Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: La Cristianitzaciˇ del Mˇn Antic

Codi de l'assignatura: 571262

Curs acadŔmic: 2014-2015

Coordinaciˇ: Merce Puig Rodriguez-Escalona

Departament: Departament de Prehist˛ria, Hist˛ria Antiga i Arqueologia

crŔdits: 5

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials

54

 

-  TeoricoprÓctica

 

30

 

-  Seminari

(Jornades de Cultures medievals /Els abrils de l Hospital)

 

24

Treball tutelat/dirigit

26

Aprenentatge aut˛nom

45

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

 


Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 


Que els estudiants posseeixin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una forma que haurà de ser en gran manera autodirigida o autònoma.

 


Dominar els procediments bàsics del treball intel·lectual, és a dir, saber utilitzar les eines necessàries per a l’adquisició de coneixements (fonts, bibliografia, disciplines auxiliars) i fer un bon ús també de les tècniques d’exposició i divulgació dels resultats obtinguts (escriptura de recensions i treballs de recerca, preparació de conferències i intervencions públiques en debats).

 


Valorar la dimensió històrica de les fonts documentals i textuals per al coneixement dels períodes històrics i dels actors de les cultures tardoantigues.

 


Accedir críticament als textos i documents tardoantics des de diverses perspectives, ja siguin aquestes històrica, literària, filosòfica o artística.

 


Conèixer les diferents línies de recerca que es desenvolupen en els estudis sobre l’Antiguitat Tardana, els seus aspectes més problemàtics i les seves diferents metodologies. Tenir la capacitat d’estar al dia dels coneixements exposats en l’àmbit de la comunitat científica internacional.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Proporcionar als alumnes una visió diacrònica dels principals fets sociopolítics, econòmics i del pensament que caracteritzen l’evolució de l’imperi romà dels segles III-VII dC, tot partint de la documentació existent.

 

— Exposar de manera científica i rigorosa el procés que permet concebre el pas entre el món antic i el medieval en termes de continuïtat i de transformació lenta.

 

— Estimular el posicionament crític dels alumnes en el treball de fonts, en l’anàlisi i l’ús que se’n fa per formular hipòtesis.

 

— Analitzar testimonis textuals de l’antiguitat tardana i comparar-los per extreure’n deduccions històriques.

 

Referits a habilitats, destreses


— Capacitat per a emprar els instruments documentals i bibliogràfics de referència.

 


— Estar al corrent de les línies d’investigació.

 

— Assolir un determinat bagatge metodològic, amb capacitat d’aplicar les tècniques i els mètodes que apuntalen la investigació.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Entendre que el coneixement sobre el període de l’antiguitat tardana encara està en construcció i que cal mostrar predisposició vers noves interpretacions.

 


— Dur a terme estratègies per avançar en la recerca.

 


— Consolidar l’estructuració del pensament.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. La institucionalitzaciˇ del cristianisme: dels Acords de MilÓ al concili de Nicea

1.1. Els Acords de Milà i la fi del període de les persecucions

1.2. Les implicacions legals, socials i polítiques de les actuacions religioses de Constantí I: el “cristianisme àulic”

1.3. Constantí, àrbitre en les disputes internes de l’Església: donatisme, arrianisme i els primers concilis generals (Arles i Nicea)

1.4. La justificació cristiana del poder imperial: la teologia política eusebiana i l’assimilació de l’Imperi amb el regnum dei

2. La construcciˇ d’un Imperi cristiÓ i cat˛lic: el segle d’or de la patrÝstica i dels concilis (de Constanci II a Teodosi II)

2.1. Teodosi el Gran, com a paradigma de príncep cristià: l’organització diocesana, metropolitana i patriarcal, el recurs a l’autoritat superior dels concilis i la imposició d’una ortodòxia d’Estat

2.2. Efes (431), Calcedònia (451), i la separació de camins entre les esglésies gregues i llatines

2.3. Les primeres disputes pel lideratge de la comunitat cristiana entre bisbes i aristòcrates: l’exemple de les crisis priscil·lianista i pelagiana

2.4. Les invasions germàniques com a motor d’una nova reflexió filosòfica: Agustí i el mal anomenat “agustinisme polític” medieval

3. Les estratŔgies de cristianitzaciˇ a la ciutat i al camp i els seus protagonistes: bisbes, monjos i sants

3.1. La consolidació del poder polític del bisbe a la ciutat i les seves actuacions envers pagans i jueus

3.2. El monacat a Occident i el sorgiment dels monestirs episcopals: de Jeroni a Benet de Núrsia

3.3. Vers la “medievalització” de la topografia clàssica: l’impacte de l’edilícia cristiana a la ciutat i al camp, el culte a les relíquies i les estratègies per a la conversió del camperolat

3.4. La cristianització del temps i l’oci: el calendari cristià, les festivitats martirials i la “reorientació” dels jocs pagans

4. El paper del bisbe de Roma front a la consolidaciˇ de les esglÚsies nacionals

4.1. El lideratge cívic dels bisbes de Roma: de Damas a Lleó Magne

4.2. La reivindicació de la primacia romana a Occident entre Sirici i Gelasi

4.3. Gelasi i la feblesa de la teoria de les dues espases en el context de la renouatio imperii de Justinià: la creixent incomprensió entre Orient i Occident

4.4. Gregori el Gran, pastor et consul dei, i el seu diàleg amb les esglésies nacionals germàniques

4.5. Vers la creació dels Estats pontificis en el context de l’ascens dels carolingis

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La docència es de caràcter teòrico-pràctic i s’estructura entorn una part d’exposició dels continguts teòrics bàsics i una altra part dedicada a analitzar, comprendre i valorar textos de l’època.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 


Realització d’un treball escrit d’iniciació a la recerca tutoritzat pel docent al llarg de tot el curs i que s’haurà d’exposar oralment.

 

Avaluaciˇ ˙nica


Examen final de tota la matèria impartida al llarg del curs.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BROWN, P., El primer milenio de la cristiandad occidental. Barcelona: Crítica, 1997.

  Enlla├ž

CAMERON, A., El mundo mediterráneo en la Antigüedad Tardía, 395-600. Barcelona: Crítica, 1998.  Enlla├ž

CAMERON, A., The last pagans of Rome. Oxford: Oxford University Press, 2011.  Enlla├ž

CANEPA, M.P., The two eyes of the Earth: art and ritual of kingship between Rome and Sasanian Iran.
Berkeley: University of California, 2010.
  Enlla├ž

DAGRON, G., Empereur et prêtre. Étude sur le «césaropapisme» byzantin, París, Gallimard, 1996.  Enlla├ž

FARINA, R., L’impero e l’imperatore cristiano in Eusebio di Cesarea: la prima teologia politica del cristianesimo. Zurich: Pas Verlag, 1966.
  Enlla├ž

FREND, W. H. C., The Rise of Christianity. Philadelphia: Fortress Press, 1985.  Enlla├ž

HERRIN, J., Byzantium: the surprising life of a medieval Empire. Princeton: Princeton University Press,2007.
  Enlla├ž

HERWIG, W., The Roman empire and its Germanic peoples. Berkeley: University of California Press, 1997.
  Enlla├ž

JIMÉNEZ SÁNCHEZ, J.A., Los juegos paganos en la Roma cristiana. Treviso / Roma: Fondazione Benetton / Viella, 2010.
  Enlla├ž

JONES, A. H. M., The Later Roman Empire (284-602). A social, economic and administrative survey. Vol.1-2. Oxford: Basil Blackwell, 1964.
  Enlla├ž

MAYEUR, J.-M. i altres (dir.), Histoire du christianisme, III: Les églises d’Orient et d’Occident (432-610), París, Desclée, 1998.  Enlla├ž

MAYMÓ, P., El ideario de lo sacro en Gregorio Magno (590-604). De los santos en la diplomacia pontificia. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2013 (Tesi doctoral publicada en xarxa).  Enlla├ž

RATTI, S., Polémiques entre païens et chrétiens. Histoire. París: Les Belles Lettres, 2012.  Enlla├ž

SALES CARBONELL, J., Las construcciones cristianas de la “Tarraconensis” durante la Antigüedda Tardía: topografía, arqueología e historia. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012.  Enlla├ž

VEYNE, P.: El sueño de Constantino: el fin del Imperio pagano y el nacimiento del mundo cristiano, Barcelona, Paidós, 2008.
  Enlla├ž

VILLEGAS MARÍN, R., Pseudo-Próspero de Aquitania. "Sobre la providencia de Dios". Barcelona: Universitat de Barcelona, 2010.
  Enlla├ž