Call for papers. Congrés Internacional: Esculpint l’escultor

Congrés Internacional: Esculpint l’escultor

30/04/2016 Data límit per l’enviament de resumsCaptura de pantalla 2016-02-09 a las 10.18.24

LLa professió de l’escultor és una de les més complexes de l’àmbit de la pràctica artística. Ho és tant per l’especificitat tècnica de l’activitat que desenvolupa, com per la naturalesa de la seva obra. L’escultura en matèria definitiva requereix un procés creatiu llarg i progressiu, que sovint és físicament exigent, i que comporta l’assumpció d’alguns riscos vinculats amb l’execució. A més, la seva obra és essencialment tridimensional, i ha de ser concebuda per ocupar l’espai i dialogar amb els éssers humans. Malgrat que la presència de l’escultura pública ha minvat en els darrers temps, al llarg de la història del món occidental el seu pes ha estat crucial, com a vehicle cultural i ideològic.

Cec_Howard_-_Torse_de_boxeur_1930El Congrés ESCULPINT L’ESCULTOR aborda els processos a través dels quals s’ha gestat professionalment l’escultor des de l’inici fins el final de la seva carrera. També analitza els processos pels quals tant l’escultor com les seves obres han assolit un major o menor reconeixement, tant entre els seus contemporanis com en la posteritat. Aquestes valoracions poden presentar contrastos interessants, tant en la seva dimensió geogràfica i cronològica com, fins i tot, en un mateix moment i lloc. L’esdeveniment s’ocupa també de valorar els recursos utilitzats per a adquirir prestigi, tot atorgant un èmfasi especial en els viatges realitzats, els fets que els van motivar i les seves conseqüències; a més dels seus projectes internacionals que derivin en processos de transferència i hibridacions. Finalment, el congrés s’interessa pel treball d’aquells escultors que en la seva maduresa van patir l’exili i en els processos de l’art al servei de l’estat. El Congrés fixa la seva atenció en la comprensió dels mecanismes a través dels quals es construeix la figura de l’escultor i la seva reputació, i en el desenvolupament de la seva trajectòria, tot prioritzant l’estudi dels artífexs d’origen català en el marc de l’estat espanyol, i circumscrivint-se als segles XIX i XX.  

El Congrés ESCULPINT L’ESCULTOR suposa l’acte final del projecte de recerca Mapa de los oficios de la escultura, 1775-1936. Profesión, mercado e instituciones: de Barcelona a Iberoamérica, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad (HAR2013-43715-P), del grup d’investigació GRACMON del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. En sintonia amb l’enfocament metodològic del projecte, centrat en els oficis relacionats amb la pràctica escultòrica en un sentit ampli, el congrés acull també comunicacions relatives a tot tipus de professionals de l’entorn de l’escultura.

MESA 1. El prestigi de l’escultor

Comitè científic: Vicenç Furió (Universitat de Barcelona), Nuria Peist (Universitat de Barcelona), Tomas Macsotay (Universitat Pompeu Fabra)
Secretaria acadèmica: Vera Renau
prestigio.escultor@gmail.com

Es valoraran contribucions referents a:
– Discrepàncies o asimetries en la valoració dels escultors i de les seves obres
– Anàlisis concretes de fortuna crítica, processos de reconeixement, consagració o fracàs
– Estudis d’agents i de mecanismes implicats en les valoracions
– Anàlisis comparatives que tinguin en compte a diversos artistes o obres i es relacionin amb els punts anteriors
– Propostes teòriques o metodològiques aplicables a l’estudi de la valoració o reputació dels escultors i de les seves obres

MESA 2. Esculpint a través dels guixos

Comitè científic: Jorge Egea (Universitat de Barcelona), Ann Compton (University of Glasgow)
sculpting.plaster.casts@gmail.com

Es valoraran, sense limitar-se a aquests, els següents temes de discussió:
– El paper dels guixos cara a la formació autodidacta d’artistes i els paral·lelismes i/o divergències amb la funció dels motlles en els ensenyaments reglats, i institucions d’ensenyament, ja sigui en el context dels museus o acadèmies d’art.
– El paper dels motlles en la pràctica de taller, i en particular el seu rol en la difusió de l’obra d’un artista.
– Les funcions auxiliars o centrals dels guixos, els gravats i les fotografies al taller de l’escultor
– Les xarxes comercials i les estructures institucionals públiques que sustenten la circulació de motlles de guix, des de finals del segle XVIII fins al present.

MESA 3. El treball de l’escultor en terres estrangeres: viatges i connexions interculturals per Europa (ca. 1890-1915)

Comitè científic: Mireia Freixa, Irene Gras, Núria Aragonès (Universitat de Barcelona)
Secretaria acadèmica: Natàlia Esquinas
esculpiendo.europa@gmail.com

Es valoraran contribucions referents a:
– Producció i recepció d’obres produïdes per l’escultor en països europeus, especialment a les ciutats de Roma, París i Londres
– Relació amb els artistes o les institucions del país d’acollida
– Influències que aquest rep en les seves estades o viatges
– Models propis o fórmules autòctones que aquest aplica a l’estranger i importació d’influències foranes
– Formació acadèmica en centres forans i Beques de pensionat
– Connexions i divergències manifestades entre diferents centres de producció escultòrics, fruit d’intercanvis culturals
– Itineraris i recorreguts com a iniciació artística, l’herència del “Grand Tour”
– Participació en exposicions internacionals

MESA 4. Escultura i dictadura (1936-1975)

Comitè científic: Cristina Rodríguez Samaniego i Bernat Puigdollers (Universitat de Barcelona)
Secretaria acadèmica: Ester Barón
escultura.dictadura@gmail.com

Es valoraran contribucions referents a:
– Escultura feta a l’estat espanyol des de la Guerra Civil fins a la fi del règim franquista (1936-1975) , especialment la vinculada als projectes públics o religiosos a Catalunya. Itinerància dels escultors durant aquest període
– Espais d’intercanvi i de contacte entre l’escultura tradicional i l’experimental
– L’exili dels escultors, des de l’òptica de la seva ingerència en el lloc d’acollida i, si s’escau, les transferències exercides en tornar de l’exili. Interès especial en la participació i l’aportació catalana a la creació d’escoles d’arts plàstiques a l’estranger
– Casos específics : evolució posterior en les carreres d’escultors en actiu abans de la Guerra Civil
– Col·leccionistes , galeristes i museus amb obra pertanyent al període tractat
– Exposicions artístiques estatals ( ex. Saló de Tardor ) vs internacionals ( ex. Biennals Hispanoamericanes d’Art ) Participació i paradigmes.

Informació detallada en aquest document PDF