Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Paleontologia

Codi de l'assignatura: 361175

Curs acadčmic: 2010-2011

Coordinació: Jordi Martinell Callico

Departament: Departament d'Estratigrafia, Paleontologia i Geocičncies Marines

crčdits: 12

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 300

 

Activitats presencials

103

 

-  Teoria

(Inclouen exąmens.)

 

60

 

-  Prąctiques de laboratori

(1 hora presencial - 1 hora tutelada cada setmana.)

 

23

 

-  Sortida de camp

(4 hores presencials - 4 hores tutelades cada sortida.)

 

16

 

-  Seminari

 

4

Treball tutelat/dirigit

(Inclou el treball de l'alumnat dirigit pel professor fora l'aula i una hora setmanal (25 setmanes) de treball tutelat a prąctiques.)

97

Aprenentatge autņnom

100

 

 

Recomanacions

 

— Calen coneixements mínims intermedis d’anglès.
— És essencial un coneixement àgil de la taula del temps geològic.
— És necessari conèixer la utilització bàsica de la lupa binocular i el microscopi.

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

   -

G.5.2. Capacitat de cercar, d'usar i d'integrar la informació utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació.

   -

G.1.4. Capacitat d'actuar amb responsabilitat social i conscičncia cķvica.

   -

G.2.2. Capacitat per planificar i administrar el temps.

   -

G.2.3. Capacitat per aprendre i actualitzar-se.

   -

G.2.4. Capacitat de prendre decisions argumentades i d'adaptació a situacions noves.

   -

G.1.1. Capacitat crķtica i autocrķtica.

   -

G.1.2. Capacitat d'avaluar i de mantenir la qualitat de la feina produļda.

   -

G.5.1. Capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalą i castellą i en una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat de la disciplina.

   -

E.5. Ser capaē de percebre i comprendre les dimensions espaciotemporals dels processos geolņgics i els efectes que tenen al planeta.

   -

E.6. Ser capaē de recollir, de processar i d'interpretar dades de camp i altres fonts de manera rigorosa, com també analitzar-les al laboratori o gabinet, i documentar-ne en un informe els resultats.

   -

E.7. Aplicar mčtodes quantitatius senzills, inclosos els geoespacials als sistemes de la Terra.

   -

E.1. Demostrar un coneixement ampli i bona comprensió de les caracterķstiques, els processos, la histņria i els materials del sistema Terra.

   -

E.10. Capacitat d'emprar bones prąctiques professionals (per exemple, legals, segures, responsables, mediambientals i sostenibles).

   -

E.11. Experičncia prąctica en el camp d'un rang variat de roques, estructures, paisatges i altres processos naturals.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Entendre els principis bàsics de classificació i de la filogènia dels organismes, aplicats al registre fòssil.
— Entendre el funcionament dels principals processos tafonòmics que controlen la fossilització.
— Adquirir conceptes bàsics de paleoecologia, paleoclimatologia, paleobiogeografia i biostratigrafia.
— Identificar els principals grups del registre fòssil i conèixer-ne l’aplicació en geologia (paleoclimatologia, interpretació paleoambiental, biofàcies, tafofàcies, icnofàcies i biostratigrafia).
— Conèixer els principals patrons d’evolució i els moments més importants de canvis de fauna i flora a la Terra al llarg de la seva història.
— Conèixer l’interès del registre fòssil per gestionar el patrimoni natural.

 

Referits a habilitats, destreses

— Ser capaç de reconèixer els processos tafonòmics principals i la seva aplicació en la interpretació de la fossilització de les restes orgàniques i en la formació de roques.
— Ser capaç de reconèixer, observar, descriure, interpretar de manera justificada i representar gràficament els grups principals del registre fòssil.
— Ser capaç de deduir relacions ecològiques, hàbitats i ambients de sedimentació a partir de l’estudi de les comunitats i associacions fòssils.
— Ser capaç de situar-se temporalment al camp a partir dels fòssils identificats a l’àrea.
— Ser capaç d’obtenir informació paleontològica d’interès patrimonial d’una àrea determinada.
— Assolir agilitat en l’obtenció d’informació a partir de textos especialitzats.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Ser conscient de la importància de dur a terme observacions i descripcions acurades.
— Ser conscient de la necessitat d’argumentar amb precisió qualsevol interpretació.
— Tenir capacitat d’analitzar amb esperit crític qualsevol informació o interpretació.
— Desenvolupar el treball personal amb autoexigència, i en grup, de manera honesta.
— Aprendre a tractar amb respecte i d’acord amb la llei el patrimoni paleontològic, tant al camp com al laboratori.
— Adquirir la capacitat de crítica i autocrítica.

 

 

Blocs temątics

 

1. Teoria I: paleontologia fonamental

1.1. Introducció

1.2. Història de la paleontologia

1.3. El creixement esquelètic

1.4. Tafonomia

1.5. Concentracions esquelètiques

1.6. Fossil-Lagerstätten

1.7. Ambients i organismes

1.8. Paleoecologia global

1.9. Paleoecologia analítica

1.10. Morfologia funcional

1.11. Fòssils i interpretació paleoambiental

1.12. Paleoclimatologia

1.13. Paleobiogeografia

1.14. Paleontologia evolutiva

1.15. Les extincions al registre geològic

1.16. Biostratigrafia

1.17. La vida al precambrià

1.18. La vida al paleozoic

1.19. La vida al mesozoic

1.20. La vida al cenozoic i el quaternari 

1.21. Origen i evolució dels homínids

2. Teoria II: teoria de prąctiques

2.1. Tècniques paleontològiques de camp, laboratori i gabinet

2.2. Taxonomia, sistemàtica i nomenclatura en paleontologia

2.3. Les algues 

2.4. Les plantes

2.5. Els microforaminífers i altres microfòssils

2.6. Els macroforaminífers

2.7. Les esponges

2.8. Els cnidaris

2.9. Els trilobits i altres artròpodes

2.10. Els rudistes, els ammonits i altres mol·luscs

2.11. Els braquiòpodes

2.12. Els briozous

2.13. Els graptòlits

2.14. Els equinoderms

2.15. Els conodonts i els peixos

2.16. Els rèptils i les aus

2.17. Els mamífers

2.18. Icnologia

2.19. Paleontologia estratigràfica

3. Prąctiques de camp

3.1. Mont-ral / Alcover / la Riba (Alt Camp)

3.2. Tarragona

3.3. Vic (Osona)

3.4. Gósol / Fígols (Berguedà)

4. Prąctiques de laboratori

4.1. Tècniques paleontològiques de laboratori i gabinet

4.2. Nomenclatura paleontològica

4.3. Les algues

4.4. Les plantes

4.5. Els microforaminífers i altres microfòssils

4.6. Els macroforaminífers

4.7. Les esponges

4.8. Els cnidaris

4.9. Els trilobits i altres artròpodes

4.10. Els rudistes, els ammonits i altres mol·luscs

4.11. Els braquiòpodes

4.12. Els briozous

4.13. Els graptòlits

4.14. Els equinoderms

4.15. Els conodonts i els peixos

4.16. Els rèptils i les aus

4.17. Els mamífers

4.18. Icnologia

4.19. Paleontologia estratigràfica

5. Seminaris

5.1. Seminari 1

5.2. Seminari 2

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Activitats presencials

— Classes de teoria. S’organitzen en dos mòduls que es desenvolupen paral·lelament al llarg del curs. El primer mòdul correspon als temes de paleontologia fonamental; el segon, a la teoria sobre els diferents grups fòssils i altres qüestions pràctiques que es treballen a les sessions de gabinet. Ambdós mòduls són independents però coordinats. Totes les classes de teoria s’imparteixen amb la utilització del les TIC adequades del moment, i sempre amb l’ús d’imatges que suportin l’exposició oral. L’alumnat disposa de tot el material necessari per treballar les classes teòriques, abans i després de la impartició, al Campus Virtual de la UB.

— Classes de pràctiques de gabinet. Cada pràctica de gabinet es fa just després de la classe teòrica corresponent. L’objectiu és assimilar els coneixements adquirits i desenvolupar habilitats a partir del treball pràctic sobre fòssils o sobre informació obtinguda, directament o no, sobre ells. Això permet desenvolupar les capacitats d’observació, de reconeixement de grups fòssils, de representació gràfica i d’anàlisi. En les pràctiques sobre grups taxonòmics es fa l’èmfasi adequat sobre l’aplicació en geologia, amb exemples concrets. Al gabinet es dóna prioritat al treball actiu de l’alumnat, de manera que té gran importància la discussió global amb el conjunt del grup al final de cada sessió. L’estudiant disposa de tot el material necessari per treballar i complementar aquestes pràctiques al Campus Virtual. El professorat controla l’assistència a les pràctiques de gabinet. La llibreta de pràctiques constitueix una part fonamental de la carpeta d’aprenentatge de l’alumnat i es té en consideració amb vista a l’avaluació.

— Pràctiques de camp. Són una part essencial del curs. L’objectiu és observar i analitzar casos reals al camp, que ajudin a augmentar el coneixement paleontològic general, i a assimilar les formes de treball i d’argumentació habituals en paleontologia. Els exemples que es treballen són variats, de manera que es cobreix un ventall ampli d’èpoques geològiques i d’ambients sedimentaris (marins i continentals). Es controla l’assistència a les sortides de camp i es presenta una memòria de cada sortida que compta per a l’avaluació.

— Seminaris. Tenen lloc dos seminaris cap a final de curs. El primer es basa en la presentació oral i discussió dels temes preparats prèviament per l’alumnat com a treball de grup. El segon va encaminat a discutir aspectes lligats a les pràctiques de camp i a les memòries entregades per l’alumnat. En tots dos casos es controla l’assistència.

Activitats autònomes

— Treball en grup reduït sobre un tema de paleontologia (se’n proposa una llista a l’inici del curs, com també l’assignació de tutors). L’alumnat pot consultar el professor tutor al llarg del curs. El treball s’exposa oralment i en públic durant 5-10 minuts (amb PowerPoint, OpenOffice o similar) cap a final de curs.

— Comentaris sobre textos en anglès, català i/o castellà proposats pel professorat al llarg del curs, amb qui es poden discutir en qualsevol moment, i que s’incorporen a la carpeta d’aprenentatge personal.

— Estudi dels materials treballats a les classes de teoria, i consultes addicionals a les fonts d’informació bàsica per assegurar l’assimilació correcta dels continguts, o bé l’ampliació d’allò fet en classes presencials. Els comentaris o les reflexions que susciti en l’alumnat s’incorporen a la carpeta d’aprenentatge personal.

— Confecció d’una memòria de cadascuna de les 4 sortides de camp. Les memòries es presenten poc després de cada sortida i es comenten durant un seminari a final de curs. S’avaluen i compten per a la nota final.

— Contribucions a través del curs virtual de l’assignatura (plantejament i/o resposta de qüestionaris d’autoavaluació).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació es basa en el seguiment del treball de l’alumnat al llarg del curs i s’articula mitjançant proves de control i lliurament de treballs. Aquestes activitats es qualifiquen de la manera següent:*
— Dues proves de control sobre conceptes i coneixements paleontològics fonamentals (mòdul 1). Una es fa a la meitat del curs i l’altra al final. Cada una suposa un 15-20 % de la qualificació final. Total: 30-40 %
— Dues proves d’identificació, descripció de fòssils i exercicis pràctics (inclouen el mòdul 2). Una té lloc a la meitat del curs i l’altra al final. Cada una suposa un 15-20 % de la qualificació final. Total: 30-40 %
— Redacció de les memòries de les 4 pràctiques de camp. Representa un 10 % de la qualificació final.
— Presentació oral del treball de curs fet en grups de 2-3 alumnes (PowerPoint o similar d’entre 10 i 12 diapositives). Total: 10 %
— La carpeta d’aprenentatge. L’elabora l’alumne al llarg del curs i conté els exercicis de les pràctiques de gabinet; els treballs, comentaris de text o exercicis encarregats, més les reflexions sobre el procés personal d’aprenentatge de la matèria. La carpeta pot ser en suport paper, informàtic (a través del Campus Virtual) o combinat. A part, l’alumnat ha de lliurar la presentació feta com a treball de curs, en format digital. Total: 10 %
— Elaboració de qüestionaris amb correcció automàtica al Campus Virtual. Aquesta activitat es considera d’autoavaluació de l’alumnat i no té cap efecte en la nota final.

* Per optar a superar l’assignatura, l’alumnat ha d’obtenir una nota mínima de 4 en els apartats primer i segon i haver lliurat els treballs del tercer i del quart.

 

Avaluació śnica

L’alumnat que vulgui acollir-se a l’avaluació única ha de sol·licitar-ho per escrit al professorat durant les tres primeres setmanes del curs.

L’avaluació única es basa en:*
— Examen teòric únic (40 %)
— Examen pràctic únic (40 %)
— Memòria de camp (10 %)
— Treballs (inclosa la presentació oral) (10 %)

* Per optar a superar l’assignatura l’alumnat ha d’obtenir una nota mínima de 4 en els apartats primer i segon i haver lliurat els treballs del tercer i del quart.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

AGUIRRE, E. (coord.). Paleontología. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1989.   EnllaƧ

BARNES, R.S.K.; CALOW, P.; OLIVE, P.J.W. The invertebrates: new synthesis. 3rd ed. Malden (Mass.) : Blackwell Science, 2001.  EnllaƧ

en lķnia  EnllaƧ

BENTON, M.J. Vertebrate palaeontology. 3rd ed. Malden, Mass. : Blackwell Science, cop. 2005.  EnllaƧ

BENTON, M.J.; HARPER, D. Basic palaeontology. Longman, 1997.

BOARDMAN, R.S. (senior ed.); CHEETHAM, A.H.; ROWELL, A.J. (eds.) Fossil Invertebrates. Palo Alto : Blackwell Scientific, 1987.  EnllaƧ

BRIGGS, D.E.G.; CROWTHER, P.R. (eds.). Palaeobiology: a synthesis. Oxford [etc.] : Blackwell Scientific, 1990.  EnllaƧ

BRIGGS, D.E.G.; CROWTHER, P.R. (eds.). Palaeobiology II. Oxford [etc.] : Blackwell Science, cop. 2001.  EnllaƧ

CLARKSON, E.N.K. Paleontología de invertebrados y su evolución. Madrid: Paraninfo, 1986.  EnllaƧ

DOMÈNECH, R.; MARTINELL, J. Introducción a los fósiles. Barcelona: Masson, 1996.  EnllaƧ

FOOTE, M.; MILLER, A.I. Principles of paleontology. New York : W.H. Freeman, cop. 2007.  EnllaƧ

GOLDRING, R. Field palaeontology. 2nd ed.  [S.l.] : Longman, cop. 1999.  EnllaƧ

JONES, R.W. Applied palaeontology. Cambridge : Cambridge University Press, 2006.  EnllaƧ

MARTINELL, J. Temes de teoria de paleontologia. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, 2001   EnllaƧ

MARTÍNEZ CHACÓN, M.L.; RIVAS, P. (eds.). Paleontología de invertebrados. Oviedo : Sociedad Española de Paleontología : Instituto Geológico y Minero de España : Universidad de Oviedo : Universidad de Granada 2009.  EnllaƧ

MOLINA, E. Micropaleontología. 2a ed. Zaragoza : Prensas Universitarias de Zaragoza, 2004.   EnllaƧ

NIELSEN, C. Animal evolution : interelationships of the living phyla. 2nd ed. Oxford [etc.] : Oxford University Press, 2001.  EnllaƧ

RAFFI, S.; SERPAGLI, E. Introduzione alla paleontologia. Torino : UTET, cop. 1993.  EnllaƧ

SKELTON, P. (ed.). Evolution : a biological and palaeontological approach. : Addison-Wesley in association with the Open University, 1993.  EnllaƧ

STEWART, W.N. Paleobotany and the evolution of plants. 2a edició. New York [etc.] : Cambridge University Press, 1993.   EnllaƧ

TAYLOR, T.N.; TAYLOR, E.L.; KRINGS, M. Paleobotany : the biology and evolution of fossil plants. 2a ed. Amsterdam : Academic Press, cop. 2009.  EnllaƧ

WILLIS, K.J. The evolution of plants. Oxford [etc.] : Oxford University Press, 2002.  EnllaƧ

Pągina web

BBC. BBC Science & nature. [en línia]. BBC, 2010. [Consulta: 14 juliol 2010]. Disponible a: <http:www.bbc.co.uk/sn/>.  EnllaƧ

GRUPO ARAGOSAURUS. UNIVERSIDAD DE ZARAGOZA. Aragosaurus. [en línia]. Zaragoza : Universidad de Zaragoza. [Consulta: 12 juliol 2010]. Disponible a: <http://www.aragosaurus.com>.  EnllaƧ

Palaeos: the history of life on Earth [en línia]. [Consulta: 14 juliol 2010]. Disponible a: <http://www.palaeos.com>.  EnllaƧ

UNIVERSITY OF CALIFORNIA MUSEUM OF PALEONTOLOGY. History of life through time [en línia]. Berkeley : University of California. [Consulta: 12 juliol 2010]. Disponible a: <http://www.ucmp.berkeley.edu/exhibits/historyoflife.php>.  EnllaƧ

UNIVERSITY OF CALIFORNIA MUSEUM OF PALEONTOLOGY. Understanding Evolution [en lína]. Berkeley : University of California, 2010. [Consulta: 14 juliol 2010]. Disponible a: <http://evolution.berkeley.edu>.  EnllaƧ