Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Poesia Èpica Llatina

Codi de l'assignatura: 361378

Curs acadèmic: 2015-2016

Coordinació: Ignacio Javier Adiego Lajara

Departament: Departament de Filologia Llatina

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

50

Treball tutelat/dirigit

46

Aprenentatge autònom

54

 

 

Recomanacions

 


Haver assimilat els coneixements de morfologia i sintaxi de les assignatures Llatí II i Llengua Llatina.

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Capacitat de crítica, d'autocrítica i de raonament lògic.

   -

Capacitat de gestió de la informació, resolució de problemes i presa de decisions.

   -

Planificació i gestió del temps. Capacitat de treballar sota pressió.

   -

Competència general en traducció.

   -

Capacitat per al raonament crític.

   -

Coneixements de crítica textual i d'edició de textos grecs i llatins.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i aprofitar la informació continguda en bases de dades i altres instruments informàtics i Internet.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i sintetitzar informació bibliogràfica.

   -

Fluïdesa gramatical necessària per a la lectura i comprensió de textos clàssics llatins.

   -

Coneixements de retòrica i estilística.

   -

Capacitat per analitzar textos i discursos literaris i no literaris utilitzant adequadament les tècniques d'anàlisi.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Conèixer els trets fonamentals de l’obra literària dels autors que són objecte de treball.
— Consolidar en la pràctica els coneixements teòrics de la morfologia i la sintaxi llatines aplicant-los a la selecció de textos proposada.
— Adquirir els coneixements necessaris per llegir, comprendre i traduir textos de poesia èpica d’època clàssica.
— Iniciar-se en la pràctica del comentari mètric i estilístic: saber escandir raonadament hexàmetres dactílics i conèixer les principals figures estilístiques de la llengua llatina.
— Assolir la destresa necessària per fer anàlisis i comentaris gramaticals, metricoestilístics i de realia dels textos.
— Conèixer la terminologia específica relacionada amb els continguts de l’assignatura.
— Adquirir un lèxic bàsic de la llengua llatina de l’èpica (1.200 paraules).
— Conèixer a bastament l’argument de les obres literàries proposades per llegir en traducció.

 

Referits a habilitats, destreses


— Saber fer una exposició oral en públic.
— Aprofitar els avantatges del treball en grup per a l’aprenentatge de la matèria.
— Ser capaç de llegir correctament en veu alta un text llatí d’acord amb les normes de la prosòdia.
— Assolir un bon domini de l’anàlisi morfològica i sintàctica com a eina fonamental per a la comprensió correcta dels textos llatins.
— Assolir la fluïdesa necessària per comprendre i comentar morfològicament i lèxicament textos literaris.
— Iniciar-se en el coneixement de l’anàlisi mètrica i estilística, i del comentari literari dels textos llatins.
— Familiaritzar-se amb els recursos formatius i de consulta i saber treure’n profit (diccionaris, diccionaris en línia, webs amb continguts didàctics, compilació de textos, bases de dades, repertoris bibliogràfics, etc.).
— Saber localitzar, interpretar, avaluar, utilitzar i aprofitar la informació dels recursos bibliogràfics i didàctics, tant convencionals com d’Internet.
— Saber interpretar el contingut lèxic, prosòdic, morfològic, sintàctic i semàntic dels lemes dels diccionaris llatins.

 

Referits a actituds, valors i normes


— Valorar la importància del treball metòdic, crític i rigorós.
— Esforçar-se a comprendre i saber valorar l’evolució intel·lectual de la societat, lligada als esdeveniments històrics.
— Plantejar-se les diverses maneres possibles d’analitzar la realitat i de concretar-les en una llengua.
— Mantenir una actitud participativa.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Pressupòsits teòrics

1.1. L’èpica com a gènere literari

1.2. Virgili i la seva obra

1.3. La llengua de l’èpica

1.4. Nocions de prosòdia i mètrica: l’hexàmetre dactílic

1.5. Principals figures estilístiques

2. Desenvolupament pràctic. Lectura, traducció i comentari lingüístic, mètric i estilístic d’una selecció de l’Eneida de Virgili

3. Lectura (en traducció) de l’Eneida de Virgili

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


La metodologia d’ensenyament és dinàmica, atès que la lectura comprensiva i la traducció dels textos proposats es combinen amb el comentari mètric, estilístic i de realia, i amb el plantejament i resolució d’exercicis diversos que inclouen aspectes com ara la pronunciació, la mètrica o el lèxic.
 
Les activitats proposades són les següents:
1. Participació activa de l’estudiant mitjançant presentacions orals tutoritzades.
2. Amb anterioritat a cada classe, l’estudiant ha de preparar la quantitat de text que el professor consideri necessària.
3. Resolució i presentació d’exercicis de dificultat progressiva.
4. Anàlisi morfosintàctica, traducció i comentari mètric i estilístic de la selecció de textos esmentada.
5. Correcció dels exercicis de manera col·lectiva i/o individual.
6. Participació en altres activitats proposades pel professor de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada i es basa en els criteris següents:

— Dos exàmens com a mínim, l’últim dels quals es fa en la data prevista al calendari d’exàmens de la Facultat. Els altres exàmens es duen a terme durant el període lectiu. Les qualificacions obtingudes en els exàmens tenen un valor comprès entre el 60 % i el 90 % de la nota final de l’assignatura.

— Treball personal dels alumnes, ja sigui a través d’exercicis, de treballs o de la participació activa a les classes, que té un valor entre el 10 % i el 40 % de la nota final de l’assignatura.

Per aprovar l’assignatura cal haver-se presentat a tots els exàmens, haver-los aprovat tots i haver fet tots els exercicis i treballs fixats al programa docent.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat de Filologia.

L’avaluació única consisteix en un examen amb el valor del 100 % de la nota final.

 

 

Reavaluació

 

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

P. Vergili Maronis opera (ed. R. A. B. Mynors). Oxford, Univ. Press (1972, repr. with correct.).  Enllaç

P. Vergilius Maro. Aeneis (ed. G. B. Conte). Berlín, W. de Gruyter (Bibliotheca Teubneriana), 2009.  Enllaç

AVILÉS, J. (2013), Introducció a l’estilística llatina. Barcelona, Publ. de la UB.  Enllaç

BASSOLS, M. (1956), Sintaxis latina. Madrid, C.S.I.C. (successives reimpr.).  Enllaç

CECCARELLI, L. (1999), Prosodia y métrica del latín clásico (trad. de R. Carande). Sevilla, Publ. de la Univ. [Prosodia e metrica latina classica con cenni di metrica greca.  Roma, Soc. Ed. Dante Alighieri, 1998]  Enllaç

ECHAVE-SUSTAETA, J. DE (1952), Primer libro del verso latino. Barcelona, Ed. Cefiso (3a. ed., 1984).  Enllaç

GRIMAL, P. (1981), Diccionario de mitología griega y romana (trad. de P. Pericay). Barcelona, Paidos, 1981 [Dictionnaire de la mythologie grecque et romaine. París, P.U.F., 1951]  Enllaç

GRIMAL, P. (2008), Diccionari de mitologia grega i romana (trad. de M. Franquesa, J. Gestí i A. Martí). Barcelona, Ed. de 1984

 

HERRERO LLORENTE, V. J. (1971), La lengua latina en su aspecto prosódico. Madrid, Gredos.  Enllaç

OLIVA, S. (1988), Introducció a la mètrica. Barcelona, Quaderns Crema.  Enllaç

MAYORAL, J. A. (1994), Las figuras retóricas. Madrid, Síntesis.  Enllaç

MEDINA, J. (2000), L’art de la paraula. Barcelona, Proa.  Enllaç

QUICHERAT, L. M. (1836), Thesaurus poeticus linguae Latinae ou Dictionnaire prosodique et poétique de la langue latine contenant les mots employés dans les ouvrages ou les fragments qui nous restent des poètes latins. París, Hachette (31a. ed. rev. i corr. per É. Chatelain, Hildesheim, 1967)  Enllaç

TRAINA, A.; BERTOTTI, T. (1985), Sintassi normativa della lingua latina. Teoria. Bolonya, Cappelli (2a. ed., 1993).  Enllaç

HORNBLOWER, S.; SPAWFORTH, A., edd., (1996), The Oxford Classical Dictionary. Oxford, Univ. Press (4a ed. 2012). [Nova versió del diccionari dirigit per N. G. L. Hammond i H. H. Scullard, Oxford, 1970 (2a ed.)].  Enllaç

FLOBERT, P. (2000), Le Grand Gaffiot. Dictionnaire Latin-Français. París, Hachette [nova ed. rev., corr. i augmentada del Dictionnaire illustré latin-français (F. Gaffiot, dir.). París, Hachette, 1934]

 

GLARE, P. G. W., ed., (2012), Oxford Latin Dictionary. 2 vols., Oxford, Univ. Press (2a ed.).  Enllaç

LEWIS, CH. T.; SHORT, CH., (1879), A Latin Dictionary. Founded on Andrew’s edition of Freund’s Latin Dictionary (revised, enlarged and in great part rewritten by—). Oxford, Clarendon Press (diverses reimpr.).  Enllaç