Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Història del Dret

Codi de l'assignatura: 362450

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Oriol Oleart Piquet

Departament: Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials

60

 

-  Teoricopràctica

 

60

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Recomanacions

 

Orientacions prèvies
No calen coneixements específics previs a l’assignatura, n’hi ha prou amb els coneixements d’història —general, de Catalunya i d’Espanya— adquirits durant el batxillerat. En cas que faci molt que s’ha estudiat, cal fer una relectura dels llibres de text de batxillerat o bé llegir alguna de les síntesis d’història d’Espanya i dels antics territoris de la Corona d’Aragó següents:

— Vilar, Pierre. Historia de España. 12a ed. (reimpr. 1995, 1997 i, en edició de butxaca, 2002). Barcelona: Ed. Crítica, 1981. 180 p. També hi ha la versió catalana: Ed. Crítica, 2000, 5a ed.

— Salrach, Josep M. i Duran, Eulàlia (coord. Balcells, A.). Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714. 2 vol. Barcelona: Ed. Edhasa, 1982. 1268 p.

— Menéndez Pidal, Ramón. Historia de España. 55 vol. Madrid: Ed. Espasa-Calpe, 1981-2002.

— Vilar, Pierre (dir.). Història de Catalunya. 10 vol. Barcelona: Ed. 62, 1987-2003.


Altres recomanacions

Prerequisits: els propis de l’alumnat que arriba a la universitat.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Comprendre el context humà, econòmic, social i polític del dret i saber valorar els efectes de les normes i altres decisions jurídiques en aquests àmbits.

   -

Entendre el caràcter històric del dret i conèixer l'origen i l'evolució de les ordenacions jurídiques.

   -

Entendre l'estructura de l'ordenació jurídica i conèixer i saber aplicar els criteris de prelació de les fonts per determinar les normes aplicables en cada cas.

(— Capacitat per llegir i comprendre textos jurídics de naturalesa diversa, analitzar-los i identificar-ne el que n’és rellevant.)

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

En acabar el curs, l’alumnat ha de:

— Comprendre que el dret és un producte social i històric, un producte social, una forma d’ordenar la societat, de manera que tant el dret en conjunt com els conceptes jurídics en particular són productes històrics i, per tant, inseparables de les circumstàncies econòmiques, polítiques, socials, culturals, etc. El coneixement del passat, si ha d’ensenyar alguna cosa en l’àmbit jurídic, és, precisament, que el dret està contínuament en formació en la mesura que és expressió d’una forma d’organització social concreta.

— Comprendre que l’anàlisi jurídica històrica parteix del present vers el passat per entendre el nostre present. L’anàlisi jurídica històrica analitza el passat per entendre el nostre sistema jurídic actual. Si el nostre present jurídic neix amb la Constitució de 1812, la història s’adreça a explicar aquesta realitat.

— Comprendre en quin sentit el dret romà fonamenta el nostre ordre jurídic.

— Saber distingir el dret oficial del dret de la pràctica al llarg de la història.

— Entendre i conèixer els ordenaments jurídics de base legal i els de base consuetudinària.

— Saber distingir i conèixer el dret general i els drets especials.

— Saber distingir i conèixer els drets propis i el ius commune.

— Comprendre què és un ordre de prelació de fonts.

— Comprendre el paper que ha tingut el renaixement dels estudis jurídics a Bolonya i la difusió i la recepció del ius commune.

— Saber identificar els diferents drets regis (del rei i dels regnes).

— Analitzar la repercussió a la Península de les idees de l’Estat i de la sobirania.

— Comprendre els moviments compiladors i la tècnica compiladora.

— Comprendre les causes que van conduir a la configuració de l’Estat constitucional i al triomf de la sobirania nacional.

— Comprendre la importància de les constitucions i dels codis com a noves bases jurídiques a partir de les quals es construeix l’estat nacional en el segle XIX.

 

Referits a habilitats, destreses

— Utilitzar amb correcció els conceptes jurídics bàsics.

— Saber analitzar i comentar textos historicojurídics.

— Tenir capacitat d’argumentació.

— Tenir capacitat crítica.

— Desenvolupar l’aprenentatge autònom.

— Ser capaç d’expressar oralment i per escrit els coneixements adquirits amb la correcció i amb el nivell propis de l’àmbit universitari.

 

 

Blocs temàtics

 

1. L’arribada del dret romà a la Península

1.1. La romanització jurídica de la Península i les seves conseqüències
1.2. La creació del dret a la Península, reflex de la creació del dret a Roma

2. El desenvolupament autònom de la tradició jurídica romana durant la monarquia visigòtica

2.1. Antecedents: l’assentament del poble visigòtic a les terres de l’imperi, la situació jurídica provincial i l’activitat dels monarques visigòtics
2.2. La legislació visigòtica de Teodoric I a Euric
2.3. El Breviari d’Alaric
2.4. El Codex Revisus de Leovigild
2.5 El Liber Iudiciorum

3. Els drets hispànics a partir de la tradició jurídica visigòtica. El dret altmedieval

3.1. L’assentament musulmà i l’ordenament jurídic visigòtic
3.2. Persistència de la tradició visigòtica
3.3. Característiques i components del dret a l’alta edat mitjana
3.4. Dret general i drets especials: relacions
3.5. L’aparició tardana d’un dret regi

4. El renaixement jurídic bolonyès i la recepció del dret comú

4.1. La cultura altmedieval i el redescobriment de la compilació justiniana
4.2. Causes del renaixement del dret romà
4.3. L’escola de Bolonya i el dret romà
4.4. L’extensió progressiva de l’interès dels mestres de Bolonya a altres drets: dret feudal i dret canònic
4.5. La producció literària de l’escola de Bolonya

5. La recepció del dret comú als diferents regnes hispànics de la baixa edat mitjana

5.1. La recepció del ius commune: definició, causes i símptomes. La recepció i les conseqüències sobre la situació jurídica anterior. La creació del dret a la baixa edat mitjana

5.2. Conseqüències de la recepció a Castella. Antecedents: l’època d’Alfons VIII i Ferran III. Alfons X i la seva política legislativa. La reacció antialfonsina i la solució per les Corts de Zamora de 1274. Alfons XI i l’Ordenament d’Alcalà de 1348. Dret del rei i dret del regne. El dret castellà i el dret comú (al·lusió a la Llei 1 de Toro de 1505)

5.3. La situació jurídica catalana en el moment de la recepció. Jaume I i el dret de la recepció. L’ordenament jurídic català baixmedieval i les tensions existents entre els elements que el conformen. Les Corts de 1283. Martí I l’Humà i el capítol de les Corts de Barcelona de 1409. Al·lusió a la decisió de Felip II (III) a les Corts de Barcelona de 1599

5.4. Reconquesta, repoblació i recepció a València: la formació d’un ordenament jurídic propi valencià. Dret del rei i dret del regne. Dret valencià i dret comú. La recepció i l’ordenament jurídic a Mallorca

5.5. Aragó a l’època de la recepció. La redacció d’un dret tradicional i la conversió en un dret regi: els Furs d’Aragó. Dret del rei i dret del regne: el justícia major d’Aragó. El dret aragonès i el dret comú. Navarra a l’època de la recepció. La redacció dels drets tradicionals dels diferents estaments com a garantia davant el rei: el Fur general de Navarra, de dret estamental a dret del regne. Dret del rei i dret del regne. El dret navarrès i el dret comú

5.6. L’aparició d’un dret professional al marge del dret dels regnes: el dret mercantil. El ius mercatorum: causes de l’aparició i característiques. La redacció del dret mercantil marítim de l’àrea mediterrània: el Llibre del Consolat de Mar. El dret mercantil marítim atlàntic

6. L’edat moderna: aparició de l’Estat i triomf del dret regi

6.1. La formació de l’Estat i aparició a la Península. Sobirania del rei i legislació. El dret del regne davant la legislació del rei: intents de control

6.2. La racionalització del dret: fixació i difusió mitjançant les compilacions. Les compilacions als diferents regnes. La fixació definitiva dels ordres de prelació

6.3. Els decrets de Nova Planta. L’aparició d’un dret comú nou: el dret reial

7. L’aparició d’un dret nacional espanyol com a conseqüència del triomf de la sobirania nacional espanyola. L’Estat constitucional. La codificació

7.1. La configuració de l’Estat constitucional. Els fonaments filosòfics, socials, econòmics i jurídics. Il·lustració, racionalisme, revolució liberal burgesa i fi de la noció de privilegi

7.2. Sobirania nacional, igualtat, divisió de poders i uniformitat de l’ordenament: el sistema de fonts de l’època contemporània

7.3. El dret, els drets i l’ordre polític. Constitucions i constitucionalisme espanyol des de 1812 fins a 1931: la Constitució de 1812. L’Estatut reial de 1834. La Constitució de 1837. La Constitució de 1845. La Constitució de 1869. La Constitució de 1876. La Constitució de la República espanyola de 1931. Unitat i uniformitat de l’ordenament jurídic i herències de l’Antic Règim: la supervivència d’especificitats fiscals i politicoadministratives en alguns territoris

7.4. De la compilació al codi. La codificació i els codis: sistema, raó, seguretat, llibertat i unitat. El desenvolupament històric de l’article 258 de la Constitució de Cadis de 1812. Consideracions generals. La codificació penal i els seus principis. Els codis penals espanyols. La codificació del dret mercantil. La codificació del dret processal: la reforma del poder judicial i les lleis d’enjudiciament. La codificació civil i les causes del seu retard i fracàs. Codis civils, apèndixs, compilacions de dret civil i legislacions civils autonòmiques: una història inacabada

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Seguiment i dedicació
  


El seguiment de l’assignatura al llarg del curs pressuposa una dedicació horària suficient que permeti als estudiants la lectura i l’estudi de la bibliografia recomanada, així com la preparació de les activitats, a fi de poder acreditar l’anàlisi, la reflexió i la comprensió dels continguts de la disciplina, exposats d’una manera acadèmicament correcta, ja sigui oralment o per escrit.
 

  



 

Dinàmica del curs



La dinàmica del curs està determinada per una participació activa dels estudiants, tan activa com sigui possible. El disseny del curs està pensat perquè l’alumnat s’endinsi en els diferents temes a partir de la lectura i de l’estudi previs dels manuals de referència (i d’altres materials, si escau).
 

  



 

Aprenentatge actiu 



Amb el treball continuat de preparació de l’assignatura i la participació activa dels estudiants a classe es busca un aprenentatge actiu i una comprensió dels continguts, juntament amb un desenvolupament de les capacitats crítica i d’argumentació, i un ús correcte i precís de llenguatge, general i específic, en relació amb els conceptes i la terminologia jurídics.
 

  



 

Les hores d’ensenyament presencial es destinen a exposar les presentacions dels blocs de continguts i els continguts teòrics de les lliçons del temari, a resoldre dubtes i dificultats i, si escau, a analitzar i comentar textos o a presentar textos, casos o problemes als estudiants perquè els analitzin, comentin o resolguin.
 



Aquest plantejament docent i metodològic es basa en l’adquisició de coneixements d’una manera progressiva i en una comprensió i assimilació de la matèria gradual i continuada al llarg del curs, és a dir, en l’acumulació gradual i progressiva del coneixement i en la comprensió global dels eixos de raonament a mesura que va avançant el semestre. 

També es reflecteix en el disseny i el desenvolupament de les activitats previstes per a cada grup. 



Així, en el grup M1 es fa una exposició teòrica articulada al voltant de textos historicojurídics perquè els estudiants hi participin de manera activa. En els grups M2, M3 (grup coordinat de tots els professors de totes les assignatures que hi imparteixen docència reconegut pel Consell d’Estudis de la Facultat de Dret), M4, M5, M6, T1 i T2 es fan exposicions teòriques, guies de lectura i estudi dels materials, comentaris de textos historicojurídics i participació activa dels estudiants, i, si escau, en cas que el docent així ho decideixi i ho anunciï, amb assistència obligatòria a determinades classes (per exemple en les de comentaris de text) o a activitats docents. 



En el GEO5, grup d’estudi orientat, hi ha una sessió presencial d’Història del Dret d’una hora i mitja setmanal durant el període lectiu. L’alumnat es prepara el temari de l’assignatura d’acord amb les indicacions i previsions del professorat i disposa de la seva ajuda per preparar l’assignatura. En les sessions presencials d’aquests grups orientats, el professorat dona orientacions sobre la preparació i el seguiment del temari, es resolen els dubtes i, si escau, es fa alguna activitat complementària (comentaris de text, etc.). Per a més informació, adreceu-vos al professorat responsable del grup.



Com a complement docent, el Campus Virtual serveix com a eina docent i de comunicació entre professorat i alumnat, a més d’actuar com a suport per a l’aprenentatge.

 



En relació amb els aspectes generals de l’avaluació, també cal tenir en compte el següent:
 



— Assistència a determinades classes: si escau, en cas que el docent així ho decideixi i ho anunciï, es pot haver d’assistir obligatòriament a determinades classes (per exemple, classes pràctiques, de comentari de text...) o a d’altres activitats docents. 


— Els treballs i les activitats dels estudiants, en qualsevol de les modalitats, han de ser originals i complir els criteris ètics comuns i propis de l’àmbit acadèmic.

— La còpia, el plagi i els procediments fraudulents (Directrius acadèmiques i docents per als graus
de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, [aprovades per la Junta de Facultat el 26 de març de 2009 i revisades per la Comissió Acadèmica de la Facultat el 18 de maig de 2010, el 2 de maig de 2011, el 5 de juny de 2012, el 13 de maig de 2013, el 12 de juny de 2014, el 4 de maig de 2015 i el 31 de maig de 2016], apartat X.): el plagi, que és la «part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font» (DIEC) o «copiar en el substancial obres alienes, donant-les com a pròpies» (RAE), i la còpia, que és «la reproducció del text d’un escrit, d’una obra original, per imitació» (DIEC), són activitats fraudulentes que vulneren els principis bàsics i elementals del treball acadèmic, en el qual es demana a l’estudiant un exercici personal, reflexiu i original. De la mateixa manera, l’Estatut de l’estudiant (RD 1791/2010, de 30 de desembre) estableix en l’article 13.2.d, entre els deures de l’estudiant, el d’«abstenir-se de la utilització o cooperació en procediments fraudulents en les proves d’avaluació, en els treballs que es realitzin o en documents oficials de la universitat». Així doncs, la còpia o el plagi en qualsevol activitat avaluable obligatòria, prova de síntesi o avaluació única, i la utilització o la cooperació en procediments fraudulents per dur a terme aquestes activitats comporta la qualificació de zero (suspens) en la qualificació final de l’assignatura, sense possibilitat de reavaluació, atès que desvirtua l’autoria de l’exercici. En els casos de còpia, plagi i procediments fraudulents, el professorat ha d’informar-ne el cap d’estudis. Una conducta reiterada en aquests fets comporta la sol·licitud d’obertura d’un expedient disciplinari a l’estudiant.

Correspon a l’alumnat conèixer la normativa de la Facultat en relació amb la utilització de dispositius mòbils i d’altres en les activitats d’avaluació, per adequar-ne l’ús.

 

Així mateix, els treballs i les activitats presentats pels estudiants han d’estar elaborats d’acord amb els criteris de presentació formal de treballs acadèmics, que han estat establerts, des del primer curs de tots els graus, a l’assignatura Tècniques de Treball i Comunicació. A tall de recordatori, entre d’altres, cal tenir presents:

— Correcció lingüística: Aquell exercici d’avaluació continuada, de síntesi o única, presencial o no presencial, que no compleixi els mínims exigibles de correcció lingüística en els dominis ortogràfic, sintàctic o lèxic, mereixerà la qualificació de suspens, independentment del contingut material que presenti (amb una nota màxima de 4), tal com preveuen les Directrius acadèmiques i docents per als graus
de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, apartat II, a, 7. 



— Indicadors lingüístics per avaluar el nivell d’expressió escrita i oral: en l’avaluació de l’expressió oral i escrita dels estudiants de la Facultat de Dret es tenen en compte els aspectes següents:
 



• Adequació. El tipus de llenguatge ha de ser adequat al tema, a la formalitat exigida i a la intencionalitat (cal evitar, per exemple, els col·loquialismes). 
 

 

• Estructura i coherència. Les idees s’han d’expressar de manera clara i completa (sense frases inacabades). El discurs s’ha d’organitzar d’acord amb el tipus de text (ha de tenir les parts següents: introducció, exposició i conclusió). La informació ha d’avançar de manera lògica, ordenada, amb una jerarquització adequada de les idees. L’ordre del discurs ha de ser l’ordre de les idees. Hi ha d’haver una progressió temàtica. La informació ha de ser adequada, no ha de ser ni gratuïta, ni redundant, ni ha de tenir contradiccions. Les construccions sintàctiques han de ser clares i variades, sense excés de repeticions ni de frases massa llargues i desorganitzades. 



• Cohesió. Les idees i les frases del text han d’estar ben relacionades entre si. La puntuació ha de ser acurada. Ha de resultar un text fluid.


• Repertori. El text ha de ser ric, variat i precís, tant en l’ús del lèxic com de les construccions sintàctiques, sense excés de repeticions ni de mots crossa (per exemple cosa, fer, tema, etc.). No s’ha d’abusar de les formes passives. No hi ha d’haver un excés de negacions. Les frases no han de resultar excessivament llargues amb subordinades. La terminologia ha de ser adequada dins del llenguatge d’especialitat i en un context bilingüe. No hi ha d’haver errors habituals en textos jurídics.

• Correcció. El text ha de ser correcte gramaticalment, sobretot en els aspectes ortogràfic, lèxic i sintàctic.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’estudiant, per defecte, segueix el règim d’avaluació continuada (AC). Els estudiants es poden acollir al règim d’avaluació única (AU) si ho demanen formalment i específicament per la via i dintre del termini fixats per les autoritats acadèmiques.

Els estudiants segueixen l’avaluació segons el model de cada grup, ja sigui mitjançant l’AC o l’AU, d’acord amb els criteris específics que s’estableixen per a cada grup i amb els criteris generals d’avaluació següents:

 

Avaluació continuada

— Aspectes generals de l’avaluació continuada (AC):

• Seguiment del curs. Seguir l’AC comporta dur a terme totes les activitats avaluables que s’estableixen per a cada grup i fer la prova de síntesi (PS), que és una prova global final del curs.

• Règim d’avaluació. En els casos en què l’estudiant no ha sol·licitat l’AU i roman, per tant, en el règim d’AC, si no ha presentat cap activitat avaluable ni ha fet la PS rep la qualificació de no presentat. Si ha presentat alguna activitat avaluable, però ha abandonat el procés d’AC sense completar-lo, la qualificació és la mitjana ponderada prevista en el pla docent, entenent que ha obtingut un zero en les activitats que no ha presentat.

• La PS, que és global, s’ha de fer el dia que determina el Consell d’Estudis.

•  A la PS l’estudiant ha d’acreditar un coneixement suficient del conjunt de l’assignatura, tal com es descriu en el pla docent.

• Per superar l’assignatura s’ha de superar la PS, independentment del resultat aritmètic de les qualificacions obtingudes amb l’AC.

• Avaluació de la participació. El professorat pot tenir en compte qualsevol evidència d’aprenentatge, entre les quals, per exemple, hi ha el lliurament, si és el cas, d’exercicis concrets fora dels programats i, si escau, les activitats conjuntes amb altres assignatures, i també l’assistència i la participació activa a classe, a l’hora de fixar la nota final definitiva de l’assignatura per millorar la nota aritmètica obtinguda.

• Avaluació final. En la nota final definitiva de l’assignatura el professorat pot tenir en compte, com s’ha dit, a més de les proves avaluables, altres tipus d’evidències d’aprenentatge. Així, es poden tenir en compte, a més, una altra mena d’evidències d’aprenentatge i la trajectòria de l’estudiant per tal de millorar la nota aritmètica obtinguda com a resultat de la qualificació de les proves avaluables i finals. Especialment escau aquest fet si la nota de la prova de síntesi és superior a l’obtinguda en el tram d’activitats en el règim d’avaluació continuada.

• Quan hi hagi raons que ho justifiquin, i sempre que s’adverteixi amb antelació als estudiants, el professorat pot variar la tipologia prevista de les proves d’avaluació.

• Els estudiants poden consultar informació més concreta, si escau, en el programa específic de cada grup.

 

— Aspectes específics de l’AC per a cada un dels grups M1, M2, M3 (coordinat), M4, M5, M6, T1 i T2

• En els grups del torn de matí M1, M2, M3 (coordinat), M4 i en els grups de tarda T1 i T2, l’avaluació continuada consta de tres activitats obligatòries que equivalen en total al 50 % de la nota final (el 10 % la primera activitat, el 15 % la segona i el 25 % la tercera) i una PS de conjunt, global (que compta el 50 % restant de la nota final).

• Per al grup M1 les activitats són: primera activitat d’AC (10 %): un comentari de text presencial; segona activitat d’AC (15 %): un comentari de text presencial; tercera activitat d’AC (25 %): una prova objectiva que consisteix a respondre una pregunta general, de concepció global i de desenvolupament, sobre el contingut del temari; PS (50 %): exercici escrit que consisteix a respondre fins a un màxim de dues preguntes de síntesi i de caràcter transversal en relació amb els continguts del temari, del curs i dels exercicis fets a l’AC.

• El grup M3 és un grup coordinat de tots els professors de totes les assignatures que hi imparteixen docència, reconegut pel Consell d’Estudis de la Facultat de Dret. Es publica un programa del professorat, conjunt i específic del grup, on es desenvoluparan les indicacions que consten en aquest pla docent. Algunes activitats d’avaluació continuada poden ser compartides per més d’una assignatura. Per al grup M3 les activitats són: 1a activitat d’AC (10 %), que consisteix en una prova escrita presencial que consta d’un exercici de cronologia bàsica sobre fets o personatges historicojurídics del període estudiat, un exercici de tipus test o similar sobre el temari estudiat, i diverses preguntes sobre el contingut de les lectures fetes fins al moment de la prova; 2a activitat d’AC (15%): igual que l’anterior; 3a activitat d’AC (25%): igual que la primera. En les tres activitats d’AC la cronologia és eliminatòria, i per superar els exercicis s’ha d’obtenir una puntuació mínima suficient tant del test com en les preguntes sobre lectures. La prova de síntesi (PS) (50 %) consisteix en un exercici escrit presencial en què s’ha respondre una cronologia bàsica sobre fets o personatges historicojurídics del conjunt de la matèria, una o dues preguntes de síntesi o transversals, preguntes sobre els continguts de les lectures del curs i un comentari de text.

 

• Per als grups M2, M4, T1 i T2 les activitats són: primera activitat d’AC (10 %): respondre fins a un màxim de cinc preguntes sobre el contingut de la matèria o dels textos corresponents fins al moment de dur a terme l’activitat, o, eventualment, d’alguna lectura vinculada al temari objecte d’avaluació, o, si és el cas, també fins a deu preguntes de tipus test de resposta múltiple; segona activitat d’AC (15 %): un comentari de text que pot consistir a respondre un seguit de preguntes sobre el text o textos que el docent haurà indicat uns dies abans i que els estudiants han d’haver treballat, ja sigui a comentar el text o textos en qüestió o, eventualment, respondre preguntes d’alguna lectura vinculada al temari objecte d’avaluació o, si és el cas, també fins a quinze preguntes de tipus test de resposta múltiple; tercera activitat d’AC (25 %): respondre ja sigui a diverses preguntes sobre el contingut d’una o més lectures o textos indicats prèviament, ja sigui comentar-los, o, si és el cas, també fins a vint preguntes de tipus test de resposta múltiple; PS (50 %): respondre fins a un màxim de tres preguntes de síntesi i de caràcter transversal en relació amb els continguts del curs i dels exercicis pràctics fets a l’AC. 

• En els grups M5 i M6, les activitats són les següents: dues activitats avaluables presencials (la primera, 20 %, consistent a contestar quatre preguntes concretes vinculades amb els temes preparats al ppt, i la segona, 20 %, consistent en un comentari de text, dues preguntes curtes d’espai limitat i la formulació de vint afirmacions a completar per l’estudiant), més dues activitats no avaluables no presencials obligatòries per poder fer les presencials (que consisteixen a presentar via Campus Virtual un ppt d’entre sis i vuit diapositives respecte de temes acotats, preparats amb l’ús d’un manual, la lectura d’articles facilitats i els apunts de classe), PS (50 %, que consisteix en un comentari de text), més altres evidències (10 %).

 

Reavaluació 

Dins del marc d’una sola convocatòria ordinària, hi ha la possibilitat d’optar a la reavaluació de l’avaluació continuada o de l’avaluació única que no s’hagi superat a partir dels criteris generals que s’estableixen a continuació.

La reavaluació exigeix que els estudiants hagin estat avaluats prèviament i exclou aquells casos en què la qualificació sigui de no presentat.

El Consell d’Estudis fixa els dies per dur a terme les proves de reavaluació d’assignatures de grau.

La qualificació obtinguda a la prova de reavaluació és la qualificació final que apareix a l’expedient dels estudiants, sens perjudici del que disposa la possibilitat de millorar la nota amb altres evidències, com s’ha dit abans.

• Els estudiants que tenen una qualificació final de suspens en règim d’avaluació continuada poden optar a la reavaluació.

• La reavaluació de l’AC en el grup M1 consisteix en una prova de les mateixes característiques que la de l’avaluació ordinària.

• Per als grups M1, M2, M4, T1 i T2 la reavaluació de l’AC consisteix en una prova escrita presencial de diverses preguntes teòriques sobre tot el temari de l’assignatura, i que pot contenir preguntes de totes les tipologies i de les diferents activitats d’avaluació continuada, comptant-hi la prova de síntesi.

• La reavaluació de l’AC en el grup M3 (coordinat) consisteix en un exercici similar a la prova de síntesi.

• La reavaluació de l’AC en els grups M5 i M6 consisteix a contestar quatre preguntes amb resposta de desenvolupament i un comentari de text.

 

 

Avaluació única

Aspectes comuns de l’avaluació única (AU) per a tots els grups
— Els estudiants tenen la possibilitat d’acollir-se a l’avaluació única en les condicions que fixa la normativa de la Universitat de Barcelona. Els estudiants ho poden fer sempre que ho sol·licitin en la forma i el termini establerts per la Secretaria d’Estudiants i Docència, és a dir, aproximadament durant el primer mes i mig del semestre, i de la manera que es determini. Els estudiants que no sol·licitin l’AU dins del termini continuen en règim d’AC.

— Les dates de la PS i de l’examen final de l’AU són les mateixes i les fixa el Consell d’Estudis.

— En l’exercici d’AU s’ha d’acreditar un coneixement i una comprensió teòrics i conceptuals de la matèria, una visió global, conjunta, coherent i completa del contingut i dels objectius de l’assignatura, tal com es descriu en el pla docent. La prova d’avaluació única, sigui diferent o excepcionalment igual que la prova de síntesi, ha de permetre avaluar l’adquisició dels coneixements i habilitats que consten en el pla docent de l’assignatura. Addicionalment a la prova, el professorat pot considerar, si així ho determina el pla docent de l’assignatura, la presentació d’altres activitats. En cap cas, però, aquestes activitats han de ser un requisit per poder-se presentar a la prova final de l’avaluació única.

— Els estudiants poden consultar informació més concreta, si escau, en el programa específic de cada grup.

 

Aspectes específics de l’avaluació única per a cada grup

— En els grups M1, T1 i T2 s’avalua l’alumnat mitjançant un examen final escrit sobre el temari de l’assignatura, el qual està format per un màxim de cinc preguntes teòriques.

— En els grups M2 i M4 s’ha de superar un exercici teòric d’un màxim de deu preguntes en relació amb els continguts i, si escau, amb els textos o les lectures vinculades al temari. 

— En el grup M3 (coordinat) s’ha de superar un exercici escrit presencial que consisteix a respondre una cronologia bàsica sobre fets o personatges historicojurídics del conjunt de la matèria, un màxim de deu preguntes sobre els continguts de la matèria -una o dues de les quals són preguntes de tipus transversal-, un comentari de text i preguntes sobre els continguts de totes les lectures del curs.

— En els grups M5 i M6 la prova consisteix a contestar quatre preguntes amb respostes de desenvolupament, un test de trenta preguntes i un comentari de text.

— En el GEO5 se segueix el règim d’AU, que es duu a terme en dues fases, amb dues proves, de les quals els plans docents especifiquen les condicions i el valor ponderat. La primera prova, parcial, escrita i de caràcter alliberador, té com a objecte un qüestionari sobre una o més lectures (articles, monografies, capítols de llibre, etc.) prèviament facilitat pel professor i que l’alumne ha d’haver preparat i estudiat amb l’ajuda dels manuals de l’assignatura i les anotacions preses a classe. La superació d’aquest examen, lògicament, suposa quedar alliberat del temari assignat a la prova. Aquesta primera prova es pondera amb un 50 % de la nota de curs. L’altre 50 % correspon a una segona prova final escrita, que es fa al final de curs, formada per dues preguntes a desenvolupar la resposta, més una tercera pregunta per als estudiants que hagin suspès la primera prova i que han d’examinar-se de tot el temari. És obligatori contestar totes les preguntes en totes dues proves. En qualsevol cas, és imprescindible aprovar el segon examen per tal de poder tenir en compte la nota obtinguda en el primer parcial.

 

 

Reavaluació (vegeu l’apartat «Reavaluació» al final de l’apartat precedent)

— Els estudiants d’AU dels grups ordinaris que hagin suspès alguna assignatura en règim d’avaluació única poden optar a la reavalució només si prèviament han estat avaluats. En queden exclosos els casos de no presentat. La nota obtinguda a la reavaluació és la nota definitiva.

• La reavaluació de l’AU en els grups M1, M2, M3 (coordinat), M4, T1 i T2 consisteix en una prova del mateix tipus i característiques que la prova d’avaluació ordinària de l’AU.

• La reavaluació de l’AU en els grups M5 i M6 consisteix a contestar quatre preguntes amb respostes de desenvolupament i un comentari de text.

• La reavaluació del GEO5 consisteix en un exercici de les mateixes característiques que la prova ordinària.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

LALINDE, J. Iniciación histórica al derecho español : parte general: los sistemas normativos. Barcelona : EUB, 2004.   Enllaç

  N’hi ha diverses ed., la 3a, de Barcelona 1983, amb actualització bibliogràfica; n’hi ha edicions posteriors, amb textos.

TURULL RUBINAT, M. (coord.). Història del dret. Barcelona : Editorial UOC ; Madrid : Marcial Pons, 2017.  Enllaç

  Adaptació de les obres d’Aquilino Iglesia Ferreirós: La creación del derecho : una historia de la formación de un derecho estatal español (2 vols.) i La creación del derecho : antología de textos.

IGLESIA, A. La creació del dret : una història de la formació d’un dret estatal espanyol. Barcelona : Signo, 1993.  Enllaç

IGLESIA, A. La creación del derecho : una historia del derecho español : lecciones. Barcelona : [Signo], 1987-1988.  Enllaç

ESCUDERO, J.A. Curso de historia del derecho : fuentes e instituciones político-administrativas. Madrid : [s.n.], 2003.  Enllaç

GACTO, E.; ALEJANDRE, J.A.; GARCÍA MARÍN, J.M. El derecho histórico de los pueblos de España : temas y textos para un curso de historia del derecho. Madrid : [s.n.], 1994 (Madrid : AGISA).  Enllaç

IGLESIA, A. La creación del derecho : una historia de la formación de un derecho estatal español : manual. Madrid : Marcial Pons, 1996.  Enllaç

PÉREZ-PRENDES, J.M. Historia del derecho español. [Madrid] : Servicio de Publicaciones. Facultad de derecho. Universidad Complutense de Madrid, DL 2004.  Enllaç

TOMÁS Y VALIENTE, F. Manual de historia del derecho español. Madrid : Tecnos, 1983.  Enllaç

GARCÍA-GALLO, A. Manual de historia del derecho español. Madrid : El autor, 1984. 2 vols.   Enllaç

SÁNCHEZ, G. Curso de historia del derecho : introducción y fuentes. [Valladolid] : Miñón, 1982. 10a ed. i ss.  Enllaç

IGLESIA, A. La creación del derecho : antología de textos. Madrid : Marcial Pons, 1996.  Enllaç