|
Dades generals de l'assignatura |
Nom de l'assignatura: Psicologia de l'Educació i Atenció a la Diversitat
Codi de l'assignatura: 253001
Curs acadèmic: 2008-2009
Coordinació: TERESA MAURI MAJOS
Departament: Dept. Psicologia Evolutiva i de l'Educació
Crèdits: 12
|
Hores estimades de dedicació a l'assignatura |
|
Factor hores/ECTS |
25 |
|
Hores de treball dirigit |
0 |
|
Hores d'aprenentatge autònom |
0 |
|
Hores presencials |
0 |
|
Hores totals de treball de l'alumnat |
0 |
|
Crèdits ECTS |
0 |
|
Recomanacions |
|
Per tal d'afavorir que l'alumnat assoleixi els objectius de l'assignatura, es recomana: |
|
Competències que es desenvolupen en l'assignatura |
|
Competències per gestionar coneixements i informació específica en l'àmbit de la psicologia evolutiva i de l'educació que permetin una aproximació fonamentada a l'anàlisi de la pràctica educativa i, en general, al procés d'ensenyament-aprenentatge
|
|
Autoregulació de l'aprenentatge i autonomia per aprendre.
|
|
Competències personals i interpersonals per treballar en grups col·laboratius
|
|
Competències per analitzar i valorar casos i resoldre problemes caracterísitics dels contextos de pràctica escolar
|
|
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura |
|
Referits a coneixements Adquirir una representació significativa i funcional dels coneixements psicològics per afavorir-ne l'ús en la pràctica educativa.
Assolir un marc de referència psicològic integrador, basat en les teories constructivistes d'orientació sociocultural, que sustenti la concepció de desenvolupament, aprenentatge, cultura i educació i les seves relacions mútues, i que permeti una aproximació fonamentada en l'anàlisi de la pràctica educativa, en general, i en l'anàlisi del procés d'ensenyament-aprenentatge escolar, en particular.
Conèixer els trets fonamentals del desenvolupament psicològic dels infants en les etapes de l'educació infantil i de l'educació primària, prenent com a referència els contextos d'educació en què es porta a terme.
Conceptualitzar les diferències individuals a partir de les teories psicològiques de referència i explicar els factors que intervenen en l'adequació de l'ensenyament a les característiques individuals de l'alumnat.
Referits a habilitats, destreses Aplicar el coneixement psicoeducatiu per analitzar i comprendre els processos d'ensenyament-aprenentatge en contextos escolars concrets.
Adquirir i practicar una metodologia de treball i d'estudi pròpia de l'aprenentatge significatiu.
Adquirir les competències necessàries per utilitzar una metodologia d'anàlisi de casos i de resolució de problemes característics dels contextos de pràctica educativa escolar.
Adquirir les competències necessàries per portar a terme un treball en equip col·laboratiu.
Adquirir les competències necessàries per regular i controlar de manera autònoma l'aprenentatge individual i de grup.
Mostrar actituds favorables a la col·laboració responsable entre companys i a la promoció de manera sistemàtica de la millora de l'aprenentatge personal i en equip.
Mostrar actituds favorables a l'elaboració de respostes educatives adaptades a la diversitat de l'alumnat. |
|
Blocs temàtics de l'assignatura |
1. Educació escolar, aprenentatge i desenvolupament psicològic
1.1. El desenvolupament psicològic. Els contextos educatius. L’escola com a context de desenvolupament i d’aprenentatge. Naturalesa i funcions de l’educació escolar. Les finalitats de l’educació obligatòria. Diferències individuals i escola inclusiva. L’escola i les seves relacions amb altres contextos d’aprenentatge i de desenvolupament
1.2. Coordenades per a l'anàlisi psicològica de les pràctiques educatives escolars. Interacció entre professor, alumne i continguts escolars. L'alumne com a constructor de coneixements. El professor com a mediador de l'aprenentatge. Els continguts escolars
2. El desenvolupament en les etapes de l'educació infantil i primària
2.1. Educació infantil i desenvolupament de les capacitats psicològiques dels infants. Els contextos de desenvolupament-aprenentatge al llarg de l'educació infantil. El desenvolupament de capacitats en l'etapa de l'educació infantil: capacitats motrius, capacitats cognitives, capacitats de relació interpersonal, capacitats afectives o d'equilibri personal, i capacitats d'actuació i d'inserció social
2.2. Educació primària i desenvolupament de les capacitats psicològiques dels infants. Cicles escolars i processos de desenvolupament i d'aprenentatge en l'educació primària. El desenvolupament de capacitats en l'etapa de l'educació primària: capacitats motrius, capacitats cognitives, capacitats de relació interpersonal, capacitats afectives o d'equilibri personal, i capacitats d'actuació i d'inserció social
3. Els processos d'ensenyament-aprenentatge a l'aula
3.1. Ensenyament i assistència a la zona de desenvolupament proper. El principi d'ajust de l'ajuda. Ajust de l'ajuda i creació de zones de desenvolupament proper. Els processos d'intervenció educativa en la zona de desenvolupament proper. Discurs educatiu i mediació semiòtica en la zona de desenvolupament proper. El procés d'interiorització
3.2. Interacció professor-alumne i mecanismes d'influència educativa (MIE). Interacció i interactivitat. Els MIE en l'àmbit de la interactivitat. El traspàs del control del professor a l'alumnat. La construcció de sistemes de significats compartits
3.3. Interacció entre alumnes i aprenentatge escolar. L'organització cooperativa de les activitats d'aprenentatge. Mecanismes interpsicològics de la construcció de coneixements entre alumnes: el conflicte cognitiu i la regulació mútua a través del llenguatge. La construcció del coneixement en la interacció entre alumnes: factors moduladors
4. Els components cognitius en l'aprenentatge escolar i la influència educativa
4.1. Influència educativa i components cognitus implicats en l'aprenentatge escolar. El procés de construcció de coneixement a l'escola. Els coneixements previs: organització i funcionalitat. L'atribució de significat a l'aprenentatge. Condicions per afavorir l'aprenentatge escolar. Aprenentatge i modificació de coneixements
4.2. Criteris generals per elaborar una proposta potencialment significativa de continguts d'aprenentatge. Tipus de continguts. L'ensenyament i l'aprenentatge de conceptes i procediments, i d'actituds i valors. Característiques comunes i diferencials de l'ensenyament i l'aprenentatge dels diferents tipus de continguts
4.3. Ensenyament i aprenentatge de procediments i de l'ús estratègic del coneixement. L'aprenentatge de procediments i l'aprenentatge d'estratègies. Característiques i components de l'ús estratègic del coneixement. Condicions de l'ensenyament per a l'aprenentatge de l'ús estratègic del coneixement
5. Els components motivacionals, afectius i relacionals en l'aprenentatge escolar, i la influència educativa
5.1. Motivació, metes i estratègies motivadores per facilitar l'aprenentatge escolar. Les característiques motivacionals de l'alumne. Motivació i enfocaments de l'aprenentatge escolar. Intervenció educativa i motivació
5.2. Representacions, atribucions i expectatives mútues en l'aprenentatge escolar. Implicacions de la representació d'un mateix i l'autoestima en l'aprenentatge escolar. Els patrons atribucionals i les expectatives de professors i alumnes en el procés i en els resultats de l'aprenentatge escolar. Intervenció educativa i components afectius i relacionals de l'aprenentatge escolar
6. Processos escolars d'ensenyament-aprenentatge i atenció a la diversitat en l'educació infantil i primària
6.1. L'escola inclusiva i l'atenció a la diversitat. Naturalesa i característiques de les diferències individuals entre alumnes i la seva relació amb la proposta educativa. L'ensenyament adaptatiu. El concepte de necessitats educatives especials (NEE). L'adaptació de la proposta educativa a l'alumnat amb NEE
6.2. Les dificultats d'aprenentatge en l'etapa de l'educació infantil i primària. Concepció i característiques generals de les principals dificultats d'aprenentatge escolar. Principis psicopedagògics de l'adaptació de la proposta educativa
6.3. Desenvolupament i aprenentatge de l'alumnat amb NEE. Característiques generals del desenvolupament i de l'aprenentatge de l'alumnat amb trastorns sensorials, amb retard mental i amb trastorns motors. Principis psicopedagògics de l'adaptació de la proposta educativa
|
Metodologia i organització general de l'assignatura |
|
La metodologia emprada en l’assignatura està basada en els principis de l’aprenentatge actiu, i centrada en l’estudiant i en el valor educatiu del treball col·laboratiu en equip. El desenvolupament de l’assignatura s’estructurarà al voltant dels continguts dels sis blocs temàtics presentats en l’apartat anterior i de les activitats organitzades entorn de cadascun d’aquests blocs de continguts. Per completar la informació sobre la metodologia i l’organització de l’assignatura, l’alumne disposarà d’una guia docent de cada un dels blocs temàtics. |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges de l'assignatura |
|
D’acord amb els objectius, els continguts i el funcionament proposat, l’avaluació de l’ assignatura serà continuada i exigirà la implicació personal i permanent de l’alumne i del grup d’alumnes en les activitats programades i en el control i la regulació de l’aprenentatge individual i col·lectiu.
Avaluació única L’alumne que s’aculli a l’avaluació única haurà de portar a terme les activitats d’avaluació següents: |
|
Fonts d'informació bàsiques de l'assignatura |
Llibre
POZO, J. I.. Aprendices y maestros. Madrid: Alianza, 2000. ![]()
Capítol
| Capitol 9 en el llibre : A. MARCHESI, C.COLL Y J. PALACIOS (eds.) Desarrollo Psicológico y educación, III : Necesidades Educativas Especiales y Aprendizaje Escolar. |
MIRAS, M.. Un punto de partida para el aprendizaje de nuevos contenidos: los conocimientos previos. Barcelona: Graó, 1993.
| Capítol de llibre. En C. COLL; MAURI, T.; MIRAS, M.; ONRUBIA,J.; SOLÉ,I.; ZABALA, A. (1993). El constructivismo en el aula. (p. 47-63). |
ONRUBIA, J.. Enseñar: crear zonas de desarrollo próximo e intervenir en ellas. Gra. Barcelona: 1993, 0.
| Capítol de llibre. En COLL, C.; MAURI, T.; MIRAS, M.; ONRUBIA, J.; SOLÉ, I.; ZABALA, A. (1993). El constructivismo en el aula. (pp. 101-124) |
MAURI, T.. ¿Qué hace que el alumno y la alumna aprendan los contenidos escolares?. La naturaleza activa y constructiva del conocimiento. Barcelona: Graó, 1993.
| Capítol de llibre. En MAURI, T.; MIRAS, M.; ONRUBIA,J.; SOLÉ,I.; ZABALA, A. (1993). El constructivismo en el aula. (pp. 84-100) |
COLL,C.. Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. . Madrid: Alianza , 2001.
| En C. COLL; J. PALACIOS & A. MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2 Psicología de la Educación Escolar (p. 157-186). |
COLOMINA, R.; ONRUBIA, J.. Interacción educativa y aprendizaje escolar: la interacción entre alumnos. Madrid: Alianza, 2001.
| Capítol de llibre. A c.C.COLL, J. PALACIOS, A.MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2. Psicologia de la Educación Escolar (p. 415-434). |
COLOMINA, R.; ONRUBIA, J.; ROCHERA, Mª J.. Interactividad, mecanismos de influencia educativa y construcción del conocimiento en el aula. Madrid: Alianza, 2001.
| Capítol de llibre. A C. COLL, J PALACIOS Y A. MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2. Psicologia de la Educación Escolar (p. 450-458) |
ONRUBIA, J.. La escuela como contexto de aprendizaje y desarrollo.. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 1996.
| En A.A.Barca, J.A. González Pineda; R.González Cabanach y J. Escoriza (Eds.) Psicología de la Instrucción, Vol. 3: Componentes contextuales y relacionales del aprendizaje escolar. (p. 1-19) |
MIRAS, M. . Afectos, emociones, atribuciones y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. . Barcelona: Alianza, 2001.
| A C. COLL, J.PALACIOS Y A. MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (p. 309-329) |
COLL, C.. Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. Madrid: Alianza, 2001.
| Capítol de llibre. A C. COLL; J.PALACIOS &A. MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2. Psicologia de la Educación Escolar (p. 157-186). |
BASEDAS, E.; HUGUET,T. . Desenvolupament i Aprenentatge a l'Etapa 0-6. . Baarcelona: Guix , 1996. 103.
| En BASEDAS,E.; HUGUET,T. & SOLE,I.(1996) Aprendre i Ensenyar a l'Educació Infantil. (p. 17-47) |
MARCHESI, A; MARTÍN, E.. Del lenguaje de los transtornos a las necesidades educativas especiales. Madrid: Alianza, 1990.
| Capítol 1 en el llibre : A. MARCHESI, C.COLL Y J. PALACIOS (eds.) Desarrollo Psicológico y Educación, III : Necesidades Educativas Especiales y Aprendizaje Escolar. |
TAPIA, J.A. & MONTERO, I . Órientacion motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar. 307). Barcelona : Alianza, 2001.
| En C.COLL; J. PALACIOS & a. MARCHESI ( comps) Desarrollo psicológico y Educación, 2 . Psicología de la Educación Escolar. (pp. 309- |
POZO, J.I.; POSTIGO, Y.. Aprender a usar el conocimiento: una necesidad educativa creciente. . Barcelona: Edebé, 2000.
| A JI POZO & Y POSTIGO Los procedimientos como contenidos escolares. Capítol de llibre. (p. 27-39) |
Espanya. Ministerio de Educación y Ciencia. Introducció a l'Etapa. . Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1989.
| A MEC Diseño Curricular Base. Educación Infantil. Madrid: MEC. (p. 71-81) |
TAPIA, J.A. (2005) ¿Por qué tengo que hacer mi tarea?. Motivar en la escuela, motivar en la familia. Madrid: Morata. Cap. II, pp. 24-63.
Article
Miras, M. ( 1991). Educacion y desarrollo. Infancia y Aprendizaje, 54, 3-17.
| Lectura obligatòria del Bloc 1 . Tema 1 |