Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Llatí I

Codi de l'assignatura: 361361

Curs acadèmic: 2015-2016

Coordinació: Ignacio Javier Adiego Lajara

Departament: Departament de Filologia Llatina

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

50

 

-  Altres pràctiques

Presencial

 

10

Treball tutelat/dirigit

42

Aprenentatge autònom

48

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

Capacitat de comprensió dels elements clau d'altres cultures.

   -

Rigor acadèmic. Preocupació per la qualitat.

   -

Capacitat d'utilització de les TIC.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i aprofitar la informació continguda en bases de dades i altres instruments informàtics i Internet.

   -

Fluïdesa gramatical necessària per a la lectura i comprensió de textos clàssics llatins.

   -

Capacitat per fer anàlisis i comentaris lingüístics.

   -

Coneixement de les tècniques i els mètodes de l'anàlisi lingüística.

   -

Coneixement de la història i de les variacions diacròniques, diatòpiques i diastràtiques de les llengües clàssiques.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Desenvolupar la competència lingüística imprescindible per llegir, comprendre i traduir textos llatins de dificultat relativa.
— Conèixer i reconèixer les estructures gramaticals de la llengua llatina.
— Adquirir el lèxic bàsic de la llengua llatina.
— Conèixer aspectes diversos de la civilització romana a partir de la lectura dels textos.
— Comprendre i conèixer la connexió entre la llatinitat i el món actual.

 

Referits a habilitats, destreses


— Saber fer una exposició oral en públic.
— Aprofitar els avantatges del treball en grup per a l’aprenentatge de la matèria.
— Familiaritzar-se amb els recursos formatius i de consulta i saber treure’n profit (diccionaris, diccionaris en línia, webs amb continguts didàctics, compilació de textos, etc.).
— Saber interpretar el contingut lèxic, prosòdic, morfològic, sintàctic i semàntic dels lemes dels diccionaris llatins.

 

Referits a actituds, valors i normes


— Plantejar-se les diverses maneres possibles d’analitzar la realitat i de concretar-les en una llengua.
— Valorar la importància del treball metòdic, crític i rigorós.
— Mantenir una actitud participativa.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El llatí com a llengua flexiva

2. L’alfabet i la pronúncia del llatí

3. Estructures morfològiques del llatí

3.1. Morfologia nominal

3.2. Morfologia pronominal

3.3. Morfologia verbal

4. Estructures sintàctiques bàsiques del llatí

5. El lèxic llatí

5.1. Aspectes semàntics i etimològics

5.2. El patrimoni lèxic llatí de les llengües modernes

6. Anàlisi i traducció de textos llatins de dificultat progressiva

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


La metodologia d’ensenyament és dinàmica: es treballa amb enunciats i textos de dificultat gradual, per a la lectura i la comprensió dels quals es proposa una combinació d’exercicis diversos que ajuden a la preparació i la reflexió sobre el text. Aquests exercicis aborden aspectes lèxics i morfosintàctics, així com diferents estratègies per interpretar i traduir els textos.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada i es basa en els criteris següents:

— dos exàmens com a mínim, l’últim dels quals es fa en la data prevista en el calendari d’exàmens de la Facultat;

— els altres exàmens es duen a terme durant el període lectiu.

Les qualificacions obtingudes en els exàmens tenen un valor comprès entre el 60 % i el 90 % de la nota final de l’assignatura.

— treball personal dels alumnes, ja sigui a través d’exercicis, de treballs o de la participació activa a les classes, que té un valor entre el 10 % i el 40 % de la nota final de l’assignatura.

Per aprovar l’assignatura cal haver-se presentat a tots els exàmens, haver-los aprovat tots i haver fet tots els exercicis i treballs fixats al programa docent.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat de Filologia.

L’avaluació única consisteix en un examen amb el valor del 100 % de la nota final.

 

 

Reavaluació

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

JONES, P. V.; SIDWELL, K. C. (1989), Reading Latin. Texto, vocabulario y ejercicios (ed. castellana J. Bayo, B. Usobiaga i P. Villalba). Barcelona, PPU. [Reading Latin: text. Cambridge, Univ. press, 1986]  Enllaç

JONES, P. V.; SIDWELL, K. C. (1990), Reading Latin. Text, vocabulari i exercicis (ed. catalana J. Bayo, B. Usobiaga i P. Villalba).  Barcelona, PPU. [Reading Latin: grammar, vocabulary and exercises. Cambridge, Univ. Press, 1986]  Enllaç

MIR, J. Mª (1954), Diccionario ilustrado Latino-Español / Español-Latino SPES-VOX. Barcelona, Spes (reed., Larousse, 2011). [trad. M. Mayer, dir., (2001), Diccionari il·lustrat llatí-català / català-llatí. Barcelona, Spes (reimpr. Barcelona, Vox, 2009)]

 

ØRBERG, Hans H. (1991), Lingua latina per se illustrata. Pars I: Familia romana. Grenaa, Domus latina.  Enllaç

CD-ROM text complet del llibre  Enllaç

ØRBERG, Hans H. (1990), Lingua latina per se illustrata. Pars II: Roma aeterna. Grenaa, Domus latina.  Enllaç


CD-ROM text complet del llibre  Enllaç

SEGURA, S. (2004), Gramàtica llatina (trad. de E. Artigas, L. Cabré i A. Riquer). Barcelona, Ed. de la UB, Col·lecció UB nº 80 (reed. 2012). [Gramática latina. Deusto, Publ. de la Univ., 1961 (vàries reed.)]  Enllaç

SEGURA, S. (2005), Mètode de llatí (trad. de E. Artigas, L. Cabré i A. Riquer). Barcelona, Ed. de la UB, Col·lecció UB nº 87, 2005. [Método de latín. Deusto, Publ. de la Univ., 1961 (vàries reed.)]  Enllaç

SEVA, A., dir., (1993), Diccionari llatí-català. Barcelona, Enciclopèdia Catalana (successives reimpr.).  Enllaç

VALENTÍ FIOL, E. (1995), Gramàtica llatina: morfologia i nocions de sintaxi (trad. de J. Cornudella). Barcelona, Curial. [Gramática de la lengua latina: morfología y nociones de sintaxis. Barcelona, Bosch, 1965]  Enllaç

VALENTÍ FIOL, E. (1945), Sintaxis latina. Barcelona, Bosch (successives reimpr.).  Enllaç

Pàgina web

Hesperia Latina (llatí en línia)         http://www.ub.edu/hesperialatina/enlinia.htm

Itinera electronica                http://agoraclass.fltr.ucl.ac.be/concordances/intro.htm

Labyrinthus                    http://www.xtec.cat/~sgiralt/ianua.htm

Perseus                 http://www.perseus.tufts.edu/hopper/