1.1. Les eines teòriques per estudiar el treball: economia i història
1.2. Les formes històriques del treball com a producte de les institucions econòmiques

Objectius

— Delimitar i comprendre les diferents formes històriques de l’organització del treball.
— Plantejar el marc institucional de l’organització del treball: propietat, contractes, drets individuals, mercat.

Bibliografia específica

MC NULTY, P. 1984. The Origins and Development of Labor Economics MIT Press.

JOYCE, P. 1987. “The historical meanings of work: an introduction” en P. Joyce, ed., The historical meanings of work. Cambridge Univesity Press.

JACOB, A. 1994. Le Travail, reflet des cultures. Du sauvage indolent au travailleur productif. París Presses Universitaries de France.

GRANTHAM, G. 1994. “Economic History and the History of Labour Markets”, en Grantham and MacKinnon (ed.), Labour market evolution. The economic history of market integration, wage flexibility and employment relation. Routledge.

TOHARIA, Luís 1983. El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Madrid. Alianza.

MARSDEM, David 1994. Mercados de trabajo: límites sociales de las nuevas teorías. Madrid. Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.

2.1. Els gremis com a institucions reguladores del treball i la producció a l’Europa preindustrial
2.2. La indústria rural i el creixement econòmic a l’Europa moderna

Objectius

— Examinar l’organització del treball a Europa abans de la industrialització.
— Plantejar els dos models productius bàsics: els gremis urbans i la indústria rural amb treball familiar.

Bibliografia específica

SCHLUMBOHM, J. 2001. “Labour in protoindustrialization: big questions and micro-answers”, en MAARTEN PRAK (ed.), Early Modern capitalism. Economic and social change in Europe, 1400-1800. London. Routledge.

DE VRIES, J. 1994. “How did pre-industrial labour markets function?”, en G. GRANTHAM & M. MACKINNON (ed.), Labour market evolution. The economic history of market integration, wage flexibility and the employment relation. London. Routledge.

LUCASSEN, J. 2001. “Problems of the ‘family economy’: peasant economy, domestic production and labour markets in pre-industrial Europe” en MAARTEN PRAK (ed.), Early Modern Capitalism. Economic and social change in Europe, 1400-1800. London. Routledge.

BERG, Maxine. "What difference did Women’s Work make to the Industrial Revolution?" History Workshop Journal 35 1993.

3.1. Tecnologia i treball: una relació ambivalent
3.2. Els nous requisits de capital humà: la qualificació
3.3. Estudi comparatiu de casos: el sector tèxtil i l’automobilístic

Objectius

— Estudiar els canvis en el mercat de treball durant la primera i la segona revolució industrial.
— Analitzar la funció clau del canvi tecnològic i del capital humà en la seva evolució i funcionament.
— Explorar l’estudi de casos com a mètode per aprofundir l’anàlisi d’aprenentatges previs.

Bibliografia específica

ROSEMBLOOM, J. L. 2002. Looking for Work, Searching for Workers. American Labor Markets during Industrialization. Cambridge University Press.

BECKER, Gary S. 1964. A Theoretical and Empirical Analysis, with Special Reference to Education. 3d edition. New York: Columbia University Press.

HONEYMAN, Katrina 2007. Child workers in England 1780-1820. Parish apprentices and the making of the early industrial labour force Aldershot: Ashgate.

GOLDIN, C.; KATZ, L.F. 2008. The Race between education and technology Cambridge Belknap.

THOMPSON, E. P. Time, work disciple and industrial capitalism Past and Present 38 1967 56-97.

LAZONICK, W. "Industrial relations and technical change: the case of the self-acting". Cambridge Journal of Economics 3 1979 231-262.

ROBERTSON, Paul L. ALSTON, Lee J. Technological choice and the organization of work in capitalism firms. Economic History Review 2 1992 330-349.

4.1. Desenvolupament i benestar: la corba de Kuznets
4.2. Concentració de la renda i reducció dels nivells de vida en l’etapa inicial
4.3. Millora dels nivells de benestar: principals tendències de l’evolució salarial a llarg termini

Objectius

— Analitzar el procés d’assalarització de la mà d’obra.
— Plantejar la diversitat de remuneració i el procés d’homogeneïtzació dels tipus de retribucions.
— Estudiar les evidències empíriques i la lògica de funcionament de la corba de Kuznets.

Bibliografia específica

SCHOLLIERS, P. 1989. Real Wages in 19th and 20th century Europe. Historical and Comparative Perspectives. New York. Berg.

SCHOLLIERS, P.; ZAMAGNI, V. (ed.) 1995. Labour’s Reward Real Wages and Economic Change in 19th and 20th Century Europe. Edward Elgar.

GRATHAM, G.MACKINNON, 1994. Labour Market Evolution. London. Roudledge.

O’ROURKE, Kevin H; WILLIAMSON, Jeffrey G. 2006. Globalización e historia. La evolución de la economía atlántica del siglo XIX [traducció de la versió anglesa de 1999]. Zaragoza Universidad de Zaragoza.

ESCUDERO, A. "Volviendo a un viejo debate: el nivel de vida de la clase obrera británica durante la Revolución Industrial" Revista de Historia Industrial 21 2002 13-60.

HUBERMAN, Michael: "Ticket to trade: Belgian labour and globalization before 1914". Economic History Review 61,2 2008 326-359.

BETRÁN, M. C.; PONS, M. A. "¿Fue/Es la globalización causa de la desigualdad salarial?" Cuadernos Económicos del ICE 70 2005 97-126.

5.1. La regulació del mercat de treball: context i significat
5.2. El procés d’implantació de la legislació laboral en l’avantsala de l’estat del benestar
5.3. Un cas emblemàtic: la reducció de la jornada de treball

Objectius

— Plantejar la funció de la legislació laboral en el creixement econòmic.
— Contextualitzar el procés de regulació dels mercats de treball.
— Estudiar els orígens de l’estat del benestar.
— Considerar un dels elements bàsics del benestar: la jornada de treball.

Bibliografia específica

HEPPLE, B (ed.) 1986. The Making of Labour Law in Europe. A Comparative Study of Nine Countries up to 1945. London. Mansell Publ. Ltd.

CROSS, G. 1988 Worktime and Industrialization Temple U. P.

BAR, N. 1998 The Economics of the Welfare State. Oxford University Press.

HENNOCK, P. 2007. The origin of the welfare state in England and Germany, 1870-1914: social policies compared. Cambridge University Press.

RODGERS, G.; SWEPSTON, L.; LEE, E. & VAN DAELE, J. 2009. The International Labour Organization and the quest for social justice, 1919-2009.

VALTICOS, Nicolas "Fifty Years of Standard-Setting Activities by the ILO" International Labour Review 100 1969 201-237.

HUBERMAN, M. LEWCHUK, W. "European Economic Integration and the Labour Compact, 1850- 1913". Review of Economic History 7 2003 3-41.

BLAIR, A.; KARSTEN, E.; LEOPOLD, J. "The Flight over Working Hours: Trade Unions Action or State Control? A British Dutch Comparative Perspective".

The Journal of European Economic History 31 2002 273-291.

6.1. La taxa d’activitat com a expressió de l’oferta de treball: condicionants i evolució històrica
6.2. Taxa d’activitat masculina
6.3. Taxa d’activitat femenina (I): el problema del subregistre estadístic
6.4. Taxa d’activitat femenina (II): el seu creixement com a objectiu de política econòmica

Objectius

— Comprendre la taxa d’activitat com a indicador d’oferta de treball.
— Analitzar-ne els condicionants: polítiques d’ocupació, nivells salarials, legislació laboral, nivells educatius.
— Interpretar les diferències entre les taxes d’activitat femenina i masculina com a resultat de la menor oferta de treball de les dones (i les seves causes).
— Considerar la problemàtica de l’evolució de la taxa d’activitat femenina: subregistre, «miratge estadístic», etc.

Bibliografia específica

BLAU, F., M. FERBER i WINKLER 1998. The Economics of Women, Men and Work. Prentice Hall.

BEDDOE, D. 1989. Back to Home and Duty. Women between the wars 1918-1939. London. Pandora.

GOLDIN, C. 1994. The U-shaped Female Labor Force Function in Economic Development and economic History. Harvard University, National Bureau of Economic Research (NBER) NBER Working paper W4707.

TILLY, LOUISE A.; JOAN W. SCOTT 1987. Women, Work and Family. New York. Routledge.

GOLDIN, Claudia 1990. Understanding the Gender Gap. An Economic History of American Women. Oxford. Oxford University Press.

SARASÚA, C.; GÁLVEZ, L. 2003. ¿Privilegios o eficiencia?: mujeres y hombres en los mercados de trabajo. Alicante. Universidad de Alicante.

7.1. L’organització científica del treball (OCT) de Taylor
7.2. Fordisme, treball en cadena i producció industrial en massa
7.3. L’OCT en l’agricultura i els serveis
7.4. Toyotisme

Objectius

— Estudiar el paper de la nova organització del treball industrial en el segle XX, la seva influència en la reorganització de l’agricultura i els serveis.
— Analitzar l’increment de la productivitat del treball com a element central d’aquesta reorganització i el seu impacte en el sistema de retribució (primes).

Bibliografia específica

CORIAT, B. 1982. El taller y el cronómetro. Ensayo sobre el tailorismo, el fordismo y la producción en masa. Madrid. Siglo XXI.

DÍAZ, P. 2001. El trabajo de las mujeres en el textil madrileño. Racionalización industrial y experiencias de género (1959-1977). Madrid. Siglo XXI.

KAMATA SATOSHI. 1982. Japan, L’envers du miracle. Paris. Maspero.

LEWCHUK. Wayne. "Fordist technology and Britain: the diffusionof Labour Speed- up". Warwick economic research papers 340 1989.

8.1. Atur en perspectiva històrica
8.2. Treball informal i desenvolupament

Objectius

— Estudiar com l’experiència de l’atur i la seva significació ha canviat  durant els últims segles.
— Incidir en el paper de la globalització en els mercats de treball industrials dels països desenvolupats i analitzar el paper de la subutilització del treball com a llast dels processos de desenvolupament en el tercer món.
— Recapitular els aspectes clau de la globalització i el treball.

Bibliografia específica

BURNETT, J. 1994. Idle Hands. The experience of Unemployment 1790-1990 Routledge.

AERTS, E. EICHENGREEN, B. (ed.) 1990. Unemployment and underemployment in historical perspective. Leuven Univ. Press.

SINGER, H.W. 1989. Development Studies Revisited: Twenty-Five Years of the Journal of Development Studies. London Savage.

ANDERTON, R.; BRENTON, P.; WHALLEY, J. (ed.) 2006. Globalisation and the labour market: trade, technology and less-skilled workers in Europe and in US. London. Routledge.

MINGIONE, E. "Labour Market Segmentation and Informal Work in Southern Europe". European Urban and Regional Studies Vol. 2, n. 2, 1995 121-143.

1.1. La moneda i les seves funcions
1.2. La moneda mercaderia
1.3. La moneda fiduciària

Objectius

— Comprendre què és la moneda i quina funció té en l’economia.
— Conèixer els instruments i institucions de l’activitat financera i dels sistemes monetaris.
— Conèixer els fets i comprendre les variables econòmiques que actuen temporalment en el desenvolupament dels temes financers i monetaris que es descriuen en el programa.

Bibliografia específica

James Tobin (2008) “Money”; François R. Velde and Warren E. Weber (2008) “Commodity money”; Neil Wallace (2008) “Fiat Money”; Benjamin M. Friedman (2008) “Money suplly”; Milton Friedman (2008) “Quantity theory of Money” en The New Palgrave Dictionary of Economics. Second Edition. Eds. Steven N. Durlauf and Lawrence E. The New Palgrave Dictionary of Economics Online. Palgrave Macmillan.

2.1. Les bases teòriques: fallades del mercat i economies d’escala
2.2. Economia bancària
2.3. Banca i creixement econòmic

Objectius

— Comprendre la funció de la moneda i de l’activitat financera en l’economia.
— Conèixer els instruments i institucions de l’activitat financera i dels sistemes monetaris.
— Conèixer els fets i comprendre les variables econòmiques que actuen temporalment en el desenvolupament dels temes financers i monetaris que es descriuen en el programa.
— Conèixer els autors i debats en història financera dels temes tractats.

Bibliografia específica

Levine, R. (2005), “Finance and growth: theory and evidence”, en Aghion, Ph. i Durlauf, S.N. ed., Handbook of Economic Growth, vol 1, Amsterdam, p. 865-934. (l).

3.1. Origen de la banca
3.2. Components històrics del passiu i actiu bancaris: dipòsits, mitjans de pagament i inversions
3.3. Tipus de banca: emissió, comercial, d’inversió
3.4. La banca a Europa i als Estats Units en el segle XIX

Objectius

— Comprendre la funció de la moneda i de l’activitat financera en l’economia.
— Conèixer els instruments i institucions de l’activitat financera i dels sistemes monetaris.
— Conèixer els fets i comprendre les variables econòmiques que actuen temporalment en el desenvolupament dels temes financers i monetaris que es descriuen en el programa.
— Conèixer els autors i debats en història financera dels temes tractats.

Bibliografia específica

Sylla, R., Tilly, R. i Tortella, G. (1991): “Introduction: comparative historical perspectives” en The State, the Financial System, and Economic Modernization, p. 1-19, Cambridge.

Cameron, R. et al. (1974): La banca en las primeras etapas de la industrialización, apartat de conclusions p. 308-339 Tecnos.

Verdier, D (2002): “Explaining cross-national variations in universal banking in nineteenth-century Europe, North America and Australasia” en Forsyth, D.J. i Verdier, D (2003), The origins of national financial systems: Alexander Gerschenkrom Reconsidered.

Capie, F. (1991): “Banking in Europe in the nineteenth century: ther role of the central bank” en The State, the Financial System, and Economic Modernization, p. 118-133, Cambridge.

4.1. Valors de renda variable. Societats col·lectives, comanditàries i anònimes
4.2. Valors cotitzables de renda garantida
4.3. Els orígens de la borsa en l’edat moderna
4.4. Els grans centres borsaris del segle XX

Objectius

— Conèixer els instruments i institucions de l’activitat financera i dels sistemes monetaris. El seu paper en l’economia.
— Conèixer els fets i comprendre les variables econòmiques que actuen temporalment en el desenvolupament dels temes financers i monetaris que es descriuen en el programa.
— Conèixer els autors i debats en història financera dels temes tractats.
— Establir paral·lelismes adequats entre problemes financers actuals i els tractats al llarg del curs.
— Elaborar esquemes explicatius. Presentar amb rigor els resultats i el debat d’idees.

Bibliografia específica

Kindlegerger, Ch. (1988) Historia financiera de Europa, capítol 11, p. 264-288, Barcelona, Ed. Crítica.

Neal Larry y Davis, Lance (2006): “The evolution of the structure and performance of the London Stock Exchange in the first global financial market, 1812–1914” European Review of Economic History, 10, 279-300.

Michie, R.C. (1986) “The London and New York Stock Exchanges, 1850-1914” The Journal of Economic History, Vol. 46, n. 1, p. 171-187.

Miche, R.C. (1988): “Different in Names Only? The London Stock Exchange and foreign bourses c. 1850-1914” Business history, n. 30, vol. 1, p. 46-68.

5.1. Sistemes monetaris metàl·lics i triomf del patró or
5.2. Crisi i reconstrucció en els anys d’entreguerres
5.3. El sistema de Bretton Woods i la seva crisi

Objectius

— Conèixer els instruments i institucions de l’activitat financera i dels sistemes monetaris. El seu paper en l’economia.
— Conèixer els fets i comprendre les variables econòmiques que actuen temporalment en el desenvolupament dels temes financers i monetaris que es descriuen en el programa.
— Conèixer els autors i debats en història financera dels temes tractats.
— Establir paral·lelismes adequats entre problemes financers actuals i els tractats al llarg del curs.
— Elaborar esquemes explicatius. Presentar amb rigor els resultats i el debat d’idees.

Bibliografia específica

Bordo, M ; Schwartz, A. (1999), “Monetary policy regimes and economic performance: The historical record”, en Taylor, J.; Woodford, M.., Handbook of Macroeconomics. New York. [lectura obligatòria: p. 1-26 i 69-87, de la versió NBER]

Bordo, M.; Rockoff, H. (1996), “The Gold Standard as a “Good House-keeping Seal of Aproval’”, Journal of Economic History, 56 (2).

Eichengreen, B. (2000), La globalización del capital. Barcelona.

Flandreau, M.; Eichengreen, B. (1997), “Editors’ introduction” en Flandreau, M.; Eichengreen, B. ed., The Gold Standard in theory and history. Londres, p. 1-30.

Triffin, R. (1968), Our international monetary system : yesterday, today and tomorrow. New York .

6.1. Què és una crisi financera? Una tipologia
6.2. La lògica de les crisis bancàries i de les crisis monetàries
6.3. Les causes de les crisis i els contagis

Objectius

— Conèixer els instruments i institucions de l’activitat financera i dels sistemes monetaris. Els seu paper en l’economia.
— Conèixer els fets i comprendre les variables econòmiques que actuen temporalment en el desenvolupament dels temes financers i monetaris que es descriuen en el programa.
— Conèixer els autors i debats en història financera dels temes tractats.
— Establir paral·lelismes adequats entre problemes financers actuals i els tractats al llarg del curs.
— Elaborar esquemes explicatius. Presentar amb rigor els resultats i el debat d’idees.

Bibliografia específica

Kindleberger, Ch. (1991), Manías, pánicos y cracs. Historia de las crisis financieras. Barcelona.

Bordo, M. D. (1998), “Currency Crises (And Banking Crises) en Historical Perspective” , Stockholm School of Economics Research Report, n. 10.

Neal, L.; Weidenmier, M. (2003), “Crises in the Global Economy from Tulips to Today” en Bordo, M.; Taylor, A.; Williamson, J., Globalization in historical perspective. Chicago, p. 473-510.

Calomiris, Ch.; Gorton, G. (1991), “Origins of Banking Panics: Models, Facts, and Bank Regulation”, en R. Glenn Hubbard, ed., Financial Markets and Financial Crises, University of Chicago Press, cap. 4.

Mishkin, F., “Asymmetric Information and Financial Crises: A Historical Perspective”, en R. Glenn Hubbard, ed., Financial Markets and Financial Crises, University of Chicago Press, cap. 3.

Carmen M. Reinart & Kenneth Rogoff (2009) This Time is Different. Eight Centuries of Financial Folly, Princeton U.P.

7.1. Globalització (primera i segona) i crisis financeres
7.2. Efectes no monetaris de les crisis (Bernanke abans i ara)
7.3. La crisi actual i els seus antecedents

Objectius

— Conèixer els instruments i institucions de l’activitat financera i dels sistemes monetaris. El seu paper en l’economia.
— Conèixer els fets i comprendre les variables econòmiques que actuen temporalment en el desenvolupament dels temes financers i monetaris que es descriuen en el programa.
— Conèixer els autors i debats en història financera dels temes tractats.
— Establir paral·lelismes adequats entre problemes financers actuals i els tractats al llarg del curs.
— Elaborar esquemes explicatius. Presentar amb rigor els resultats i el debat d’idees.

Bibliografia específica

Bordo, M.; Eichengreen, B. (2003), “Crises Now and Then: What Lessons from the Last Era of Financial Globalization” en Paul Mizen (ed.). Monetary History, Exchange Rates and Financial Markets: Essays in Honor of Charles Goodhart, Vol 2. Londres, p. 52-91.

Bernanke, B. (1983) “Nonmonetary Effects of the Financial Crisis in the Great Depression” American Economic Review 73, juny, 1983, 257-276.

Bordo, M. (2003), “Market Discipline and Financial Crisis Policy: An Historical Perspective”. Mimeo

* CESifo Forum 4/2008: Financial Crisis
Origins and Responses to the Current Crisis (Barry Eichengreen).
The Causes of the Financial Crisis (Martin Hellwig) Containment and Resolution in the Financial Crisis: Too Little, Too Late (Patrick Honohan).
The Global Financial Crisis: Causes, Anti-Crisis Policies and First Lessons (Marek Dabrowski).
The Financial Crisis in Japan – Are There Similarities to the Current Situation? (Johannes Mayr).