Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Producció de Primeres Matèries

Codi de l'assignatura: 363550

Curs acadèmic: 2017-2018

Coordinació: Joan Romanyà Socoró

Departament: Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient

crèdits: 6

Programa únic: S

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

 

Activitats presencials i/o no presencials

60

 

-  Teoria

Presencial

 

40

 

-  Pràctiques de laboratori

Presencial

 

12

 

-  Sortida de camp

Presencial

 

4

 

-  Seminari

Presencial

 

4

Treball tutelat/dirigit

40

Aprenentatge autònom

50

 

 

Competències que es desenvolupen

 

   -

Capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes / capacitat de cercar i integrar nous coneixements i actituds).

   -

Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).

   -

Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).

   -

Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).

   -

Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

   -

CE4 - Capacitat d'identificar les fonts i la variabilitat de les matèries primeres per a predir el seu impacte en les operacions de processat i en l'alimentació.

   -

CE3 - Capacitat d'entendre els mecanismes del deteriorament de les matèries primeres, les reaccions i canvis que tenen lloc durant el seu emmagatzematge i processat, i saber aplicar els mètodes per al seu control.

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


— Conèixer les principals tècniques de producció de les espècies vegetals i animals emprades en l’alimentació humana, les tècniques de recol·lecció i emmagatzematge dels productes alimentaris, i la seva importància en les característiques de les matèries primeres obtingudes i dels productes alimentaris elaborats.

 

Referits a habilitats, destreses

— Aconseguir la capacitat per treballar en grup i buscar, organitzar i interpretar, la informació científica i tècnica sobre la producció de primeres matèries i la seva elaboració, per poder aconsellar i resoldre els problemes que puguin generar-se en l’àmbit professional.

 

Referits a actituds, valors i normes

— Adquirir la capacitat de decisió necessària per fer front als possibles problemes professionals, el criteri científic i tècnic en què es puguin basar les decisions que s’hagin de prendre, i l’honestedat professional per aconsellar el més convenient i aconseguir credibilitat.

 

 

Blocs temàtics

 

1. Producció vegetal

1.1. Alimentació i producció vegetal

Alimentació mundial i producció de primeres matèries d’origen vegetal. Interès de la indústria alimentària en la producció vegetal. Importància del sòl en la producció

1.2. Sòl

Formació i evolució. Organització. Propietats físiques, químiques i biològiques. Aspectes limitadors per a la producció

1.3. Vegetals més utilitzats en l’alimentació

Cereals. Lleguminoses. Tubèrculs. Hortalisses i verdures. Fruites

1.4. Fertilitzants

Elements essencials, carències i toxicitat. Fertilitat i nivells de referència. Fertilitzants inorgànics. Fertilitzants orgànics. Altres productes fertilitzants. Risc derivat de la utilització de fertilitzants

1.5. Plaguicides

Concepte i tipus. Mecanismes d’actuació. Persistència i degradació. Ecologia i control de plagues i de males herbes

1.6. Pràctiques culturals i tècniques de conreu

Pràctiques culturals. Agricultura tradicional i convencional. Producció ecològica. Producció integrada. Conreu protegit i forçat. Altres

2. Producció animal

2.1. Classificació i importància dels productes d’origen animal

Definicions. Evolució de la producció animal. Classificació dels productes d’origen animal. Aliments d’origen animal i dieta humana. Factors de la producció que afecten la qualitat dels productes. PAC i OCM

2.2. Seguretat alimentària en el sector primari

Definicions. Higiene en el sector primari. Bioseguretat a les explotacions ramaderes. Benestar animal a la cadena alimentària. Zoonosis. Decomisos en escorxadors

2.3. Alimentació animal

Definicions. Matèries primeres utilitzades en alimentació animal. Alimentació de remugants i no remugants. Efectes de l’alimentació sobre la qualitat del producte final

2.4. Sistemes productius

Sistemes estacionals i no estacionals. Sistemes de producció intensius i extensius. Producció ecològica. Denominacions d’origen. Bases de reproducció animal

2.5. Situació i perspectives del sector productiu lleter

Producció i consum de llet al món, a la UE, a Espanya i a Catalunya. Aptitud lletera. Destí de la llet segons les espècies. PAC i OCM

2.6. Composició de la llet

Definicions. Higiene de la llet. Qualitat sanitària i bromatològica de la llet. Components de la llet i diferències entre espècies

2.7. Producció de llet

Estructura de la glàndula mamària. Fisiologia de la producció de llet. Corba de lactació. Fraccions de la llet

2.8. L’explotació lletera

Estructura de les explotacions de llet de vaca. Sistemes de munyida. Higiene de la llet. Explotacions de llet d’oví i cabrum

2.9. Cicle productiu de les espècies lleteres

Cicle productiu de la vaca. Cicle productiu de l’ovella i de la cabra. Principals races lleteres

2.10. Derivats lactis

Principals derivats lactis. Producció de derivats lactis. Denominacions d’origen

2.11. Situació i perspectives del sector productiu de la carn

Producció i consum de les diverses espècies al món, a la UE, a Espanya i a Catalunya. La cadena de la proteïna i la cadena de la carn. PAC i OCM

2.12. Múscul i carn

Definició de carn. Carn i múscul. Procés de carnització. Factors que afecten la composició i qualitat de la carn

2.13. La canal

Definició de canal i de rendiment en canal. Transformació de l’animal viu en canal i despulles. Classificació comercial de les canals per espècies

2.14. Creixement i desenvolupament

Principals factors que afecten el creixement. Al·lometria i coeficient al·lomètric. Corbes de creixement. Influència de l’alimentació sobre la canal

2.15. Producció de no remugants: aus i conills

Avicultura: característiques generals del sector. Cicle productiu de l’avicultura. Producció ecològica. Cunicultura: característiques generals del sector. Cicle productiu dels conills

2.16. Producció de no remugants: porcí

Característiques generals del sector. Races i línies genètiques. Cicle productiu. Sistemes extensius: producció de porc ibèric i de porc mallorquí

2.17. Producció de remugants: vacum

Característiques generals del sector. Cicle productiu del sector. Principals races. Oví i caprí: característiques generals del sector. Cicle productiu de l’oví i caprí. Principals races

2.18. La producció primària i el consumidor

Informació de la cadena alimentària. Producció d’aliments transgènics. Productes de proximitat

2.19. Situació i perspectives del sector productiu dels ous

Producció i consum d’ous al món, a la UE, a Espanya i a Catalunya. Cicle productiu de les aus de posta. Bases de producció d’ous. Factors condicionants de la posta

2.20. Estructura i formació de l’ou

Estructura, composició i formació de l’ou. Valor nutritiu del rovell i de la clara. Factors productius que influeixen en la composició i qualitat de l’ou

2.21. Situació i perspectives del sector productiu de l’aqüicultura: mol·luscs i crustacis

L’aqüicultura i la seva relació amb la pesca; situació actual. Bases d’aqüicultura. Cicle productiu de mol·luscs. Cicle productiu de crustacis

2.22. Producció de peixos

Cicle productiu en piscicultura. Principals espècies. Seguretat alimentària en aqüicultura

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

S’imparteixen les classes teòriques i pràctiques. En les classes teòriques s’intenta fomentar la participació de l’alumnat en forma de reflexions i discussions puntuals sobre els continguts del temari. En les classes teòriques es desenvolupen els temes de producció vegetal (16 hores) i animal (24 hores).

Paral·lelament s’imparteixen classes pràctiques per analitzar diferents maneres de produir planta i per fomentar l’esperit crític i el treball en equip. De manera particular es treballarà l’efecte de les pràctiques en la qualitat del producte. Els estudiants han de presentar un breu informe raonat amb els resultats de les pràctiques. Per a la part de producció animal els estudiants han de fer una visita a una explotació agropecuària.

A més, es desenvolupen activitats complementàries de caràcter no presencial i aplicat, amb la finalitat d’assolir les capacitats transversals necessàries. Aquestes activitats es materialitzen en l’elaboració d’un treball tutoritzat que es fa en grups de tres alumnes. Les parts del treball es discuteixen amb els estudiants durant el curs amb la finalitat de poder-les autocorregir i millorar de cara al lliurament.

Per elaborar el treball cal que els alumnes contactin amb el personal tècnic de determinades indústries per obtenir la informació necessària sobre el procés industrial i les característiques de la matèria primera desitjables per al processament. Amb aquesta informació han d’elaborar una primera part de l’informe. Posteriorment i amb l’orientació dels professors i/o productors de primeres matèries, cal buscar informació sobre l’espècie (vegetal o animal) i el sistema de producció més adequat (aspectes fitotècnics o zootècnics) per produir la matèria primera amb les millors garanties, la qual cosa permet d’elaborar la segona part de l’informe que s’ha de lliurar complet al final del semestre. L’extensió total de la memòria ha de ser aproximadament d’entre deu i quinze pàgines. A més de la memòria escrita, els estudiants han de presentar oralment, durant cinc minuts aproximadament, el seu treball davant del professor i dels seus companys.

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

L’avaluació continuada es fa sobre un treball tutoritzat elaborat durant el semestre, les pràctiques de laboratori, una visita a una explotació ramadera i una prova de síntesi que es fa al final.

El treball tutoritzat constitueix un 20 % de la qualificació global. Es valora especialment la capacitat de cercar, analitzar i interpretar les característiques de l’espècie vegetal o animal i el seu sistema de producció, així com la influència que tenen en el procés d’elaboració i la qualitat del producte elaborat. Les dates de lliurament i de presentació del treball es concreten durant el curs. El treball tutoritzat no és reavaluable.

Les pràctiques compten el 25 % de la nota final. Un 20 % correspon a les pràctiques de laboratori i el 5 % restant a la visita a una explotació ramadera. Les pràctiques no són reavaluables.

El 55 % restant es pot obtenir de les proves de síntesi escrites que s’efectuen en finalitzar el semestre, on s’avaluen els coneixements adquirits i la capacitat d’aplicar-los en relació amb els dos grans blocs de l’assignatura: producció vegetal i producció animal. A la prova de producció vegetal, que val un 20 % del total, hi ha preguntes de tipus test (30-35 % de la puntuació), preguntes curtes conceptuals (30-45 %) i preguntes semipràctiques (25-35 %). La prova de producció animal, que val el 35 % de la nota final, consta de preguntes de tipus test (30-35 % de la puntuació) i de preguntes conceptuals i semipràctiques (65-75 % de la puntuació). En cada prova s’indica la puntuació exacta de cada pregunta.

Per aprovar l’assignatura cal que cadascuna de les notes de les dues parts de la prova de síntesi siguin iguals o superiors a 3,5 sobre 10. En aquest cas, es fa la mitjana de les dues notes, es pondera sobre 5,5 i s’hi sumen les notes de les pràctiques (màxim 2,5) i la del treball (màxim 2) per obtenir la qualificació final.

Per obtenir la qualificació de l’assignatura cal haver fet com a mínim les dues proves de síntesi i haver assistit a les pràctiques i a la visita.

Les dues proves de síntesi estan subjectes a reavaluació. Per poder accedir-hi cal haver suspès l’assignatura amb una nota no inferior a 3 sobre 10. Només són reavaluables aquelles proves que no estiguin aprovades. En cas de reavaluació, la nota final de l’assignatura correspon a la de la prova de la reavaluació combinada amb la de l’altra part de l’assignatura tant si s’ha reavaluat com si no. En cas d’anar a la reavaluació, no compta la nota del treball, però sí que compten les notes de pràctiques i de la visita.

 

Avaluació única

Només poden acollir-se a l’avaluació única els alumnes que ho hagin manifestat segons el procediment indicat pel Consell d’Estudis de Ciència i Tecnologia dels Aliments. En el mateix procediment s’hi fa constar el termini de sol·licitud. 

Els alumnes que es vulguin acollir al sistema d’avaluació única han de fer les pràctiques de laboratori (20 % de la nota final), la visita a una explotació agropecuària (5 % de la nota final) i dues proves escrites de síntesi en finalitzar el semestre, on s’avaluen els coneixements adquirits i la capacitat d’aplicar-los. Cada una de les proves correspon a l’àrea temàtica corresponent: producció animal i producció vegetal. A la prova de producció vegetal (30 % de la nota final) hi ha preguntes de tipus test (30-35 % de la puntuació), preguntes curtes conceptuals (30-45 %) i preguntes semipràctiques (25-35 %). La prova de producció animal (45 % de la nota final) consta de preguntes de tipus test (30-35 % de la puntuació) i de preguntes conceptuals i semipràctiques (65-75 % de la puntuació). En cada prova s’indica la puntuació exacta de cada pregunta.

Per aprovar l’assignatura cal que la nota de cadascuna de les parts de la prova de síntesi sigui igual o superior a 5 sobre 10. En aquest cas, es fa la mitjana per obtenir la nota final.

Les dues proves de síntesi estan subjectes a reavaluació. Per poder accedir-hi cal no haver aprovat l’assignatura i haver suspès amb una nota no inferior a 3 sobre 10. Només són reavaluables les proves que no estiguin aprovades.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Barker AV. Science and technology of organic farming. Boca Raton : CRC Press; 2010.  Enllaç

Thompson AK. Fruit and vegetables: harvesting, handling and storage. 2nd ed. Oxford : Blackwell; 2003.  Enllaç

Porta J, López-Acevedo M, Roquero C. Edafología: para la agricultura y el medio ambiente. Madrid : Mundi-Prensa; 2003.  Enllaç

Urbano P. Tratado de fitotecnia general. Madrid : Mundi-Prensa; 1992.  Enllaç

Ware GW. The pesticide book. 5th ed. Fresno : Thomson Publications; 2000.  Enllaç

Buxadé C, dir. Zootecnia: bases de producción animal. Madrid : Mundi-Prensa; 1995.  Enllaç

Buxadé C, coord. El ordeño en el ganado vacuno: aspectos claves. Madrid : Mundi-Prensa; 2002.  Enllaç

Cañeque V, Sañudo C, coord. Estandarización de las metodologías para evaluar la calidad del producto (animal vivo, canal, carne y grasa) en los rumiantes. Madrid : Ministerio de Ciencia y Tecnología. Instituto Nacional de Investigacion y Tecnología Agraria y Alimentaria; 2005.  Enllaç

Sastre Gallego, Ana...[et al.]. El libro del huevo. 2a ed. Madrid: Instituto de Estudios del Huevo; 2003.  Enllaç

1a edició, 2000  Enllaç

Ordoñez  JA, ed. Tecnología de los alimentos. Vol. II. Alimentos de origen animal. Madrid : Síntesis; 1998.  Enllaç

Rose SP. Principles of Poultry Science. Oxon : CAB international; 2005.  Enllaç

Ortega Bernaldo de Quirós E, ed. Producción de Materias Primas Alimentarias: I Material Vegetal. Granada : Universidad de Granada; 2011.  Enllaç

Bosch Serra A, ed. Fitotència: fonaments i tecnologies de la producció agrícola. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida; 2009.  Enllaç

Text electrònic

Villalobos FJ. 2008. Fitotecnia: bases y tecnologias de la producción agrícola. Mundi Prensa; 2002.  Enllaç

FAO. Los fertilitzantes y su uso. 4a ed. Roma: FAO; 2002.  Enllaç