|
|
Pla docent de l'assignatura
Pendent de revisió lingüística
|
|
|
|
Dades generals de l'assignatura
|
Nom de l'assignatura: Teories de la Comunicació i la Informació
Codi de l'assignatura: 185301
Curs acadèmic: 2009-2010
Coordinació: CRISTINA MARIA PULIDO RODRIGUEZ
Departament: Dept. Teoria Sociològica, Filos. Dret i Met. CS
Crèdits: 6
Altres recomanacions
Al llarg de tot el curs caldrà una certa dedicació a la lectura, a la reflexió teòrica i l’anàlisi crítica i racional. A les sessions presencials també es demanarà a l'alumnat uns mínims de participació activa.
|
|
Competències que es desenvolupen en l'assignatura
|
|
- Aprendre a vincular els continguts teòrics de la comunicació amb la pràctica diària comunicativa. - Saber seleccionar la informació més rellevant i processar continguts propis basats en la teoria de la comunicació i de la informació.
|
|
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
|
|
Referits a coneixements
- Conèixer els autors i les teories més rellevants per a la teoria contemporània de la comunicació i de la informació. - Comprendre les interrelacions entre els agents socials i la producció de llenguatges audiovisuals. - Reflexionar sobre les implicacions i l’impacte dels mitjans i els aspectes ètics de la pràctica dels comunicadors i comunicadores. - Assolir elements teòrics per comprendre i analitzar la pràctica professional en el context de la societat del coneixement.
|
|
Blocs temàtics de l'assignatura
|
1.
LA TEORIA DE LA COMUNICACIÓ, DE LA INFORMACIÓ I DE LA SOCIETAT
INFORMACIONAL
2.
TEORIA, MODELS EXPLICATIUS I PERSPECTIVES TEÒRIQUES
3.
PERSPECTIVA SISTÈMICA O FUNCIONALISTA
4.
PERSPECTIVA DEL SUBJECTE.
5.
PERSPECTIVA POSTMODERNA
6.
TEORIES DUALS. TEORIES CRÍTIQUES I TEORIA DE L'ACCIÓ
COMUNICATIVA
7.
REPTES PER A LA PRÀCTICA COMUNICATIVA
|
Metodologia i organització general de l'assignatura
|
|
L’assignatura s’estructura a partir de dos conceptes d’estudi: 1. La informació, a partir de la qual s’estudiarà el paper de la informació en la societat. 2. La comunicació, que ens permetrà analitzar els diferents posicionaments que presenten els mitjans. Cadascun dels blocs temàtics s’estructura en: Sessions presencials 1. Sessions de reflexió sobre els continguts dels blocs temàtics a partir de l’exposició teòrica i seminaris on convidarem persones relacionades amb l’àmbit. 2. Exposició dels tallers de navegació que consisteixen en l’exemplificació dels continguts i coneixement d’experiències pioneres en els mitjans. Sessions no presencials 1. Participació activa en el fòrum de l’assignatura. 2. Tutories individualitzades i grupals de seguiment. 3. Treball personal de lectura de texts seleccionats. 4. Navegació sobre la proposta del taller. 5. Altres activitats convalidables a l’assignatura 6. Auto avaluació continuada Respecte a la repartició del temps, l’assignatura té assignades 4 hores setmanals, les quals es distribueixen de la manera següent: · 2 hores presencials en gran grup a l’Aula Màster. · 2 hores de seguiment del treball no presencial mitjançant les activitats realitzades al campus virtual de l'assignatura.
A part d’aquestes hores, es podran concertar tutories en les hores previstes, mitjançant la consulta via correu electrònic o en d'altres horaris pactats.
|
|
Avaluació acreditativa dels aprenentatges de l'assignatura
|
|
Què avaluarem? 1. Coneixement dels autors i corrents en teoria de la comunicació. 2. Coneixement i comprensió de les fonts. 3. Capacitat per relacionar conceptes de teoria. 4. Aplicació de les teories a l’anàlisi de situacions concretes. Com ho farem? Es podrà escollir entre tres opcions d’avaluació: Opció 1
Avaluació continuada sobre: 1. Aportacions al fòrum dels continguts donats a les sessions teòriques. (20%) 2. Entrega comentaris crítics de la lectura escollida (60%). 3. Realització i aportació als tallers de navegació proposats. (20%).
Opció 2 1. Examen sobre els continguts de les sessions (20%) 2. Entrega comentaris crítics de la lectura escollida (60%). 3. Realització i aportació als tallers de navegació proposats. (20%). Opció3 Altres fórmules a consensuar.
Avaluació única
L’alumnat que no pugui seguir l’avaluació continuada es pot acollir a l’avaluació única (http://www.ub.edu/acad/noracad/avaluacio.pdf). El procediment per fer la sol·licitud de convocatòria única es farà través de la web de l’ensenyament i se n’informarà a la mateixa web i a la primera sessió de classe de cada assignatura. El termini per sol·licitar-la finalitza al cap d’un mes a comptar des del primer dia de classe de cada assignatura (mitjan octubre per a les assignatures anuals i les del primer semestre, i mitjan març per a les assignatures del segon semestre). L’avaluació única s’acordarà amb l’alumne, entre les opcions següents: elaborar un treball reflexiu relacionat amb els continguts de l’assignatura, realitzar una prova o examen, o d’altres possibilitats que es puguin plantejar sempre que compleixin el treball dels objectius de l’assignatura.
|
|
Fonts d'informació bàsiques de l'assignatura
|
Llibre
Baudrillard, J. (2001): La Guerra del Golfo no ha tenido lugar. Barcelona: Anagrama. 
Beck, U. (1998): ¿Qué es la globalización?. Barcelona: Paidós. 
Bourdieu, P. (1997): L’estructura invisible i els seus efectes. Barcelona: Paidós.
Bourdieu, P. (2003): Sobre la televisió. Barcelona: Edicions 62. 
Bourdieu, P. (1988): La distinción: criterios y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus 
Castells, M. (1998): La era de la información. Economía, Sociedad y Cultura. Vol 1: La sociedad red. Vol. 2: El poder de la identidad. Vol 3: El fin del milenio. Madrid: Alianza.

Chomsky, N. (2001): Perspectivas sobre el poder. Barcelona: El Roure. 
Chomsky,N. (1995). Mantener la chusma a raya. Tafalla: Txalaparta. 
Eco, U. (1998): Los límites de la interpretación. Barcelona: Lumen. 
Eco, U. (1999): Apocalípticos e integrados. Barcelona: Tusquets. 
Habermas, J. (2003): Teoría de la acción comunicativa. I. Racionalidad de la acción y racionalización social. II. Crítica de la razón funcionalista. Madrid: Taurus. 
Lèvy, P. (1998): La Cibercultura, el segon diluvi? . Barcelona: UOC - PROA. 
Luhmann, N. (2000): Noticias y reportajes. Barcelona: Anthropos.
McLuhan, M. (1995): La aldea global. Barcelona: Gedisa. 
McLuhan (1996): Comprender los medios de comunicación. Barcelona: Paidós.
Rodrigo, M. (2001): Teorías de la comunicación. Barcelona: UAB.
Sartori, G. (2001): Homo videns. La sociedad teledirigida. Madrid: Taurus.
Thompson, J.B. (1998): El desarrollo de la interacción mediática. Barcelona: Paidós.
Villafañe, J., Bustamante, E., i Prado, E. (1987): Fabricar noticias: las rutinas productivas en radio y televisión . Barcelona: Mitre.
Virilio, P. (1999): La bomba informática. Madrid: Cátedra.
Activitat audiovisual a Europa: http://europa.eu/pol/av/index_en.htm
Pàgina web
International Communication Association: http://www.icahdq.org/
Associació espanyola d'usuaris d'Internet: http://www.aui.es/
El portal de la Comunicación: http://www.infoamerica.org/