Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements Distingir, crear i gestionar els formats de fitxers i d’edició digital més estesos, i fer la conversió entre diferents formats.   Comprendre la codificació binària, la naturalesa i l’estructuració dels fitxers.   Conèixer les principals estructures d’organització de continguts.   Conèixer els principals models de bases de dades i la seva relació amb l’organització i recuperació d’informació.   Conèixer els principals llenguatges de programació, marcatge i etiquetatge: SGML, HTML, DHTML, XML, XHTML, CSS.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Formats digitals: matèria primera de la unitat d’informació i de les eines de descripció

2. Fitxers i sistemes de fitxers: conceptes bàsics

3. Reconeixement, propietats i conversió de formats

4. Estructuració i transformació d’informació amb XML

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El vessant teòric dels continguts de l’assignatura és introduït pel professorat. Una part d’aquests continguts després s’ha de posar en pràctica, mitjançant exercicis presencials al laboratori d’informàtica, de manera autònoma o dirigida. Les pràctiques a l’aula d’informàtica formen part de l’avaluació continuada. També es fan exercicis teòrics i es resolen problemes a l’aula. Atesos els continguts de l’assignatura, s’ha de tenir un coneixement bàsic d’anglès tècnic per poder llegir manuals, guies d’ús i informació tècnica. Al llarg de l’assignatura es treballen casos, reals o ficticis, que serveixen per contextualitzar, en l’entorn dels sistemes d’informació, les necessitats de producció i transformació de la informació en diferents formats, prenent com a model de referència l’estàndard OAIS.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada consta de: Cinc pràctiques grupals, cadascuna amb un pes del 6 % sobre la nota global de l’assignatura (en total, 30 %). Dos exàmens parcials individuals; el primer, dels blocs 1 al 3.4, i el segon, dels blocs 3.5 al 4, cadascun amb un pes del 35 % sobre la nota global de l’assignatura (en total, 70 %). Cal aprovar els dos elements per separat.   Informació addicional sobre la reavaluació La reavaluació consisteix a lliurar una versió corregida de les pràctiques suspeses, fins a un màxim de dues, i a resoldre un examen de la part suspesa del temari.   Avaluació única La sol·licitud per acollir-se a l’avaluació única s’ha de lliurar a la secretaria del centre durant els vint primers dies naturals des de l’inici del semestre, o durant els vint primers dies naturals a comptar de la data en què s’hagi fet efectiva la matrícula o l’ampliació, si és posterior a l’inici del semestre. L’avaluació única consisteix en tres elements: Una pràctica individual que inclou el reconeixement o la conversió de formats, la validació de documents amb XML i la creació d’una transformació XSL (30 % de la nota final). Un examen individual que conté una part teòrica de tipus test sobre terminologia i conceptes (35 % de la nota final). La resolució d’un supòsit pràctic sobre la tria d’un format, una DTD o una estratègia de formats adients per a una situació i un servei d’informació donats (35 % de la nota final). Cal aprovar els tres elements per separat.   Informació addicional sobre la reavaluació En la modalitat d’avaluació única es pot reavaluar un màxim de dos elements suspesos.

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Acera, Miguel Ángel. Manual imprescindible de XML: edición 2012. Madrid: Anaya Multimedia, 2011. 400 p. ISBN 978-84-415-2960-1.

Alberich, Jordi; Corral, Albert; Gómez, David. Producción y tratamiento de gráficos por ordenador I. 2.ª ed. Barcelona: UOC, 2004. ISBN 84-97072-84-7.

Angelozzi, Silvina. Metadatos para la descripción de recursos electrónicos en línea: análisis y comparación. Madrid: Alfagrama, 2010. ISBN: 978-987-1305-55-1.

Bas, Pablo. Audio digital. Buenos Aires: MP, 2005. 330 p. ISBN 978-987-526-301-7.

Eíto Brun, Ricardo. Lenguajes de marcas para la gestión de recursos digitales: aproximación técnica, especificaciones y referencia. Gijón: Trea, 2008. 470 p. ISBN 978-84-9704-347-2.

Harold, Elliote Rusty. XML 1.1 Bible. Foster City, etc.: IDG Books, 2004. XIX, 1018 p. ISBN 0-7645-4986-3.

Lubar, Rebeca, L. Metadata Manual: a practical workbook. Oxford: Chandos, 2013. ISBN 9781843347293.

Mayer-Schönberger, Viktor. Big data: la revolución de los datos masivos. Madrid: Turner, 2013. ISBN 9788415832102.

Melenchón, Javier. Sistemas de vídeo y de tratamiento de la imagen. Barcelona: UOC, 2009.

Material didàctic en accés obert  

Méndez, Eva. Metadatos y recuperación de información: estándares, problemas y aplicabilidad en bibliotecas digitales. Gijón: Trea, 2002. 429 p. ISBN 84-9704-055-4.

Noerr, Peter. The digital library toolkit. 3rd. ed. Santa Clara (Calif.): Sun Microsystems, 2003.

Note, Margot. Managing image collections: a practical guide. Oxford: Chandos, 2011. 216 p. ISBN 978-1-84-334-599-2.

Pàgina web

Pes, Carlos. Tutorial de XML. [en línia]. 2014. Disponible a: <https://abrirllave.com/xml>

Jisc. Guides [en línia]. 2019. Disponible a: <https://jisc.ac.uk/guides>.

Library of Congress. Sustainability of digital formats: planning for Library of Congress collections [en línia]. 2019. Disponible a: <https://loc.gov/preservation/digital/formats>

The National Archives. The technical registry [en línia]: PRONOM. Disponible a: <https://nationalarchives.gov.uk/PRONOM>.

Universitat Jaume I. Centre d’Educació i Noves Tecnologies. Taller sobre multimèdia bàsic [en línia]. 2005. Disponible a: <http://cent.uji.es/wiki/tallers:multimedia_basic>.

XSLT Tutorial: basics [en línia]. 2019. Disponible a: <https://edutechwiki.unige.ch/en/XSLT_Tutorial_-_Basics>

W3Schools online web tutorials [en línia]. 2019. Disponible a: <https://w3schools.com>

Text electrònic

Gartner, Ricard. Metadata for digital libraries [en línia]: state of the art and future directions. Bristol: JISC, 2008. Disponible a: <http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.183.3762&rep=rep1&type=pdf>