Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Ciutat, Pensament Crític i Modernitat Artística

Codi de l'assignatura: 566563

Curs acadèmic: 2016-2017

Coordinació: Alex Josep Matas Pons

Departament: Departament de Filologia Hispànica, Teoria de la Literatura i Comunicació

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials

56

 

-  Teoria

 

42

 

-  Tutorització per grups

 

14

Treball tutelat/dirigit

44

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Capacitat d’articular un discurs complex.
Capacitat d’anàlisi i síntesi.
Capacitat de realitzar estudis i treballs sobre temes diversos, en un nivell d’excel·lència.
Capacitat per a articular un discurs propi i comunicar-lo de manera clara i rigorosa.
Capacitat de reflexió i pensament independent.
Capacitat de raonament intel·lectual.
Capacitat per a integrar la diversitat.
Competència literària: capacitat per a comprendre i posar en relació textos literaris complexos.
Competència teòrico-crítica: capacitat per a analitzar els textos literaris i altres documents de cultura.
Competència comparatística: capacitat per a pensar en termes de relacions interlinearies.
Competència crítica transversal: capacitat per a posar en relació crítica la tradició literària amb altres manifestacions.
Competència científica: capacitat per a desenvolupar el conjunt de competències descrites en forma de recerques específiques.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

L’assignatura estudia les implicacions filosòfiques i estètiques de les grans ciutats occidentals des del segle XVIII fins a l’actualitat. L’alumne analitzarà, segons els mètodes de la teoria del llenguatge i de la teoria de la literatura, quina idea de comunitat política i social ha presidit el procés de modernització i quin paper hi va jugar la representació de l’espai públic a les literatures europees. La vigència, avui en qüestió, d’aquesta idea de comunitat serà també l’objecte d’estudi, i la comprensió del fenomen urbà de la modernitat feta per l’alumne es farà explicita com a posició crítica respecte a la immediata realitat de les actuals ciutats de l’era global.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El naixement de "l’esfera pública".

*  Les institucions pròpies de l’espai públic urbà i el discurs de la modernització social i política.

2. Construint la ciutat liberal.

*  Enginyers i periodistes al servei de l’ordre i la llibertat de moviment i la llibertat de pensament.

3. Art i Industria.

*  Les tècniques de la representació artística al servei de la industria de l’entreteniment: literatura, la premsa, la fotografia i les arts plàstiques i decoratives – Daguèrre, Daumier, Grandville, Offenbach.

4. La fi del segle: el moment de l’estètica.

*  Bohemis, flâneurs i dandis i l’art com a capital cultural ala ciutat burgesa i mercantil. L’anàlisi de Bourdieu de les figures de Flaubert i Manet.

5. Les grans ciutats i la vida de l’esperit.

*  La metròpolis de les multituds i les ciències socials i el modernisme literari de la primera meitat del segle XX –Simmel, Benjamin, Döblin, Biely-.

6. La fi de l’excés de l’ornamentació i la modernitat arquitectònica d’Adolf Loos i de la Bauhaus:
Le Corbusier i Mies van der Rohe. La reconstrucció urbana i de la identitat a la postguerra:
Patrick Modiano.

7. La revolta política i la revolta estètica a les ciutats.

*  La psicogeografia i la deriva del surrealisme: de Breton a Brassaï i de Lefebvre a Guy Debord.

8. La revolta cultural i el rebuig de la perifèria.

*  La narrativa de John Cheever i la ciutat com a arcàdia política a l´obra de Jane Jacobs, R. Sennett i M. Berman.

9. La semiòtica urbana com a pràctica política als anys 60: Kevin Lynch, Michel Foucault i Roland Barthes.

10. El naixement de la postmodernitat i la fi de la ciutat política.

*  Las Vegas de Richard Venturi, la cartografia postmoderna de F. Jameson, els no-llocs de M. Augé i la California de Thomas Pynchon.

11. La tercera revolució urbana de les ciutats de la informació.

*  Les no-ciutats o el fenòmen de la museització de les ciutats: Barcelona-Bilbao i Berlin com a paradigmes.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Treball monogràfic a la fi del curs.