Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Gramàtica Llatina I

Codi de l'assignatura: 361370

Curs acadèmic: 2015-2016

Coordinació: Ignacio Javier Adiego Lajara

Departament: Departament de Filologia Llatina

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

50

Treball tutelat/dirigit

46

Aprenentatge autònom

54

 

 

Recomanacions

 


Haver cursat amb profit les assignatures Llatí I, Llatí II i Llengua Llatina.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Rigor acadèmic. Preocupació per la qualitat.

   -

Capacitat d'utilització de les TIC.

   -

Fluïdesa gramatical necessària per a la lectura i comprensió de textos clàssics llatins.

   -

Capacitat per fer anàlisis i comentaris lingüístics.

   -

Domini de la llengua llatina clàssica.

   -

Coneixement de les tècniques i els mètodes de l'anàlisi lingüística.

   -

Coneixement de la història i de les variacions diacròniques, diatòpiques i diastràtiques de les llengües clàssiques.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i aprofitar la informació continguda en bases de dades i altres instruments informàtics i Internet.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i sintetitzar informació bibliogràfica.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements

— Conèixer les qüestions bàsiques de fonètica i fonologia de la llengua llatina que permeten l’estudi científic de la seva morfologia.

— Conèixer la morfologia històrica de la llengua llatina.

— Consolidar de manera pràctica els coneixements teòrics de la morfologia llatina aplicant-los a una selecció de textos d’autors diversos.

— Iniciar-se en la pràctica del comentari lingüístic diacrònic dels textos llatins.

— Conèixer la terminologia específica relacionada amb els continguts de l’assignatura.

 

Referits a habilitats, destreses

— Saber fer una exposició oral en públic.

— Aprofitar els avantatges del treball en grup per a l’aprenentatge de la matèria.

— Ser capaç de llegir correctament en veu alta un text llatí d’acord amb les normes de la prosòdia.

— Assolir la fluïdesa necessària per comprendre i comentar morfològicament i lèxicament textos tant literaris com epigràfics.

— Iniciar-se en la pràctica del comentari lingüístic de textos llatins.

— Familiaritzar-se amb els recursos formatius i de consulta i saber treure’n profit (diccionaris, diccionaris en línia, webs amb continguts didàctics, compilació de textos, etc.).

— Saber interpretar el contingut lèxic, prosòdic, morfològic, sintàctic i semàntic dels lemes dels diccionaris llatins.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Valorar la importància del treball metòdic, crític i rigorós.

— Esforçar-se a comprendre i saber valorar l’evolució intel·lectual de la societat, lligada als esdeveniments històrics.

— Plantejar-se les diverses maneres possibles d’analitzar la realitat i de concretar-les en una llengua.

— Mantenir una actitud participativa.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Continguts teòrics

1.1. L’alfabet i l’ortografia llatina

1.2. Elements constitutius dels mots

1.3. Categorització morfològica dels mots llatins

1.4. Formació de paraules

1.5. Categories dels mots flexius

1.6. Mots invariables

2. Desenvolupament pràctic

*  
Comentari lexicomorfològic de mots i de textos llatins de períodes diversos de la llengua llatina

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La metodologia d’ensenyament és dinàmica, atès que es combinen les classes teòriques amb la reflexió lingüística i amb exercicis de comentari lexicomorfològic de textos tant literaris com epigràfics.

Les activitats proposades són les següents:

1. Participació activa de l’estudiant mitjançant presentacions orals tutoritzades.

2. Resolució i presentació d’exercicis de dificultat progressiva.

3. Anàlisi lexicomorfològica, comentari lingüístic, traducció i interpretació d’una selecció de textos de cronologia diversa.

4. Correcció dels exercicis de manera col·lectiva i/o individual.

5. Participació en altres activitats proposades pel professor de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada i es basa en els criteris següents:

— Dos exàmens, com a mínim, l’últim dels quals es fa en la data prevista en el calendari d’exàmens de la Facultat.

— Els altres exàmens es duen a terme durant el període lectiu.

Les qualificacions obtingudes en els exàmens tenen un valor comprès entre el 60 % i el 90 % de la nota final de l’assignatura.

— Treball personal dels alumnes, ja sigui a través d’exercicis, de treballs o de la participació activa a les classes, que té un valor entre el 10 % i el 40 % de la nota final de l’assignatura.

Per aprovar l’assignatura cal haver-se presentat a tots els exàmens, haver-los aprovat tots i haver fet tots els exercicis i treballs fixats al programa docent.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat de Filologia. L’avaluació única consisteix en un examen amb el valor del 100 % de la nota final.

Reavaluació

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

BELTRÁN, J. A. (1999), Introducción a la morfología latina. Zaragoza, Publ. de la Univ.  Enllaç

CLACKSON, J.; HORROCKS, G. (2011), The Blackwell History of the Latin Language. Oxford, Wiley-Blackwell.  Enllaç

DEVOTO, G.; PROSDOCIMI, A. L. (1991), Storia della lingua de Roma. Bolonya, Cappelli.  Enllaç

ERNOUT, A. (1953), Morphologie historique du latin. París, Klincksieck (3a ed.).  Enllaç

ERNOUT, A.; MEILLET, A.; ANDRÉ, J. (1985), Dictionnaire étymologique de la langue latine. Histoire des mots. París, Klincksieck (4a. ed., reimpr. 2000).  Enllaç

LÓPEZ DE AYALA, Mª J. (1991), Introducción a la ortografía latina. Madrid, Ediciones Clásicas.  Enllaç

MARTIN, F. (1976), Les mots latins groupés par familles étymologiques d’après le Dictionnaire étymologique de la langue latine d’Ernout et Meillet. París, Hachette.  Enllaç

MEISER, G. (1998), Historische Laut- und Formenlehre der lateinischen Sprache. Darmstadt, Wissenschaftliche Buchgesellschaft.  Enllaç

MOLINA, J. (1993), Iniciación a la fonética, fonología y morfología latinas (ed. de E. Borrell). Barcelona, Publ. de la UB.  Enllaç

MONTEIL, P. (2003), Elementos de fonética y de morfología del latín (trad. i actualització de C. Fernández). Sevilla, Publ. de la Univ. [Eléments de phonétique et de morphologie du latin. París, Nathan, 1973]  Enllaç

PALMER, L. R. (1986), Introducción al latín (presentació, trad. i notes de J. J. Moralejo i J. L. Moralejo). Barcelona, Ariel (especialment el cap. IX) [The latin language. Londres, Faber & Faber, 1974 (3a. ed.)]  Enllaç

PISANI, V. (1974), Grammatica latina storica e comparativa. Torí, Rosenberg & Sellier (4a. ed.).  Enllaç

STOLZ, F.; DEBRUNNER, A.; SCHMID, W. P. (1970), Storia della lingua latina (trad. de C. Benedikter, intr. i notes A. Traina, apèndix J. M. Tronskij). Bolonya, Pàtron [Geschichte der lateinischen Sprache. Berlín, W. de Gruyter, 1966]  Enllaç

TAGLIAVINI, C. (1962), Fonetica e morfologia storica del latino. Bolonya, Pàtron (3a. ed.).  Enllaç