Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Assaig i Teoria de la Literatura

Codi de l'assignatura: 566562

Curs acadčmic: 2016-2017

Coordinació: Alex Josep Matas Pons

Departament: Departament de Filologia Hispąnica, Teoria de la Literatura i Comunicació

Crčdits: 6

Programa śnic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials

56

 

-  Teoria

 

42

 

-  Tutorització per grups

 

14

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge autņnom

50

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Capacitat d’articular un discurs complex.
Capacitat d’anàlisi i síntesi.
Capacitat de realitzar estudis i treballs sobre temes diversos, en un nivell d’excel·lència.
Habilitat en l’ús dels recursos bibliogràfics.
Capacitat per a articular un discurs propi i comunicar-lo de manera clara i rigorosa.
Capacitat de crítica i autocrítica.
Capacitat de reflexió i pensament independent.
Capacitat de raonament intel·lectual.
Competència literària: capacitat per a comprendre i posar en relació textos literaris complexos.
Competència teòrico-crítica: capacitat per a analitzar els textos literaris i altres documents de cultura.
Competència comparatística: capacitat per a pensar en termes de relacions interlinearies.
Competència crítica transversal: capacitat per a posar en relació crítica la tradició literària amb altres manifestacions.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

 

L’assignatura proposa una panoràmica sobre l’assaig que permeti un estudi comparatiu per tal de reflexionar sobre la seva identitat genèrica alhora se’n traça la història. L’assaig, en contraposició al tractat clàssic, presenta un caràcter provisori, inconclús: una temptativa que ni esgota el seu tema ni es limita a ell. L’assaig no explica el món, sinó que l’interroga. I ho fa a través d’una escriptura que pensa el seu objecte, reflexionant alhora sobre la subjectivitat que s’inscriu en el procés.

 

És per aquesta especificitat que, en el món acadèmic, ocupa una posició indeterminada dins d’unes disciplines que, lluny de disputar-se’l com a objecte, el perceben com a aliè. L’assaig, com la novel·la, constitueix una de les formes discursives no sistemàtiques de la Modernitat. No obstant, així com la novel·la ha assolit dignitat com a gènere en els darrers dos segles, la ubicació de l’assaig a l’acadèmia ha suscitat una certa incomoditat. En aquest sentit, la seva situació crítica és la que reclama la seva revisió

  

 

 

Blocs temątics

 

1. Assaig i Teoria LIterąria

*   

El curs desenvoluparà, per una banda, una teoria de l’assaig a partir de textos de M. Bense, G. Lukács, T. W. Adorno, W. Benjamin, J. Ortega y Gasset, V. Woolf i J. Starobinski, entre d’altres, i explorarà les possibilitats de pensar l’assaig com a gènere literari. Per l’altra, es traçarà una història del gènere, que hauria de pouar en la recuperació de registres assagístics pre-moderns que poden pensar-se com a precedents o prefiguracions d’algun aspecte de l’assaig modern. Es dedicarà força atenció al moment fundacional del gènere modern, amb un estudi acurat dels Assajos de Montaigne en relació a textos similars de contemporanis com ara Bacon, Descartes i Pascal. A partir d’aquest moment es resseguiran les diverses formes d’assagisme al llarg del temps, com ara el diàleg filosòfic, la carta il·lustrada, la crònica periodística i l’escriptura fragmentària. S’estudiaran textos d’autors com ara Diderot, Adisson, Larra, Ors, Fuster, Gómez de la Serna, Sánchez Ferlosio, Borges, Blanchot, Barthes o Said.

  

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Realització d’un treball monogràfic final que desenvolupi algun dels aspectes del curs.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Llibre

Adorno, Th. W.: L’assaig com a forma, («Der Essay als Form», 1958), trad. cat. de Gustau Muñoz, València, PUV, 2004.   EnllaƧ

Bacon, Francis: Assaigs, trad. cat. de Josep Carner, Barcelona, Curial.   EnllaƧ

Berardinelli, Alfonso: La forma del saggio. Definizione e attualità di un genere letterario, Venècia, Marsilio, 2002.  EnllaƧ

Friedrich, Hugo: Montaigne. (1949); trad. fra. de Robert Rovini, Paris, Gallimard, 1968.    EnllaƧ

Foster, Ricardo: W. Benjamin, T. W. Adorno. El ensayo como filosofía. Buenos Aires, Nueva Visión, 1991.   EnllaƧ

Fuster, Joan: Obres completes II. Diari, 1952-1960. Barcelona, Edicions 62, 1969   EnllaƧ

Fuster, Joan: Obres completes IV. Assaigs.1. Barcelona, Edicions 62, 1975.   EnllaƧ

Fuster, Joan: Obres Completes VI. Assaigs, 2. Barcelona, Edicions 62, 1991.   EnllaƧ

Glaudes, Pierre (ed.): L’Essai: Métamorphoses d’un genre, Toulouse, P. U. Du Mirail, 2002.   EnllaƧ

Kushner, Eva (ed.): La Problématique du sujet chez Montaigne, Paris, Honoré Champion, 1995.  EnllaƧ

Lukács, György: L’ànima i les formes. [Die Seele und die Formen (1911)]; trad. cat. d’Arthur Quintana a cura de J. F. Yvars: Barcelona, Edicions 62, 1984.   EnllaƧ

Montaigne, Michel E. de: Essais, (1580-1588); dins Oeuvres Complètes, text establert per Albert Thibaudet i Maurice Rat, Paris, Gallimard, 1962.   EnllaƧ

Obaldia, Claire de: L’esprit de l’Essai, París, Seuil, 1995.   EnllaƧ

Starobinski, Jean: Montaigne en mouvement; Paris, Gallimard,1993.   EnllaƧ

Thiebaut, Carlos: Historia del nombrar. Madrid, Visor, 1990.   EnllaƧ

Capķtol

Blinkenberg, Andreas: «Quel sens Montigne a-t-il voulu donner au mot ‘essais’ dans le titre de son oeuvre?», Mélanges de Linguistique et de Littérature Romanes Offerts à Mario Roques, París, 1950; Vol. I, pàgs. 3-14.  EnllaƧ

Cerezo Galán, Pedro: «El ensayo en la crisis de la modernidad», dins DD.AA. Pensar en Occidente. El ensayo español hoy. Madrid, Centro de las Letras Españolas. Dirección general del libro y bibliotecas, 1991.

Starobinski, Jean: «Peut-on-définir l’Essai?», dins AA.DD.: Pour un temps. Jean Starobinski. Paris, Cahiers pour un temps, C. Georges Pompidou, 1985.

Revista

Monogràfics de revistes
Etudes Littéraires, 5, 1972; Revista de Occidente, 44, Madrid, (1985); Revista de Occidente, 116, Madrid, (1991); Compás de letras, 5: El ensayo, Madrid, (desembre 1994) ;1616, Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, IV, (1981).

Article

Atkinson, Geoffroy: «La forme de l’essai avant Montaigne», Bibliothèque, 8, 1946; pàgs. 129-136.

Bense, Max: «Über den Essay und seine Prosa» (1947), traducció cat. de Gustau Muñoz, València, L’Espill, n. 22, 2006; pp. 118-128.

Bonenfant, Joseph: «La pensée inachevée de L’essai» Etudes Littéraires, 5, 1972; pàgs. 15-21.