PD:Història Política i Social Contemporània

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Història Política i Social Contemporània

Codi de l'assignatura: 362606

Curs acadèmic: 2011-2012

Coordinació: FRANCESC DE P. VALLS JUNYENT

Departament: Dept. Història i Institucions Econòmiques

Crèdits: 6

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

Activitats presencials

- Teorico-pràctica

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Recomanacions

És aconsellable que l’estudiant hagi cursat Història Contemporània al batxillerat. Si no és així, es recomana a l’estudiant que es posi en contacte els primers dies de classe amb el professorat, perquè li assenyali els manuals més apropiats per adquirir els coneixements previs que en el curs ja es donen per apresos al batxillerat.

Competències que es desenvolupen

Transversals comunes de la UB

-	Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).
-	Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

Específiques de la titulació

-	Conèixer els aspectes més rellevants de la història política i social contemporània, i saber-los relacionar amb la funció actual de les administracions públiques.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Disposar dels coneixements bàsics per formar-se una visió crítica i fonamentada de la història social, econòmica i política contemporània.

— Conèixer els aspectes més rellevants de la història política i social contemporània i saber-los relacionar amb el paper actual de les administracions públiques.

— Conèixer i identificar els ideòlegs i líders principals, així com les seves aportacions.

— Disposar dels elements històrics clau per entendre els problemes més candents que es plantegen en la societat d’avui, com ara els problemes vinculats al medi ambient i a l’esgotament dels recursos, als col·lectius més desafavorits (dones, tercera edat, immigrants, etc.), als nous moviments socials, als fonamentalismes o als fenòmens identitaris.

Referits a habilitats, destreses

— Comprendre els canvis tecnològics, econòmics, polítics i socials de les principals etapes del món contemporani.

— Ser competent per identificar la path dependence en fenòmens de tipus social, econòmic, polític o cultural.

— Analitzar críticament textos, materials estadístics, mapes i altres documents referents a qüestions de tipus social, econòmic, administratiu i polític.

— Tenir capacitat d’anàlisi i de síntesi aplicada al cas de fenòmens socials des de la complexitat que resulta de la interacció dels elements econòmics, socials, polítics i culturals.

Referits a actituds, valors i normes

— Ser capaç de pensar històricament; és a dir, prendre sempre en consideració la dimensió històrica de qualsevol fenomen.

Blocs temàtics

1. De l'emergència del capitalisme a la primera globalització liberal

1.1. La industrialització i les revolucions liberals

1.2. Els moviments i les institucions socials al segle XIX

1.3. La primera globalització i l’imperialisme

1.4. La Gran Guerra: causes i conseqüències

2. El període d'entreguerres

2.1. La Revolució Russa i la creació de la Unió Soviètica

2.2. Inestabilitat econòmica en el període d’entreguerres

2.3. La crisi de l’Estat de dret i els feixismes

2.4. La Segona Guerra Mundial

3. Formació i crisi de l'ordre internacional bipolar

3.1. La formació de blocs i la Guerra Freda

3.2. El capitalisme als països occidentals: creixement, crisi i reestructuració

3.3. El bloc de l’Est des del 1945 fins a la fallida del model soviètic

3.4. El Tercer Món des del 1945: descolonització i subdesenvolupament

Metodologia i activitats formatives

En aquesta assignatura es combinen diverses metodologies docents:

— Classes magistrals, l’assistència a les quals és preceptiva per a l’estudiant.
— Lectures, a partir de les quals es poden plantejar exercicis per resoldre a casa o comentaris de text a classe.
— Altres activitats o el treball d’altres materials, sobre els quals es pot plantejar algun tipus de treball didàctic.

L’estudiant disposa com a manual de l’assignatura el llibre de Villares i Bahamonde, citat a la bibliografia.

Les explicacions que el professorat fa a classe, les lliçons que treballi l’estudiant a partir del manual, el contingut de les lectures i qualsevol altra activitat que el docent plantegi perquè l’estudiant la faci a classe o a casa passa a ser avaluable segons els mecanismes i els criteris descrits en l’apartat d’avaluació.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Se segueix un règim d’avaluació continuada consistent en:

— Tres activitats de caràcter eminentment pràctic al llarg del curs. Cada una representa 2 punts sobre els 10 de la nota final.
— Una prova de caràcter teòric que val els 4 punts restants, que es fa al final del curs i té un caràcter transversal. En aquesta prova hi ha dues preguntes per cada un dels tres blocs del temari del curs, i l’estudiant n’ha d’escollir i contestar una (tres en total de les sis proposades). En aquestes preguntes es pot demanar comentar textos, gràfics i taules.

Avaluació única

Els estudiants que no puguin complir els requisits de l’avaluació continuada tenen dret a una avaluació única, que consisteix en una prova de conjunt que té lloc en la data que determini el Consell d’Estudis.

Fonts d'informació bàsica

Llibre

ARACIL, R.; OLIVER, J.; SEGURA, A. El mundo actual: de la Segunda Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona : Edicions Universitat de Barcelona, 1998.