|
Dades generals |
Nom de l'assignatura: Tècniques Espectroscòpiques i d'Anàlisi de Superfícies
Codi de l'assignatura: 562846
Curs acadèmic: 2008-2009
Coordinació: JOSE LUIS BELTRAN ABADIA
Departament: Dept. Química Analítica
Crèdits: 2,5
|
Professors de l'assignatura |
|
Dr. Josep Lluís Beltrán Abadia |
|
Hores estimades de dedicació |
|
Factor hores/ECTSÂ Â |
25 |
|
            Hores de treball dirigit |
10 |
|
            Hores d'aprenentatge autònom |
35 |
|
            Hores presencials |
26 |
|
Hores totals de treball de l'alumnat |
71 |
|
Crèdits ECTS |
2,84 |
|
Competències que es desenvolupen |
|
ESPECÍFIQUES
|
|
- Capacitat per identificar els avantatges, limitacions i aplicacions de les diferents tècniques òptiques.
|
|
- Capacitat per seleccionar una tècnica òptica en funció de l'anàlit a determinar i la mostra a analitzar.
|
|
- Capacitat de planificar estratègies de resolució de problemes qualitatius i quantitatius mitjançant tècniques òptiques d'anàlisi.
|
|
TRANSVERSALS
|
|
- Capacitat d'organització i planificació.
|
|
- Capacitat per a resoldre problemes.
|
|
- Capacitat per a prendre decisions.
|
|
- Capacitat per a la comunicació oral i/o escrita.
|
|
- Capacitat crítica i autocrítica.
|
|
Objectius d'aprenentatge |
|
Referits a coneixements Conèixer els orígens del soroll associat a la mesura instrumental, els fonaments, la instrumentació i les principals aplicacions de: |
|
Blocs temàtics |
1. Introducció
1.1. Funcions bàsiques de la instrumentació. Senyal i soroll de fons. Relació amb paràmetres de qualitat. Mètodes de reducció de soroll
2. Tècniques no espectromètriques
2.1. Nefelometria. Turbidimetria. Refractometria. Instrumentació. Aplicacions
2.2.
Interaccions de la radiació polaritzada amb la matèria. Polarimetria. Espectropolarimetria. Dicroisme circular. Aplicacions
3. Tècniques espectromètriques moleculars
3.1.
Espectroscòpia d'absorció infraroja (IR). Instrumentació: fonts, monocromadors i detectors. Instruments dispersius i no dispersius. Espectrofotometria IR amb transformada de Fourier (FTIR). Aplicacions a l'anàlisi qualitativa i quantitativa
3.2. Emissió molecular: luminiscència. Classificació. Espectres de luminiscència total. Fluorescència sincrònica. Fosforescència a temperatura ambient. Quimioluminiscència i bioluminiscència. Aplicacions analítiques
3.3.
Sensors químics de fibra òptica. Fonament. Classificació. Instrumentació. Tipus. Aplicacions
4.
Tècniques espectromètriques atòmiques
4.1. Absorció atòmica: espectroscòpia d'absorció atòmica electrotèrmica. Fonament. Instrumentació. Interferències. Sistemes de correcció de fons. Aplicacions
4.2. Emissió atòmica: espectroscòpia d'emissió òptica amb plasma acoblat inductivament (ICP-OES). Fonament. Instrumentació. Acoblament ICP-MS. Aplicacions
4.3. Espectroscòpia d'emissió amb arc i guspira. Fonts d'excitació. Espectròmetres. Aplicacions analítiques qualitatives i quantitatives
5.
Tècniques de raigs X
5.1.
Fonaments de l'emissió, absorció, diffracció i fluorescència de raigs X. Instrumentació: fonts, monocromadors, detectors. Tipus d'espectròmetres. Tractament de la mostra. Aplicacions qualitatives i quantitatives
6. Tècniques d'anàlisi de superfícies
6.1. Característiques generals i classificació. Tècniques que analitzen electrons: espectroscòpies fotoelectrònica de raigs X (XPS o ESCA) i d'electrons Auger (AES)
6.2.
Tècniques que analitzen fotons: microanàlisi de raigs X amb sonda d'electrons (EPXMA). Tècniques que analitzen ions: espectrometria de masses d'ions secundaris (SIMS)
|
Metodologia i activitats formatives |
|
- Classes magistrals: Basades en les explicacions del professor relacionades amb els objectius i continguts de l'assignatura, en què es fomenta al màxim la participació de l'alumne. |
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges |
|
S'avaluarà a través de les aportacions realitzades pels estudiants:
Avaluació única En cas que l'estudiant s'aculli al sistema d'avaluació única, al final del semestre es realitzarà una prova única de la matèria impartida (programa de l'assignatura). |
|
Fonts d'informació bàsica |
Llibre
D.A. SKOOG, F.J. HOLLER, T.A. NIEMAN. Principios de Análisis Instrumental. 5a edició. Madrid: McGraw-Hill, 2001.
E.D. OLSEN. Métodos ópticos de análisis. Barcelona: Editorial Reverté, 1986.
G.W. EWING. Instrumental methods of chemical analysis. 5a edició. New York: McGraw-Hill, 1985.
H.H. WILLARD, L.L. MERRIT Jr., J.A. DEAN, F.A. SETTLE. Métodos instrumentales de análisis. México D.F.: Grupo Editorial Iberoamericana, 1991.
C. PÉREZ CONDE. Sensores ópticos. Valencia: Servicio de Publicaciones Universidad de Valencia, 1996.
K. KISS. Problem Solving with microbeam analysis. Amsterdam: Elsevier, 1988.
P. WORSFOLD, A. TOWNSHEND, C. POOLE (Eds.). Encyclopedia of Analytical Science. Oxford: Elsevier Academic Press, 2005.
Article
I.M. Warner and L.B. McGown “Recent Advances in Multicomponent Fluorescence Analysis” CRC Critical Reviews in Analytical Chemistry, Vol.13 (1982) 155-222
D.M. Hercules, S.H. Hercules. "Analytical Chemistry of Surfaces. Part I. General Aspects". Journal of Chemical Education, 61(1984) 402-409
D.M. Hercules, S.H. Hercules. "Analytical Chemistry of Surfaces. Part II. Electron Spectroscopy ". Journal of Chemical Education, 61(1984) 483-489
D.M. Hercules, S.H. Hercules. "Analytical Chemistry of Surfaces. Part Ill. Ion Spectroscopy ". Journal of Chemical Education, 61(1984) 592-599