Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Mecanismes Evolutius de Comportament i Muntatge de Comunitats

Codi de l'assignatura: 568705

Curs acadŔmic: 2018-2019

Coordinaciˇ: N˙ria Bonada Caparrˇs

Departament: Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i CiŔncies Ambientals

CrŔdits: 6

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 150

 

Activitats presencials

51

 

-  Teoria

 

40

 

-  PrÓctiques d'ordinadors

 

2

 

-  PrÓctiques de laboratori

 

3

 

-  Sortida de camp

 

4

 

-  Seminari

 

2

Treball tutelat/dirigit

20

Aprenentatge aut˛nom

79

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 

— Raonament evolutiu en aspectes de comportament i muntatge de comunitats.

— Capacitat d’analitzar diferents estratègies evolutives dins d’una mateixa espècie.

— Obtenció d’informació i interpretació de resultats.

— Capacitat crítica, d’anàlisi, d’estructuració i síntesi.

— Creativitat i imaginació en l’elaboració i assaig d’hipòtesis.

— Treball en equip.

— Comunicació científica.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Entendre les interaccions intraespecífiques i interespecífiques des d’una vessant evolutiva.

— Conèixer les eines utilitzades per estudiar l’evolució del comportament.

— Entendre les diferents teories que poden explicar els mecanismes evolutius del comportament.

— Adquirir els conceptes bàsics dels diferents mecanismes de comportament: tròfic, reproductor, social, moviment d’animals. Conèixer les capacitats cognitives per percebre la informació ambiental i la seva integració en aspectes d’aprenentatge i presa de decisions d’importància ecològica.

— Entendre la formació de comunitats a partir de la interacció entre parells d’espècies i entre múltiples espècies.

— Analitzar el muntatge de comunitats des d’un punt de vista estructural (espècies) i funcional (trets biològics).

— Adquirir els conceptes bàsics i integradors per entendre el muntatge de comunitats des de diversos punts de vista: filogènia, nínxol, trets biològics i relacions entre espècies.

— Conèixer els diferents models selectius i neutres que ens permeten explicar i predir el muntatge de comunitats.

— Entendre els mecanismes que controlen la diversitat de les comunitats, en l’escala de l’espai (paisatge, etc.) i del temps (successió).

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Mecanismes de comportament evolutius

1.1. Comportament reproductor: selecció sexual, elecció de parella, cura parental, competència espermàtica, conflictes sexuals, sistemes d’aparellament, tàctiques reproductives alternatives, assignació per sexes

1.2. Tractament de la informació: informació social inadvertida, plasticitat en el comportament, síndrome del comportament, cultura

1.3. Teoria de la decisió, maximització de l’eficàcia biològica, alimentació, optimització dinàmica, teoria de jocs

1.4. Comportament social: comportament agonístic, senyalització, altruisme i cooperació

1.5. Moviments animals: dispersió, nomadisme i migració

2. Muntatge de comunitats evolutiu

2.1. Interaccions d’espècies i xarxes ecològiques: mutualisme, depredació, competència, amensalisme i neutralisme

Topologia de xarxes d’interacció; xarxes mutualistes, enniuament, asimetria i compartimentalització, coevolució; xarxes tròfiques, cascades tròfiques, competència aparent, depredació dins del gremi, facilitació, espècies clau; competència, exclusió competitiva, coexistència, partició del nínxol, desplaçament dels caràcters

2.2. Interaccions d’espècies i xarxes ecològiques: parasitisme

El parasitisme com a model: cicles biològics de paràsits; els paràsits com a reguladors de les poblacions d’hostes

2.3. Trets biològics i muntatge de comunitats: el triumvirat espècies, filogènia i trets

Diversitat local/regional; trets biològics i teoria de l’hàbitat com a marc, filtres ambientals jeràrquics; conservació filogenètica de trets o convergència evolutiva; normes de muntatge de comunitats: processos relacionats amb el nínxol, neutres o històrics; dispersió i especiació en el muntatge de comunitats; implicacions de les comunitats, relació biodiversitat-funcionament, pertorbació i biodiversitat; predicció de comunitats

2.4. Casos d’estudi: trets biològics en comunitats de plantes

Trets i funcions (persistència, expansió, regeneració); esquema CSR d’estratègies vegetals; dispersió i agregació de trets en el muntatge de comunitats

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

BLOC 1: Mecanismes de comportament evolutius
Es destinaran 20 hores a les classes teòriques, 2 hores a seminaris i 2 hores a pràctiques d’ordinador.

PRÀCTICA 1: Anàlisi de dades espacials

Aquesta pràctica constarà de 2 hores on s’analitzaran diferents contrastos d’hipòtesis en dades recollides d’experiments d’orientació mitjançant un programa informàtic específic de tractament de dades circulars.

SEMINARI 1: Crítica d’un article científic

Consistirà en l’anàlisi i discussió d’un article científic durant 2 hores.

 

BLOC 2. Muntatge de comunitats evolutiu

Es destinaran 20 hores a les classes teòriques, 3 hores a pràctiques de laboratori i 4 hores a pràctiques de laboratori.

PRÀCTICA 1: La interacció paràsits-hoste

Aquesta pràctica està relacionada amb la primera part del bloc 2 i constarà de 3 hores de laboratori on s’estudiaran les comunitats de paràsits (protozous, helmints, artròpodes) utilitzant diferents espècies de petits mamìfers com hostes, s’analitzaran els efectes fisiopatològics que aquest parasitisme comporta en l’hoste i la incidència del poliparasitisme sobre la biodiversitat animal segons aquest model hoste.

PRÀCTICA 2: Trets biològics en comunitats vegetals

Aquesta pràctica està relacionada amb la segona part del bloc 2 i constarà de 4 hores de camp on s’estudiaran comunitats d’hàbitats veïns però contrastats (prats xeròfils, herbeis ruderals, badlands), en base a la morfologia funcional de les espècies; s’analitzarà com els trets i les estratègies que en resulten controlen la diversitat botànica a escala de paisatge.

 

Activitats tutelades

Els alumnes realitzaran un treball final en grups on tractaran a fons algun dels temes de l’assignatura. Aquests treballs seran tutelats pels professors implicats en l’assignatura.

 

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada es realitzarà a partir de:

  • Assistència a sessions presencials i participació (30%)
  • Treball i participació en un seminari individual de discussió d’articles científics (20%)
  • Treball final en grup i exposició oral d’un tema general (50%)


El seminari estarà inclòs en el bloc 1 i abans del mateix cada alumne haurà de presentar un treball escrit de fins a dues cares que inclogui un resum del fil argumental de l’article (aprox. 25% del treball) i una visió crítica de les fortaleses i debilitats de tots els aspectes de l’article (aprox. 75%), com ara el marc conceptual, l’estructura, l’adequació de la metodologia emprada i l’anàlisi de dades, la lògica argumental, la coherència interna, la rellevància i la presentació formal.

Pel treball final els alumnes es dividiran en grups de 3 persones i a cada grup se li assignarà un tema general d’alguna de les parts de l’assignatura. Els alumnes hauran de desenvolupar el tema i fer-ne una revisió crítica. Al final del curs es destinaran 2 hores de classe presencials a la presentació oral del treball per part de tots els membres del grup. S’avaluarà tant la presentació com les preguntes formulades per l’audiència.

 

Avaluaciˇ ˙nica

L’avaluació única es realitzarà a partir del treball individual sobre el seminari i una prova de síntesis.