Pla docent de l'assignatura

Bibliografia complementària de citologia
• ALBERTS, B. [et al.]. Introducción a la biología celular. 2a ed. Barcelona : Médica Panamericana, 2005
• BECKER, W.M.; KLEINSMITH, L.J.; HARDIN, J. El mundo de la célula. 6a ed. Madrid [etc.] : Addison Wesley, cop. 2007
• COOPER, G.M. La Célula. . 3a ed. Madrid Marbán cop. 2007
• LODISH, H. [et al.]. Biología celular y molecular. 5a ed. Buenos Aires; Madrid [etc.]: Médica Panamericana cop., 2005
Atles per a la interpretació de la ultraestructura
• CROSS, P.C.; MERCER, K.L. Cell and tissue ultrastructure. 2nd print. New York: Freeman, 1994
• FAWCETT, D.W. An atlas of fine structure: The cell its organelles and inclusions. Londres: W. B. Saunders Co., 1981
• VAZQUEZ, J.J.; LÓPEZ-DIEZ DEL CORRAL, J. Citología práctica. 3a ed. corr. Pamplona: EUNSA, 1996

Bibliografia complementària d’histologia vegetal
• FERRER, J. Las células de los tejidos vegetales. Barcelona: Vedrà, 1997
• MAUSETH, J.D. Plant anatomy. Benjamin/Cummings, 1998. http://www.sbs.utexas.edu/mauseth/weblab/
• STRASBURGER, E. [et al.] Tratado de Botánica. 9a ed. Barcelona: Omega, cop. 2004
Atles d’interpretació de preparacions vegetals
• ÁLVAREZ, R. Atlas de histología y organografía de las plantas. [León] : Universidad de León. Secretariado de Publicaciones y Medios Audiovisuales, DL 2002
• KROMMENHOEK, W. ; SEBUS, J. ; VAN ESCH, G. J. Atlas de Histología Vegetal. Madrid : Marban, 1986

Bibliografia complementària d’histologia animal
• BLOOM, W. ; FAWCETT, D. W. Tratado de histología: Bloom-Fawcett. 2a ed. Madrid: lnteramericana, 1995
• FAWCETT, D.W.; JENSH, R.P. Compendio de Histología. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 1999
• GARTNER, L. P.; HIATT, J. L. Atlas color de histología. 4a ed. Buenos Aires [etc.] : Médica Panamericana, 2007
• GENESER, F. Histología sobre bases biomoleculares . 3a ed. Buenos Aires Madrid [etc.]: Editorial Médica Panamericana, cop. 2000
• KIERSZENBAUM, A. L.Histología y biología celular: introducción a la anatomía patológica. 2nd ed. Philadelphia: Mosby Elsevier, cop. 2008 .[ed. 2002].
• RAMON Y CAJAL, S.; TELLO Y MUÑOZ, J.F. Elementos de histología normal y de técnica micrográfica . 11a ed. Madrid: Tipografia artística, 1940. [10a ed.]
• WELSCH, U. Sobotta histología. 2ª ed. Panamericana. 2008
Atles d’interpretació de preparacions animals
• BOYA, J. Atlas de Histología y Organografia Microscópica. 2a ed. Madrid: Panamericana, cop. 2004
• DORCA, J (et al.,). Histologia: atles fotogràfic. Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona. 2008
• GARTNER, L. P.; HIATT, J. L. Atlas color de histología. 4a ed. Buenos Aires [etc.] : Médica Panamericana, 2007
• PONZIO, R.; MAGARIÑOS, G. Atlas fotográfico de histología [Recurs electrònic]. Buenos Aires: Weber Ferro, 1995. [Accés restringit per als usuaris de la UB: http://www.bib.ub.es/cdrom/histologia.ica]
• WHEATER,P. R.; YOUNG, B.; HEATH, J. W. Histología Funcional: texto y atlas color. Hartcourt Brace de España. 2000
Tècnica histològica
• DURFORT, M. Iniciació a les tècniques histològiques vegetals i animals Barcelona: Institut d’’Estudis Catalans, 2006
• GARCIA DEL MORAL, R. (Ed.). Laboratorio de Anatomía Patológica. Madrid: Interamericana, 1993
• MONTUENGA, L. Técnicas en histología y biología celular. Elservier-Masson. 2009

Recursos electrònics
El professorat posa a disposició de l’alumnat recursos en format electrònic basats en les classes presencials teòriques i pràctiques:
— presentacions de classes teòriques i pràctiques
— complements a les presentacions: articles, vídeos, etc.
— col·lecció de fotografies de preparacions histològiques
Recursos de laboratori
Es posa a disposició de l’alumnat una col·lecció de preparacions histològiques complementària al que ha observat durant les sessions pràctiques perquè pugui consultar-les a l’aula de microscopis de la Facultat de Biologia.

Referits a coneixements

Ensenyament presencial

Classes magistrals
Les classes magistrals teòriques s’imparteixen en una aula de la Facultat de Biologia en grups d’un màxim de 90 alumnes. Són dues o tres sessions setmanals (depenent de la setmana) d’una hora de durada.
S’empren les eines adequades per seguir l’explicació que el professor consideri oportunes. Entre aquestes eines s’inclouen la pissarra, les presentacions amb suport electrònic (PowerPoint, animacions, vídeos), etc. Totes les presentacions i altres recursos estan a l’abast de l’alumnat abans de cada sessió presencial en l’espai virtual.

Classes en grup reduït / seminaris
Les classes de grup reduït s’imparteixen en una aula de la Facultat de Biologia en grups d’un màxim de 40 alumnes.
L’alumnat disposa, prèviament a la sessió, de material bibliogràfic per treballar els temes dels seminaris. S’empren les eines adequades per seguir l’explicació que el professor consideri oportunes. Entre aquestes eines s’inclouen la pissarra, les presentacions amb suport electrònic (PowerPoint, animacions, vídeos), etc. Totes les presentacions i altres recursos estan a l’abast de l’alumnat abans de cada sessió presencial a l’espai virtual.

Classes pràctiques
Les classes de pràctiques s’imparteixen al laboratori 23 de la Facultat de Biologia en grups d’un màxim de 24 alumnes, amb dos professors. Les pràctiques tenen lloc durant les setmanes següents:

Pràctica 1. Tincions histològiques. Setmana del 19 de març.
Pràctica 2. Histologia de les fulles i els pecíols. Setmana del 26 de març.
Pràctica 3. Histologia de les tiges i les arrels. Setmana del 9 d’abril.
Pràctica 4. Histologia del tegument i de l’aparell respiratori. Setmana del 16 d’abril.
Pràctica 5. Histologia de l’aparell digestiu. Setmana del 23 d’abril.
Pràctica 6. Histologia de les glàndules digestives. Setmana del 7 de maig.
Pràctica 7. Histologia de l’aparell excretor i de l’aparell reproductor. Setmana del 14 de maig.
Pràctica 8. Histologia de l’os i dels òrgans hematopoètics. Setmana del 21 de maig.
Pràctica 9. Histologia del sistema nerviós. Setmana del 28 de maig.

Aquest laboratori està dotat de tot el necessari per desenvolupar les pràctiques d’aquesta assignatura. Així, es disposa de microscopis, de col·leccions de preparacions histològiques, de reactius i eines per desenvolupar els mètodes de tincions de talls histològics i de material per a les explicacions (pissarra, suport informàtic, microscopi de projecció, etc.).

Treball no presencial

Feines a desenvolupar
L’alumnat, abans de les sessions presencials teòriques, ha de:
— Conèixer la planificació del temari de l’assignatura.
— Conèixer les dates de cada una de les sessions de seminaris.
— Conèixer les activitats que se li demanen.
— Examinar el material docent que el professorat deixa accessible i que empra en les sessions presencials.
— Preparar-se els temes de les classes de seminaris seguint un guió subministrat pel professor.

L’alumnat, després de cada sessió presencial teòrica, ha de:
— Revisar els conceptes, fer resums i estudiar els continguts.
— Organitzar les feines demanades pel professorat tenint en compte el contingut i els terminis.
— Revisar el material docent, llibres, recursos electrònics que el professor ha comentat a classe per complementar els coneixements emergents de cada sessió i resoldre els possibles dubtes que se li plantegin.
— Resoldre els dubtes que el procés d’aprenentatge plantegi mitjançant la participació en fòrums o directament al professor en els horaris establerts per a aquest fi.
— Elaborar els treballs que el professorat planifiqui dintre del seu procés de formació.

L’alumnat, després de les sessions de pràctiques, ha de:
— Finalitzar els qüestionaris del guió de pràctiques si no ho ha fet en la mateixa sessió.
— Completar els coneixements mitjançant la visualització de col·leccions de fotografies de preparacions histològiques disponibles en suport electrònic a la xarxa de la Universitat.

Estudi de l’alumne
L’alumnat ha d’estudiar els continguts de les sessions presencials i pràctiques amb l’ajut del material docent disponible: llibres, apunts, material proporcionat pel professor, etc.

Criteris d’avaluació
S’avaluen els coneixements teòrics i pràctics assolits durant el curs, i els treballs i tasques duts a terme.

L’alumnat d’avaluació continuada s’avalua al llarg del curs mitjançant les activitats següents, amb una valoració de:

— Prova parcial dels blocs I i II,* 20 %.
— Nota de pràctiques, 20 %.
— Treball tutorat,** 10 %.
— Prova de síntesi,*** 50 %.

* La prova parcial no és eliminatòria de matèria.
** Treball del seminari I.
*** S’ha de treure una nota mínima de 4 perquè pugui comptar en la nota final.

Estructura de les proves
— La prova parcial escrita consisteix en:
• 15 preguntes de tipus test, 30 %.
• 1 pregunta curta, 50 %.
• Interpretació d’un esquema, 20 %.

— La prova de síntesi (avaluació continuada) consisteix en:
• 25 preguntes de tipus test, 30 %.
• 3 preguntes, 70 %.

— La nota de pràctiques consisteix en:
• Identificació de 10 preparacions, 40 %.
• Identificació de 20 diapositives, 40 %.
• Esquema mut, 20 %.

Alumnat repetidor
A l’alumnat que va suspendre el curs 2010-2011 l’assignatura de Citologia i Histologia però que té aprovades les pràctiques, se li guarda la nota i se suma (amb una representació del 20 % de la nota final) a les altres qualificacions del curs.

Avaluació única

Criteris d’avaluació
S’avaluen els coneixements teòrics i pràctics assolits durant el curs, i els treballs i tasques duts a terme.

L’alumnat d’avaluació única s’avalua amb les activitats següents, amb una valoració de:

— Prova de pràctiques escrita, 20 %.
— Prova de síntesi escrita, 80 %.

La prova de síntesi (avaluació única) consisteix en:
— 25 preguntes de tipus test, 30 %.
— 3 preguntes, 70 %.
— 2 preguntes extra, 30 % de l’assignatura.

La nota de pràctiques consisteix en:
— Identificació de 10 preparacions, 40 %.
— Identificació de 20 diapositives, 40 %.
— Esquema mut, 20 %.

Alumnat repetidor
A l’alumnat que va suspendre el curs 2010-2011 l’assignatura Citologia i Histologia però que té aprovades les pràctiques, se li guarda la nota i se li suma (amb una representació del 20 % de la nota final) a les altres qualificacions del curs.