Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Grans Vertebrats Marins

Codi de l'assignatura: 365110

Curs acadèmic: 2018-2019

Coordinació: Jacob Gonzalez-solis Bou

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals

crèdits: 3

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 75

 

Activitats presencials

25

 

-  Teoria

 

18

 

-  Pràctiques especials

(Sortida amb vaixell.)

 

5

 

-  Seminari

(Sessió d’avaluació del Pechakucha i examen de reconeixement d’espècies.)

 

2

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge autònom

30

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

CB4. Capacitat per transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

   -

CG8. Compromís ètic en els camps professional, social i ambiental.

   -

CG6. Capacitat per utilitzar i integrar informació de diferents camps disciplinaris.

   -

CG3. Hàbits i aptituds per treballar responsablement en equip, capacitat de negociació i lideratge, i habilitat per proposar solucions constructives a possibles conflictes.

   -

CG1. Responsabilitat de l'aprenentatge propi, i capacitat d'aprendre de manera autònoma i continuada, amb autoexigència i establiment de metes assolibles.

   -

CB2. Capacitat per aplicar els coneixements a la feina o ocupació d'una manera professional i desenvolupar determinades competències que permetin l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de l'àrea d'estudi.

   -

CB3. Capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de l'àrea d'estudi pròpia) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

   -

CE20. Capacitat per proposar solucions a possibles conflictes derivats dels usos del medi marí, incloent-hi el litoral.

   -

CE3. Capacitat per plantejar les línies mestres de treballs bàsics i aplicats en l'àmbit de les ciències del mar, i per fer aportacions a la definició i redacció de l'estructura i continguts dels informes científics i tècnics que se'n derivin.

   -

CE11. Capacitat per reconèixer la diversitat de la vida a l'oceà, el caràcter funcional i evolutiu de les interaccions entre els organismes, i entre els organismes i l'entorn abiòtic, com també els mecanismes biològics en què es basen.

   -

CE1. Capacitat per utilitzar i entendre el lèxic i els conceptes propis de les ciències del mar i d'altres àmbits científics relacionats, i per comunicar-los amb la forma i el rigor adequats.

   -

CE16. Habilitat per identificar espècies i hàbitats marins amenaçats, diagnosticar les causes de l'amenaça i proposar mesures per gestionar-los i conservar-los, incloent-hi àrees marines protegides.

   -

CE18. Capacitat per participar en l'avaluació d'impactes, directes i indirectes, d'activitats humanes en el medi marí, i per proposar mesures de mitigació i correcció.

   -

CE4. Habilitat per contribuir a la formació en els diferents nivells educatius i a la divulgació sobre aspectes clau del medi marí.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Els grans vertebrats marins ens informen sobre l’estat i l’evolució dels ecosistemes marins, però al mateix temps pateixen les pertorbacions antropogèniques, com ara la sobreexplotació pesquera, la captura accidental, les activitats industrials, el desenvolupament turístic, la contaminació i el canvi climàtic. Aquestes pertorbacions estan deteriorant l’estat de conservació d’un nombre creixent d’espècies. En aquest context, es fonamental aprofundir en el coneixement dels aspectes següents:

— Conèixer la biodiversitat dels grans vertebrats marins i entendre’n les característiques de vida i el seu valor adaptatiu.

— Entendre l’ecologia tròfica i la dinàmica espacial i temporal dels grans vertebrats en l’ecosistema marí i la seva utilitat com a sentinelles de la salut dels ecosistemes marins.

— Conèixer els principals problemes de conservació i entendre’n la vulnerabilitat. Desenvolupar la capacitat d’analitzar situacions de conflicte entre els grans vertebrats i l’activitat humana i les seves possibles solucions.

— Desenvolupar la capacitat per reconèixer els trets que permeten una identificació específica i segura de les diferents espècies

— Conèixer les tècniques bàsiques emprades per estudiar els diferents aspectes de la biologia, ecologia i conservació dels grans vertebrats marins.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Introducció. Diversitat i ecologia de grans peixos pelàgics i elasmobranquis

*  Diversitat d’espècies de grans peixos pelàgics i elasmobranquis (rajades i taurons). Descripció de les principals famílies, relacions filogenètiques, adaptacions morfològiques i fisiològiques al medi marí, distribució, reproducció i sistemes d’aparellament, paper dels grans predadors pelàgics en l’ecosistema marí.

2. Diversitat i ecologia de mamífers i rèptils marins

*  Diversitat d’espècies de mamífers marins (cetacis i pinnípedes) i rèptils (tortugues marines). Descripció de les principals famílies, aspectes més rellevants de la seva biologia, relacions filogenètiques, adaptacions morfològiques i fisiològiques al medi marí, distribució, reproducció i sistemes d’aparellament

3. Identificació de grans pelàgics, elasmobranquis, rèptils i mamífers marins

*  Claus d’identificació de les diferents famílies de grans peixos pelàgics i de les espècies més comunes de taurons i rajades. Aspectes a observar i espècies més comunes a la Mediterrània i Atlàntic ibèric. Identificació de rèptils marins: claus d’identificació de les diferents espècies de tortugues marines. Aspectes a observar i espècies més comunes a la Mediterrània i Atlàntic ibèric. Identificació de  mamífers marins: claus d’identificació de les principals famílies de cetacis i pinnípedes. Famílies d’odontocets, diferenciació entre balènids i balenoptèrids. Aspectes a observar en fòcids i otàrids l. Especies més comunes a la Mediterrània i Atlàntic ibèric

4. Cas d’estudi

*  Presentació d’un cas d’estudi per part d’un expert en la recerca de grans vertebrats marins, on s’exposi un marc conceptual, uns objectius, unes metodologies, uns resultats i unes discussions i conclusions en relació amb els conceptes i metodologies tractats al llarg de l’assignatura.

5. Diversitat i ecologia de les aus marines

*  Diversitat d’espècies d’aus marines. Descripció de les principals famílies, aspectes més rellevants de la seva biologia, relacions filogenètiques, adaptacions morfològiques i fisiològiques al medi marí, distribució, reproducció, sistemes d’aparellament, muda

6. Ecologia tròfica i moviment

*  Ecologia tròfica. Predictibilitat dels recursos marins i moviment dels grans vertebrats a diferents escales espacials i temporals. Estratègies de recerca d’aliment i migratòries i mètodes d’estudi del moviment. Connectivitat migratòria. Interaccions estacionals i efectes acumulats

7. Conservació dels grans vertebrats marins

*  Estats de conservació dels grans vertebrats marins. Impactes i principals amenaces. Contaminació per hidrocarburs, plàstics, contaminants orgànics, mercuri, i factors ecològics que modulen els nivells de contaminació. Sobreexplotació del medi marí, descarts i captures accidentals. Degradació de l’hàbitat i efectes del canvi climàtic sobre la fenologia, productivitat i distribució dels grans vertebrats marins. Prioritats de conservació

8. Identificació d’aus marines

*  Topografia d’una au marina. Com identificar una au marina: impressió general, mida i detalls de plomatge i estructura. Aspectes a tenir en compte per a una identificació segura: punt d’observació, condicions d’observació, muda i desgast, canvis estacionals, canvis lligats a l’edat, diferències sexuals, morfs, variabilitat geogràfica, variabilitat interindividual. Especies més comunes a la península Ibèrica

9. Espais marins protegits basats en grans vertebrats marins

*  Procés per a la identificació d’àrees marines protegides basades en grans vertebrats marins. Xarxa d’IBA marines i zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) en el mar al voltant de la península Ibèrica. Normativa de protecció de cetacis, Xarxa natura 2000 marina, ZEC i ZEPIMS i criteris d’elecció d’IMMA (important marine mammal areas)

10. Pechakucha i examen de reconeixement d’espècies

*  Presentació d’un treball en grups en format Pechakucha. Es proposaran fins a 10 temes de manera que cada tema el desenvolupa un grup de quatre persones. Cada grup presenta un PowerPoint de 20 diapositives cadascuna de les quals s’ha d’exposar durant 20 segons. Cada alumne presenta 5 diapositives. El treball s’avalua tant grupalment com individualment. També es fa un examen de reconeixement d’espècies

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

 

Activitats presencials

Classes magistrals

Les classes magistrals aporten els conceptes teòrics fonamentals necessaris per entendre la biodiversitat dels grans vertebrats, les seves adaptacions i característiques de vida, les amenaces que pateixen i els avantatges i desavantatges com a model d’estudi de l’ecosistema marí. La matèria impartida estarà disponible al Campus Virtual UB amb anterioritat a cada sessió teòrica. Les classes magistrals normalment inclouran la participació en una de les sessions d’algun investigador destacat en la recerca en grans vertebrats marins que explica en primera persona un cas d’estudi basat en la seva pròpia recerca. Aquesta sessió d’un investigador convidat pot ser en anglès.

 

Sortida de camp

Es tracta d’una sortida amb vaixell de 5 h per observar al màxim possible la biodiversitat de grans vertebrats marins a Catalunya. Durant la sortida s’exercita la capacitat d’identificació específica dels grans vertebrats marins.

 

Activitats dirigides

Treball en equip

Treball en grup que fomenta el treball en equip, la coordinació entre membres de l’equip, la capacitat expositiva i l’aprenentatge cooperatiu. En grups de 4 persones es desenvolupa una presentació amb Pechakucha tutelada pel professor. La presentació cal desenvolupar-la en grup, fet que fomenta la interdependència positiva, la interacció cara a cara i les relacions interpersonals. No obstant això, cada alumne ha de presentar 4 diapositives, de manera que cada alumne té clarament assignada una part del treball i la seva responsabilitat. El treball es presenta a classe, la resta d’alumnes fan preguntes i tots els autors el defensen.

 

Treball individual

Els estudiants han de respondre amb anterioritat a la sortida amb vaixell un examen de visu de les espècies més comunes de grans vertebrats marins d’arreu del món, amb especial èmfasi en aquelles que es puguin veure durant la sortida. Aquest treball té com a objectiu desenvolupar la capacitat d’identificació dels grans vertebrats marins i preparar l’estudiant per a un millor aprofitament de la sortida amb vaixell.

 

Aprenentatge autònom

A través del Campus Virtual de la UB s’ofereixen una sèrie de recursos complementaris sobre les diferents temàtiques tractades al llarg del curs, com ara articles, presentacions, pàgines web i vídeos de diferents conferenciants, perquè l’estudiant pugui ampliar i reforçar el seu aprenentatge.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Examen de reconeixement d’espècies (20 %); exposició i defensa d’un tema relacionat amb els continguts de l’assignatura en grups de 4 persones i presentació estil Pechakucha (20 %); prova de síntesi (60 %).

Per aprovar i fer la mitjana amb les altres activitats s’ha de treure com a mínim un 50 % de la prova de síntesi.

 

Avaluació única

Prova de síntesi que inclou un examen de visu i el desenvolupament per escrit d’un dels temes proposats en el Pechakucha.