Pla docent de l'assignatura

 
Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Comunicació Interpersonal i Social en l'Exercici Professional

Codi de l'assignatura: 360858

Curs acadèmic: 2011-2012

Coordinació: VIRGINIA ROSA FERRER CERVERO

Departament: Dept. Teoria i Història de l'Educació

Departament: Dept. Didàctica i Organització Educativa

Departament: Dept. Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educ.

Crèdits: 6

 

 

BIBLIOGRAFIA

 

Ander Egg , Ezequiel i altres Técnicas de comunicación oral. Ed Humanitas

Axtell, Roger E. (1993)  "Gestos — Lo que se considera correcto e incorrecto en la comunicación a través del lenguaje corporal en todo el mundo", Editorial Iberia, Barcelona, España.

Bandler, R. & Grinder, J. (1998) . ‘De Sapos a Príncipes’. Editorial Cuatro Vientos. .

Bateson, Gregory; Birdwhistell, Ray; Goffman, Erving; Hall, Edward Jackson, Scheflen, Albert; Sigman, Stuart y Watzlawick, Paul (Selección e introducción de Winkin, Y.) (1987); "La Nueva Comunicación", Editorial Kairós, Barcelona, España.

Benavides, J. (2000, 2001) "Dirección de comunicación empresaria". Barcelona Gestión.

Bruner, J. (1983). La parla dels infants. Com s’aprèn a fer servir el llenguatge. Vic: EUMO. 


- Bruner, J. y Haste, H. (1990). La elaboración del sentido. La construcción del mundo por el niño. Madrid: Paidós. 

Castilla del Pino, C. (1970) La incomunicación. Bcn: Península (2001)

Costa, J. (2001): "La comunicación en acción: informe sobre la nueva cultura de gestión". Paidós, Barcelona.

Chomsky, N. (1989) El conocimiento del lenguaje, su naturaleza, origen y uso. Madrid: Alianza

Davis, F (1971) La comunicación no verbal. Madrid: Alianza

Goldhaber, G. M. (1986) Comunicación Organizacional, Editorial Diana, México.

Goleman, D. (1997). Inteligencia emocional. Madrid: Kairós. 

Gutiérrez, Francisco  (1993) Pedagogía de la comunicación en la educación popular. Editorial Popular

_ Jover, G., García, J.M., Hablar, escuchar, conversar. Teoría y práctica de la

conversación en las aulas. (2009). Barcelona. Ed.Octaedro.

Lozano, I (1995) Lenguaje femenino, lenguaje masculino. ¿Condiciona nuestro sexo la forma de hablar? Madrid: Minerva

Kaufmann, M. (1994) Comunicación Política. Konrad Adenauer Stiftung. Perú.

MATTELART, Armand (1998): La mundialización de la comunicación,Paidós. Barcelona.

 

Mohl, A. (2004) El aprendiz de brujo II. PNL. Editorial Sirio. 1ª Edición.

Montolío Durán, Estrella. “Estrategias de comunicación para mujeres directivas”. Generalitat de Catalunya. 2010.

 

O’Connor, J. & Seymour, J. (1992), Introducción a la PNL. Editorial Ediciones Urano. Marzo. 1ª Edición.

Pease, A. (2004) El lenguaje del cuerpo. Cómo leer el pensamiento de otros a través de sus gestos, Paidós, Barcelona, 5 Ed.

Rafael Pérez. ESTRATEGIAS DE COMUNICACIÓN www.ariel.es

Rubio, J. Puigpelat, F. (2007).Com parlar bé en públic. Mina. Barcelona.

Sanz, G. (2006) Comunicació efectiva a l’aula. BCN: Graó

Sotelo Enríquez, C. (2001) Introducción a la Comunicación Institucional, Ariel Comunicación, Barcelona.

Urpí, M. (2004) Aprender Comunicación No Verbal. La elocuencia del silencio sin problemas. Editorial Paidós. 1ª Edición.

Vygotski, L. S. (1977). Lenguaje y Pensamiento. Barcelona: La Pleyade 

Wainwright, G. (1998) El Lenguaje del cuerpo, Pirámide, Madrid, 6 Ed.

Watzlawick, P (1993) “Teoría de la comunicación Humana”. Barna. Herder.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials

60
 

-  Teoria

  

20
 

-  Teorico-pràctica

  

40

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Trobareu una extensa llista de bibliografia a l’apartat corresponent.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Transversals comunes de la UB

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).
   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

Específiques de la titulació

   -

Identificar i valorar les necessitats i els interessos dels subjectes de l'educació social.
   -

Crear i promoure xarxes socials entre persones, col·lectius i institucions.
   -

Elaborar propostes, eines i instruments educatius per enriquir i millorar els processos, contextos i recursos educatius i socials.

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer i integrar les teories i els models de comunicació a l’educació social.

 

— Situar els components, els rols i les funcions de la comunicació en les organitzacions.

 

— Analitzar els processos comunicatius, les dificultats i els obstacles, i conèixer eines i processos de millora comunicativa.

 

— Incorporar la diversitat, multiculturalitat i visió de gènere en la comunicació socioeducativa.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aprendre, transferir i generalitzar habilitats, tècniques i estratègies comunicatives interpersonals i socials en els contextos professionals.

 

— Dissenyar i gestionar plans de comunicació personals, interns i externs, en les organitzacions i la promoció i gestió de xarxes.

 

— Desenvolupar i cercar estratègies de gestió emocional en els processos comunicatius amb diferents poblacions.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Analitzar i apoderar el propi jo comunicatiu del futur educador social i reflexionar-hi.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Teories i models de la comunicació interpersonal i social

*  1.1. Revisió d’autories sobre comunicació humana (Vigotsky, Habermas, Luhmann, Bateson, Goffman, Watzlawitz, Chomsky, Maturana, etc.)

1.2. Comunicació i poder

1.3. Comunicació i educació

1.4. Comunicació i gènere

2. Components, funcions i rols de la comunicació interpersonal i social en les organitzacions

*  2.1. Temps i espais de la comunicació

2.2. La comunicació en les organitzacions

2.3. La degradació de la comunicació

2.4. Plans de comunicació interna

2.5. Plans de comunicació externa

2.6. Gestió de xarxes presencials i virtuals

2.7. Comunicació i art

3. Habilitats i tècniques comunicatives

*  3.1. La comunicació assertiva

3.2. Habilitats comunicatives verbals

3.3. Habilitats comunicatives no verbals

3.4. Habilitats dialògiques

3.5. Habilitats negociadores

3.6. Habilitats de presentació

3.7. Habilitats per parlar en públic

3.8. Habilitats comunicatives escrites: narratives, descriptives, argumentatives, informes, projectes, sol·lictuds, cartes i documents

4. El jo educador social i la comunicació

*  4.1. Estils de comunicació i autoconeixement

4.2. Programació neurolingüística i altres eines per a la millora del propi jo comunicatiu

4.3. Intel·ligència i gestió emocionals en la comunicació socioeducativa

4.4. Comunicació, diversitat i multiculturalitat

4.5. Estratègies comunicatives per a poblacions en risc

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

— Síntesis conceptuals i teòriques.
— Lectures.
— Tallers.
— Elaboració d’activitats pràctiques.
— Representació de papers i simulacions.
— Aprenentatge observacional i modelatge.
— Activitats d’autoconeixement. Es proposarà l’elaboració d’activitats d’aprenentatge, observació, etc. als centres de pràctiques i en la mesura de les possibilitats.
— Activitat en llengua estrangera.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada es negocia, s’adapta i s’acorda amb el grup d’estudiants a partir de la proposta següent:

— Activitats de coavaluació.
— Prova escrita.
— Elaboració de les activitats d’aprenentatge de classe, treball dirigit i autònom.
— Assistència i participació activa en les classes i en les tutories.
— Elaboració d’un pla personal de millora comunicativa.
— Observació de les competències comunicatives.

 

Avaluació única

L’avaluació única inclou:

— Assistència parcial a classe.
— Elaboració d’activitats d’aprenentatge proposades.
— Elaboració d’un pla personal de millora continuada.
— Prova escrita.