Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Del Llatí Vulgar a les Llengües Romàniques

Codi de l'assignatura: 362820

Curs acadèmic: 2015-2016

Coordinació: Ignacio Javier Adiego Lajara

Departament: Departament de Filologia Llatina

crèdits: 6

Programa únic: No definit

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

50

 

-  Pràctiques de problemes

Presencial

 

50

Treball tutelat/dirigit

46

Aprenentatge autònom

54

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i d'expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat / capacitat de cercar, usar i integrar la informació).

   -

Rigor acadèmic. Preocupació per la qualitat.

   -

Capacitat per fer anàlisis i comentaris lingüístics.

   -

Coneixement de les tècniques i els mètodes de l'anàlisi lingüística.

   -

Coneixement de la història i de les variacions diacròniques, diatòpiques i diastràtiques de les llengües clàssiques.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i aprofitar la informació continguda en bases de dades i altres instruments informàtics i Internet.

   -

Capacitat per localitzar, avaluar críticament, utilitzar i sintetitzar informació bibliogràfica.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Conèixer els fenòmens lingüístics propis del llatí vulgar.
— Conèixer les característiques principals que presenta el llatí vulgar en la seva evolució cap a les llengües romàniques.
— Conèixer les fonts textuals i bibliogràfiques principals sobre l’evolució del llatí vulgar.
— Comprendre i conèixer la connexió entre la llatinitat i el món actual.

 

Referits a habilitats, destreses


— Saber fer una exposició oral en públic.
— Aprofitar els avantatges del treball en grup per a l’aprenentatge de la matèria.
— Assolir la fluïdesa necessària per comprendre i comentar morfològicament i lèxicament textos tant literaris com epigràfics.
— Iniciar-se en la pràctica del comentari lingüístic de textos llatins.
— Familiaritzar-se amb els recursos formatius i de consulta i saber treure’n profit (diccionaris, diccionaris en línia, webs amb continguts didàctics, compilació de textos, bases de dades, repertoris bibliogràfics, etc.).
— Saber localitzar, interpretar, avaluar, utilitzar i aprofitar la informació dels recursos bibliogràfics i didàctics, tant convencionals com d’Internet.

 

Referits a actituds, valors i normes


— Valorar la importància del treball metòdic, crític i rigorós.
— Esforçar-se a comprendre i saber valorar l’evolució intel·lectual de la societat, lligada als esdeveniments històrics.
— Plantejar-se les diverses maneres possibles d’analitzar la realitat i de concretar-les en una llengua.
— Mantenir una actitud participativa.

 

 

Blocs temàtics

 

1. El llatí, llengua de la romanització

2. Del llatí a les llengües romàniques

2.1. Canvis i alteracions en el sistema lingüístic del llatí vulgar

2.2. Canvis en el sistema vocàlic i consonàntic

2.3. Davallada del sistema flexional nominal, pronominal i verbal

2.4. Alteracions en la sintaxi

2.5. El lèxic llatí vulgar: caracterització i evolució

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


La metodologia d’ensenyament és dinàmica, atès que es combinen les classes teòriques amb la reflexió lingüística i amb exercicis de comentari lexicomorfològics de textos tant literaris com epigràfics.
Les activitats proposades són les següents:
1. Participació activa de l’estudiant mitjançant presentacions orals tutoritzades.
2. Resolució i presentació d’exercicis de dificultat progressiva.
3. Anàlisi lexicomorfològica, comentari lingüístic, traducció i interpretació d’una selecció de textos de cronologia diversa.
4. Correcció dels exercicis de manera col·lectiva i/o individual.
5. Participació en altres activitats proposades pel professor de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació és continuada i es basa en els criteris següents:

— Dos exàmens com a mínim, l’últim dels quals es fa en la data prevista en el calendari d’exàmens de la Facultat. Els altres exàmens es duen a terme durant el període lectiu. Les qualificacions obtingudes en els exàmens tenen un valor comprès entre el 60 % i el 90 % de la nota final de l’assignatura.

— Treball personal dels alumnes, ja sigui a través d’exercicis, de treballs o de la participació activa a les classes, que té un valor entre el 10 % i el 40 % de la nota final de l’assignatura. Per aprovar l’assignatura cal haver-se presentat a tots els exàmens, haver-los aprovat tots i haver fet tots els exercicis i treballs fixats al programa docent.

 

Avaluació única

En cas que l’estudiant no pugui seguir l’avaluació continuada, pot acollir-se a l’avaluació única sempre que ho sol·liciti en els terminis i termes establerts per la Facultat de Filologia.

L’avaluació única consisteix en un examen amb el valor del 100 % de la nota final.

 

 

Reavaluació

 

La reavaluació segueix el format de l’avaluació única.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

ADAMS, J., (2007), The Regional Diversification of Latin 200 BC – AD 600. Cambridge, Univ. Press.  Enllaç

BORRELL, E.; MIRÓ, M. (2001), Gramàtica llatina: el llatí normatiu i la seva evolució fins al català. Barcelona, UOC.  Enllaç

CLACKSON, J.; HORROCKS, G. (2011), The Blackwell History of the Latin Language. Oxford, Wiley-Blackwell.  Enllaç

DÍAZ Y DÍAZ, M. C. (1950), Antología del latín vulgar. Madrid, Gredos (2a. ed. revisada i augmentada, 1962).  Enllaç

GRANDGENT, C. H. (1970), Introducción al latín vulgar (trad. de F. B. Moll). Madrid, C.S.I.C. [An Introduction to Vulgar Latin. Boston, Heath, 1907]  Enllaç

HERMAN, J. (1997), El latín vulgar (trad., intr., índ. i bibliogr. de C. Arias Abellán). Barcelona, Ariel [Le latin vulgaire. París, P.U.F., 1967]  Enllaç

LAUSBERG, H. (1985), Lingüística románica (trad. de J. Pérez Riesco i E. Pascual Rodríguez). 2 vols., Madrid, Gredos [Romanische Sprachwissenschaft. 2 vols., Berlín, Gruyter, 1956]  Enllaç

LLOYD, P. M. (1993), Del latín al español (trad. de A. Álvarez Rodríguez). Madrid, Gredos [From Latin to Spanish. I: Historical phonology and morphology of the Spanish language. Filadèlfia, Am. Phil. Soc., 1987]  Enllaç

MARINER, S. (1984), Latín vulgar. Madrid, U.N.E.D.  Enllaç

ROHLFS, G. (1969), Sermo vulgaris Latinus. Vulgärlateinisches Lesebuch. Tubinga, Niemeyer.  Enllaç

TAGLIAVINI, C. (1993), Orígenes de las lenguas neolatinas. Introducción a la filología romance (trad. de J. Almela,). Madrid, F.C.E. [Le origini delle lingue neolatine: introduzione alla filologia romanza. Bolonya, Pàtron, 1982 (6a. ed. reelaborada)]  Enllaç

VÄÄNÄNEN, V. (1971), Introducción al latín vulgar (trad. de M. Carrión). Madrid, Gredos [Introduction au latin vulgaire. París, Klincksieck, 1967 (ed. revisada i completada)]  Enllaç