Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Malalties del Sistema Nerviós

Codi de l'assignatura: 363862

Curs acadèmic: 2018-2019

Coordinació: Carlos Casasnovas Pons

Departament: Departament de Ciències Clíniques

crèdits: 9

Programa únic: S

 

 

PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT DE CIÈNCIES CLÍNIQUES

 

Departaments implicats: Ciències Clíniques, Patologia i Terapèutica Experimental

Professor coordinador: Carlos Casasnovas Pons (Bell)

Membres de l’equip docent

Carlos Casasnovas Pons (Bell)
Misericordia Veciana De las Heras (Bell)
Sergio Martínez Yelamos (Bell)

Pere Cardona Portela
Andreu Gabarrós Canals (Bell)
Albert Torres Díaz (Bell)
Amadeu Muntané Sánchez (Bell)
Ana Benítez Segura (Bell)
Isidre Ferrer Abizanda (Bell)
Marta Gómez Cuba (Bell)

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 225

 

Activitats presencials

109

 

-  Teoria

 

21

 

-  Pràctiques clíniques

 

80

 

-  Seminari

 

8

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

96

 

 

Recomanacions

 

Prerequisits per cursar l’assignatura
A fi de fer un correcte aprenentatge de l’assignatura Malalties del Sistema Nerviós, l’estudiant ha de tenir les competències següents.

a) Competències

1. Coneixements clars de la topografia del crani i l’anatomia macroscòpica del cervell amb èmfasi especial en les àrees motores, sensitives, del llenguatge i de funció visual de l’escorça, els ganglis basals, la càpsula interna, el cerebel, el tronc cerebral i els parells cranials. Aspectes histològics elementals d’aquestes estructures.
2. Coneixements clars de l’anatomia macroscòpica de les vies motores i sensitives, i d’aquelles relacionades amb la funció esfinteriana, vesical i altres funcions autònomes. Aspectes histològics elementals d’aquestes estructures.
3. Conèixer la topografia de la columna vertebral, així com l’anatomia transversal de la medul·la espinal i la seva relació amb la columna vertebral i els nervis espinals.
4. Conèixer el curs aproximat de les rels nervioses i els nervis perifèrics que es lesionen més freqüentment per atrapament o compressions, els músculs i els dermàtoms que innerven.
5. Conèixer la distribució del reg sanguini cerebral i la circulació del líquid cefalorraquidi.
7. Conèixer la fisiologia de la transmissió neural i de l’activitat reflexa.
8. Conèixer les correlacions clinicoanatòmiques que facin referència a problemes comuns com debilitat de les cames, pèrdua de visió sobtada, pèrdua d’equilibri o pèrdua de força a les mans.

b) Habilitats

1. Reconèixer per mètodes macroscòpics, microscòpics i tècniques de neuroimatge la morfologia de les diferents estructures del sistema nerviós i les seves relacions topogràfiques.
2. Conèixer els patrons d’herència i sistemes d’elaboració d’arbres genealògics.
3. Saber fer una exploració bàsica dels reflexos osteotendinosos, sensibilitat superficial i profunda, força i to muscular.
4. Exploració bàsica de la marxa i l’equilibri.
5. Exploració bàsica dels parells cranials.
6. Exploració bàsica de la consciència, orientació i llenguatge.
7. Saber quina és la posició correcta per fer una punció lumbar i identificar els punts de la punció.

c) Coneixements addicionals que facilitarien l’aprenentatge

1. Fisiopatologia i bases biològiques de les malalties més comunes del sistema nerviós

— Cefalees
— Meningitis i encefalitis
— Demències
— Trastorns del moviment
— Epilèpsia
— Esclerosi múltiple
— Trastorn del son
— Tumors
— Polineuropaties
— Miopaties i miastènia gravis
— Patologia vascular cerebral
— Patologia malformativa

2. Neurogenètica clínica

— Principals malalties neurodegeneratives hereditàries. Tipus d’herència i mutacions

3. Neuroimmunologia

— Mecanismes d’autoimmunitat en malalties del sistema nerviós central i perifèric:
— Esclerosi múltiple
— Malalties paraneoplàstiques
— Síndrome de Guillain-Barré
— Miastènia gravis

4. Neurofarmacologia

— Mecanismes d’acció dels fàrmacs
— Levodopa i agonistes dopaminèrgics
— Antagonistes dopaminèrgics
— Antiepilèptics
— Anticolinèrgics
— Colinèrgics
— Inhibidors de l’acetilcolinesterasa
— Hipnòtics
— Psicofàrmacs
— Interferó i altres immunomoduladors
— Antiagregants i anticoagulants

5. Neuroimatge

— Neuroimatge estructural: TC, ressonància magnètica
— Neuroimatge vascular: eco-Doppler, angio-TC, angio-RM, arteriografía cerebral i medul·lar
— Neuroimatge funcional i metabòlica: RM funcional, PET, SPECT, espectroscòpia per RM


Altres recomanacions

Competències que es desenvolupen en l’assignatura
En el curs de l’assignatura Malalties del Sistema Nerviós es desenvolupa:

a) Competències tècniques específiques

1. Habilitat descriptiva i d’identificació de problemes

— Alteració del nivell de consciència: obnubilació, confusió mental
— Deteriorament cognitiu: pèrdua de memòria, alteració del llenguatge, apràxia, alteració de funcions executives
— Alteracions de la parla i el llenguatge
— Alteracions visuals: diplopia, pèrdua de visió
— Pèrdua de força: monoparèsia, hemiparèsia, paraparèsia
— Formigueig i altres trastorns subjectius de la sensibilitat
— Alteració de la coordinació i precisió del moviment
— Caigudes; alteracions de la marxa i de l’equilibri
— Moviments involuntaris com el tremolor i els tics
—  Pèrdua de coneixement, convulsions
— Mal de cap
— Dolor lumbar, cervical i de les extremitats
— Mareig i vertígens

2. Habilitats de maneig (interpretació) i instrumentals (procediments)

— Anamnesi completa i dirigida: motiu de consulta (identificació del símptoma principal i dels signes i símptomes secundaris acompanyants); història de la malaltia actual; antecedents personals i familiars (elaboració de l’arbre genealògic, identificació del patró d’herència en malalties hereditàries).
— Exploració neurològica: avaluació neurològica del nivell de consciència, llenguatge i parla, orientació en temps-espai-persona, fons d’ull i parells cranials, força i sensibilitat, coordinació i precisió del moviment voluntari, marxa i equilibri, to muscular, reflexos osteotendinosos, presència del signe de Babinski, valoració de reflexos d’alliberament frontal (grasping, palmomentonià, Myerson, succió), presència de trastorns del moviment, presència de signes meningis. Avaluació cognitiva bàsica: Minimental.
— Obtenir, organitzar i comunicar amb eficàcia, tant verbalment com per escrit, la informació aconseguida en l’anamnesi i en l’examen físic i neurològic dels pacients, amb independència del grau de comprensió cognitiva o d’expressió que presentin.
— Diferenciació topogràfica de les lesions en els nivells següents: hemisferi cerebral, cervellet, tronc de l’encèfal, medul·la espinal, arrels nervioses, plexe nerviós, nervi perifèric, unió neuromuscular, múscul.
— Conèixer les indicacions i contraindicacions de la punció lumbar. Veure practicar una punció lumbar i conèixer les dades bàsiques de l’examen del líquid cefalorraquidi: pressió de sortida, circulació lliure (Valsalva, compressió jugular), glucorràquia i proteïnorràquia, cel·lularitat, bandes oligoclonals.
— Conèixer dades del laboratori generals i per al diagnòstic de malalties neurològiques: hematologia, bioquímica, serologia, nivell de fàrmacs antiepilèptics, autoimmunitat, hormones de l’eix hipotalamohipofisiari, anticossos antionconeuronals, principals estudis genètics.
— Interpretació bàsica de radiografia simple de crani i de columna.
— Conèixer les indicacions i veure la realització de proves de neuroimatge estructural del sistema nerviós: TC, RNM, SPECT.
— Conèixer les indicacions i veure la realització de proves de neuroimatge vascular: Doppler transcranial, Doppler de troncs supraaòrtics, angio-TC, angio-RM, arteriografia cerebral i medul·lar.
— Conèixer les indicacions de la neuroimatge funcional: PET, SPECT, espectroscòpia per RM.
— Conèixer les indicacions i veure practicar estudis neurofisiològics: electromiografia, electroencefalografia, potencials evocats.
— Metodologia i indicacions de la biòpsia cerebral, múscul i nervi perifèric.
— Aconseguir l’orientació adequada per assolir un diagnòstic a través de la interpretació correcta de la informació obtinguda, tant clínica com de l’elecció raonada de les proves complementàries, per al maneig terapèutic posterior de les malalties neurològiques més comunes.
— Reconèixer el caràcter d’urgència neurològica i saber actuar en conseqüència.
— Orientar en el maneig de les complicacions neurològiques i de les seves seqüeles.
— Saber informar adequadament tant el pacient com els seus familiars.

3. Habilitats per resoldre problemes (diagnòstic)

1. Reconèixer, diagnosticar i orientar el tractament de les malalties neurològiques més freqüents
— Cefalees i altres àlgies craniofacials
— Epilèpsia
— Trastorns del son
— Tumors del sistema nerviós
— Infeccions no virals del sistema nerviós
— Infeccions virals i per prions del sistema nerviós
— Malalties vasculars cerebrals
— Traumatisme cranioencefàlic
— Esclerosi múltiple i altres malalties desmielinitzants
— Malalties de Parkinson i altres trastorns del moviment
— Malaltia d’Alzheimer i altres demències
— Malalties dels nervis perifèrics i del múscul

2. Reconèixer, diagnosticar i orientar l’abordatge terapèutic de les urgències neurològiques
— Maneig del pacient amb disminució del nivell de consciència
— Hipertensió endocranial
— Compressió medul·lar
Status epilepticus
— Infeccions del sistema nerviós
— Insuficiència respiratòria d’origen neuromuscular
— Accident cerebrovascular
— Hemorràgia subaracnoidal

3. Orientar el maneig de les complicacions neurològiques i de les seves seqüeles, i tenir en compte la funció dels metges i altres professionals sanitaris en aquesta tasca.

b) Competències acadèmiques

1. Competències de desenvolupament professional

— Reconèixer els principis ètics i les responsabilitats legals en el diagnòstic i tractament de les principals malalties neurològiques i desenvolupar la pràctica professional amb respecte per l’autonomia del pacient, les seves creences i cultura.
— Conèixer els programes de salut per a la prevenció i tractament de malalties neurològiques cròniques, així com organitzacions nacionals i internacionals que treballen amb aquestes malalties.
— Reconèixer els determinants de les malalties neurològiques més prevalents en la població, tant els genètics com els dependents de l’estil de vida, demogràfics, ambientals, socials, econòmics, psicològics i culturals.
— Conèixer, difondre i aplicar estratègies preventives en el desenvolupament de malalties neurològiques.
— Reconèixer la necessitat d’un consell genètic en determinades malalties neurodegeneratives hereditàries.
— Obtenir i utilitzar dades epidemiològiques de les malalties neurològiques més freqüents.
— Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar les fonts d’informació clínica i biomèdica en malalties neurològiques.
— Conèixer el paper del metge com a investigador, docent i gestor, mantenint un esperit crític constructiu.
— Reconèixer el seu paper en equips multiprofessionals i assumir el lideratge quan sigui apropiat.
—  Desenvolupar la pràctica professional pel que fa als altres professionals i reconèixer les limitacions pròpies i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional.

2. Competències transversals (genèriques)

— Capacitat d’anàlisi i síntesi
— Capacitat d’organització i planificació
— Comunicació oral i escrita en els idiomes oficials
— Coneixement d’un idioma estranger (especialment anglès)
— Coneixements informàtics
— Capacitat de gestió de la informació
— Caràcter crític, iniciativa, presa de decisions i resolució de problemes
— Treball en equip considerant el caràcter interdisciplinari i el context internacional.
— Habilitats en les relacions interpersonals amb reconeixement de la diversitat i la multiculturalitat.
— Aprenentatge autònom, motivació, creativitat, lideratge.

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Adquirir el nivell bàsic de competència, incloent-hi coneixements, habilitats i actituds, que permetin reconèixer i tractar adequadament les malalties més freqüents del sistema nerviós, tant les primàries com les relacionades amb trastorns d’altres sistemes que puguin presentar els futurs pacients i, al mateix temps, capacitar-se per detectar les situacions de risc relacionades amb l’esmentada patologia.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Bloc temàtic o de continguts de l’assignatura

*  1. Cefalees i altres àlgies craniofacials
2. Epilèpsia
3. Trastorns del son
4. Hidrocefàlies i altres alteracions circulatòries liquorals
5. Tumors del sistema nerviós
6. Infeccions no virals del sistema nerviós
7. Infeccions virals i per prions del sistema nerviós
8. Malalties vasculars cerebrals
9. Traumatisme cranioencefàlic
10. Esclerosi múltiple i altres malalties desmielinitzants
11. Malaltia de Parkinson i altres trastorns del moviment
12. Malaltia d’Alzheimer i altres demències
13. Esclerosi lateral amiotròfica i altres malalties de la medul·la espinal
14. Malalties dels nervis perifèrics
15. Malalties dels parells cranials
16. Malalties del múscul i de la unió neuromuscular

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Metodologia i organització general de l’assignatura:
a) Classes magistrals (1 hora)

1. Principis generals de la neurologia
2. Cefalees
3. Neuropaties cranials
4. Dolor neuropàtic
5. Alteracions del son
6. Epilèpsia
7. Esclerosi múltiple
8. Patologia cerebrovascular
9. Malaltia de Parkinson i moviments anormals
10. Distonia i discinèsies
11. Patologia neuroquirúrgica
12. Hidrocefàlia i hipertensió endocranial
13. Traumatisme cranioencefàlic
14. Infeccions del sistema nerviós
15. Encefalopaties
16. Neoplàsies (patologia mèdica)
17. Neoplàsies (patologia quirúrgica)
18. Demències
19. Mielopaties
20. Neuropaties perifèriques
21. Miopaties i malalties de la transmissió neuromuscular

b) Seminaris (1 hora)

1. Neuropatologia I
2. Neuropatologia II
3. Proves funcionals I
4. Proves funcionals II
5. Avaluació del coma i cognició
6. Neuroimatge I
7. Neuroimatge II
8. Medicina nuclear

c) Pràctiques clíniques

1. Seminaris clínics obligatoris d’una hora de durada

Es controla l’assistència i s’avalua la participació.

Programa

— Epilèpsia. Status epilepticus
— Infeccions del sistema nerviós
— Accident vascular cerebral
— Hemorràgia subaracnoidal
— Compressió medul·lar
— Avaluació i seguiment del malalt en coma
— Hipertensió endocranial: diagnòstic i tractament
— Dolor lumbar i cervical. Radiculopaties
— Cefalees
— Traumatisme cranioencefàlic
— Alteracions de la parla, conducta i estat cognitiu

2. Rotació clinicoassistencial, de 8 a 13 h

Distribució per grups a les sales d’hospitalització i consultes externes de Neurologia i Neurocirurgia.

Es controla l’assistència: màxim dues absències justificades (sense puntuació).

L’alumne ha de confeccionar el dossier d’aprenentatge consistent en l’exposició escrita (format Word) i raonada de les experiències clíniques viscudes de cadascun dels dies de la rotació (puntuació de 0 a 2).

En els últims dies de la rotació, el tutor ha d’avaluar la rotació clinicoassistencial de l’alumne per mitjà d’una prova clínica, basada en els casos clínics viscuts per l’alumne, que ha de donar lloc a una evidència escrita en la qual el tutor pugui argumentar la seva avaluació (puntuació de 0 a 2).

Metodologia del dossier d’aprenentatge. Descripció raonada de la rotació clínica diària en què l’alumne descrigui les seves experiències en la pràctica clínica:

1. Data i professor tutor
2. Activitat clínica desenvolupada
3. Descripció dels nous coneixements / habilitats que incorpora cada vivència clínica i font d’informació

S’ha de lliurar grapat en un únic dossier per alumne al professor tutor de pràctiques en finalitzar la rotació clínica.

Informe clínic. Durant la rotació clínica l’alumne ha de confeccionar almenys dos informes assistencials en relació amb malalts escollits en les seves vivències clíniques. L’informe ha de ser equivalent a un informe clínic d’alta hospitalària o de trasllat. L’extensió mínima ha de ser d’1,5 pagines DIN A4 en format Word o presentació en PowerPoint.

Hi ha de constar:

— Motiu de consulta
— Malaltia actual
— Antecedents personals, patològics i familiars
— Exploració neurològica
— Exàmens complementaris
— Diagnòstic
— Tractament i evolució

Juntament amb el dossier d’aprenentatge, en acabar, s’ha de lliurar la rotació clínica al professor tutor de pràctiques.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Procediment
El procediment per l’avaluació de l’estudiant inclou una part teòrica i una part pràctica. El pes relatiu de la puntuació de cadascuna d’aquestes parts en la nota final és del 60 % per a la part teòrica i del 40 % per a la part pràctica.

La superació de la part pràctica és un requisit sense el qual l’estudiant no es pot presentar a l’examen teòric.

Criteris d’avaluació

a) Avaluació clínica (40 % del total)

1. Assistència regular a les pràctiques i seminaris. L’assistència és obligatòria i com a tal no es qualifica. L’estudiant ha d’assistir a un mínim del 80 % del total dels dies de pràctiques per ser avaluat.

2. Avaluació del dossier d’aprenentatge i presentació de casos clínics (de 0 a 2 punts)

S’avaluen les competències:

— Habilitat descriptiva i capacitat de síntesi
— Recerca informació
— Judici clínic
— Motivació i participació

3. Prova clínica basada en els informes clínics (de 0 a 2 punts)

S’avaluen les competències:

— Criteri clínic
— Coneixements bàsics i adquirits
— Capacitat de comunicació, empatia
— Habilitats

4. Resolució de casos clínics amb dades d’història clínica i imatges en la prova del mes de juny (6 punts)

La puntuació TOTAL és d’un màxim de 10 punts, en fraccions de 0,5 punts.

Per aprovar l’avaluació clínica cal una puntuació mínima de 5 punts.

En el cas que l’alumne no aprovi l’assignatura, la nota de l’avaluació clínica es conserva un curs acadèmic addicional.

b) Avaluació teòrica (60 % del total)

Per presentar-se a l’examen teòric cal haver aprovat prèviament l’avaluació clínica.

— Examen de tipus test

            50 preguntes: 5 possibles respostes (una resposta vàlida)
            Un punt per cada pregunta correcta
            Descompte de 0,25 punts per cada pregunta amb resposta incorrecta

— Preguntes curtes

             10 preguntes de resposta ràpida
             2 punts per cada pregunta

Sistema de puntuació i ponderació

La puntuació mínima per aprovar l’examen teòric (i, per tant, l’assignatura, atès que l’alumne que es pugui presentar a l’examen teòric ha de tenir aprovada la part pràctica) és de 5 punts. A tots els estudiants que superin aquesta puntuació se’ls calcula la qualificació final a partir de la suma del 60 % de la qualificació teòrica (una vegada expressada en base 10, en comptes de base 100) amb el 40 % de la qualificació pràctica. És a dir, a una persona que hagi tret una puntuació en l’examen teòric de 60 i hagi tingut una avaluació de les pràctiques de 7 se li suma 3,6 (60 % de 6) amb 2,8 (40 % de 7) per fer un total de 6,4. Aquesta puntuació resultant es pondera d’acord amb les qualificacions preestablertes entre 5 i 10 de tal manera que l’estudiant aprovat que hagi tret una puntuació final més baixa se li atorga un 5 i, a partir d’aquí es fan la resta de qualificacions fins a 10, amb expressió d’un decimal. Això vol dir que l’estudiant de l’exemple anterior podria tenir una nota ponderada final de 5.

Les notes numèriques finals es donen amb un decimal entre 0 i 10.

La qualificació qualitativa és de suspens, aprovat, notable, excel·lent, matrícula d’honor.

Revisió d’exàmens

La revisió dels exàmens es fa de forma individual amb l’alumne, amb la prèvia sol·licitud per escrit dins els terminis establerts.

c) Reavalució de la nota final de l’assignatura

La reavaluació es fa el mes de juny/juliol, una vegada publicats els resultats finals de l’assignatura.

Condició prèvia

És imprescindible tenir una nota final de l’assignatura, és a dir tenir fetes totes quatre avaluacions pertinents (l’avaluació continuada, la de síntesi pràctica i les dues de síntesi teòrica), per tenir dret a revaluació.

1. Solament hi poden accedir els estudiants que hagin obtingut una nota final de l’assignatura (pràctica + teòrica) entre 3,5 i 4,99, i que hagin aprovat una de les dues parts de l’avaluació final de l’assignatura (pràctica o teòrica).

2. La revaluació es fa mitjançant prova oral a tots els sol·licitants de la prova.

3. La nota obtinguda de la part revaluada té un valor màxim de 5 punts, nota que s’ha de sumar a la corresponent a la part prèviament ja aprovada.

4. Una altra qüestió és si l’alumne vol aconseguir una millor nota final de l’assignatura. En aquest cas, són condicions imprescindibles:

— Que l’alumne rebutgi la nota prèvia final de l’assignatura
— Que l’alumne repeteixi tant l’examen teòric com el pràctic.

 

Avaluació única

És una prova excepcional, atès que l’alumne l’ha de sol·licitar al cap d’Estudis abans de final d’octubre, és a dir, al cap de poc temps d’haver començat el curs.

Es fa quasi exclusivament a estudiants repetidors de grau amb la part pràctica de l’assignatura prèviament aprovada.

La prova és de tipus oral davant de més d’un professor de l’assignatura.