Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Expressiķ Oral i Escrita en Castellā

Codi de l'assignatura: 363604

Curs acadčmic: 2017-2018

Coordinaciķ: M.angeles Garcia Asensio

Departament: Departament de Filologia Hispānica, Teoria de la Literatura i Comunicaciķ

Crčdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciķ

Hores totals 150

 

Activitats presencials

50

 

-  Prāctiques orals comunicatives

 

25

 

-  Seminari

 

25

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autōnom

50

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Transversals comunes de la UB

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en catalā, castellā i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informaciķ).

Transversals de la titulaciķ

   -

Capacitat d'utilitzar les tecnologies de la comunicaciķ i de la informaciķ necessāries per a l'exercici de la professiķ a fi d'aprendre, comunicar-se i compartir coneixement.

Específiques de la titulaciķ

   -

Capacitat per desenvolupar la curiositat i la creativitat per aplicar-les en l'anālisi i la creaciķ de productes audiovisuals.

   -

Capacitat per produir textos científics i acadčmics propis de la comunicaciķ audiovisual.

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Conèixer les normes i convencions que regulen l’enunciació, la construcció i la interpretació de textos acadèmics i de textos professionals propis del context audiovisual.
— Conèixer les característiques lingüístiques i discursives de gèneres acadèmics i professionals d’ús freqüent en el camp de l’audiovisual.
— Conèixer les estratègies retòriques i persuasives per aconseguir presentacions orals en públic eficaces.
— Conèixer les obres de referència fonamentals per resoldre dubtes lingüístics.

 

Referits a habilitats, destreses


— Ser capaç de distingir diferents formes d’escriptura especialitzada que resulten d’una tradició de pràctica discursiva de caràcter acadèmic, professional i social, en el context audiovisual, i centrals per a una formació i una activitat acadèmica i professional.
— Ser capaç de deduir models discursius a partir de l’anàlisi crítica de discursos propis dels àmbits acadèmic i professional en el context audiovisual.
— Ser capaç de construir textos amb qualitat lingüística, d’acord amb la intencionalitat comunicativa que es persegueixi, aplicant estratègies de planificació i mecanismes de textualització, edició, correcció i reescriptura.
— Ser capaç d’usar la llengua i els recursos no verbals amb eficàcia en diferents situacions comunicatives que impliquin comunicacions orals públiques.
— Ser capaç d’avaluar la qualitat lingüística de textos escrits i de discursos orals produïts en els àmbits acadèmics i professionals en el context audiovisual.

 

Referits a actituds, valors i normes


— Saber interpretar críticament discursos acadèmics i professionals.
— Valorar l’eficàcia lingüística i comunicativa de produccions discursives orals i escrites en contextos acadèmics i professionals de l’àmbit audiovisual.

 

 

Blocs temātics

 

1. L’escriptura acadčmica

1.1. El text acadèmic: tipologia, registre, estructura formal i informativa; planificació, organització, escriptura i edició

1.2. Els gèneres acadèmics: el resum, la ressenya

2. L’escriptura professional

2.1. El sincretisme multimodal: estratègies lingüístiques i discursives per escriure amb imatges i per a la imatge en suports digitals i audiovisuals

2.2. L’oralitat secundària: el text escrit per ser dit en veu alta

2.3. Els gèneres professionals: la crítica, la notícia audiovisual

3. Presentacions orals en públic

3.1. La superació de la por escènica

3.2. La construcció de la credibilitat

3.3. Les estratègies de persuasió

3.4. Els gèneres orals: les presentacions de treballs acadèmics i de treballs professionals

4. Norma i ús

4.1. L’estàndard oral peninsular i l’estàndard escrit

4.2. L’ortotipografia i la puntuació del text escrit i de l’oralitat secundària

4.3. La Fundéu i les obres de referència

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

L’enfocament metodològic parteix de l’aprenentatge reflexiu i col·laboratiu i de l’avaluació formativa, que comporta el compromís d’un mateix amb el procés d’aprenentatge i amb la construcció del coneixement.

El curs s’organitza en sessions fonamentalment pràctiques basades en l’ús acadèmic i professional de la llengua escrita i oral que requereixen dinàmiques de grups petits flexibles i que es complementen amb tutories individuals. Aquestes sessions també inclouen un component teòric que es construeix a partir de les explicacions del professor, de la lectura crítica i del comentari de referències bibliogràfiques recomanades. A més, s’analitzen de manera inductiva models de textos escrits i de discursos orals, digitals i audiovisuals autèntics.

Es plantegen activitats diverses:

— Activitats d’escriptura i de reescriptura de textos en suport digital, audiovisual i en paper.

— Activitats d’oralització de textos escrits per ser dits en veu alta.

— Activitats comunicatives orals: discursos expositius i persuasius amb èmfasi en el component retòric i el desenvolupament d’estratègies per parlar en públic.

— Activitats d’optimització de discursos que presenten patologies relacionades amb l’ús de la llengua i la qualitat comunicativa.

— Elaboració del dossier reflexiu del curs, per recollir el procés d’aprenentatge i les mostres dels treballs del curs.

 

 

Avaluaciķ acreditativa dels aprenentatges

 

Requisits
Per acollir-se a l’avaluació continuada cal assistir, com a mínim, al 80 % de les sessions presencials.

Activitats i criteris d’avaluació

L’assignatura s’avalua de manera continuada: al llarg del curs es qualifiquen diferents tasques de llengua oral i escrita, que es resolen de manera individual o grupal. La qualificació final depèn de la ponderació següent:

— Tasques individuals: 60 %.

— Tasques en grup: 40 %.

Reavaluació

Si en acabar l’assignatura s’obté una nota final de suspens (entre un 4 i un 4,99) i s’ha assistit regularment a classe (com a mínim a un 80% de les sessions), l’estudiant pot presentar-se a la reavaluació, que consisteix a construir un o més textos escrits i formals adequats a una situació comunicativa concreta i a presentar una exposició oral formal, segons la part de l’assignatura que s’hagi suspès. Cada part (escrita o oral) representa el 50 % de la nota i, en cas de reavaluar-ne només una, el resultat fa mitjana amb el que s’hagi obtingut de l’altra part en l’avaluació prèvia.

 

Avaluaciķ única

Requisits
La sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única s’ha de lliurar a la secretaria del centre durant els vint primers dies naturals a comptar de l’inici del semestre o de la data en què s’hagi fet efectiva la matrícula (o l’ampliació de matrícula, si és posterior a l’inici del semestre).

L’avaluació única no eximeix d’assistir a un mínim de dues sessions de tutoria.

Activitats i criteris d’avaluació

L’avaluació única consisteix en un examen, que té una part oral i una part escrita, i en l’elaboració de quatre tasques avaluables que es determinen en les sessions de tutoria. Cal aprovar tant l’examen com cadascuna de les tasques per superar el curs. La qualificació final depèn de la ponderació següent:

— Examen: 40 % (20 % oral i 20 % escrit).

— Tasques: 60 % (15 % cadascuna).

Reavaluació

Si se suspèn l’examen o alguna de les quatre tasques amb una nota entre 4 i 4,99 es pot optar a la reavaluació, que consisteix a fer una tasca de síntesi que, si se supera, representa l’aprovat del curs.

 

 

Fonts d'informaciķ bāsica

Llibre

ALCOBA, S. (coord.) (1999). La oralización. Barcelona: Ariel.

Catāleg UB  Enllaç

ALEZA, M. (2006). Lengua española para los medios de comunicación: usos y normas actuales. Valencia: Tirant lo Blanch.

Catāleg UB  Enllaç

CORTÉS RODRÍGUEZ, L. y MUÑÍO VALVERDE J. L. (2012). Mejore su discurso oral. Almería: Universidad de Almería.

Catāleg UB  Enllaç

INSTITUTO CERVANTES (2012). El libro del español correcto. Claves para hablar y escribir bien en español. Barcelona: Espasa.

Catāleg UB  Enllaç

HURTADO, S. (2003): El uso del lenguaje en la prensa escrita. Valladolid: Universidad de Valladolid.

Catāleg UB  Enllaç

MAYORAL, J. (coord.) (2008). Redacción periodística en televisión. Madrid: Síntesis.

Catāleg UB  Enllaç

MONTOLÍO, E. (dir.) (2014): Manual de escritura académica y profesional. Barcelona: Ariel.

Cataleg UB  Enllaç

OLIVA, Ll. y SITJA, X. (2007): Las noticias en radio y televisión. Periodismo audiovisual en el siglo XXI. Barcelona: Omega.

Catāleg UB  Enllaç

REGUEIRO, M. L., y SÁEZ, D. M. (2013): El español académico. Guía práctica pra la elaboración de textos académicos. Madrid: Arco Libros.

Catāleg UB  Enllaç

DETZ, Joan (2014). Cómo escribir y pronunciar un discurso. Barcelona: Alba. [En procés d’adquisició].

Catāleg UB  Enllaç