Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: GenŔtica de la Conducta

Codi de l'assignatura: 563565

Curs acadŔmic: 2015-2016

Coordinaciˇ: Marc Via Garcia

Departament: Departament de Psiquiatria i Psicobiologia ClÝnica

crŔdits: 2,5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 62.5

 

Activitats presencials

25

 

-  TeoricoprÓctica

 

21

 

-  Tutoritzaciˇ per grups

 

4

Treball tutelat/dirigit

15

Aprenentatge aut˛nom

22.5

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

  • Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
  • Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, essent incomplerta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Comprendre que les explicacions psicològiques poden variar en diferents poblacions i contextos. Reconèixer i respectar la diversitat humana.
  • Saber aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicació amb diferents objectius i propòsits (relacions amb altres professionals, obtenció d’informació, difusió del coneixement, etc.).
  • Mostrar habilitats per avaluar críticament una recerca científica en comportament i cognició.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


L’objectiu principal d’aquesta assignatura és conèixer els mecanismes mitjançant els quals els factors genètics influencien la conducta normal i patològica, així com entendre la importància de la interacció entre els factors genètics i els factors ambientals de risc i protectors.
 

 

Referits a habilitats, destreses

  • Saber analitzar i interpretar les dades d’una investigació genètica dins del marc del coneixement disciplinari.
  • Ser capaç d’aplicar les teories principals sobre l’etiologia dels trastorns del cervell i la conducta en la conceptualització d’un estudi genètic.
  • Saber difondre, utilitzant les tecnologies de la informació i de la comunicació, el coneixement entre els professionals de la disciplina o de disciplines afins.
  • Saber discutir els resultats d’un estudi genètic.

 

Referits a actituds, valors i normes

  • Mostrar un interès continuat per la recerca, el desenvolupament i la innovació.
  • Mantenir un procés autoformatiu d’actualització permanent sobre el coneixement elaborat per altres dins del mateix camp de recerca o actuació professional.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Aspectes conceptuals i metodol˛gics

1.1. Importància de la genètica i les "òmiques" en el comportament i la cognició

1.2. Estratègies i mètodes en genètica del comportament  (s’expliquen integrats en el segon bloc de l’assignatura)

2. Perspectives en cogniciˇ, personalitat i psicopatologia

2.1. Genètica i personalitat

2.2. Genètica dels transtorns mentals

2.3. Genètica de l’envelliment cognitiu

3. Aplicacions de la genŔtica de la conducta

3.1. Farmacogenòmica i psicogenòmica (s’expliquen integrats en el segon bloc de l’assignatura)

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


— Sessions magistrals impartides pel professorat sobre aspectes generals del temari.
—  Tallers per conèixer i aprendre a utilitzar bases de dades genètiques
— Elaboració d’un treball dirigit pel professorat i preparat per l’alumnat de manera individual o en petits grups respecte a alguna publicació sobre les bases genètiques de la conducta i la cognició. Es tindrà que complementar amb cerques en bases de dades genètiques.
 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 


En l’avaluació continuada la nota final s’obté de la realització d’un examen, l’avaluació d’un treball i l’assistència i participació activa a les classes. El contingut i la ponderació per a cada activitat són els següents:
— 15% de l’assistència (màxim de 1’5 punt sobre 10  si s’assisteix a un mínim del 80% de  les sessions; si l’assistència és inferior al 80%, la puntuació serà ponderada segons els dies assistits).

— 40% segons la valoració de l’activitat dirigida: elaboració i presentació per escrit d’un treball dut a terme de manera individual o en petits grups a partir d’una llista d’articles proposada pel professorat. Data a determinar amb els alumnes al començament de les classes.

— 45% segons la puntuació obtinguda en un examen. L’examen consta de dos problemes de recerca que s’han de desenvolupar entre els proposats per l’equip de professorat de l’assignatura. L’examen es realitzarà a través del campus virtual i no és presencial. Data a determinar amb els alumnes al començament de les classes.

Reavaluació: qui suspengui l’assignatura pot presentar-se a la reavaluació de l’examen final amb les mateixes característiques que les descrites a l’avaluació continuada. La nota que obtingui en aquesta reavaluació suposarà el 60 % de la nota final. Es mantindrà la nota del treball o es podrà tornar a presentar un nou treball si aquest ha estat suspès. La data s’ha de determinar amb el professorat. De forma orientativa tindrà lloc una setmana després de fer-se públiques les notes.

 

Avaluaciˇ ˙nica


L’alumnat que hagi sol·licitat acollir-se a l’avaluació única s’avalua de la manera següent:

— 50 % de la nota segons la puntuació obtinguda a l’examen final de l’assignatura. L’examen consta de dos problemes de recerca que s’han de desenvolupar entre els proposats per l’equip de professorat de l’assignatura. L’examen es realitzarà a través del campus virtual i no és presencial. Data a determinar amb els alumnes al començament de les classes.

— 50 % de la nota segons la puntuació obtinguda en un treball escrit de síntesi a partir de la revisió de tres o quatre articles que cal lliurar el dia de l’examen (extensió màxima: 10 pàgines).

Reavaluació: qui suspengui l’assignatura pot presentar-se a la reavaluació de l’examen final que tindrà les mateixes característiques descrites. La nota que obtingui en aquesta reavaluació continua sent un 50 % de la nota final. La data s’ha de determinar amb el professorat. De forma orientativa tindrà lloc una setmana després de fer-se públiques les notes.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

David Bartrés-Faz i Diego Redolar-Ripoll Coordinadors (2008). Bases genéticas de la conducta. Editorial UOC.

  Enlla├ž

Jones,BC and Mormede P (2007). Neurobehavioral Genetics: Methods and Applications, Second Edition. Editorial: CRC/Taylor & Francis.

  Enlla├ž

MacCabe J, O’Daly O, Murray R, McGuffin P, Wright P. (2006). Beyond Nature and Nurture in Psychiatry: Genes, The Environment, and Their Interplay. Informa Healthcare. 

  Enlla├ž

Yong-Kyu K. (2009) Handbook of Behavior Genetics Editorial: Springer.

  Enlla├ž

Article

Cannon, T.D.; Keller, M.C. (2006) Endophenotypes in the genetic analyses of mental disorders. Annu Rev Clin Psychol 2: 267–90.  Enlla├ž

Ediciˇ en paper.  Enlla├ž

Montag, C.; Reuter, M (2014). Disentangling the molecular genetic basis of personality: From monoamines to neuropeptides. Neurosci Biobehav Rev. 43C: 228-239.  Enlla├ž

Gottesman, I.; Gould, T.D. (2003) The Endophenotype Concept in Psychiatry: Etymology and Strategic Intentions. Am J Psychiatry 160: 636–645.  Enlla├ž


Ediciˇ en paper.  Enlla├ž

van Os, J.; Kenis, G.; Rutten, B.P.F. (2010) The environment and schizophrenia. Nature 468(7321): 203-12.  Enlla├ž


Ediciˇ en paper.  Enlla├ž

Caspi, A.; McClay, J.; Moffitt, T.E.; Mill, J.; Martin, J.; Craig, I.W.; Taylor, A.; Poulton, R. (2002) Role of genotype in the cycle of violence in maltreated children. Science 297(5582): 851-4.  Enlla├ž


Ediciˇ en paper.  Enlla├ž

Wheeler, H.E.; Kim, S.K. (2011) Genetics and genomics of human ageing. Phil Trans R Soc B 366, 43–50.  Enlla├ž

Toga, A.W.; Thompson, P.M. (2005) Genetics of Brain Structure and Intelligence. Annu Rev Neurosci 28: 1–23  Enlla├ž


Ediciˇ en paper.  Enlla├ž

Petrella, J.R.; Mattay, V.S.; Doraiswamy, P.M. (2008) Imaging genetics of brain longevity and mental wellness: the next frontier? Radiology 246(1): 20-32.   Enlla├ž

Savitz, J.; Solms, M.; Ramesar, R. (2006) The molecular genetics of cognition: dopamine, COMT and BDNF. Genes, Brain and Behavior 5: 311–328.

PÓgina web

www.ygyh.org  Enlla├ž

  Informaciˇ sobre diverses malalties genŔtiques.

http://learn.genetics.utah.edu/content/molecules/  Enlla├ž

  Informaciˇ general sobre DNA, RNA, prote´nes i els mecanismes dherŔncia

www.g2conline.org  Enlla├ž

  Genes to cognition. PÓgina web de recent apariciˇ on pots trobar informaciˇ de gens, processos cognitius i trastorns cognitius. TambÚ presenta diversos vÝdeos i sistemes interactius.