Pla docent de l'assignatura

 
Català English Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Macroeconomia

Codi de l'assignatura: 363651

Curs acadèmic: 2011-2012

Coordinació: JOAQUIN TURMO GARUZ

Departament: Dept. Teoria Econòmica

Crèdits: 6

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials

(Els grups GEI són una excepció, perquè només tenen 15 hores de docència presencial.)

55
 

-  Teorico-pràctica

  

45
 

-  Tutorització per grups

(S'aplica amb flexibilitat i es considera aquest temps com a màxim.)

  

10
 

-  Pràctiques amb documents

(S'aplica amb flexibilitat i es considera aquest temps com a màxim.)

  

0

Treball tutelat/dirigit

45

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

És recomanable haver cursat les assignatures Introducció a l’Economia i Microeconomia.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Transversals comunes de la UB

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

(Específiques de la titulació
— Capacitat d’entendre l’entorn econòmic i la seva incidència en l’activitat a desenvolupar com a futur professional. En conseqüència, capacitat de prendre decisions econòmiques i empresarials tenint en compte la situació econòmica actual.)
   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

Específiques de la titulació

   -

Capacitat d'identificar els agents econòmics que configuren una economia, d'entendre com s'interrelacionen per poder prendre decisions econòmiques i conèixer-ne tots els efectes.
   -

Capacitat de prendre decisions econòmiques i empresarials tenint en compte la situació econòmica actual.

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Comprendre els aspectes bàsics del funcionament de l’economia agregada.

 

Conèixer les principals macromagnituds de la comptabilitat nacional d’un país.

 

Entendre els principals determinants del creixement econòmic d’un país.

 

Comprendre la relació entre l’estalvi i la inversió.

 

Saber què és i com funciona a grans trets el sistema financer d’un país.

 

Conèixer el model keynesià renda-despesa, el model bàsic dels sectors real i financer, i el model de demanda i oferta agregades.

 

Entendre com funciona el model de demanda i oferta agregades a curt i a llarg termini.

 

Conèixer els mecanismes i teories que caracteritzen la creació de diner (oferta monetària).

 

Saber quines són les principals funcions d’un banc central i conèixer els principals instruments de política monetària que té a l’abast.

 

Conèixer la corba de Phillips a curt i a llarg termini.

 

Entendre els conceptes d’inflació, desinflació i deflació.

 

Conèixer les diferents visions que configuren la macroeconomia moderna.

 

Saber què és i com funciona la balança de pagaments d’un país.

 

Entendre el concepte de tipus de canvi i la seva influència en l’economia.

 

Referits a habilitats, destreses

Saber calcular les diferents macromagnituds d’una economia.

 

Saber analitzar els efectes de diferents polítiques econòmiques en els models de renda-despesa, IS-LM i de demanda i oferta agregades mitjançant exercicis d’estàtica comparativa.

 

Entendre (i saber calcular) el concepte de multiplicador en el model renda-despesa.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció

*  

1.1. Aspectes bàsics de la macroeconomia: variables i objectius macroeconòmics
1.2. Introducció a les variables i mercats: mercat de béns i serveis, mercat de diner, mercat de treball
Bibliografia:
·       Dornbursch, R. Fischer, S. Startz, R. (2008): cap. 1, 2.
·       Mankiw, G. (2006): cap. 1, 2.

2. Models bàsics de determinació de la renda nacional. Curt i llarg termini

*  

2.1. El model neoclàssic i el creixement econòmic
2.2. El model renda-despesa
Bibliografia:
·       Dornbursch, R. Fischer, S. Startz, R. (2008): cap. 3, 4 i 9.
·       Mankiw, G. (2006): cap. 2, 7 i 10.

3. El mercat de béns i serveis i la corba IS

*  

3.1. Els components de la demanda agregada
3.2. Obtenció i anàlisi de la IS
3.3. La IS i la variació de la despesa autònoma: la política fiscal
Bibliografia:
·       Dornbursch, R. Fischer, S. Startz, R. (2008): cap. 10.
                  -   Mankiw, G. (2006): cap. 10.

4. El mercat monetari i la corba LM

*  

4.1. El sistema financer i l’oferta i demanda de diner
4.2. Obtenció i anàlisi de l’LM
4.3. L’LM i la política monetària
 Bibliografia
·       Dornbursch, R. Fischer, S. Startz, R. (2008): cap. 10.
·       Mankiw, G. (2006): cap. 10.

5. Equilibri en els mercats de béns i serveis i monetari: ISLM. La corba de demanda agregada

*  

5.1. L’equilibri IS-LM
5.2. Eficàcia de les polítiques fiscal i monetària
5.3. La demanda agregada
Bibliografia
·       Dornbursch, R. Fischer, S. Startz, R. (2008): cap. 11.
·       Mankiw, G. (2006): cap. 11.

6. Economia oberta

*  

6.1. Sistemes de tipus de canvi i mobilitat de capital: el model Mundell-Fleming
6.2. Altres hipòtesis sobre la mobilitat de capital
Bibliografia
·       Dornbursch, R. Fischer, S. Startz, R. (2008): cap. 12.
·       Mankiw, G. (2006): cap. 12.

7. Demanda agregada i oferta agregada

*  

7.1. El model de demanda agregada - oferta agregada. Enfocaments alternatius
7.2. Salaris, preus i atur. La corba de Philips
Bibliografia
·       Dornbursch, R. Fischer, S. Startz, R. (2008): cap. 5, 6 i 7.
·       Mankiw, G. (2006): cap. 13.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’assignatura es treballa a partir de tres tipus d’activitats, seguint el model docent tipus 2 de la Facultat d’Economia i Empresa.

En primer lloc, l’assistència a classes presencials, que són de dos tipus:
a) Sessions teoricopràctiques magistrals, en què el professor explica els principals conceptes de cada tema i exposa els instruments teòrics per analitzar-los, incloent-hi exemples de com aplicar-los. La durada d’aquesta activitat és de 3 hores setmanals, concretades en dues sessions d’hora i mitja amb el grup sencer a l’aula.
b) Sessions presencials de tutorització per la realització de pràctiques. En aquestes sessions es desenvolupen exercicis numèrics i/o es discuteixen lectures relacionades amb el temari explicat a l’aula, a partir de llistes de problemes i/o textos proposats perquè l’estudiant els resolgui i/o llegeixi prèviament. Amb la flexibilitat que requereix la docència d’aquesta assignatura, s’intentarà que la durada d’aquesta activitat sigui d’una hora setmanal, començant a partir de la tercera o quarta setmana del curs (en funció del calendari). Cap al final del curs, aquestes sessions ocuparan la major part del temps.
En segon lloc, el treball dirigit de l’estudiant (no presencial), que consisteix en la lectura de la bibliografia recomanada, així com en la realització de les pràctiques i treballs proposats pel professor a classe.
En tercer lloc, el treball autònom de l’estudiant, que inclou la revisió dels apunts de classe, l’assimilació dels continguts, la lectura de textos complementaris, així com la preparació per superar l’examen final i les proves d’avaluació continuada.
El treball de l’estudiant en aquesta assignatura es divideix a parts iguals entre cadascun d’aquests tres tipus d’activitats, i correspon a una dedicació d’entre 3 i 4 hores setmanals per a cadascuna.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Avaluació continuada
L’avaluació continuada consisteix en la realització de treballs i proves d’avaluació durant el semestre, que tenen un pes màxim del 40 % sobre la nota final; i en un examen final, que compta un mínim del 60 % de la nota final.

Les activitats de l’avaluació continuada que es fan durant el semestre consisteixen en:

a) Realització de pràctiques en línia o lliurament de pràctiques obligatòries, en un nombre màxim de 4 (5-10 % de la nota).

b) La realització de dues o tres proves d’avaluació continuada durant les sessions presencials, que poden consistir en preguntes de tipus test, exercicis numèrics o preguntes de raonament teòric (30-35 % de la nota).

L’examen final pot consistir en preguntes de tipus test o preguntes curtes, una part de preguntes teòriques en què s’ha d’explicar i/o analitzar algun concepte gràficament i per escrit i una part de problemes numèrics.

 

Avaluació única

L’avaluació única consisteix en un examen final, comentat a l’apartat anterior d’avaluació continuada, amb un pes del 100 % de la nota final.

L’estudiant que vulgui renunciar a l’avaluació continuada i acollir-se al sistema d’avaluació única ha de fer-ho durant els primers 30 dies lectius del semestre. Per aquest fi s’habilitarà la corresponent aplicació en el Campus Virtual.

Els grups GEI no fan avaluació continuada; van directament a l’examen final i, per tant,  no han de fer cap opció ni renúncia.