Cristina Rodríguez Samaniego


rodriguez

Doctora en Història de l’Art, Universitat de Barcelona

cristinarodriguez@ub.edu

Llicenciada en Humanitats el 2001 per la Unuiversitat Pompeu Fabra, obtingué el Grau de Doctor en Història de l’Art amb Menció Europea el 2006 a la Universitat de Barcelona, amb la tesi Joaquim Claret, escultor de la Mediterrània. Imparteix assignatures vinculades a l’art europeu dels segles XIX i XX.

Ha desenvolupat nombroses estades de recerca a l’estranger, entre les que cal destacar la del Centre André Chastel de la Université de Paris – Sorbonne (Paris IV), becada per l’AGAUR dins del programa Beatriu de Pinós (2007-2009); al Instituto de Arte Americano e Investigaciones Estéticas de la Facultad de Arquitectura, Diseño y Urbanismo de la Universidad de Buenos Aires (2013); o a la Càtedra de Català de la Universidad de La Habana (2016).

Ha estat investigadora principal del projecte Mapa de los oficios de la escultura, 1775-1936. Profesión, mercado e instituciones: de Barcelona a Iberoamérica (HAR2013-43715-P) (2014-2016).

Interessos de recerca: és especialista en escultura i acadèmia del període 1850-1950. Des de 2012 treballa també en les relacions artístiques entre Catalunya i Iberoamèrica, un camp en el que l’interessa particularment l’escultura monumental, el col·leccionisme d’escultura i la docència artística.

Paraules clau: escultura, relacions artístiques Catalunya-Amèrica, Modernisme, Noucentisme, segles XIX i XX