Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Revisions en Teoria de la Literatura

Codi de l'assignatura: 566553

Curs acadčmic: 2016-2017

Coordinació: Alex Josep Matas Pons

Departament: Departament de Filologia Hispąnica, Teoria de la Literatura i Comunicació

Crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials

56

 

-  Teoria

 

42

 

-  Tutorització per grups

 

14

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge autņnom

50

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Capacitat d’articular un discurs complex.
Capacitat d’anàlisi i síntesi.
Capacitat de realitzar estudis i treballs sobre temes diversos, en un nivell d’excel·lència.
Habilitat en l’ús dels recursos bibliogràfics.
Capacitat per a articular un discurs propi i comunicar-lo de manera clara i rigorosa.
Capacitat de crítica i autocrítica.
Capacitat de reflexió i pensament independent.
Capacitat de raonament intel·lectual.
Competència literària: capacitat per a comprendre i posar en relació textos literaris complexos.
Competència teòrico-crítica: capacitat per a analitzar els textos literaris i altres documents de cultura.
Competència comparatística: capacitat per a pensar en termes de relacions interlinearies.
Competència crítica transversal: capacitat per a posar en relació crítica la tradició literària amb altres manifestacions.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’assignatura estarà dedicada a l’estudi de la relació entre un corpus narratiu i algunes propostes de la teoria de la literatura. Es treballarà amb textos literaris, crítics i teòrics. Es llegiran les obres de Marcel Proust (Recherche), James Joyce (Ulysses), Virginia Woolf (Mrs. Dalloway) i Italo Svevo (La coscienza di Zeno), tot dedicant una atenció especial a la confrontació entre la teoria literària i la tradició crítica (sobre tot la història de la literatura). En totes les lectures contemporànies també es tindrà en compte la presència dels paradigmes del comparatisme dins dels discursos de la teoria.
  

 

 

Blocs temątics

 

1. 1. La novel·la del segle XX com a arxiu de la teoria

2. 2. La confrontació amb la tradició crķtica

3. 3. La construcció de la complexitat

4. 4. La liquidació de la trama

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Elaboració d’un article de caire acadèmic directament relacionat amb els continguts tractats al llarg del curs.
 

 

 

Fonts d'informació bąsica

Llibre

Albéres, René-Marie (1966), Metamorfosis de la novela, Madrid, Taurus, 1971.

  

  EnllaƧ

Auerbach, Erich, Mimesis- La representación de la realidad en la literatura universal, Mèxic, FCE, 2001.

  

  EnllaƧ

Auerbach, Eric, Da Montaigne a Proust. Ricerche sulla storia della cultura francese, Milà, Garzanti, 1970.

  

  EnllaƧ

Barthes, Roland, Variaciones sobre la lectura, Paidós Comunicación, 2002.

  

  EnllaƧ

Barthes, Roland, La preparación de la novela-Notas de cursos y seminarios en el Collège de France 1978-79 y 1979-80, edició de Beatriz Sarlo, Buenos Aires, Siglo XXI Argentina, 2005.

  

  EnllaƧ

Beckett, Samuel, Proust y otros ensayos, Santiago de Chile, Ediciones Universidad Diego Portales.

  

  EnllaƧ

  Benedetti, Carla (1984), La soggettività nel racconto. Proust e Svevo, Milán, Liguori.

 

Borel, Jacques et al., Estudios sobre Joyce, Buenos Aires, Editorial Jorge Alvarez, 1969.

  

  EnllaƧ

Brooks, Peter (1984), Reading for the Plot. Design and Intention in Narrative, Oxford, Clarendon Press.

  

  EnllaƧ

Curtius, Erns Robert,Ensayos críticos sobre la literatura europea, Madrid, Visor, 1989. 

 

  

  EnllaƧ

Curtius, Ernst Robert, Marcel Proust y Paul Valéry, Losada, Buenos Aires, 1941.

 

  EnllaƧ

De Man, Paul (1979), Alegorías de la lectura, Barcelona, Lumen, 1990.

  

  EnllaƧ

Deleuze, Gilles (1964), Proust y los signos, Barcelona, Anagrama, 1971.

  

  EnllaƧ

Eco, Umberto (1962), Las poéticas de Joyce, Barcelona, Lumen, 2011.

  

  EnllaƧ

Freedman, Ralph (1963), La novela lírica. Hesse, Gide, Woolf. Barcelona, Seix Barral, 1974.

  

  EnllaƧ

Genette, Gérard (1972), Figuras III, Barcelona, Lumen, 1989   EnllaƧ

KAUFMANN, Vincent: Le Livre et ses adresses, París, Méridiens Klincksieck, 1986.

Hartman, Geoffrey (1970), Beyond Formalism. Literary Essays 1958-1970, New Haven – Londres, Yale Univ. Press.

  

  EnllaƧ

Kermode, Frank (1966), El sentido de un final. Estudios sobre la teoría de la ficción, Barcelona, Gedisa, 2000.

.

  EnllaƧ

  Miller, J. Hillis (1985), Fiction and Repetition: Seven English Novels, Cambridge, Mass., Harvard University Press.

.

  EnllaƧ

Moretti, Franco (2001) (comp.), Il romanzo: la cultura del romanzo, Turín, Einaudi.

  

  EnllaƧ

Moretti, Franco (2013), El burgués. Entre la historia y la literatura,  FCE, Argentina, 2014.

  

  EnllaƧ

  Pouillon, Jean (1946), Tiempo y novela, Buenos Aires, Paidós, 1970.

.

  EnllaƧ

Poulet, Georges (1963), L’espace proustien, Paris, Gallimard.

  

  EnllaƧ

Ricoeur, Paul (1984), Tiempo y narración II. Configuración del tiempo en el relato de ficción, México, Siglo XXI, 1995.

  

 

Said, Edward, Humanismo y crítica democrática, Barcelona, Debate, 2006.

  

Spitzer, Leo, Marcel Proust e altri saggi di letteratura francese moderna, Turín, Einaudi, 1959.

  

 

Svevo, Italo, Ensayos sobre Joyce, Barcelona, Península, 1990.

  

 

Tatarkiewicz, Wladyslav (1975), Historia de seis ideas. Arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, experiencia estética, Madrid, Tecnos, 1988.

  

 

Wilson, Edmund (1969), El castillo de Axel, Barcelona, Destino, 1997.

  

Capķtol

Crémieux, Benjamin (1926), “Italo Svevo”, Le navire d’argent, 1/02/1926, 23-26.

  

  EnllaƧ

Benjamin, Walter “Una imagen de Proust”, en  Iluminaciones, I, Madrid, Taurus, 1971, 15-35.

  

  EnllaƧ

Article

 

Ginzburg, Carlo (2013), “Lectores de Proust. ¿Qué pueden aprender los historiadores de una narración tan sui generis como la Recherche?”. Paisajes: revista de pensamiento contemporáneo, 45, 2004, 91-99.

  

  EnllaƧ

HILLIS MILLER, John: «Fractal Proust», en Black Holes, Stanford, Stanford U.P., 1999.  EnllaƧ