Pla docent de l'assignatura

Pendent de revisió lingüística  

 

Tancar imatge de maquetació

 

Imprimir

 

Dades generals de l'assignatura

 

Nom de l'assignatura: Psicologia de l'Educació i Atenció a la Diversitat

Codi de l'assignatura: 253001

Curs acadèmic: 2008-2009

Coordinació: TERESA MAURI MAJOS

Departament: Dept. Psicologia Evolutiva i de l'Educació

Crèdits: 12

 

 

Hores estimades de dedicació a l'assignatura

 

 

Factor hores/ECTS  

25

 

             Hores de treball dirigit

0

             Hores d'aprenentatge autònom

0

             Hores presencials

0

 

Hores totals de treball de l'alumnat

0

 

Crèdits ECTS

0

 

 

Recomanacions

 

Per tal d'afavorir que l'alumnat assoleixi els objectius de l'assignatura, es recomana:

A. L'assistència continuada a classe, per facilitar-ne la implicació personal i continuada en les activitats d'aprenentatge individuals i de grup programades.

B. La participació responsable, adreçada a fer progressar l'aprenentatge personal i el del grup de treball de què forma part, basada en la disciplina continuada i sistemàtica de treball, i en l'ús d'estratègies de treball autònom i de recursos d'avaluació continuada.

C. L'ús de les pautes de lectura i de les guies de treball en grup, com a recursos d'ajuda a la comprensió dels continguts de cada tema, en particular, i del conjunt del programa, en general.

D. L'ús continuat dels recursos de l'assignatura, entre els quals es troba el dossier electrònic, el web del cas i la plataforma Moodle.

E. El seguiment de les activitats pràctiques com a mitjà per aprofundir en el domini d'una sèrie d'habilitats bàsiques i en els coneixements teòrics de l'assignatura.

F. L'assistència a les tutories, sempre que es consideri necessari per al bon funcionament del curs i, en qualsevol cas, un mínim de dos cops al llarg del període formatiu.

 

 

Competències que es desenvolupen en l'assignatura

 

Competències per gestionar coneixements i informació específica en l'àmbit de la psicologia evolutiva i de l'educació que permetin una aproximació fonamentada a l'anàlisi de la pràctica educativa i, en general, al procés d'ensenyament-aprenentatge

 

Autoregulació de l'aprenentatge i autonomia per aprendre.

 

Competències personals i interpersonals per treballar en grups col·laboratius

 

Competències per analitzar i valorar casos i resoldre problemes caracterísitics dels contextos de pràctica escolar

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura

 

Referits a coneixements

Adquirir una representació significativa i funcional dels coneixements psicològics per afavorir-ne l'ús en la pràctica educativa.

 

Assolir un marc de referència psicològic integrador, basat en les teories constructivistes d'orientació sociocultural, que sustenti la concepció de desenvolupament, aprenentatge, cultura i educació i les seves relacions mútues, i que permeti una aproximació fonamentada en l'anàlisi de la pràctica educativa, en general, i en l'anàlisi del procés d'ensenyament-aprenentatge escolar, en particular.

 

Conèixer els trets fonamentals del desenvolupament psicològic dels infants en les etapes de l'educació infantil i de l'educació primària, prenent com a referència els contextos d'educació en què es porta a terme.

 

Conceptualitzar les diferències individuals a partir de les teories psicològiques de referència i explicar els factors que intervenen en l'adequació de l'ensenyament a les característiques individuals de l'alumnat.

 

Referits a habilitats, destreses

Aplicar el coneixement psicoeducatiu per analitzar i comprendre els processos d'ensenyament-aprenentatge en contextos escolars concrets.

 

Adquirir i practicar una metodologia de treball i d'estudi pròpia de l'aprenentatge significatiu.

 

Adquirir les competències necessàries per utilitzar una metodologia d'anàlisi de casos i de resolució de problemes característics dels contextos de pràctica educativa escolar.

 

Adquirir les competències necessàries per portar a terme un treball en equip col·laboratiu.

 

Adquirir les competències necessàries per regular i controlar de manera autònoma l'aprenentatge individual i de grup.

 

Mostrar actituds favorables a la col·laboració responsable entre companys i a la promoció de manera sistemàtica de la millora de l'aprenentatge personal i en equip.

 

Mostrar actituds favorables a l'elaboració de respostes educatives adaptades a la diversitat de l'alumnat.

 

 

Blocs temàtics de l'assignatura

 

1. Educació escolar, aprenentatge i desenvolupament psicològic

1.1. El desenvolupament psicològic. Els contextos educatius. L’escola com a context de desenvolupament i d’aprenentatge. Naturalesa i funcions de l’educació escolar. Les finalitats de l’educació obligatòria. Diferències individuals i escola inclusiva. L’escola i les seves relacions amb altres contextos d’aprenentatge i de desenvolupament

1.2. Coordenades per a l'anàlisi psicològica de les pràctiques educatives escolars. Interacció entre professor, alumne i continguts escolars. L'alumne com a constructor de coneixements. El professor com a mediador de l'aprenentatge. Els continguts escolars

2. El desenvolupament en les etapes de l'educació infantil i primària

2.1. Educació infantil i desenvolupament de les capacitats psicològiques dels infants. Els contextos de desenvolupament-aprenentatge al llarg de l'educació infantil. El desenvolupament de capacitats en l'etapa de l'educació infantil: capacitats motrius, capacitats cognitives, capacitats de relació interpersonal, capacitats afectives o d'equilibri personal, i capacitats d'actuació i d'inserció social

2.2. Educació primària i desenvolupament de les capacitats psicològiques dels infants. Cicles escolars i processos de desenvolupament i d'aprenentatge en l'educació primària. El desenvolupament de capacitats en l'etapa de l'educació primària: capacitats motrius, capacitats cognitives, capacitats de relació interpersonal, capacitats afectives o d'equilibri personal, i capacitats d'actuació i d'inserció social

3. Els processos d'ensenyament-aprenentatge a l'aula

3.1. Ensenyament i assistència a la zona de desenvolupament proper. El principi d'ajust de l'ajuda. Ajust de l'ajuda i creació de zones de desenvolupament proper. Els processos d'intervenció educativa en la zona de desenvolupament proper. Discurs educatiu i mediació semiòtica en la zona de desenvolupament proper. El procés d'interiorització

3.2. Interacció professor-alumne i mecanismes d'influència educativa (MIE). Interacció i interactivitat. Els MIE en l'àmbit de la interactivitat. El traspàs del control del professor a l'alumnat. La construcció de sistemes de significats compartits

3.3. Interacció entre alumnes i aprenentatge escolar. L'organització cooperativa de les activitats d'aprenentatge. Mecanismes interpsicològics de la construcció de coneixements entre alumnes: el conflicte cognitiu i la regulació mútua a través del llenguatge. La construcció del coneixement en la interacció entre alumnes: factors moduladors

4. Els components cognitius en l'aprenentatge escolar i la influència educativa

4.1. Influència educativa i components cognitus implicats en l'aprenentatge escolar. El procés de construcció de coneixement a l'escola. Els coneixements previs: organització i funcionalitat. L'atribució de significat a l'aprenentatge. Condicions per afavorir l'aprenentatge escolar. Aprenentatge i modificació de coneixements

4.2. Criteris generals per elaborar una proposta potencialment significativa de continguts d'aprenentatge. Tipus de continguts. L'ensenyament i l'aprenentatge de conceptes i procediments, i d'actituds i valors. Característiques comunes i diferencials de l'ensenyament i l'aprenentatge dels diferents tipus de continguts

4.3. Ensenyament i aprenentatge de procediments i de l'ús estratègic del coneixement. L'aprenentatge de procediments i l'aprenentatge d'estratègies. Característiques i components de l'ús estratègic del coneixement. Condicions de l'ensenyament per a l'aprenentatge de l'ús estratègic del coneixement

5. Els components motivacionals, afectius i relacionals en l'aprenentatge escolar, i la influència educativa

5.1. Motivació, metes i estratègies motivadores per facilitar l'aprenentatge escolar. Les característiques motivacionals de l'alumne. Motivació i enfocaments de l'aprenentatge escolar. Intervenció educativa i motivació

5.2. Representacions, atribucions i expectatives mútues en l'aprenentatge escolar. Implicacions de la representació d'un mateix i l'autoestima en l'aprenentatge escolar. Els patrons atribucionals i les expectatives de professors i alumnes en el procés i en els resultats de l'aprenentatge escolar. Intervenció educativa i components afectius i relacionals de l'aprenentatge escolar

6. Processos escolars d'ensenyament-aprenentatge i atenció a la diversitat en l'educació infantil i primària

6.1. L'escola inclusiva i l'atenció a la diversitat. Naturalesa i característiques de les diferències individuals entre alumnes i la seva relació amb la proposta educativa. L'ensenyament adaptatiu. El concepte de necessitats educatives especials (NEE). L'adaptació de la proposta educativa a l'alumnat amb NEE

6.2. Les dificultats d'aprenentatge en l'etapa de l'educació infantil i primària. Concepció i característiques generals de les principals dificultats d'aprenentatge escolar. Principis psicopedagògics de l'adaptació de la proposta educativa

6.3. Desenvolupament i aprenentatge de l'alumnat amb NEE. Característiques generals del desenvolupament i de l'aprenentatge de l'alumnat amb trastorns sensorials, amb retard mental i amb trastorns motors. Principis psicopedagògics de l'adaptació de la proposta educativa

 

 

Metodologia i organització general de l'assignatura

 

La metodologia emprada en l’assignatura està basada en els principis de l’aprenentatge actiu, i centrada en l’estudiant i en el valor educatiu del treball col·laboratiu en equip. El desenvolupament de l’assignatura s’estructurarà al voltant dels continguts dels sis blocs temàtics presentats en l’apartat anterior i de les activitats organitzades entorn de cadascun d’aquests blocs de continguts. Per completar la informació sobre la metodologia i l’organització de l’assignatura, l’alumne disposarà d’una guia docent de cada un dels blocs temàtics.

Els continguts constitueixen una selecció altament específica dels coneixements actuals en l’àmbit de la psicologia de l’educació i de la instrucció, i de la psicopedagogia de l’educació especial; aquesta selecció s’ha dut a terme en funció de la ubicació de l’assignatura en el pla d’estudis, de l’estructuració de la docència adoptada i de les possibilitats d’infraestructura i de calendari.

Les activitats de cada bloc estan pensades per potenciar la relació entre la teoria i la pràctica; facilitar l’aplicació dels coneixements psicopedagògics de base constructivista en l’anàlisi de casos i la solució de problemes habituals en contextos d’ensenyament i aprenentatge específics, i, finalment, afavorir el domini d’un procés d’aprenentatge individual i en equip progressivament autònom i autoregulat.

El desenvolupament de cada un dels blocs de continguts de l’assignatura inclourà sessions de treball presencial a l’aula ordinària amb tot el grup classe, sessions de treball no presencial i guiat, tutories individuals i tutories en grups reduïts. Els blocs de continguts de l’assignatura inclouran el treball dels alumnes, que s’organitzarà en seminaris, sota la direcció del professor responsable de l’assignatura, en casos i en la solució de problemes prototípics de la pràctica educativa.

Entre les situacions i activitats d’aprenentatge que l’assignatura té previst desenvolupar per ajudar l’alumnat a adquirir els objectius educatius, podem destacar les següents: lectura de documents de característiques diverses a partir de pautes de lectura, debats en grups reduïts, exposicions del professor a classe, anàlisi de casos, solució de problemes, elaboració de documents individuals i de grup en formats diversos (informes de progrés de l’aprenentatge, resums de continguts treballats, mapes conceptuals, qüestionaris, proves escrites) i tutories programades.


 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges de l'assignatura

 

D’acord amb els objectius, els continguts i el funcionament proposat, l’avaluació de l’ assignatura serà continuada i exigirà la implicació personal i permanent de l’alumne i del grup d’alumnes en les activitats programades i en el control i la regulació de l’aprenentatge individual i col·lectiu.

Des d’aquesta perspectiva, serà necessari controlar la implicació responsable dels alumnes en la proposta de treball i, en conseqüència, la seva assistència regular que, en cap cas, podrà ser inferior al 80% de les sessions. S’entendrà per assistència regular la que comporta la presència de l’alumne o dels membres del grup de treball a les sessions previstes com a obligatòries en l’agenda de treball recomanada pel professor o en el calendari de treball del grup classe. El professor valorarà el compliment del compromís de l’ alumne amb el treball de l’ assignatura al final de cada bloc i, en cas de detectar una manca d’implicació i/o d’assistència continuades, plantejarà l’ abandonament de l’avaluació continuada per la impossibilitat de portar-la a terme.

En l’avaluació final de l’assignatura es tindran en compte les qualificacions obtingudes en els diferents productes individuals i de grup següents:

a) Dos productes com a màxim (individuals i/o grupals) relacionats amb els continguts treballats en cada un dels blocs temàtics de l’assignatura (dotze productes en total al llarg del curs).

b) Tres proves individuals sobre els continguts treballats en els blocs del programa al llarg del curs. El caràcter de cada prova l’enunciarà el professor a la classe en les dates oportunes i es farà públic en la plataforma virtual Moodle. Els alumnes han de presentar-se i respondre a les tres proves escrites programades al llarg del curs, ja que donen la mesura de fins a quin punt han interioritzat les idees i els conceptes treballats en grup cooperatiu. En cas de no presentar-se i/o de no respondre alguna d’aquestes proves, la qualificació final de l’alumne en l’ assignatura será la de no presentat.


La nota final del curs resultarà de la mitjana aritmètica ponderada obtinguda a partir de la mitjana de les qualificacions de cada un dels sis blocs de l’assignatura i de la mitjana aritmètica de les qualificacions de les proves individuals. Per tal d’elaborar la qualificació final del curs: a) la nota corresponent a la mitjana aritmètica de les qualificacions dels sis blocs haurà de cinc o més de cinc punts i la nota corresponent a la mitjana aritmética de les proves escrites individuals haurà de ser cinc o més de cinc punts; i b) el professor podrà valorar si l’aprenentatge de l’alumne ha anat millorant progressivament al llarg dels blocs i d’acord amb el que mostren els resultats de les proves individuals.


En la nota individual final de l’alumne, el 60% correspondrà a les qualificacions obtingudes en els blocs temàtics de l’assignatura i el 40%, a les obtingudes en les proves individuals.

Els treballs dels alumnes han d’ ésser treballs originals, elaborats per ells mateixos - individualment o en grup, segons demani cada una de les activitats -, per tal de poder valorar els aprenentatges reals dels estudiants. En cas contrari la qualificació del treball serà zero, ja que no es podrà valorar el què han après.

 

Avaluació única

L’alumne que s’aculli a l’avaluació única haurà de portar a terme les activitats d’avaluació següents:
a) realitzar una prova escrita que inclourà coneixements teòrics i coneixements d’aplicació pràctica a l’anàlisi de casos o la solució de problemes que es contemplen en la totalitat dels continguts del programa de l’assignatura. El valor màxim de la prova serà el 70% de la nota final. La prova es portarà a terme en les dades oficials proposades pels Consell d’Estudi.

b) lliurar evidències del domini de les competències d’autoregulació de l’aprenentatge i de treball cooperatiu. El valor màxim de les evidències lliurades per l’alumne serà el 30% de la nota final. Les evidències s’hauran de lliurar en el moment de la realització de la prova escrita que es portarà a terme en les dades oficials establertes pels Consell d’Estudis. La nota final de l’avaluació única resultarà de la suma de la nota de la prova escrita i de la nota de les evidències lliurades al professor. Per tal de poder fer aquesta suma la nota de la prova escrita haurà de ser de 5 punts sobre 10.

L’alumne haurà de consultar obligatòriament al professor sobre la pertinència de les evidències que pretén sotmetre a valoració en l’horari de tutoria habitual del professor.S’aconsella que l’alumne porti a terme aquesta sessió de tutoria amb el professor, com a màxim, durant el període de finalització del primer semestre i abans de l’inici del segon semestre.

En cas que l’alumne hagi passat de la modalitat d’avaluació continuada a la modalitat d’avaluació única per incompliment de les condicions de treball de la modalitat d’avaluació continuada, haurà de presentar-se a l’examen final i no es tindran en compte les qualificacions obtingudes abans d’accedir a la modalitat d’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsiques de l'assignatura

Llibre

COLL, C. ; MAURI, T.; MIRAS, M.; ONRUBIA,J.; SOLÉ,I.; ZABALA, A.. El constructivismo en el aula.. 11. Barcelona: Graó, 2005.  Enllaç

COLL, C, PALACIOS, J., MARCHESI, A. (comps.). Desarrollo psicológico y educación : 2 : Psicología de la educación escolar. 2. Madrid: Alianza, 2001.  Enllaç

COLL, C., PALACIOS, J., MARCHESI, A. (Comps.). Desarrollo psicológico y educación, II. Psicología de la Educación.. Madrid: Alianza, 1990.  Enllaç

COLL, C. ; PALACIOS, J. ; MARCHESI, A. (comps.). Desarrollo psicológico y educación : 1 : psicología evolutiva. Madrid: Alianza, 1999.  Enllaç

POZO, J. I.. Aprendices y maestros. Madrid: Alianza, 2000.  Enllaç

COLL, C. ; PALACIOS, J. ; MARCHESI, A. (comps.). Desarrollo psicológico y educación : 3 : necesidades educativas especiales.. Madrid: Alianza, 2000.  Enllaç

BERGER, K. S. ; THOMPSON, R. A.. Psicología del desarrollo : infancia y adolescencia. Madrid: Médica Panamericana, 1997.  Enllaç

Capítol

RIVIÈRE, A. . Problemas y dificultades en el aprendizaje de las matemáticas :. Madrid: Alianza, 1990.  Enllaç

  Capitol 9 en el llibre : A. MARCHESI, C.COLL Y J. PALACIOS (eds.) Desarrollo Psicológico y educación, III : Necesidades Educativas Especiales y Aprendizaje Escolar.

MIRAS, M.. Un punto de partida para el aprendizaje de nuevos contenidos: los conocimientos previos. Barcelona: Graó, 1993.

  Capítol de llibre. En C. COLL; MAURI, T.; MIRAS, M.; ONRUBIA,J.; SOLÉ,I.; ZABALA, A. (1993). El constructivismo en el aula. (p. 47-63).

ONRUBIA, J.. Enseñar: crear zonas de desarrollo próximo e intervenir en ellas. Gra. Barcelona: 1993, 0.

  Capítol de llibre. En COLL, C.; MAURI, T.; MIRAS, M.; ONRUBIA, J.; SOLÉ, I.; ZABALA, A. (1993). El constructivismo en el aula. (pp. 101-124)

MAURI, T.. ¿Qué hace que el alumno y la alumna aprendan los contenidos escolares?. La naturaleza activa y constructiva del conocimiento. Barcelona: Graó, 1993.

  Capítol de llibre. En MAURI, T.; MIRAS, M.; ONRUBIA,J.; SOLÉ,I.; ZABALA, A. (1993). El constructivismo en el aula. (pp. 84-100)

COLL,C.. Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. . Madrid: Alianza , 2001.

  En C. COLL; J. PALACIOS & A. MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2 Psicología de la Educación Escolar (p. 157-186).

COLOMINA, R.; ONRUBIA, J.. Interacción educativa y aprendizaje escolar: la interacción entre alumnos. Madrid: Alianza, 2001.

  Capítol de llibre. A c.C.COLL, J. PALACIOS, A.MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2. Psicologia de la Educación Escolar (p. 415-434).

COLOMINA, R.; ONRUBIA, J.; ROCHERA, Mª J.. Interactividad, mecanismos de influencia educativa y construcción del conocimiento en el aula. Madrid: Alianza, 2001.

  Capítol de llibre. A C. COLL, J PALACIOS Y A. MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2. Psicologia de la Educación Escolar (p. 450-458)

ONRUBIA, J.. La escuela como contexto de aprendizaje y desarrollo.. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 1996.

  En A.A.Barca, J.A. González Pineda; R.González Cabanach y J. Escoriza (Eds.) Psicología de la Instrucción, Vol. 3: Componentes contextuales y relacionales del aprendizaje escolar. (p. 1-19)

MIRAS, M. . Afectos, emociones, atribuciones y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. . Barcelona: Alianza, 2001.

  A C. COLL, J.PALACIOS Y A. MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación. 2. Psicología de la Educación Escolar (p. 309-329)

COLL, C.. Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. Madrid: Alianza, 2001.

  Capítol de llibre. A C. COLL; J.PALACIOS &A. MARCHESI (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2. Psicologia de la Educación Escolar (p. 157-186).

BASEDAS, E.; HUGUET,T. . Desenvolupament i Aprenentatge a l'Etapa 0-6. . Baarcelona: Guix , 1996. 103.

  En BASEDAS,E.; HUGUET,T. & SOLE,I.(1996) Aprendre i Ensenyar a l'Educació Infantil. (p. 17-47)

MARCHESI, A; MARTÍN, E.. Del lenguaje de los transtornos a las necesidades educativas especiales. Madrid: Alianza, 1990.

  Capítol 1 en el llibre : A. MARCHESI, C.COLL Y J. PALACIOS (eds.) Desarrollo Psicológico y Educación, III : Necesidades Educativas Especiales y Aprendizaje Escolar.

TAPIA, J.A. & MONTERO, I . Órientacion motivacional y estrategias motivadoras en el aprendizaje escolar. 307). Barcelona : Alianza, 2001.

  En C.COLL; J. PALACIOS & a. MARCHESI ( comps) Desarrollo psicológico y Educación, 2 . Psicología de la Educación Escolar. (pp. 309-

POZO, J.I.; POSTIGO, Y.. Aprender a usar el conocimiento: una necesidad educativa creciente. . Barcelona: Edebé, 2000.

  A JI POZO & Y POSTIGO Los procedimientos como contenidos escolares. Capítol de llibre. (p. 27-39)

Espanya. Ministerio de Educación y Ciencia. Introducció a l'Etapa. . Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 1989.

  A MEC Diseño Curricular Base. Educación Infantil. Madrid: MEC. (p. 71-81)

TAPIA, J.A. (2005) ¿Por qué tengo que hacer mi tarea?. Motivar en la escuela, motivar en la familia. Madrid: Morata. Cap. II, pp. 24-63.

Article

Miras, M. ( 1991). Educacion y desarrollo. Infancia y Aprendizaje, 54, 3-17.

  Lectura obligatòria del Bloc 1 . Tema 1