Pla docent de l'assignatura

 

Català Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Sociologia de la Comunicació en els Mitjans

Codi de l'assignatura: 363598

Curs acadèmic: 2017-2018

Coordinació: Sergio Villanueva Baselga

Departament: Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual

Crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials

50

 

-  Teoricopràctica

 

50

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Transversals comunes de la UB

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

Específiques de la titulació

   -

Capacitat per analitzar i interpretar el discurs audiovisual i la seva intenció comunicativa.

   -

Capacitat per analitzar els llenguatges i models audiovisuals, entendre'n els principis teòrics i saber-los aplicar.

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Analitzar la funció social dels mitjans de comunicació des de les diferents perspectives sociològiques contemporànies.

— Analitzar críticament el discurs dels mitjans de comunicació.

 

Referits a habilitats, destreses

— Reflexionar críticament sobre els canvis i les tendències actuals en el panorama comunicatiu i el seu impacte social.

— Analitzar la pràctica professional des de la vinculació dels agents socials i la realitat mediàtica.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Promoure els valors de l’honestedat intel·lectual i el respecte pels drets humans en l’exercici de la professió.

— Fomentar l’adquisició del codi deontològic de la professió.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció al camp de la sociologia de la comunicació

1.1. La sociologia de la comunicació: introducció als àmbits de recerca

1.2. Els tres grans paradigmes: funcionalisme, conflictivisme i interaccionisme simbòlic

2. Perspectives teòriques per analitzar el fenomen social de la comunicació

2.1. Funcionalisme: estructuralisme i perspectiva sistèmica

2.2. Conflictivisme: marxisme, neomarxisme i teoria crítica

2.3. Interaccionisme simbòlic: estudis culturals i postcolonialitat

3. Reptes de l’anàlisi de la sociologia de la comunicació en l’ús dels mitjans avui

3.1. Gènere i mitjans: impacte en les interaccions socials

3.2. Diversitat i mitjans: inclusió de la diversitat cultural en els mitjans

3.3. Fractura digital i alfabetització mediàtica: debats entorn de la incorporació dels mitjans en la vida quotidiana

3.4. Democratització dels mitjans: del receptor passiu a l’usuari generador de continguts

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia de l’assignatura es basa en una orientació participativa de l’alumnat. Les sessions presencials combinen exposicions teòriques pròpies de l’assignatura; metodologies actives com ara tallers, discussions en grup, puzles, etc, i conferències protagonitzades per persones relacionades amb el camp temàtic tractat.

Les activitats d’avaluació que es fan tant dins com fora de les sessions presencials també són clau per al seguiment de les sessions: els debats generats als seminaris i l’aprofundiment en la recerca sociològica que es duu a terme en els tallers fomenten la construcció conjunta dels coneixements.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada de l’assignatura es compon dels instruments següents: 

— Projecte audiovisual (40 %): al llarg del curs, els estudiants en grups reduïts fan un projecte audiovisual sobre un conjunt de temàtiques que s’exposa a principi de curs. Aquest projecte es divideix en dues subtasques. La primera comprèn l’escriptura d’un guió que inclou el treball de recerca bibliogràfica, la síntesi i la translació a llenguatge audiovisual. La segona part consta de l’elaboració, exhibició i defensa del projecte audiovisual durant les darreres setmanes del curs. Cada part compta un 20 % de la nota final del projecte.

— Article acadèmic (20 %): de manera individual s’elabora un article curt sobre un dels temes que es proposen a principi del curs.

— Visionament i anàlisi d’un film (10 %): a principi de curs s’assigna un film per al curs que es visualitza i s’analitza de manera individual en un fòrum col·lectiu.

— Examen (30 %): a final de curs es fa una prova escrita individual que recull tots els continguts de l’assignatura.

Només es pot aprovar el curs si s’han lliurat totes quatre activitats i almenys tres de les quatre tenen una nota igual o superior a 5.


Reavaluació 

Només poden acollir‐se a la reavaluació els alumnes que hagin suspès l’assignatura i hagin lliurat totes les activitats d’avaluació. La reavaluació s’adequa al cas de cada alumne. Després de la publicació de les qualificacions finals i durant el període de revisió, l’estudiant ha de posar‐se en contacte amb el professor per conèixer el procediment a seguir per superar les competències i els objectius formatius.

 

Avaluació única

L’avaluació única consta de les mateixes activitats que l’avaluació continuada (projecte audiovisual, article, anàlisi de film i prova final escrita) realitzades de manera individual. Les memòries, les peces audiovisuals i la prova final es lliuren el dia assignat des del centre a l’examen ordinari. 

Reavaluació 

Només poden acollir‐se a la reavaluació els alumnes que hagin suspès l’assignatura i hagin lliurat totes les activitats d’avaluació. La reavaluació s’adequa al cas de cada alumne. Després de la publicació de les qualificacions finals i durant el període de revisió, l’estudiant ha de posar‐se en contacte amb el professor per conèixer el procediment a seguir per superar les competències i els objectius formatius.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Llibre

Baudrillard, Jean. La guerra del Golfo no ha tenido lugar. Barcelona: Anagrama, 1991.102 p. (Argumentos (Anagrama);120). ISBN 978-84-339-1350-0.

Catàleg UB  Enllaç

Baudrillard, Jean. La ilusión vital. Madrid: Siglo xxi, cop. 2002. v, 86 p. (Teoría (Siglo xxi)). ISBN 978-84-323-1084-3.

Catàleg UB  Enllaç

Bourdieu, Pierre. Sobre la televisió. Barcelona: Anagrama, 2005. 138 p. (Compactos Anagrama; 372). ISBN 978-84-339-6803-6. 

Catàleg UB  Enllaç

Castells, Manuel. La era de la información: economía sociedad y cultura. Madrid: Alianza, cop. 1997-1998. 3 v. ISBN 978-84-206-4246-8. 

Catàleg UB  Enllaç

Castells, Manuel. Comunicación y poder. Madrid: Alianza, 2009. 679 p. ISBN 978-84-206-8499-4.

Catàleg UB  Enllaç

Chomsky, Noam. Perspectivas sobre el poder. Esplugues de Llobregat: El Roure, 2001. xiii, 243 p. (Apertura). ISBN 978-84-7976-025-0.

Catàleg UB  Enllaç

Chomsky, Noam; Herman, Edward S. Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de masas. Barcelona: Crítica, cop. 1990. 372 p. (Serie general (Crítica). Estudios y ensayos; 215). ISBN 978-84-7423-464-0.

Catàleg UB  Enllaç

Chomsky, Noam; Ramonet, Ignacio. Cómo nos venden la moto :[información, poder y concentración de medios]. Barcelona: Icària, 1995. 102 p. (Más madera; 2). ISBN 978-84-7426-245-2.

Catàleg UB  Enllaç

Dijk, Teun Adrianus van. Racismo y discurso de las élites. Barcelona: Gedisa, 2003. 334 p. (Cla-de-ma (1998)). ISBN 978-84-7432-843-1.

Catàleg UB  Enllaç

Eco, Umberto. Los límites de la interpretación. Barcelona: Lumen, 2000. 404 p. ISBN 978-84-264-1214-0.

Catàleg UB  Enllaç

Flecha, Ramón; Gómez, Jesús; Puigvert, Lidia. Teoría sociológica contemporánea. Barcelona: Paidós, 2001. 160 p. (Paidós studio; 149). ISBN 978-84-493-1113-0.

Catàleg UB  Enllaç

Habermas, Jürgen. Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Taurus, 2003. 2 vol. (517, 618 p.). (Humanidades (Taurus). Filosofía). ISBN 978-84-306-0341-1.

Catàleg UB  Enllaç

Lievrouw, Leah A.; Livingstone, Sonia. Handbook of new media: social shaping and social consequences of ICTs. London: Sage, 2006. ix, 475 p. ISBN 1-4129-1873-1.

Catàleg UB  Enllaç

Luhman, Nicklas. La realidad de los medios de masas. Barcelona. Anthropos, 2007.179 p. (Biblioteca A. Sociedad; 40). ISBN 978-84-7658-807-9.

Catàleg UB  Enllaç

McLuhan, Marshall. Comprender los medios de comunicación: las extensiones del ser humano. Barcelona: Paidós Ibérica, 1996. 366 p. (Paidós comunicación; 77). ISBN 978-84-493-0240-4.

Catàleg UB  Enllaç

Noelle-Neumann, Elisabeth. La espiral del silencio: opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós, 1995. 332 p. (Paidós comunicación; 62). ISBN 978-84-493-0025-7.

Catàleg UB  Enllaç

Said, Edward W. Cubriendo el islam: cómo los medios de comunicación y los expertos determinan nuestra visión del mundo. Barcelona: Debate, 2005. 297 p. (Arena abierta). ISBN 978-84-8306-644-7.

Catàleg UB  Enllaç

Virilio, Paul. La bomba informática. Madrid: Cátedra, 1999. 159 p. (Teorema). ISBN 978-84-376-1744-2.

Catàleg UB  Enllaç

Article

Igartua, Juan José; Gerbner, George. "Violencia y televisión: nuestro medio ambiente cultural". Cultura y Educación, vol. 14, nº. 1 (2002), p. 55-61.

Accés en línia (Accés restringit als usuaris de la UB via Taylor & Francis)  Enllaç
Catàleg UB (revista paper)  Enllaç

Tejedor, Santiago; Pulido Cristina María. "Retos y riesgos del uso de Internet por parte de los menores. ¿Cómo empoderarlos?". Comunicar, vol. xx, nº 39, 2º semestre, 1 octubre 2012, p. 65-72. 

Catàleg UB  Enllaç
Accés en línia a l’article  Enllaç