Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Civilització Romana

Codi de l'assignatura: 361395

Curs acadèmic: 2015-2016

Coordinació: Ignacio Javier Adiego Lajara

Departament: Departament de Filologia Llatina

Crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials

50

 

-  Seminari

 

50

Treball tutelat/dirigit

46

Aprenentatge autònom

54

 

 

Competències que es desenvolupen

 

Transversals comunes de la UB

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

Transversals de la titulació

   -

Capacitat de comprensió dels elements clau d'altres cultures.

   -

Rigor acadèmic. Preocupació per la qualitat.

   -

Habilitats d'iniciació a la investigació.

   -

Capacitat d'anàlisi i de síntesi. Capacitat de relació de conceptes.

Específiques de la titulació

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i aprofitar la informació continguda en bases de dades i altres instruments informàtics i Internet.

   -

Coneixement teòric i profund de les literatures grega i llatina, com també de la seva pervivència en la literatura i cultura occidentals.

   -

Coneixement profund dels contextos històrics i culturals (mitologia, religió, pensament, art, institucions, etc.) de la literatura grega i llatina, com també de la seva pervivència en la història i cultura occidentals.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i sintetitzar informació bibliogràfica.

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Conèixer els trets fonamentals de la civilització i la cultura de Roma, i ser capaç d’aplicar-los a la lectura i el comentari de textos llatins.
— Conèixer els aspectes bàsics del pensament romà i la seva evolució al llarg dels segles.
— Entendre la pervivència de les institucions públiques i privades romanes al món occidental.
— Conèixer la semblança entre la manera de pensar i actuar a l’antiga Roma i al món actual.

 

Referits a habilitats, destreses


— Desenvolupar destresa en la redacció de treballs acadèmics.
— Familiaritzar-se amb els recursos formatius i de consulta i saber treure’n profit (diccionaris, diccionaris en línia, webs amb continguts didàctics, compilació de textos, bases de dades, repertoris bibliogràfics, etc.).
— Saber localitzar, interpretar, avaluar, utilitzar i aprofitar la informació dels recursos bibliogràfics i didàctics, tant convencionals com d’Internet.

 

Referits a actituds, valors i normes


— Plantejar-se les diverses maneres possibles d’analitzar la realitat i d’organitzar la societat.
— Esforçar-se a comprendre i saber valorar l’evolució social, política i econòmica dels pobles.

 

 

Blocs temàtics

 

1. La civilització romana: aspectes generals

2. Pensament i filosofia del món romà

3. Ideologia i política al món romà

4. La religió al món romà

4.1. Creences i pràctiques religioses

4.2. La mitologia a Roma

5. Institucions al món romà

5.1. Institucions públiques

5.2. Institucions privades

6. Vida quotidiana dels romans

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


Les classes alternen l’explicació teòrica amb el comentari de textos escollits.
Les activitats proposades són les següents:
1. Participació activa de l’estudiant mitjançant presentacions orals tutoritzades.
2. Elaboració de treballs escrits.
3. Interpretació i comentari d’una selecció de textos.
4. Participació en altres activitats proposades pel professor de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada i es basa en els criteris següents:

— Dos exàmens com a mínim, l’últim dels quals es fa en la data prevista en el calendari d’exàmens de la Facultat. Els altres exàmens es duen a terme durant el període lectiu. Les qualificacions obtingudes en els exàmens tenen un valor comprès entre el 60 % i el 90 % de la nota final de l’assignatura.

— Treball personal dels alumnes, ja sigui a través d’exercicis, de treballs o de la participació activa a les classes, que té un valor entre el 10 % i el 40 % de la nota final de l’assignatura. Per aprovar l’assignatura cal haver-se presentat a tots els exàmens, haver-los aprovat tots i haver fet tots els exercicis i treballs fixats al programa docent.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat de Filologia.

L’avaluació única consisteix en un examen amb el valor del 100 % de la nota final.

 

 

Reavaluació

 

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

CARCOPINO, J. (2001), La vida cotidiana en Roma en el apogeo del imperio (trad. de M. Fernández Cuesta). Madrid, Temas de Hoy. [La vie quotidienne à Rome à l’apogée de l’empire. París, Hachette, 1939]  Enllaç

ELLUL, J. (1970), Historia de las instituciones de la Antigüedad (trad. i notes de F. Tomás Valiente). Madrid, Aguilar. [Histoire des institutions de l’Antiquité. París, P.U.F. 1961]  Enllaç

ESPLUGA, X.; MIRÓ, M. (2002), Vida religiosa en la antigua Roma. Barcelona, UOC.  Enllaç

GIARDINA, A., ed., (1991), El hombre romano (trad. de J. Castaño). Madrid, Alianza. [L’uomo romano. Bari, Laterza, 1989]  Enllaç

GRIMAL, P. (2007), La civilización romana (trad. de J. de C. Serra). Barcelona, Paidós, 2007. [La civilisation romaine. París, Flammarion, 1981]  Enllaç

GUILLÉN, J. (1986-2000), Vrbs Roma. Vida y costumbres de los romanos. 4 vols., Salamanca, Sígueme.  Enllaç

OGILVIE, R. M. (1995), Los romanos y sus dioses (trad. de A. Cabezas). Madrid, Alianza. [The romans and their gods. Londres, Chatto & Windus, 1969]  Enllaç

VEYNE, P. dir (1990), Imperio romano y antigüedad tardía (trad. de F. Pérez Gutiérrez). Madrid, Taurus. [És el primer volum de Ph. ARIES i G. DUBY. Histoire de la vie privée. París, Seuil, 1985. Col·laboren en aquest volum P. Brown, E. Patlagean, M. Rouche, Y. Thébert i P. Veyne]  Enllaç

VEYNE, P. (1991), La sociedad romana (trad. de P. González Rodríguez). Madrid, Mondadori. [La societé romaine. París, Seuil, 1991]  Enllaç