Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Filosofia Medieval

Codi de l'assignatura: 570658

Curs acadŔmic: 2014-2015

Coordinaciˇ: Merce Puig Rodriguez-Escalona

Departament: Departament d'Hist˛ria de la Filosofia, EstŔtica i Filosofia de la Cultura

crŔdits: 5

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

Presencial

 

30

 

-  Sortida cultural

Presencial

 

16

 

(Visita a Girona (desembre) i a Tarragona (gener))

 

-  Seminari

Presencial

 

4

 

(Inauguraciˇ IRCVM)

Treball tutelat/dirigit

30

Aprenentatge aut˛nom

45

 

 

Recomanacions

 

L’alumne ha de tenir un coneixement mínim de la llengua llatina que el capaciti, com a mínim, per entendre el vocabulari tècnic dels texts estudiats. El coneixement de l’àrab o l’hebreu clàssics, sense ser necessari, fora de gran utilitat.

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.

 


CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

 


CB8 - Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

 


CG1 Desenvolupar la sensibilitat necessària per llegir textos avaluant adequadament la seva informació i interpretant correctament el seu sentit.

 


CG3 Dominar els procediments bàsics del treball intel·lectual, és a dir, saber utilitzar les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) i fer un bon ús també de les tècniques d’exposició i divulgació dels resultats obtinguts (escriptura de recensions i treballs de recerca, preparació de conferències i intervencions públiques en debats).

 


CG4 Tenir la capacitat de treballar en equips que promoguin una recerca de tipus multidisciplinari i integrador dels elements comuns a diverses tradicions culturals.

 


CE4 Interrelacionar recíprocament els aspectes històrics, culturals, ideològics i/o estètics de la civilització medieval, per tal de ser capaços, d’aquesta manera, de comprendre i integrar els elements culturals comuns a Europa.

 


CE5 Situar en el seu context històric, literari, ideològic i/o estètic les diferents manifestacions, escrites o artístiques, para, així, poder valorar aquestes manifestacions en el conjunt de la tradició.

 


CE6 Accedir críticament als textos i documents medievals des de diverses perspectives, ja siguin aquestes històrica, literària, filosòfica o artística.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

-  Adquirir un coneixement global del desenvolupament del pensament medieval cristià, islàmic i judaic des de la baixa Antiguitat fins al segle XIV.
-  Ser capaç de trobar el correlat conceptual del vocabulari emprat pels autors medievals, al menys pel que fa als autors llatins.
 

 

Referits a habilitats, destreses

- Adquirir la capacitat de contextualitzar en la seva realitat cultural uns texts d’èpoques allunyades de la nostra.
- Poder llegir amb fluïdesa texts de gran nivell d’abstracció.

 

Referits a actituds, valors i normes

- Assolir una comprensió de les diferències formals i materials entre cultures diferents i entre diferents èpoques d’una mateixa cultura.
- Adquirir una actitud oberta davant de formes de pensament i visions del món diferents i àdhuc enfrontades.
 

 

 

Blocs temÓtics

 

1. El trÓnsit del pensament greco-romÓ clÓssic al mˇn cristiÓ: AgustÝ d’Hipona i Boeci.

2. La teologia negativa: Joan Escot Eri˙gena.

3. L’aristotelisme neoplatonitzant dels "falÓsifa" musulmans: Avicenna.

4. La irrupciˇ de la dialŔctica en la teologia cristiana: Anselm de Canterbury.

5. L’ontologia panhileformista d’Ibn Gabirol.

6. La polŔmica entorn de la natura dels universals: Pere Abelard.

7. La filosofia andalusÝ: del neoplatonisme a l’aristotelisme "pur": Abentofail i Averrois.

8. La sÝntesi talm˙dica-aristotŔlica: Maim˛nides.

9. Les universitats i el naixement de la filosofia "escolÓstica".

10. L’aristotelisme cristiÓ: TomÓs d’Aquino.

11. L’apogeu de l’EscolÓstica: l’ontologia univocista de Joan Duns Escot.

12. Atomisme ontol˛gic i nominalisme: Guillem d’Ockham.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

El treball personal de l’alumne se centrarà en la lectura dels texts indicats pel professor, corresponents a obres dels autors indicats als bloc temàtics. El treball a classe se centrarà en el comentari i interpretació dels texts en qüestió.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Es valorarà la participació a classe, la redacció de protocols sobre els temes tractats i un petit treball monogràfic sobre un d’aquest temes.

 

Avaluaciˇ ˙nica

Es valorarà un treball monogràfic d’una certa envergadura que demostri un coneixement general de la matèria.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

1. Literatura primària

AGUSTÍ D’HIPONA: Confesiones (Introducció, traducció i notes de Silvia Magnavacca). Buenos Aires: Losada, 2005.  Enlla├ž

BOECI: Consolaciˇ de la filosofia (llatÝ-catalÓ), Barcelona: Fundaciˇ Bernat Metge, 2002 (n’hi ha versiˇ castellana a Alianza Editorial).  Enlla├ž

JOAN ESCOT ERIÚGENA: De divisione naturae, en: Patrologia latina, vol. 122. Turnhout: Brepols, 1852.   Enlla├ž

------. Periphyseon (De divisione naturae), 441A-458A, text llatí i traducció de F.J. Fortuny. Barcelona: KAL, 1995.   Enlla├ž

AVICENNA: Avicena esencial, introducció i antologia de textos per Joaquín Lomba. Barcelona, Montesinos, 2009   Enlla├ž

------- Cuestiones divinas (Ilahiyyat) (Textos escogidos), edició de Carlos A. Segovia. Madrid: Biblioteca Nueva, 2006.

  Enlla├ž

ApologÝa contra Gaunilo, en: Obras Completas I, ed. bilingŘe de J. Alameda. Madrid: Editorial Catˇlica (BAC), 1952, pp. 351-437.  Enlla├ž

IBN GABIROL: La fuente de la vida, trad. del llatí per Federico de Castro, rev. i introd. de Carlos del Valle. Barcelona: Riopiedra, 1987.   Enlla├ž

PERE ABELARD: Logica ingredientibus (Lógica para principiantes), edició llatí-castellà de fragments de l’obra del mateix títol per Miguel Candel. Barcelona, KAL, 2003.

------. Tractatus de intellectibus, ed. de P. Morin. París: Vrin, 1994.   Enlla├ž

ABENTOFAIL: El filósofo autodidacto, ed. de F. Pons, pròleg de M. Menéndez y Pelayo. Buenos Aires: Espasa-Calpe (Austral), 1954(2ª) (nova edició a Editorial Trotta).   Enlla├ž

AVERROIS: Destructio destructionum philosophiae Algazelis (Tahâfut at-Tahâfut), versió llatina de Calo Calonymos, ed. de B.H. Zedler. Milwaukee (Winsconsin): The Marquette University Press, 1961.

------. Destrucció de la «Destrucció» (qüestió I), ed. de J. Puig Montada. Barcelona: Edicions 62, 1991 (hi ha nova edició ampliada, sota el títol Ensorrament de l’ensorrament, a les Edicions de l’Abadia de Montserrat).

La psicología de Averroes, ed. de S. Gómez Nogales. Madrid: UNED, 1988.

  Enlla├ž

Sobre el intelecto, ed. de A. Martínez Lorca. Madrid: Trotta, 2004.

  Enlla├ž

MAIMÒNIDES: Guía de perplejos, ed. de D. González Maeso. Madrid: Editora Nacional, 1984.

 

  Enlla├ž

Guía de descarriados, ed. de Fernando Valera. Barcelona: Ediciones Obelisco, 1997.

 

  Enlla├ž

TOMÀS D’AQUINO: Compendio de teología. Barcelona: Orbis, 1983 / Compendi de teologia. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 1990.

 

  Enlla├ž

Summa contra gentes (Suma contra los gentiles), lib. II, caps. 56-78. Madrid: Ed. Católica (BAC), 1952.

 

  Enlla├ž

Sobre el ente y la esencia, en: De los principios de la naturaleza, ed. de J.A. Míguez – M. Fuentes – A.J. Cappelletti. Madrid, SARPE, 1983, pp. 51-94.

 

  Enlla├ž

------ Opúsculos y cuestiones selectas, ed. Bilingüe, compilació d’Antonio Osuna. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2001.

Tomás de Aquino esencial, introducció i antologia de textos per Eudaldo Forment. Barcelona: Montesinos, 2008.

 

  Enlla├ž

JOAN DUNS ESCOT: Tratado del primer principio. Madrid: Sarpe, 1985.

 

  Enlla├ž

Del primer principi i altres escrits, ed. de J. Batalla. Barcelona: Edicions 62, 2000.

  Enlla├ž

GUILLEM D’OCKHAM: Exposición de los ocho libros sobre la Física (Prólogo). Los sucesivos, ed. de F.J. Fortuny. Barcelona: Orbis, 1985.

 

  Enlla├ž

Breviloquium, introduc., ed. de F.J. Fortuny. Barcelona: Laia, 1980.

  Enlla├ž

------. Expositio in libros Physicorum Aristotelis. Prologus, ed. bilingüe de F.J. Fortuny. Barcelona: KAL, 1999.

Textos epistemológicos, selec. bilingüe de F.J. Fortuny. Barcelona: KAL, 2000.

 

  Enlla├ž

2. Literatura secundària

ABBAGNANO, N.: Historia de la filosofía I: Filosofía patrística - Filosofia escolástica. Barcelona: Hora, 1982.

ÁBED YABRI, M.: El legado filosófico árabe. Madrid: Trotta, 2001.

ARMSTRONG, A.H. (comp.): The Cambridge History of Later Greek and Early Medieval Philosophy. Cambridge: Cambridge U.P., 1995.

BENAKIS, L.G. (comp.): Néoplatonisme et philosophie médiévale (Actes del Col·loqui Internacional de Corfú de la SIEPM, 6-8 oct. 1995). Turnhout: Brepols, 1997.

BROWN, P.: Agustín. Madrid: Acento, 2001.

CORBIN, H.: Avicena y el relato visionario. Barcelona: Paidós, 1995.

COURCELLE, P.: Connais-toi toi-même. De Socrate à Saint Bernard, 3 vols. París: Études augustiniennes, 1974.

CRUZ HERNÁNDEZ, M.: Abû l-Walîd Ibn RuÓd (Averroes). Vida, obra, pensamiento, influencia. Córdoba: Publi. Caja de Ahorros, 1986.

DE LIBERA, A.: La philosophie médiévale. París: P.U.F., 1993.

------. La querelle des universaux. De Platon à la fin du Moyen Âge. París: Seuil, 1996.

FORTUNY, F.J.: De Lucreci a Ockham. Perspectives de l’Edat Mitjana. Barcelona: Anthropos, 1992.

FRAILE, G.: Historia de la filosofía, tom IIb. Madrid: Ed. Católica (B.A.C.), 1975.

GILSON, É.: La philosophie au Moyen Âge. París: Payot, 1986(2ª) (n’hi ha edició espanyola: La filosofía en la Edad Media).

GREGORY, T.: Mundana Sapientia. Forme di conoscenza nella cultura medievale. Roma, Edizioni di Storia e Letteratura, 1992.

KRETZMANN, N. – KENNY, A. – PINBORG, J. (comps.): The Cambridge History of Later Medieval Philosophy. From the Rediscovery of Aristotle to the Disintegration of Scholasticism (1100-1600). Cambridge: Cambridge U.P., 1982.

LE GOFF, J.: Les intellectuels au Moyen Âge. París: Seuil, 1962(2ª).

MARMO, C. (comp.): Vestigia, imagines, verba. Semiotics and Logic in Medieval Theological Texts. Turnhout: Brepols, 1997.

MAIZA OZCOIDI, I.: La concepción de la filosofía en Averroes. Madrid: Trotta/UNED, 2001.

MURRAY, A.: Razón y sociedad en la Edad Media. Madrid: Taurus, 1983.

PORTALIE, E.: A Guide to the Study of Saint Augustine. Chicago, 1960.

PUENTE OJEA, G.: La formación del cristianismo como fenómeno ideológico. Madrid: Siglo XXI, 1991.

RAMÓN GUERRERO, R.: Historia de la Filosofía Medieval. Madrid: Akal, 2002.

RENAN, E.: Averroes y el averroísmo. Madrid: Ediciones Hiperión, 1992.

SARANYANA, J. I.: Historia de la Filosofía Medieval. Pamplona: Eunsa, 1999(3ª).

SEBTI, M.: Avicenne. L’âme humaine. París: P.U.F., 2000.

SORABJI, R.: Time, Creation and the Continuum. Londres: Duckworth, 1983.

VILANOVA, E.: Història de la teologia cristiana, 3 vols. Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 1999.

WEINBERG, J.: Breve historia de la filosofía medieval. Madrid: Cátedra, 1998.