aquestes mares expertes tenen com a denominador comú el pertànyer a algun grup de suport a la lactància, haver-se format- sigui en un curs o de manera autodidàctica- o dur a terme algun tipus d'activitat per promocionar la lactància- per exemple, una pàgina web divulgativa.

Totes aquests mares han tingut, com veiem, una continuïtat a molt llarg termini en els fòrums i, fins a cert punt, han exercit com a mentores de les noves generacions de participants. Els seus coneixements s'han transmès a la vegada que resolien dubtes i aconsellaven les noves incorporacions, o plantejaven els seus problemes. Aquestes mares també llegeixen i s'informen més enllà del fòrum- seria un bon exercici veure de què es nodreixen les biblioteques dels grups de suport, i veuríem que no difereixen gaire en la seva filosofia del que hem comentat anteriorment sobre la criança natural. Així, l'apropiació del coneixement es fa a través de l'ús d'aquest coneixement, i del testimoni de la posada en pràctica del mateix.

Aquest procés d'apropiació del coneixement no és, però, un procés íntegrament virtual. És a dir, aquesta apropiació no te lloc totalment a la xarxa, sinó que gran part s'ha produït en les relacions off-line entre les diferents participants, principalment al sí dels grups de suport. Finalment, són aquests grups- amb les seves expertes i els seus col·laboradors externs, les seves publicacions i estudis científics, i les seves recomanacions bibliogràfiques- els que marquen la pauta del que és correcte i acceptable. En definitiva, la seva particular economia de la veritat.

Els col·lectius virtuals estructurats al voltant de la lactància materna estudiats són per les participants una font tant d'informació com de suport. Tot i que la informació és una part molt important, considero que l'èxit d'aquests col·lectius rau en el suport proporcionat perquè la informació ja està disponible mitjançant altres canals- per exemple, pàgines web informatives. He observat que, malgrat que hi ha intervencions que demanen pura i simple informació, la major part de les demandes d'informació incorporen- conscientment o inconscient- una demanda de suport. Les demandes de suport explícites es donen amb molta més facilitat al fòrum Lactancia estilísimo, segurament a causa de la presència d'un expert a l'altre fòrum- el Comitè- que condiciona molt el funcionament al mecanisme de pregunta-resposta.

La presència d'un expert sembla limitar molt la interacció entre les participants. Així, veiem que al fòrum Lactancia estilísimo, davant d'una pregunta es generen moltes més intervencions que al de PyR Padres CLM AEP. En aquest últim, el Comitè arreplega més del 25 per cent de les intervencions. A més, observem que a Lactancia estilísimo, les participants intercanvien també fotos, anècdotes i reflexions alienes al tema del fòrum, fenomen que PyR Padres CLM AEP no es dona.

Per contra, a PyR Padres CLM AEP els missatges d'agraïment explícit pel suport donat són molt més freqüents, especialment agraïment al Comitè. Jo interpreto aquest fet com la manifestació del respecte a l'autoritat científica- el mateix que porta als pacients a regalar pernils i caixes de vi als seus metges desprès de guarir-se d'una determinada malaltia. En canvi, a l'altre fòrum aquest tipus d'agraïment és fora de lloc i és substituït per mostres d'afecte i amistat.

La presència d'un expert també sembla limitar la relació amb el món real i, en concret, amb els grups de lactància. Tot i que el mateix Comitè arriba a recomanar a alguna participant que es posi en contacte amb algun d'aquests grups, el fet de tenir una font d'autoritat al propi fòrum sembla inhibir la participació oberta de membres de grups de suport o l'esment d'aquests grups com a referència fiable en la matèria. En canvi a Lactancia estilísimo, la presència de grups de suport és habitual.

Així mateix, al fòrum PyR Padres CLM AEP no he trobat cap referència a trobades presencials, com si la relació es limités a l'intercanvi de preguntes i respostes. A Lactancia estilísimo, en canvi, moltes participants es coneixen personalment i es donen les trobades presencials, sobre tot a través dels grups de suport però també a través d'altres canals. Especial esment mereix el fet de que Lactancia estilísimo està integrat en un conjunt més gran de fòrums en els que les participants coincideixen, de manera que les ocasions per portar la relació virtual a la presencialitat es multipliquen.

Tot i les diferents expectatives d'un i altre fòrum en quant a trobar-se presencialment són molt diferents, en tots dos la identitat de les participants es construeix sobre el mateix tipus d'elements. Bàsicament la informació que es dona és relacionada amb el fill- sexe, edat, de vegades el nom- i amb la lactància- mesos, preses, problemes, etc. També en tots dos fòrums, l'èxit d'una intervenció- mesurat en nombre de respostes- està bastant lligat a tres elements: demanar ajuda, posar un títol polèmic o alarmista, i ser una participant habitual.

El perfil de les participants varia segons de quin fòrum estem parlant. Així, mentre que a Lactancia estilísimo hi ha un ampli grup de participants veteranes expertes força consolidat, a PyR Padres CLM AEP aquest grup és molt més reduït. En quant a les participants noves- o novates- a Lactancia estilísimo acostumen a constituir un ampli grup amb força participants habituals, algunes de les quals esdevindran veteranes, mentre que a PyR Padres CLM AEP aquest grup és molt més "de pas", és a dir, només intervé per fer la seva pregunta i sovint desapareix per no tornar més- tot i que desconec si continuen participant de manera invisible com a lectores. Aquest també és un fenomen explicable per la presència de l'expert, que fa que costi més a les participants fer-se seu el fòrum.

En quant a l'economia de la veritat, observem força convergència en tots dos fòrums. En tots dos es valora molt l'instint com a guia per a dur amb èxit la lactància i, en general, la criança dels fills. Fins i tot el Comitè, com a expert, hi està d'acord. Però això no impedeix que a tots dos fòrums, es busqui el recolzament científic, necessari per fer front a les crítiques i pressions externes. Tot i que moltes vegades la informació demanada és una dada objectiva per resoldre un problema concret, molt sovint sembla que no es busca el consell de l'expert per seguir-lo cegament, sinó que s'intenta trobar l'expert que té una opinió que encaixa amb el que un mateix vol fer. És potser aquest una motiu important del perquè de tants agraïments al Comitè.

En general, els pediatres - i tots els metges- són durament criticats i se'ls despulla de tota autoritat en matèria de lactància a no ser que demostrin uns coneixements actualitzats i d'acord al que diuen els experts "autoritzats"- que més endavant mencionaré. Tampoc la indústria farmacèutica i d'alimentació infantil són fonts fiables pel seu evident interès mercantil, sovint enfrontat a la salut del nadó i a la lactància natural. Els mitjans de comunicació són també força criticats, especialment les revistes adreçades a les mares. Estivill, com a fenomen mediàtic degut al seu èxit editorial Nen, a dormir i al seu mètode contrari al collit, és també objecte de les crítiques i fins i tot de l'odi de moltes de les participants. En general, són fonts de coneixement rebutjades totes aquelles que van en contra del model de criança acceptat que inclou, evidentment, l'alletament matern, però també el collit- o, com a mínim, atendre el nen durant la nit- i un tracte general respectuós amb el nen.

Per contra, les fonts de coneixement reconegudes són aquelles que respecten aquest model de criança, i són fonts admirades si en fan una defensa aferrissada. La OMS, Lacmat- com a llista de distribució recolzada per una universitat i per pediatres formats en lactància- i d'altres pediatres i experts reconeguts- com el Dr. Sears o els mateixos membres del Comitè- són algunes de les fonts més citades. Però l'expert més citat, admirat i recomanat és, indubtablement, Carlos González. Aquest èxit deu tenir molt a veure amb la recent publicació del seu últim llibre, però té també una fàcil explicació pel seu contacte directe amb un dels grups de suport dels més actius a la xarxa- Alba- i també per la seva participació personal a fòrums i llistes freqüentades per algunes de les participants, així com per les conferències i xerrades que fa- alguna de les quals es pot trobar també a la xarxa. Així mateix, és un cas bastant aïllat de suport al model de criança predominant entre les participants del fòrum entre els autors en llengua castellana.

Entre les pròpies participants en els fòrums hi ha algunes que esdevenen veritables expertes, especialment a Lactancia estilísimo. A PyR Padres CLM AEP, tot i que algunes poques participants demostren els seus coneixements i aconsellen sovint a les mares que pregunten, la màxima autoritat, que eclipsa a les altres i rarament és contestada és, per suposat, el Comitè. Això no impedeix que aquí es citin moltes de les fonts de prestigi que ja hem esmentat, però aquest recurs té molta menys importància en aquest fòrum que en el de Lactancia estilísimo. És també per aquest motiu que la importància dels grups de suport, tant a nivell de participació com de fonts de coneixement és desigual en un fòrum i altre.

Observo que l'enfrontament entre discurs científic i discurs tradicional- el que anomenaríem saber popular- queda desplaçat per un enfrontament entre dos discursos científics de caire oposat- un de proactiu i un altre de reactiu. Això és degut a la desaparició d'aquest discurs tradicional, que ha sucumbit sota les pressions d'un discurs científic que durant dècades ha estat perjudicial per la lactància materna. Tot i la insistència de les participants al fòrum d'enfrontar aquest saber científic amb l'instint matern, el cert és que aquest instint no sol ser rival davant un metge revestit d'autoritat científica. Cal, per tant buscar un altre discurs científic que recolzi el que l'instint aconsella a les mares, un discurs científic respectuós amb la criança natural i basat l'evidència; és a dir, en realitat molt més científic que el discurs científic tradicional, que sovint està basat en mites i informacions errònies.

L'apropiació del coneixement te lloc parcialment on-line, a través de la tasca de les que he anomenat veteranes, però és un procés que te lloc en gran mesura off-line, i molt lligat a la tasca dels grups de suport. Cal observar que les fonts acceptades en un i altre fòrum coincideixen, malgrat que a Lactancia estilísimo la presència i influència dels grups de suport sembla molt més gran. Però també és cert que el Comitè és molt proper en el seu discurs a aquests grups de suport, i que fins i tot la seva pàgina web informativa coincideix gairebé paraula per paraula amb la informació donada, per exemple, a la pàgina web del grup Alba.

Així doncs, podem veure que la presència d'un expert que dirigeix el fòrum talla molt la possibilitat d'establir relacions personals entre els participants del fòrum, i evita que el fòrum esdevingui una veritable comunitat, limitant la seva funcionalitat a la vessant informativa mitjançat el mecanisme de pregunta-resposta. Malgrat tot, la funció de suport resulta ineludible i també es dóna en el fòrum dirigit per l'expert, tot i que les demandes de suport resulten en aquest cas menys explícites. En quant a l'economia de la veritat, podem veure com en tots dos fòrums les fonts acceptades de coneixement acaben sent les mateixes o tenen discursos molt similars, però els mecanismes d'apropiació del coneixement són molt més rics al fòrum de mares que al de l'expert degut a la presència de les veteranes i un grup estable de noves participants que asseguren el "relleu generacional". En tots dos casos, però, la tasca d'apropiació s'ha dut a terme en gran mesur [22] a off-line, sense menysprear les interaccions entre fòrums, donat que aquests no són organismes aïllats (ni respecte a la resta del món virtual, ni respecte del món real).

[9]Anomeno arbre de respostes a aquella organització dels missatges en que cada resposta penja (gràficament) de la intervenció (sigui pregunta inicial o una altra resposta anterior) a la que fa referència. Es contraposa a la llista de respostes, en que aquestes s'organitzen seqüencialment, normalment de forma cronològica.

[16]Inicialment la polarització havia de ser entre saber popular i científic, però a la pràctica aquest saber popular s'ha perdut en el tema de la lactància o s'ha vist molt influït pel saber científic al llarg de vàries dècades- o segles!- de manera que aquest saber popular no és el pol oposat al científic. Hem de recórrer al saber popular d'altres cultures o bé, a l'instint matern.

[19] Carlos González és pediatra, i un dels pocs autors en llengua castellana que s'ajusta als principis de la "criança natural". Ha publicat dos llibres: González, Carlos. Bésame mucho. Ed. Temas de hoy, 2003.González, Carlos. Mi niño no me come. Ed. Temas de hoy, 1999.

[20]El pediatra nord-americà William Sears (juntament amb la seva dona, llevadora, i els seus fills, també pediatres) és autor de varis llibres sobre criança. Te una pàgina web: http://askdrsears.com/

[21]"La idea de Crianza Natural viene del inglés "Attachment parenting". Es un término acuñado por el Dr. William Sears (www.askdrsears.com) que describe una manera de relacionarse entre un padre o madre y su hijo o hija. La relación o tal vez deberíamos llamar, interrelación, entre los dos hace que, como dijo D.N. Winnicot , un niño no existe como ente autónomo, sino como un conjunto del cual forma parte : él y su madre o cuidadora. (...)La crianza natural es la educación respetuosa y empática que fomenta los cimientos para una confianza y comunicación entre los padres e hijos. Algunos de los fundamentos de CN son llevar al crio en brazos, amamantar a demanda, destetar al ritmo que quiera la niña, la cama familiar y la mutua empatía. Estas acciones permiten satisfacer las necesidades que todos los niños tienen de contacto físico, nutrición y cariño. http://www.crianzanatural.com/art/art4.html

JONES, Steven G. Información, Internet y Comunidad: apuntes para una comprensión de la comunidad en la Era de la Información. In JONES, Steven G. (ed). Cibersociedad 2.0. Barcelona: UOC, 2003, p. 21-53.

Ficha bibliográfica:

FERRO, E. VAYREDA, A. El papel del experto en la constitución de comunidades virtuales. Geo Crítica / Scripta Nova. Revista electrónica de geografía y ciencias sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2004, vol. VIII, núm. 170-68. <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-170-68.htm> [ISSN: 1138-9788]

Volver al índice del número 170 de Scripta Nova

Volver al índice de Scripta Nova

Menú principal