Pla docent de l'assignatura

 
Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història Econòmica Mundial

Codi de l'assignatura: 221015

Curs acadèmic: 2011-2012

Coordinació: RAMON RAMON MUÑOZ

Departament: Dept. Història i Institucions Econòmiques

Crèdits: 7,5

 

 

Recomanacions

 

Macroeconomia (Introducció) i/o Microeconomia (Introducció), segons els grups i semestres.


Altres recomanacions

L’objectiu central de l’assignatura és ajudar l’alumnat a pensar econòmicament una realitat social complexa que canvia, i per fer-ho han de recórrer a la «caixa d’eines» pròpia d’un/a economista. El repte i l’interès de la història econòmica rau en el fet de saber seleccionar, en cada cas, els conceptes i les eines analítiques adients de la macroeconomia o la microeconomia, per fer-les servir amb destresa i sentit comú fora del marc abstracte de la pura teoria. Les vinculacions intel·lectuals amb altres assignatures d’economia aplicada, política econòmica, hisenda pública, economia internacional, estadística i econometria també són importants.

D’altra banda, entendre la història econòmica també exigeix el coneixement d’un marc de referència històric bàsic, particularment de l’etapa contemporània, que l’alumnat ha d’haver rebut de la seva formació anterior, o bé ha de fer un esforç per adquirir-lo i depurar-lo. En aquest sentit, el Departament ofereix un curs d’Introducció a la Història durant el mes de setembre en el marc dels cursos de Transició Batxillerat-UB.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

«Quines palanques han permès augmentar la riquesa de les nacions? En què consisteix aquesta riquesa? Com es mesura? Per què l’increment de la riquesa ha estat acompanyat de la persistència de la pobresa? Quines transformacions experimenta una societat i el seu medi ambient amb el desenvolupament econòmic? Quines situacions dificulten el progrés d’una economia i una societat?» (Departament d’Història i Institucions Econòmiques. Guia pràctica d’història econòmica mundial. Edicions de la UB, 1997).

La funció de la història econòmica en els estudis d’economia i d’empresa és triple. En primer lloc, conèixer i reflexionar sobre l’evolució econòmica en èpoques passades permet introduir l’estudiant en la mena de problemes i el tipus de raonament propis de l’economista (funcionament dels mercats, comportament dels agents econòmics, distribució de la renda, canvi tècnic, dinàmica del creixement demogràfic i econòmic, etc.), posant un èmfasi especial en el context social, institucional i ambiental on actua l’economia. En segon lloc, estudiar fets econòmics del passat permet introduir l’alumnat en situacions on tots aquells elements actuen simultàniament, i això complementa la formació adquirida en altres matèries on es fa el procés invers consistent a abstraure de la realitat models teòrics generalment estàtics o adreçats a pensar en el curt termini. La tercera finalitat és ajudar a comprendre el món actual mitjançant els seus orígens, i les trajectòries històriques que han generat les diferències, desigualtats i contrastos de l’economia global del nostre temps. El món en què vivim, i on l’economista o l’empresari han d’actuar, és resultat d’una llarga evolució prèvia. Sense entendre-la, difícilment es pot actuar amb eficàcia per assolir nous objectius (vegeu la «Presentació». A: Feliu, G. i Sudrià, C. Introducció a la història econòmica mundial. PUV; UB, 2006).

 

Per assimilar aquests coneixements cal desenvolupar tres hàbits de pensament: 1) anar integrant un reconeixement bàsic del context històric dels processos econòmics (background); 2) desenvolupar la capacitat de pensar econòmicament una realitat social i ambiental sempre complexa i en canvi; 3) comprendre que per a l’economia la història compta, en la mesura que el passat condiciona el ventall d’opcions dels agents econòmics del present. Adquirir aquests tres hàbits afavoreix la capacitat de reflexió autònoma i crítica del futur o la futura economista. També reforça la seva capacitat d’adaptació a un món que canvia.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Les economies europees preindustrials

1.1. Les societats agràries
— Població i alimentació
— Característiques de l’agricultura tradicional
— La recuperació del comerç i la vida urbana

1.2. Feudalisme tardà i capitalisme
— Reis. Senyors i mercaders
— L’expansió europea
— Transformacions del sector secundari
— Diversificació i modernització de l’agricultura
— La transició del feudalisme al capitalisme

2. Industrialització i creixement econòmic

2.1. La Revolució Industrial
— Què entenem per Revolució Industrial?
— Els condicionaments de la Revolució Industrial
— Innovacions tècniques i transformacions econòmiques
— Un creixement moderat i desigual
— Treball, capital i empresaris en la Revolució Industrial
— Les conseqüències socials: el debat sobre els nivells de vida

2.2. El procés d’industrialització (I): creixement econòmic i marc institucional
— El creixement econòmic modern
— Les institucions i el canvi tècnic
— L’estat i les formes de propietat
— La pugna per la distribució de la renda

2.3. El procés d’industrialització (II): factors de producció i innovacions
— El cicle demogràfic modern
— Les transformacions en l’agricultura
— Intensificació i extensió de la Primera Revolució Tecnològica
— El finançament i l’organització de l’empresa industrial

3. La difusió de la industrialització

3.1. La difusió de la industrialització
— Els cercles de difusió de la Revolució Industrial
— El primer cercle: l’Europa nord-occidental i l’Amèrica del Nord

3.2. Les industrialitzacions endarrerides i insuficients
— El segon cercle de difusió de la Revolució Industrial
— Les economies sotmeses

4. L'economia internacional en el segle XIX

4.1. El sorgiment de l’economia internacional
— La integració dels mercats de productes i de factors de producció
— Evolució del comerç i polítiques comercials

4.2. El sistema internacional de pagaments: el patró or
— Moneda i patrons monetaris
— La creixent necessitat de mitjans de pagament
— La construcció d’un sistema internacional de pagaments

5. El creixement econòmic del segle XX

5.1. El món a l’època de la Segona Revolució Tecnològica
— Un creixement fort, però sincopat
— La culminació de la revolució demogràfica
— La Segona Revolució Tecnològica

6. La primera postguerra mundial

6.1. La Primera Guerra Mundial i els problemes de reconstrucció
— La guerra i el seu llegat
— Les conseqüències del conflicte
— Els problemes monetaris
— Els nous països i els seus problemes

6.2. Recuperació i creixement desequilibrat
— El creixement econòmic dels anys vint
— Factors de creixement
— La reestructuració del comerç internacional
— Els moviments internacionals de capital i la fragilitat de l’equilibri financer

6.3. La Revolució Russa i la formació de l’URSS
— La Revolució Russa i la creació de l’URSS
— El comunisme de guerra
— La NEP
— El gran debat i l’accés de Stalin al poder
— La planificació i els primers plans quinquennals
— La Segona Guerra Mundial: la gran guerra pàtria

7. La Gran Depressió

7.1. La crisi dels anys trenta
— De la prosperitat a la depressió
— Les arrels de la crisi: els EUA després de la Primera Guerra Mundial
— L’ensorrament de la borsa de Nova York el 1929
— La depressió als EUA
— La difusió de la depressió a la resta del món

7.2. Les sortides de la depressió (I)
— Intervencionisme i nacionalisme
— El New Deal nord-americà

7.3. Les sortides de la depressió (II)
— Les diferents estratègies de les democràcies europees
— Les solucions feixistes
— Els països no industrialitzats

8. L'època daurada de l'economia capitalista

8.1. La sortida de la guerra: un nou ordre internacional
— La Segona Guerra Mundial
— El nou marc econòmic: Bretton Woods i el GATT
— La implicació dels EUA en la recuperació
— El paper de l’estat i la nova política keynesiana

8.2. L’època daurada del capitalisme (I): els factors del creixement econòmic
— Un creixement fort, global i diferenciat
— Les bases del creixement general
— L’estirada de la demanda
— La reintegració de l’economia internacional

8.3. L’època daurada del capitalisme (II): la nova dinàmica del creixement
— Convergència econòmica sota el lideratge nord-americà
— El miracle europeu
— El miracle japonès

8.4. La fi de l’expansió
— La crisi del petroli posa de manifest desajustos estructurals
— El cercle viciós: l’estagflació
— Les respostes davant la crisi
— Un creixement sincopat i desigual

9. Creixement econòmic i crisi en els països no occidentals

9.1. Les economies de planificació centralitzada
— Recuperació i socialisme en més d’un país
— Els anys de creixement
— Un mercat comú sense preus unificats
— Dificultats de la planificació total i reformes sense èxit
— L’ensorrament dels règims comunistes
— El difícil retorn a l’economia de mercat

9.2. La persistència del subdesenvolupament
— El subdesenvolupament contemporani: magnituds i característiques
— La polèmica sobre el subdesenvolupament: les teories i les polítiques
— Pautes diverses en l’evolució dels països subdesenvolupats

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Com ja s’ha anunciat abastament, les assignatures de primer i segon curs de la llicenciatura d’ADMINISTRACIÓ I DIRECCIÓ D’EMPRESES, es troben en procés d’extinció durant el curs 2011-12.

Per tant, aquestes assignatures no tindran docència en el curs 2011-12 i l’aprenentatge serà totalment autònom per part de l’estudiant, amb la bibliografia bàsica i els altres materials del curs, en especial, el manual de l'assignatura (Feliu, G. i Sudrià, C. Introducció a la història econòmica mundial. PUV; UB, 2006) i la Guia Pràctica d'Història Econòmica Mundial, UB, 1997.  

El Campus Virtual serà l’eina de comunicació entre l’estudiant i el professorat-coordinador corresponent.

Les hores d’atenció a l’estudiant per part del professorat-coordinador les podeu consultar al Campus Virtual.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Com és una assignatura en procés d’extinció, no hi haurà docència i per tant no existirà l’opció de l’Avaluació Continuada.

 

Avaluació única

L’avaluació única de l’assignatura consisteix en un examen final de caràcter teòric sobre el contingut de l’assignatura, tant per a la primera com per a la segona convocatòria. Aquest examen consta de set preguntes, agrupades en dos parts, i l’estudiant ha de respondre cinc de les set preguntes (dues, com a mínim, de cada part). Cada pregunta val dos punts.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Llibre

Feliu, G.; Sudrià, C. 2a ed. corr (2006), Introducció a la història econòmica mundial. Barcelona : Universitat de Barcelona.  Enllaç

  És el manual de l'assignatura i conté tota la informació bàsica necessària per al seguiment actiu de les classes teòriques i pràctiques. Convé haver-ne llegit la part corresponent abans de la classe. L'estructura per capítols es correspon exactament a la del programa.

Guia pràctica d’història econòmica mundial. (2006), Barcelona : Departament d’Història i Institucions Econòmiques. Universitat de Barcelona.

  El professorat pot optar per emprar els esquemes, taules estadístiques o gràfiques, sèries històriques o textos de la Guia Pràctica, integrar-los a la seva presentació de classe, oferir-los en el dossier electrònic, i emprar-los o no com a materials de les pràctiques. Cap. 1. «Les economies europees preindustrials» (p. 1-23) [21 pàgines].

http://cataleg.ub.edu/record=b1764073~S1*cat  Enllaç