Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Conducta Adaptativa dels Primats

Codi de l'assignatura: 571288

Curs acadčmic: 2015-2016

Coordinació: Francesc Salvador Beltran

Departament: Departament de Metodologia de les Cičncies del Comportament

crčdits: 5

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials

42

 

-  Teoricoprąctica

 

42

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autņnom

43

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 


Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixments adquirits i la seva capacitat de resolución de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contexts més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb l’àrea d’estudi.
 

 


Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una información que, essent incomplerta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

 


Saber aplicar les tecnologies de la informació i de la comunicación amb diferents objectius i propòsits (relacions amb altres professionals, obtenció d’informació, difusió del coneixement, etc.)

 


Ser capaç de cercar i avaluar l’evidència científica per sustentar les afirmacions i les intervencions pròpies de la professió.
 

 


Mostrar habilitats per avaluar críticament una recerca científica en comportament i cognició.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


 L’estudiant ha de saber identificar esl principis bàsics de la conducta adaptativa, és a  dir, els conceptes d’autoorganització i emergencia, d’agents adaptatius, de sistemes dinàmics discrets, d’intel·ligència col·lectiva i de vida artificial. I relacionar-los amb la conducta de les diferents espècies que formen l’ordre del primats, tant en relació a la conducta social com en relació a la conducta de l’individu i del grup amb en el seu hábitat (natural, semillibertat o captivitat).
 

 

Referits a habilitats, destreses


L’estudiant ha de saber aplicar la simulació basada en agents (i altres estratègies de simulació) a l’estudi de la conducta dels primats.

 

Referits a actituds, valors i normes


L’estudiant ha de desenvolupar un criteri científic d’apropament i estudi de la conducta de tot l’ordre del primats (humans i no-humans), així com els principis d’adaptació modelats per les forces evolutives (selección natural, deriva genètica, etc.). Reconèixer les falàcies de les teories creacionistes com pseudoteories científiques guiades només per interessos ideológics i religiosos.

 

 

Blocs temątics

 

1. Autoorganització i emergencia de la conducta

*  
Autoorganització i emergencia de la conducta. Models biològics d’autoorganització. Aplicacions en primats: convergencia de la simulació i els estudis empírics.

2. Moldelatge de sistemes dinąmics discrets

*  
Teoria d’autòmats cel·lulars. Bucles autorreplicadors. Models de difusió basats en autòmats cel·lulars. Xarxes i autoorganització

3. Agents adaptatius

*  
Modelatge de la conducta basada en agents autònoms. Autoorganització de la conducta dels primats. Creació de societats artificials per l’estudi de les societats de primats: l’exemple dels cercopithècids. Intel·ligència i conducta adaptativa.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


L’assigantura s’imparteix mitjançant activitats basades en clases teorico-practiques, on s’exposen continguts teòrics i es realitzen exercicis, especialment de simulació informática. Es realitzen també treballs no presencials guiats pels professors.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 


S’avalúa mitjançant examen, un treball tutoritzat pel profesor i el lliurament de l’informe de pràctiques. S’efectuarà un examen al final de l’assignatura, que val el 70% de la nota. El treball tutoritzat val el 20% i l’informe de pràctiques el 10% de la nota.

 

Avaluació śnica


En cas que l’estudiant s’aculli a una avaluació única, haurà de realitzar un examen amb tot el contingut de l’assignatura.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Adami, C. (1998). Introduction to artificial life. Berlin: Springer  EnllaƧ

Axelrod, R. (1997). The complexity of cooperation: Agent-based models of competition and collaboration. Princenton: Princepton University Press.  EnllaƧ

Bonabeau, E., Dorigo, M., & Therulaz, G. (1999). Swarm intelligence. Cambridge, Mass.: The MIT Press.  EnllaƧ

Dawkins, R. (1988). El relojero ciego. Barcelona: Labor  EnllaƧ

Emmeche, C. (1998). Vida simulada en el ordenador. La nueva ciencia de la inteligencia artificial. Barcelona: Gedisa.  EnllaƧ

Kohler, T.A. & Gumerman, G.J. (Eds.) (2000). Dynamics in human and primate societies. New York: New Yor University press.  EnllaƧ

Quera, V., Beltran, F.S. i Miñano, M. (2005). Fonaments de vida artificial. Palma de Mallorca. AFUNTAP:  EnllaƧ

Wolfram, S. (1994). Cellular automata and complexity. Reading, Mass.: Addison-Wesley.  EnllaƧ

Kummer, H. (1971). Primates societies. Chicago, Ill.:Aldine-Atherton.  EnllaƧ

Capķtol

Hemelrijk, C.K. (1998). Risk sensitive and ambiguity reducing dominance interactions in a virtual laboratory. In R. Pfeifer, B. Blumber, J.A. Mayer & S.W. Wilson (Eds.), From animals to animats V (pp. 255-262). Cambridge, Mass.; MIT Press.

Article


Hemelrijk, C.K. & Puga-Gonzalez, I. (2012). An individual-oriented model on the emergence of support in fights, its reciprocation and exchange. PLosOne, 7 (5):e37271.  EnllaƧ

Dolado, R. & Beltran, F.S. (2012). Emergent patterns of social organization in captive Cercocebus torquatus: Testing the GrooFiWorld agent-based model. Journal of Biosciences, 37 (4), 777-784.  EnllaƧ

Dolado, R. & Beltran, F.S. (2011). Domincance hierarchy and spatial distribution in captive red-capped mangabeys (Cercocebus torquatus torquatus): Testing Hemlrijk’s agent-based model. Interaction Studies, 12 (3), 476-488.

PDF  EnllaƧ

Dolado, R., Beltran, F.S. & Quera, V. (2014). Modelling the emergence of social sctructure from a phylogenetic point of view. The Journal of Artificial Societies and Social Simulation, 17, 1, 8.  EnllaƧ

Kappeler, P.M. & van Schaik, C.P. (2002). Evolution of primate social systems. International Journal of Primatology, 23, 707-740.  EnllaƧ


Edició en paper.  EnllaƧ