Pla docent de l'assignatura

 

Catalą Castellano Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Regulació Legal i Propietat Intel·lectual i Industrial

Codi de l'assignatura: 563053

Curs acadčmic: 2011-2012

Coordinació: Mariola Rodriguez Font

Departament: Departament de Dret Administratiu i Dret Processal

Crčdits: 5

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials

40

 

-  Teoria

 

14

 

-  Tutorització per grups

 

8

 

-  Prąctiques d'ordinadors

 

18

Treball tutelat/dirigit

50

Aprenentatge autņnom

35

 

 

Competčncies que es desenvolupen

 

Bloc 1
En acabar el curs, l’alumnat serà plenament competent i autosuficient en la recerca i en la identificació de les normes jurídiques que pugui necessitar en el desenvolupament de la seva activitat professional. Així mateix, haurà assolit els coneixements jurídics bàsics explicats a classe i treballats a casa, fet que li permetrà saber com iniciar i tramitar diferents tipus de procediments davant les diferents administracions públiques i com gestionar les obligacions que la normativa imposa als operadors alimentaris.

Bloc 2
En acabar el curs, l’alumnat hauria d’haver assolit els objectius esmentats per poder gestionar les necessitats en temes de propietat industrial d’una empresa (fonts d’informació, assessorament, professionals, etc.). L’alumnat tindrà les nocions bàsiques per ser la persona d’enllaç entre els professionals en patents i els departaments interns d’una empresa.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

Bloc 1
— Conèixer quina ha estat, quina és i com s’articula la intervenció dels poders públics sobre la matèria alimentària.
— Saber quins són els organismes públics competents en matèria alimentària, en especial, el Registre General Sanitari d’Aliments, i com procedir davant seu.
— Comprendre el concepte de «nou aliment» i saber-ne el procediment d’avaluació i autorització.
— Estudiar quins són els actuals requisits d’etiquetatge, publicitat i presentació dels productes alimentaris.
— Conèixer les principals obligacions dels operadors alimentaris, en particular les relatives a l’establiment de sistemes d’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC) i sistemes de traçabilitat.
— Saber com s’estructura el control oficial dels productes alimentaris i què constitueix una infracció en matèria de producció agroalimentària.

 

Bloc 2
— Distingir les diferents modalitats de propietat intel·lectual-industrial per protegir un producte.
— Assolir els conceptes bàsics sobre patents i models d’utilitat.
— Estudiar el document de patent.
— Veure la importància de la informació en patents. Les diferents fonts d’informació.
— Conèixer la patentabilitat d’una invenció.
— Entendre la infracció de patents.
— Veure exemples de patents en química, farmàcia, biotecnologia i alimentació.
— Estudiar estratègies a l’empresa i transferència de tecnologia.

 

 

Blocs temątics

 

Bloc 1

1. Intervenció dels poders públics en els aliments. Origen i evolució de la intervenció pública sobre els aliments. La base de la política actual de la seguretat alimentària: el sistema d’anàlisi de riscos i el principi de precaució

2. Organismes públics i procediments. Les autoritats de seguretat alimentària: l’European Food Standards Agency i les agències espanyola i catalana de seguretat alimentària. El Registre General Sanitari d’Aliments: procediment d’inscripció

3. Nous aliments i ingredients alimentaris. Concepte. Procediment d’avaluació i autorització. Les notificacions de comercialització. En particular, el cas dels organismes modificats genèticament: traçabilitat i etiquetatge

4. Etiquetatge. Etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris. Etiquetatge de les propietats nutritives. Les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments

5. Higiene dels aliments. Les obligacions dels operadors alimentaris. El sistema d’anàlisi de perills i punts de control crític. La traçabilitat. Les guies de pràctiques correctes d’higiene

6. Control oficial. El control oficial dels productes alimentaris. Infraccions i sancions en matèria de la producció agroalimentària

Bloc 2

1. Modalitats de propietat intel·lectual-industrial. Drets d’autor. Marques i altres signes distintius. Indicacions geogràfiques. Llei de competència deslleial. Dissenys industrials (models i dibuixos). Patents i models d’utilitat. Protecció de la informació confidencial

2. Conceptes bàsics sobre patents i models d'utilitat. Definicions. Valor d’una patent. Drets de l’inventor i invencions laborals. Requisits de patentabilitat. Què, com, quan, per què i on patentar. Tipus de patents i la seva duració. Extensió de la protecció de les patents de productes farmacèutics i de fitosanitaris. Extensió de la protecció a diferents països. Vies per a la tramitació: procediments nacionals, europeu i PCT. Dret de prioritat. Famílies de patents. Estructura del document. Com interpretar la informació continguda en un document de patent

3. Documentació de patents. Les patents com a principal font d’informació tècnica. Com localitzar patents i estat de la tècnica. Bases de dades gratuïtes (Esp@cenet, Cibepatnet, Epoline, i altres serveis de les oficines de patents). Bases de dades professionals (CAS)

4. Redacció del document de patent. Memòria i reivindicacions. Requisits de patentabilitat: novetat, activitat inventiva, aplicabilitat industrial, suficiència de la descripció. Tipus de reivindicacions: entitats (producte) i activitats (procediment, mètode, ús). Reivindicacions independents i dependents. Entrevistar i implicar l’inventor

5. Infracció de patents. Drets concedits i actes prohibits. Determinació de l’abast de la protecció d’una patent. Infracció literal i per equivalència. Causes de nul·litat. Responsabilitats. Accions judicials per infracció. Inversió de la càrrega de la prova. Mesures cautelars. Diligència de comprovació de fets. Esgotament del dret. Dret d’ús previ. Excepció d’ús experimental

6. Què es pot patentar en química, farmàcia, biotecnologia i alimentació (part per concretar; posarem exemples de cada sector que siguin d’interès per als assistents al màster)

7. Política empresarial i transferència de tecnologia. La importància de les patents en diversos sectors industrials. Contractes de transferència. Contractes de confidencialitat, de transferència de material, d’assistència tècnica, de cooperació en R+D, i d'altres. Negociació. Transferència en el marc de col·laboració universitat-empresa

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

Bloc 1
— Classes pràctiques de recerca en bases de dades jurídiques (presencials): 15 hores totals.
— Exercicis (presencials) obligatoris. Exercicis (no presencials) optatius.
— Es facilitaran a l’alumnat articles doctrinals i sentències i decisions comunitàries d’autoritzacions o denegacions de nous aliments perquè els analitzi a casa. Posteriorment es farà una posada en comú a classe (2 hores totals presencials).

Bloc 2
— Classes teòriques (presencials): 13 hores totals.
— Pràctiques de cerca en bases de dades amb ordinadors (presencials): 3 hores.
— Exercicis (presencial / no presencial):

Exercici 1: a la classe es plantejarà una invenció i uns documents que en poden afectar la patentabilitat, i en grup se n’haurà d’estudiar la patentabilitat i presentar un esborrany de patent. Aquesta activitat serà tutorada i hi haurà una part que l’alumnat haurà de treballar a casa. Finalment, s’haurà d’exposar a la classe (4 hores totals presencials).
Exercici 2: a la classe es plantejarà el possible risc d’infracció de patents d’un producte comercial. L’alumnat ho haurà de discutir en grup i presentar les seves conclusions a la classe. L’activitat serà tutorada (2 hores totals presencials).

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Bloc 1
— Examen final de l’assignatura, en què hi haurà de quatre a sis preguntes curtes (60 % de la nota).
— Qualificació de les diferents activitats obligatòries lliurades al llarg del curs (40 % de la nota final).

Cal superar l’examen final amb una nota superior a 4 perquè puguin aplicar-se aquests percentatges.

Bloc 2
— Assistència a les sessions presencials (30 % de la nota).
— Elaboració del treball tutorat, presentació oral i discussió (30 % de la nota).
— Qüestionaris d’avaluació (presencials) (40 % de la nota).

Cal superar el qüestionari d’avaluació amb una nota superior a 4 perquè puguin aplicar-se aquests percentatges.

 

Avaluació śnica

L’alumnat que es vulgui acollir a aquest sistema d’avaluació ho haurà de comunicar al professorat com a molt tard una setmana després de l’inici de les classes de l’assignatura, i haurà de signar un document de compromís.

Bloc 1
— Examen final de l’assignatura, en què hi haurà de sis a deu preguntes curtes i un cas pràctic per resoldre sense cap material. Cal superar les dues parts de l’examen per superar l’assignatura.
Bloc 2
— Examen final (100 % de la nota): de tipus test més exercicis.

Càlcul de la nota final de l’assignatura: tant pel que fa a l’avaluació continuada com a l’avaluació única, els dos blocs s’avaluaran de forma independent, de manera que cada bloc compti un 50 % de la nota. Perquè es puguin aplicar aquests percentatges caldrà obtenir de cada bloc com a mínim un 4. Si l’estudiant suspèn un bloc o no s’hi presenta, se li guardarà la nota del bloc aprovat o compensat (4) per a la propera convocatòria d’examen.

 

 

Fonts d'informació bąsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Cierco Seira C. Administración pública y salud colectiva: el marco jurídico de la protección frente a las epidemias y otros riesgos sanitarios. Granada: Comares; 2006.  EnllaƧ

  Bloc 1

Losada Manosalvas S. La gestión de la seguridad alimentaria. Barcelona: Ariel, Escola de Prevenció i Seguretat Integral; 2001.  EnllaƧ

  Bloc 1

Mir Puigpelat O. Transgénicos y derecho: la nueva regulación de los organismos modificados genéticamente. Madrid: Thomson Civitas; 2004.  EnllaƧ

  Bloc 1

Rebollo Puig M, Izquierdo Carrasco M. Manual de la inspección de consumo: con especial referencia a la inspección local. Madrid: Instituto Nacional del Consumo; 1998.

  Bloc 1

CCUC  EnllaƧ

Romeo Casabona CM, editor. Principio de precaución, biotecnología y derecho. Bilbao: Cátedra Interuniversitaria Fundación BBVA-Diputación Foral de Bizkaia de Derecho y Genoma Humano, Universidad de Deusto, Universidad del País Vasco/EHU; 2004.  EnllaƧ

  Bloc 1

Rodríguez Font M. Régimen jurídico de la seguridad alimentaria. De la policía administrativa a la gestión de riesgos. Madrid: Marcial Pons; 2007.  EnllaƧ

  Bloc 1

Rodríguez Fuentes V, director. El derecho agroalimentario. Barcelona: Bosch; 2003.  EnllaƧ

  Bloc 1

Mellado Ruiz L. Bioseguridad y derecho: la administración ante los riesgos de la tecnología de la vida. Granada: Comares; 2004.

CCUC  EnllaƧ

En el bloc 2 es proporciona la bibliografia apropiada dins la documentació de l’assignatura. Un llibre de referència és: Grubb PW. Patents for chemicals, pharmaceuticals and biotechnology. 4th ed. Oxford: Oxford University Press; 2004.

CCUC  EnllaƧ

Capķtol

Rodríguez Font M. La política europea en materia de seguridad alimentaria. A: Ortega Álvarez L, director. La seguridad integral europea. Valladolid: Lex Nova; 2005.  EnllaƧ

  Bloc 1

Gómez Sanz X. Seguridad alimentaria y derecho de consumo (deberes de protección del Estado y principio de precaución. A: Berberoff Ayuda D, director. El principio de precaución y su proyeccion en el derecho administrativo español. Manuales de formación continuada; 26. Madrid: Consejo General del Poder Judicial. Centro de Documentación Judicial; 2005. p. 331-360.  EnllaƧ

Article

Cierco Seira C. El principio de precaución: reflexiones sobre su contenido y alcance de los derechos comunitario y español. Rev. adm. pública 2004; 163: 73-125. [Consulta: 15 set 2011]  EnllaƧ

  Bloc 1

Esteve Pardo J. Ciencia y derecho ante los riesgos para la salud. Evaluación, decisión y gestión. Doc. adm. 2003; 265-266: 137-49. [consulta: 15 set 2011]  EnllaƧ

  Bloc 1

González Vaqué L. Objetivo: la seguridad alimentaria en la Unión Europea [el Reglamento (CE) no. 178/2002]. Gac. juríd. Unión Eur. competencia 2003; 223: 59-71. [Consulta 15 set 2011]  EnllaƧ

  Bloc 1

Franch Saguer M. La seguridad alimentaria: las agencias de seguridad alimentaria. Rev. adm. pública 2002; 159: 315-40. [Consulta: 15 set 2011]  EnllaƧ

  Bloc 1