GRACMON va néixer el 1986, com a Grup de Recerca en Art Català del Modernisme al Noucentisme, al voltant del projecte Les arts decoratives al modernisme català: un assaig de sistematització, finançat per la Generalitat de Catalunya. Des d'aleshores, pretén construir un coneixement holístic del periode des d'una perspectiva interdisciplinar centrada en la història cultural i de l'art.
En una primera fase, el treball investigador es va enfocar cap a la recerca bàsica, amb la recuperació d'un extens corpus de fonts d'epoca, i la identificació dels models i les teories contemporànies més influents en les produccions artístiques del moment. Aquesta tasca de recerca s’ha vist reflectida en nombroses publicacions de caràcter general com Modernisme (1990), Moble català (1994), o Europa 1900, L’Art Nouveau i el Modernisme (2000), a més d'articles i publicacions monogràfiques com Gaudí. Art i disseny (2002).
La consolidació de Gracmon com a referent en la recerca sobre la producció artística catalana al voltant del 1900 s’ha manifestat en una presència destacada en l’organització d’exposicions nacionals i internacionales com París-Barcelone, de Gaudí à Miró (Réunion des Musées Nationaux, París, 2001), Barcelona & Modernity (Metropolitan Museum of Art, Nova York, 2007) i Barcelona 1900 (Van Gogh Museum, Amsterdam, 2007).
L'any 1999, el Gracmon original i els professors del Departament de Disseny i Imatge (UB) van treballar plegats en l'organització d'una reunió científica internacional dedicada a la història i els estudis sobre disseny. Es va celebrar a Barcelona aquest mateix any tot coincidint amb la cinquena Primavera del Disseny de Barcelona. Va ser l'inici dels congressos internacionals ICDHS (International Conferences on Design History and Studies) dels que se n'han celebrat sis edicions amb una participació destacada dels membres del grup (Barcelona 1999, La Havana 2000, Istambul 2002, Guadalajara-Mèxic 2004, Hèlsinki 2006 i Osaka 2008).
L'any 2003, arran d'un projecte de recerca, l'àrea d'acció de Gracmon s'ha ampliat, i ha incorporat una línia de recerca específica sobre el disseny amb la integració d'investigadors experts en ella. Com a resultat d'aquesta obertura en els seus interesos, el grup, tot conservant el seu acrònim, passà a denominar-se Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis.
A partir d'aleshores, de la investigació dedicada al Modernisme s’ha derivat una línea de treball focalitzada a l’observació i estudi de la casa i els espais interiors. Com a resultat, el gener de 2006 el Gracmon va organitzar, en col·laboració amb la Université de Perpignan, les Jornades internacionals «Espais Interiors. Casa i Art. Des del segle XVIII al XXI», amb gairebé un centenar de comunicants de diversos països. Els resultats de les quals van recollir-se en la publicació homònima.
Paral·lelament, la línia de recerca en historia, teoria i estètica del disseny, s'ha centrat en l'àmbit català, amb l'objectiu de contribuir a la identificació del trets característics del disseny produït a Catalunya i a la reconstrucció de la seva història, des del proto-disseny setcentista fins l'actualitat. El treball en aquesta línia s'ha estructurat al voltant del projecte finançat «El Sistema Disseny Barcelona: visualització i genealogia històrica», tot adoptant una metodologia de investigació i publicació de resultats basada en les tecnologies de la web 2.0.
Per continuar amb la recerca sobre la Barcelona modernista i posar de relleu alguns dels seus aspectes més novedosos des del punt de vista de la investigació històrica, el 2008 s'inaugura un nou projecte finançat, «Els espais de l'oci a la Barcelona del 1900: un projecte de e-research al voltant dels orígens de la indústria cultural». El seu objectiu és explorar i cartografiar el panorama de la incipient tot i que rica indústria de l'oci a la Barcelona de fa un segle, prosseguint amb la metodologia basada en l'e-research.
Un eix transversal que ha marcat la trajectòria del Gracmon és la seva vinculació amb projectes d'investigació desenvolupats a nivell internacional. Una de les vies per materialitzar aquesta relació amb altres institucions i universitats nacionals i estrangeres ha estat la celebració de conferències a càrrec d’investigadors convidats com Dr. Jeremy Aynsley (Royal College of Art, Anglaterra), Dr. Philippe Thiebaut (Musée d’Orsay, France), Dr. Dario Gamboni (Falculteit dek Geesterwetenschappen. Kunst en Cultuurwetenschappen, Holanda), Dr. Haruhiko Fujita (Osaka University, Japó), Dra. Judith Roher (Emory University, USA) i el Dr. Óscar Salinas (UNAM, Mèxic).