PD:Gestió Ambiental en la Indústria Alimentària

Pla docent de l'assignatura

Tanca

Dades generals

Nom de l'assignatura: Gestió Ambiental en la Indústria Alimentària

Codi de l'assignatura: 363564

Curs acadèmic: 2017-2018

Coordinació: Maria Antonia Garau Guasch

Departament: Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient

crèdits: 6

Programa únic: S

Hores estimades de dedicació

Hores totals 150

Activitats presencials i/o no presencials

- Teoria	Presencial	39
- Pràctiques d'ordinadors	Presencial	1
(En horari establert per a les classes teòriques.)
- Pràctiques de laboratori	Presencial	10
- Seminari	Presencial	8
(En horari establert per a les classes teòriques.)

Treball tutelat/dirigit

Aprenentatge autònom

Recomanacions

És recomanable tenir bons coneixements de:

— Operacions unitàries

— Tecnologia de processos

Competències que es desenvolupen

-	Treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú / capacitat de col·laborar en equips interdisciplinaris i en equips multiculturals).
-	Capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions).
-	Sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

-	CE20 - Capacitat per disposar dels coneixements i habilitats per a auditar i assessorar legal, científica i tècnicament a l'empresa agroalimentària.
-	CE11 - Capacitat de conèixer i planificar els sistemes de tractament i / o reaprofitament dels subproductes i residus d'acord amb criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient.

Objectius d'aprenentatge

Referits a coneixements

— Assolir els coneixements bàsics en la gestió ambiental de la indústria, fent compatible l’interès empresarial i la protecció del medi ambient, aspecte fonamental per a la consecució d’un desenvolupament sostenible.

Referits a habilitats, destreses

— Treballar en grup i buscar, organitzar i interpretar informació sobre el procés d’elaboració d’un producte alimentari, identificant els fluxos de matèria i energia i les mesures de gestió ambiental aplicades.

— Proposar noves mesures d’actuació que permetin millorar aquesta gestió i minimitzar l’impacte ambiental generat, fent especial èmfasi en l’estalvi de recursos i en la gestió dels residus generats.

Referits a actituds, valors i normes

— Inculcar el respecte pel medi ambient mitjançant el descobriment dels avantatges que comporta gestionar l’empresa ecològicament, i el coneixement de les eines i les metodologies necessàries.

Blocs temàtics

1. Aspectes fonamentals

* Es posa en evidència la relació entre l’activitat industrial i el deteriorament de la qualitat ambiental per justificar, posteriorment, la necessitat de gestionar la indústria de manera ecològica. S’analitzen les operacions bàsiques dels processos productius en la indústria alimentària i els fluxos de residus generats, així com l’impacte ambiental produït. Finalment, es consideren els aspectes legislatius i els diferents nivells de l’Administració pública amb competències sobre el tema.

1.1. Indústria i medi ambient
Activitat industrial i qualitat ambiental. Gestió ambiental a la indústria. Actuacions necessàries i beneficis que se’n deriven.

1.2. Processos i residus a la indústria alimentària
Processos de producció i operacions bàsiques. Residus generats. Característiques generals dels residus i dels impactes produïts. Principals fluxos de residus generats i alternatives de gestió

1.3. Administració i legislació ambientals
Aspectes legislatius que afecten la indústria alimentària. Marc comunitari. Administració pública amb competències ambientals. Legislació bàsica (estatal i autonòmica)

2. Gestió ambiental preventiva

* Es presenten les diferents eines i actuacions de gestió ambiental preventiva aplicables a la indústria alimentària, i es destaquen els avantatges que comporta la seva utilització i les etapes per a la seva implantació.

2.1. Eines de gestió ambiental
Eines de gestió ambiental i objectius. Control integrat de la contaminació. Avaluació de l’impacte ambiental. Auditoria ambiental. Sistemes de gestió mediambiental EMAS-ISO. Avaluació del cicle de vida

2.2. Minimització de residus i optimització de recursos
Pla de minimització de residus. Bones pràctiques mediambientals. Estalvi d’aigua. Estalvi energètic

3. Gestió ambiental correctora

* S’estudien les actuacions encaminades a corregir l’impacte ambiental generat per la indústria alimentària, com a conseqüència de la producció d’aigües residuals, residus i efluents gasosos. Es consideren les opcions de valorització, el tractament i l’abocament controlat de residus, així com els aspectes de salut laboral a l’interior de les instal·lacions industrials.

3.1. Tractament d’aigües residuals
Indicadors de la càrrega contaminant. Marc legal. Característiques de les aigües residuals de la indústria alimentària. Etapes del tractament depurador. Altres sistemes de tractament. Tractament de fangs residuals

3.2. Gestió de residus i subproductes
Marc legal. Caracterització i classificació de residus. Sistemes de tractament i eliminació. Borsa de subproductes

3.3. Valorització
Utilització agrícola dels residus orgànics: compostatge. Subproductes animals no destinats al consum humà. Olis de fregir. Envasos i embalatges. Aigües residuals tractades. Altres possibilitats (olis minerals, dissolvents)

3.4. Abocament controlat
Tipus d’abocadors. Característiques dels abocadors. Control de gasos i lixiviats. Clausura d’abocadors

3.5. Tractament d’efluents gasosos
Marc legal. Separació de partícules. Rentatge i absorció de gasos. Tractament d’olors

3.6. Ambients d’interior
Control ambiental en l’interior de les instal·lacions industrials. Estàndards de qualitat i aspectes que cal considerar.

Metodologia i activitats formatives

Els coneixements bàsics s’adquireixen mitjançant les classes teòriques, en les quals s’intenta fomentar la participació de l’alumnat (sol·licitant l’opinió, formulant preguntes, fent reflexions puntuals sobre els continguts del temari, etc.).

Com a activitats presencials complementàries, s’organitzen sessions de seminari dedicades a fer exercicis sobre casos pràctics de gestió ambiental aplicables a diferents processos industrials, i sessions per autoavaluar els treballs dels alumnes. En aquestes sessions s’exposen, es discuteixen i s’autoavaluen (si escau) casos proposats pel professorat o seleccionats pels alumnes com a objecte de treball (activitat complementària no presencial).

També es fan pràctiques d’ordinador per conèixer les possibilitats de gestió de residus.

Dins les activitats presencials complementàries es fan pràctiques de laboratori, de caràcter obligatori, orientades bàsicament a la caracterització de residus i aigües residuals.

Com a activitat complementària de tipus no presencial, els alumnes duen a terme un treball en grup, amb la finalitat d’assolir les competències transversals necessàries. Això permet d’integrar i aplicar els coneixements adquirits mitjançant les activitats presencials, i la informació obtinguda mitjançant els contactes amb el món industrial. Amb aquest tipus d’activitat es pretén que l’alumnat observi quin és el grau d’implantació real de mesures ambientals a la indústria i la capacitat i viabilitat tècnica de minimitzar i gestionar adequadament els recursos i els residus. També es pretén fomentar les relacions humanes i el treball en equip, aspectes que són necessaris per fer front a les tasques que posteriorment caldrà assumir en l’empresa.

Programació temporal de les activitats

A l’inici de les classes s’orienta l’alumnat sobre els coneixements i les capacitats que cal adquirir i la importància que tenen en el camp de la ciència i tecnologia dels aliments.

S’informa sobre la metodologia docent que s’empra, els mitjans per aconseguir-ho i el tipus d’avaluació establerta.

Durant el semestre es desenvolupen els temes indicats en el programa. Paral·lelament a les classes teòriques, i intentant que s’ajusti al contingut del temari, es fan les activitats complementàries presencials i no presencials programades.

Les pràctiques de laboratori es desenvolupen durant quatre sessions de tres hores.

Programació i utilització dels crèdits no presencials

L’activitat consisteix a fer un treball en grup (tres alumnes). Els estudiants han de seleccionar un tipus d’indústria del sector i, si és possible, contactar amb un dels seus professionals, amb la finalitat de visitar les instal·lacions i d’obtenir les dades necessàries per redactar un informe sobre productes que elaboren, operacions bàsiques del processament, condicions en què es duen a terme i equips, entrades i sortides de matèria i energia, fluxos de residus generats i les seves característiques, legislació ambiental aplicable a l’activitat, gestió ambiental preventiva i/o correctora que tenen establerta i les actuacions o millores que s’hi podrien introduir.

Aquesta activitat es duu a terme de forma continuada durant tot el semestre, de manera que periòdicament s’ha d’entregar una part específica del treball elaborat i comentar-la en les sessions de seminari per destacar-ne els aspectes correctament treballats i les mancances que puguin presentar (autoavaluació).

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

L’avaluació es fa sobre la base de dues proves escrites individuals, el treball en grup, i les pràctiques de laboratori. Les proves escrites constitueixen, en conjunt, un màxim del 60 % de la nota final (30 % cadascuna), el treball en equip un 30 % i les pràctiques un 10 %. Totes aquestes activitats són obligatòries.

En les proves escrites, que es fan a final d’abril (primer parcial) i en el període d’exàmens establert (segon parcial), s’avaluen els coneixements teòrics adquirits i consten de preguntes de tipus test (60 %) i preguntes curtes conceptuals (40 %). La nota mitjana d’aquestes proves escrites ha de ser igual o superior a 4,75 per poder sumar-hi la nota del treball i de les pràctiques, i superar l’assignatura per avaluació continuada.

En el treball tutoritzat es valora especialment la capacitat d’aplicar els coneixements, és a dir, cercar, analitzar i interpretar la informació sobre la gestió ambiental d’un procés d’elaboració d’un producte alimentari.

Les pràctiques s’avaluen basant-se en els coneixements de laboratori adquirits i l’interès i les aptituds mostrades per l’alumne.

La nota obtinguda del treball i de les pràctiques de laboratori es manté per a cursos posteriors, si l’alumne no hi participa de nou.

Reavaluació

La reavaluació té lloc en el període establert pel Consell d’Estudis i només s’hi poden acollir els alumnes que hagin suspès amb una nota igual o superior a 3 sobre 10 de mitjana de les dues proves escrites. Consta d’una única prova escrita amb preguntes de tipus test (50 %), preguntes curtes conceptuals (20 %) i preguntes semipràctiques (30 %). La nota obtinguda en aquesta prova és la nota final.

Avaluació única

Només poden acollir-se a l’avaluació única els alumnes que ho hagin manifestat abans del primer divendres de març i d’acord amb el procediment establert pel Consell d’Estudis de Ciència i Tecnologia dels Aliments, a través de l’espai virtual de l’assignatura.

Els alumnes que es vulguin acollir al sistema d’avaluació única han de fer les pràctiques de laboratori que són de caràcter obligatori (10 %) i una prova escrita de síntesi (90 %), en què s’avaluen els coneixements adquirits i la capacitat d’aplicar-los. La prova consta de preguntes de tipus test (50 %), preguntes curtes conceptuals (20 %) i preguntes semipràctiques (30 %).

Reavaluació

La reavaluació té lloc en el període establert pel Consell d’Estudis i només s’hi poden acollir els alumnes que hagin suspès la prova escrita amb una nota igual o superior a 3 sobre 10. Consta d’una única prova escrita amb preguntes de tipus test (50 %), preguntes curtes conceptuals (20 %) i preguntes semipràctiques (30 %). La nota obtinguda en aquesta prova és la nota final.