Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements — Iniciar l’alumne en la metodologia de la investigació. — Aprendre els fonaments del disseny experimental sobre la base del mètode científic.   Referits a habilitats, destreses — Aplicar el mètode científic en el desenvolupament del treball experimental. — Interpretar els treballs científics en el camp de les ciències de la salut. — Elaborar la memòria del treball i presentar-lo oralment.   Referits a actituds, valors i normes — Col·laborar amb el grup de recerca on s’integrarà l’estudiant.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Unitat de Botànica (coordinador: Dr. Jordi Rull)

*  1.1 Algues marines
1.2 Citogenètica vegetal. Organització i evolució del genoma en plantes
1.3 Etnobotànica. Relacions entre les persones i les plantes
1.4 Biologia de la conservació de plantes vasculars
1.5 Actuopalinologia: estudi del pol·len en plantes vives actuals (no fòssil)

2. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Unitat de Fisiologia Vegetal (coordinador: Dr. Jaume Bastida)

*  2.1. Recerca en nous productes naturals bioactius
2.2. Producció biotecnològica de fitofàrmacs
2.3. Bioenginyeria molecular de plantes per fer front al canvi climàtic

3. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Unitat de Microbiologia (coordinador: Dr. David Miñana i Galbis)

*  3.1. Biotensioactius de microorganismes d’interès alimentari
3.2. Producció de tensioactius per bacteris
3.3. Infecció múltiple i noves variants al·lèliques d’Helicobacter pylori en el risc de progressió a càncer gàstric
3.4. Transformació d’àcids grassos i residus vegetals per microorganismes
3.5. Filogènia molecular i genètica de poblacions bacterianes
3.6. Ecologia de tapissos microbians
3.7. Aïllament i caracterització de microorganismes antàrtics i els seus materials extracel·lulars

4. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Unitat de Parasitologia (coordinadora: Dra. Roser Fisa)

*  4.1. Estudis aplicats al diagnòstic de parasitosis
4.2. Paràsits i salut pública
4.3. Cicles biològics de paràsits
4.4. Helmints paràsits com a bioindicadors de contaminació ambiental
4.5. Ultraestructura de la reproducció als platihelmints paràsits

5. Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Unitat de Sanitat Ambiental i Edafologia (coordinadora: Dra. M. Antònia Garau)

*  5.1. Gestió de la matèria orgànica, reciclatge de nutrients i qualitat del sòl
5.2. Avaluació i gestió dels riscos sobre la salut humana derivats de la contaminació ambiental
5.3. Comportament i ecotoxicitat de contaminats i residus en sòls
5.4. Tractament i reutilització d’aigües residuals
5.5. El nexe aigua-energia-alimentació

6. Departament de Biomedicina. Unitat de Biologia Cel·lular (coordinadora: Dra. Rosa Aligué)

*  6.1. Treball dirigit de biologia cel·lular i molecular del càncer

7. Departament de Biomedicina. Unitat d’Immunologia (coordinadora: Dra. Ana Angulo)

*  7.1. Treball dirigit d’immunologia

8. Departament de Bioquímica i Fisiologia. Secció de Bioquímica i Biologia Molecular (coordinadora: Dra. Laura Baldomà)

*  8.1. Anàlisi molecular i metabòlica en la interacció bacteri/epiteli intestinal
8.2. Senyalització cel·lular: els receptors nuclears en la regulació del metabolisme i la resposta inflamatòria
8.3. Proliferació, creixement cel·lular, càncer i teràpia anticancerosa
8.4. Funció del metabolisme dels esterols conjugats en la resposta de les plantes a l’estrès biòtic i abiòtic
8.5. Metabolisme dels àcids grassos, importància en l’obesitat i la diabetis
8.6. Control transcripcional de gens implicats en el metabolisme intermediari en organismes model d’intolerància a la glucosa
8.7. Interaccions moleculars i funcionals entre GPCR. Els heteròmers com a diana terapèutica en malalties neurodegeneratives.
8.8. Estudi sobre el valor semiològic de magnituds biològiques
8.9. Diagnòstic bioquímic i molecular dels errors congènits del metabolisme intermediari

9. Departament de Bioquímica i Fisiologia. Secció de Fisiologia (coordinador: Dr. Miquel Moretó)

*  9.1. Autoimmunitat i tolerància
9.2. Barrera hematoencefàlica i envelliment cerebral
9.3. Cronobiologia
9.4. Fisiologia digestiva i adaptacions nutricionals
9.5. Fisiologia i fisiopatologia nutricionals
9.6.  Resposta cel·lular a xenobiòtics (CEREX)
9.7. Transport intestinal i funció epitelial de barrera

10. Departament d’Enginyeria Química i Química Analítica (coordinador: Dr. Lluís Puignou)

*  10.1. Treball dirigit de química analítica

11. Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Fisicoquímica. Biofarmàcia i Farmacocinètica (coordinadora: Dra. Anna Calpena)

*  11.1. Estudis de velocitat d’alliberament de fàrmacs
11.2. Estudis biofarmacèutics i farmacocinètics
11.3. Introducció a la farmacocinètica poblacional

12. Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Fisicoquímica. Farmàcia Clínica i Farmacoteràpia (coordinadora: Dra. Pilar Modamio)

*  12.1. Projectes per desenvolupar en farmàcia clínica i farmacoteràpia
12.2. Projectes per desenvolupar en farmàcia hospitalària 
12.3. Projectes per desenvolupar en farmàcia d’atenció primària
12.4. Projectes per desenvolupar en farmàcia comunitària 

13. Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Fisicoquímica. Fisicoquímica (coordinador: Dr. Òscar Domènech)

*  13.1. Estudi de la interacció proteïna-lípid en biomembranes
13.2. Estudi d’interacció de pèptids amb models de membrana
13.3. Sistemes col·loïdals d’alliberament controlat de fàrmacs
13.4. Efecte de l’adsorció de macromolècules en models de membrana
13.5. Inhibidors del procés d’oligomerització dels beta-amiloides de la malaltia d’Alzheimer
13.6. Aplicació de les tècniques espectroscòpiques a l’estudi de molècules d’interès farmacèutic en presència i absència de liposomes
13.7. Nous antibiòtics lipopeptídics d’ampli espectre: estudi d’activitat a la membrana
13.8. Una nova aproximació al descobriment de fàrmacs: Fragment-based drug discovery d’una lligasa d’interès en el càncer
13.9. Preparació i caracterització de magnetoliposomes sòlids i la seva interacció amb vesícules unilamelars gegants
13.10. Propietats superficials de les nanopartícules: Factors determinants per la seva aplicació biomèdica

14. Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Fisicoquímica. Història, Legislació i Gestió Farmacèutiques (coordinadora: Dra. M. Dolores Gaspar)

*  14.1. Desenvolupament de polítiques sobre consum public de medicaments
14.2. Institucions i farmacèutics; medicaments i salut pública, en els darrers anys
14.3. Comitès d’ètica de la investigació. Evolució històrica
14.4. Principals aportacions a la investigació biomèdica dels còdis bioètics promulgats des de Nüremberg
14.5. Anàlisi de la legislació contra el dopatge a l’esport. Revisió bibliogràfica
14.6. Estudi de mercat d’una oficina de farmàcia
14.7. Anàlisi del mercat farmacèutic i avaluació de costos del tractament d’una malaltia. Revisió bibliogràfica
14.8. Impacte de les normes de contenció de la despesa en medicaments en el rendiment d’una oficina de farmàcia
14.9. El registre de medicaments biosimilars a la Unió Europea
14.10. El registre de medicaments orfes a la Unió Europea

15. Departament de Farmàcia, Tecnologia Farmacèutica i Fisicoquímica. Tecnologia Farmacèutica (coordinadora: Dra. Mireia Oliva)

*  15.1. Desenvolupament galènic de formes farmacèutiques, validació de processos i estudis d’estabilitat
15.2. Desenvolupament galènic de sistemes dispersos i d’emulsions d’aplicació tòpica
15.3. Tècniques de caracterització manomètriques
15.4. Desenvolupament galènic de microemulsions, nanoemulsions i emulsions altament concentrades
 

16. Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica. Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia i Terapèutica (coordinadora: Dra. Rosa Sánchez Peñarroya)

*  16.1. Mecanismes moleculars en l’envelliment cerebral i la malaltia d’Alzheimer
16.2. Neuropsicofarmacologia dels derivats amfetamínics
16.3. Aïllament i anàlisi de productes naturals d’interès medicinal
16.4. Mecanismes moleculars implicats en la malaltia d’Alzheimer

17. Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica. Unitat de Química Farmacèutica (coordinador: Dr. Santiago Vàzquez)

*  17.1. Disseny i síntesi de nous compostos amb activitat antimalàrica o anti-Alzheimer
17.2. Síntesi de compostos amb potencial activitat terapèutica com a: a) agents amb activitat contra el virus de la grip H1N1, b) inhibidors de l’enzim epòxid hidrolasa soluble
17.3. Nous compostos per a la modulació i senyalització del metabolisme d’esfingolípids i estudis de membrana
17.4. Disseny i síntesi de sistemes heterocíclics amb potencial activitat anticancerígena. Síntesi de nous compostos amb activitat antiinflamatòria i anticancerígena

18. Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica. Unitat de Química Orgànica (coordinadora: Dra. Ester Zulaica)

*  18.1. Treball dirigit de química orgànica

19. Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica. Unitat de Toxicologia (coordinador: Dr. Joan M. Llobet)

*  19.1. Aplicacions del model de peix zebra en toxicologia

20. Departament de Nutrició, Ciències de l’Alimentació i Gastronomia (coordinadora: Dra. M. Carmen López Sabater)

*  20.1. Estat d’oxidació d’olis d’oliva verge extra emmagatzemats en diferents condicions
20.2. Metabolisme dels components fenòlics d’oli oliva verge (VOO)
 

21. Departament de Química Inorgànica i Orgànica. Secció de Química Inorgànica (coordinador: Dr. Ramón Bosque)

*  21.1. Treball dirigit de química inorgànica

22. Departament de Medicina. Unitat de Medicina Preventiva Farmàcia (coordinadora: Dra. Míriam Fuentes)

*  22.1. El rol del farmacèutic com a educador sanitari

23. Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi

24. Unitat Docent d’Estades en Pràctiques Tutelades

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

La implicació de diverses àrees de coneixement en aquesta assignatura comporta que el programa i la metodologia en alguns aspectes hagin de ser específics per a cada àrea. En general, es tracta d’una assignatura de caràcter presencial i pràctic, que s’imparteix en el si dels departaments amb docència a l’ensenyament. Els estudiants cursen un total de 6 crèdits que impliquen 150 h de treball sota la direcció del professorat encarregat. El programa que es proposa des de cada departament, unitat o secció, així com la metodologia específica emprada en cada cas, es relacionen en l’espai de l’assignatura al Campus Virtual. L’estudiant ha de presentar el treball que ha fet mitjançant una memòria i una exposició oral. La memòria escrita correspon a les activitats que s’hagin dut a terme i ha de reflectir l’aprenentatge de l’alumne amb referència al coneixement i a l’aplicació del mètode científic. Aspectes formals de la memòria § Identificació de la coberta: S’indica com a títol el nom del projecte i s’hi fa constar el nom de l’alumne, la data, el nom del professor responsable, el departament i la unitat o secció, i el vistiplau del professor i del coordinador de l’assignatura en la unitat/secció. § Estructura de la memòria: Ha de constar dels apartats següents: — Introducció — Objectiu del treball — Mètodes emprats en la recerca que s’ha dut a terme — Resultats obtinguts — Discussió d’aquests resultats tenint en compte les dades conegudes sobre això — Conclusions — Bibliografia segons el format unificat (les instruccions sortiran publicades al Campus Virtual de l’assignatura)  § Extensió de la memòria: Entre 10-25 pàgines impreses a doble cara (annexos a part) en lletra Arial 11 o similar, interlineat d’1,5 i editades en quadern amb espiral.  § Dipòsit En el termini indicat per cada departament/unitat/secció s’ha d’entregar un original de la memòria en paper i penjar-ne una còpia en arxiu PDF (nom de l’arxiu: cognom-nom de l’alumne.pdf) en la tasca editada per aquesta finalitat pel corresponent departament/unitat/secció en el Campus Virtual de l’assignatura.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació de l’assignatura està adreçada a l’acreditació del grau d’assoliment de les competències i dels objectius proposats i es basa en l’avaluació continuada del treball desenvolupat, la presentació d’una memòria i l’exposició oral del treball. La memòria s’ha de fer seguint les instruccions de distribució de continguts i format que es pengen al Campus Virtual de l’assignatura. En la redacció de la memòria s’ha d’emprar un llenguatge científic i no hi ha d’haver faltes d’ortografia. Es pot escriure en català, castellà o anglès (la redacció en anglès només es considera un mèrit a tenir en compte entre els alumnes que opten a la qualificació de matrícula d’honor). L’assistència de l’alumne a les activitats programades en el si del departament/unitat/secció es considera obligatòria, atès el caràcter presencial de l’assignatura. Tanmateix, l’assistència al taller de formació "Cerca d’informació científica" organitzat pel CRAI de la Facultat de Farmàcia està altament recomanada i acreditar-la és un mèrit que la Comissió de Treball Dirigit té en compte en l’avaluació. L’avaluació continuada inclou el treball elaborat, l’aprenentatge d’habilitats i la interpretació crítica i presentació dels resultats obtinguts (ponderació: 40% informe del tutor, 20% avaluació científica de la memòria presentada). L’exposició oral es fa en el departament/unitat/secció corresponent, d’acord amb els criteris que estableixi el mateix departament(unitat/secció i contribueix en un 25% a la qualificació final. El procés d’avaluació acaba amb el lliurament de les memòries a la Comissió de Treball Dirigit de l’ensenyament, formada pels coordinadors de l’assignatura en els diferents departaments/unitats/seccions. La Comissió valora els aspectes formals de les memòries presentades tal com s’indica a l’apartat de metodologia (10% de la qualificació final) i l’assistència al taller de formació Cerca d’informació científica organitzat pel CRAI de la Facultat de Farmàcia (5 % de la qualificació final) i formalitza l’acta de l’assignatura. Poden optar a la qualificació de matrícula d’honor els estudiants que hagin rebut la màxima qualificació (8,5) per part del departament/unitat/secció, i que hagin assistit al taller de formació del CRAI, amb la sol·licitud prèvia adreçada a la Comissió de Treball Dirigit. Amb aquesta finalitat, es valora el treball dut a terme mitjançant l’exposició oral davant d’un tribunal format per 3 membres de la Comissió del Treball Dirigit nomenat a aquest efecte. La redacció de la memòria en anglès es tindrà en compte positivament en el procès d’avaluació per optar a MH. Cada departament/unitat/secció estableix el calendari d’organització de l’assignatura. La Comissió de Treball Dirigit es reuneix durant el període d’avaluació establert pel Consell d’Estudis per acabar el procés global d’avaluació. Reavaluació: ateses les característiques de l’assignatura, no es considera la possibilitat de reavaluació. Avaluació única: ateses les característiques de l’assignatura, no es considera la possibilitat d’avaluació única.   Avaluació única Ateses les característiques de l’assignatura, no es considera la possibilitat d’avaluació única.