Pla docent de l'assignatura

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Recerca Descriptiva, Explicativa i Avaluativa

Codi de l'assignatura: 570253

Curs acadŔmic: 2018-2019

Coordinaciˇ: Francesc Martinez Olmo

Departament: Departament de MŔtodes d'Investigaciˇ i Diagn˛stic en Educaciˇ

crŔdits: 3

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 75

 

Activitats presencials

30

 

-  Seminari

 

30

Treball tutelat/dirigit

25

Aprenentatge aut˛nom

20

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.

 


Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis.

 


Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.

 


Que els estudiants tinguin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigit o autònom.

 

Capacitat de fonamentar, dissenyar i desenvolupar projectes de recerca vinculats a processos de canvi educatiu.

 

Respecte profund envers l’ètica i la integritat intel·lectual.

 

Capacitat per identificar els fonaments ontoepistèmics de la recerca educativa i per formular les seves derivacions metodològiques.

 


Capacitat d’analitzar i interpretar, de manera útil, precisa i ètica, les parts d’un informe d’investigació descriptiva, explicativa i avaluativa.

 


Capacitat de dissenyar procediments d’investigació descriptiva, explicativa, avaluativa, comprensiva i transformadora d’acord amb la naturalesa dels problemes educatius i socials i d’argumentar i justificar la seva coherència epistemològica, metodològica i instrumental.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


Conèixer els mètodes d’investigació de diverses tradicions descriptives, explicatives i avaluatives.

 


Comprendre críticament els supòsits epistemològics i metodològics dels enfocaments descriptius, explicatius i avaluatius en la investigació educativa.

 

Referits a habilitats, destreses


Identificar i plantejar problemes d’investigació propis de la investigació descriptiva, explicativa i avaluativa, transferint els elements essencials de la planificació i desenvolupament dels mètodes a una temàtica i projecte específic.

 


Identificar les fases i procediments més rellevants en la investigació descriptiva, explicativa i avaluativa adaptats a la realitat educativa i social actual.

 


Interpretar críticament resultats obtinguts mitjançant metodologies descriptives, explicatives i avaluatives.

 

Referits a actituds, valors i normes


Reconèixer els aspectes ètics i de rigor científic en la planificació, desenvolupament i difusió dels estudis.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. Fonaments epistemol˛gic-metodol˛gics de la investigaciˇ (quantitativa) descriptiva, explicativa i avaluativa.

1.1. Preguntes de recerca descriptiva, explicativa o avaluativa

1.2. Constructes i variables

1.3. Poblacions i mostres

1.4. Tipus de mètodes i dissenys de recerca

2. Estudis de desenvolupament i per enquesta

2.1. Estudis evolutius

2.2. Dissenys correlacionals

2.3. Dissenys comparatiu-causals

2.4. Estudis per enquesta (descriptiva, inferencial i multivariada)

3. Estudis experimentals i quasi-experimentals

3.1. Dissenys experimentals més habituals

3.2. Dissenys quasiexperimentals més habituals

4. Estudis avaluatius

4.1. Definició i procés general de la recerca avaluativa

4.2. Objectes d’avaluació

4.3. Referents d’avaluació

4.4. Models d’avaluació

5. Criteris de rigor cientÝfic i aspectes Ŕtics en la recerca descriptiva, explicativa i avaluativa

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


El desenvolupament de les classes serà eminentment pràctic i participatiu amb la intenció de reforçar l’aprenentatge de caràcter significatiu, integrant i creant els coneixements a partir de les experiències prèvies de l’alumnat i de les activitats proposades en les sessions d’aprenentatge. Es faran exercicis pràctics i útils per a exemplificar i transferir a situacions reals els continguts teòrics. Es presentaran els continguts a partir de casos reals i es fomentarà la discussió en grup. S’establirà un conjunt de lectures de caràcter general i altres d’orientació crítica sobre treballs específics de recerca avaluativa. Es combinaran estratègies docents de classes magistrals, debats dirigits, resolució de problemes, recerca d’informació i estudi de casos.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

L’alumnat haurà de presentar durant el transcurs de l’assignatura uns exercicis pràctics (40 % de la nota final), i, en finalitzar-la, una ressenya sobre un article de recerca descriptiva, explicativa o avaluativa (60 % de la nota final).

El sistema de reavaluació consisteix en la possibilitat d’avaluar novament alguna o algunes evidències que no han estat superades en l’avaluació contínua. Exigeix, per tant, haver estat avaluat prèviament. Els casos "No  presentat" es podran acollir de forma excepcional per motius justificats.
Requisits per a la reavaluació: Tenir una qualificació igual o inferior a 4.9.
Procediment: La reavaluació es realitzarà després de la publicació de les qualificacions finals de l’assignatura i dins el període establert oficialment en el calendari acadèmic. Podrà realitzar-se de manera presencial si es requereix. El procediment serà personalitzat per a cada estudiant.

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Gorard, S. (2001). Quantitative Methods in Educational Research. Londres: Continuum.  Enlla├ž

Guerra-López, I. (2007). Evaluating Impact. Amherst (MA): HRD Press.  Enlla├ž

Hernández Sampieri, R., Fernández Collado, C. i Baptista, P. (2010). Metodología de la investigación. (5a ed.) México: McGraw-Hill.  Enlla├ž

Altres edicions  Enlla├ž

Mertens, D.M. (2009). Transformative Research and Evaluation. Londres: The Guilford Press.  Enlla├ž

CapÝtol

Martínez-Olmo, F. (2012). La investigación evaluativa. En R. Bisquerra Alzina (Ed.), Metodología de la investigación educativa (3a ed., p. 425-446). Madrid: La Muralla.  Enlla├ž

Sans, A. (2012). Métodos de investigación de enfoque experimental. En R. Bisquerra Alzina (Ed.), Metodología de la investigación educativa (3a ed., p. 167-193). Madrid: La Muralla.  Enlla├ž

Torrado Fonseca, M. (2012). Estudios de encuesta. En R. Bisquerra Alzina (Ed.), Metodología de la investigación educativa (3a ed., p. 231-257). Madrid: La Muralla.  Enlla├ž

Article

López, X., Valenzuela, J., Nussbaum, M., i Tsai, C.-C. (2015). Some recommendations for the reporting of quantitative studies. Computers & Education, 91, 106-110. doi:10.1016/j.compedu.2015.09.010  Enlla├ž

Tejedor, F. J. (2000). El diseño y los diseños en la evaluación de programas. Revista de Investigación Educativa, 18(2), 319-339. Recuperat de http://revistas.um.es/rie/article/download/121021/113711  Enlla├ž

Carman, J. G., & Parrott, A. (2016). Conducting Quasi-Experimental Research in an Urban School District: A Closer Look at the Challenges and Implications. Journal of Applied Education Policy Research, 2(2), 77–86. Retrieved from https://journals.uncc.edu/jaepr/article/view/516  Enlla├ž

Reynolds, D., Sammons, P., De Fraine, B., Van Damme, J., Townsend, T., Teddlie, C., & Stringfield, S. (2014). Educational effectiveness research (EER): a state-of-the-art review. School Effectiveness and School Improvement, 25(2), 197–230. https://doi.org/10.1080/09243453.2014.885450  Enlla├ž

Plavnick, J. B., & Ferreri, S. J. (2013). Single-Case Experimental Designs in Educational Research: A Methodology for Causal Analyses in Teaching and Learning. Educational Psychology Review, 25(4), 549–569. https://doi.org/10.1007/s10648-013-9230-6  Enlla├ž

Pérez Juste, R. (2000). La evaluación de programas educativos: conceptos básicos, planteamientos generales y problemática. Revista de Investigación Educativa, 18(2), 261–287. https://doi.org/10.6018/rie.18.2.121001  Enlla├ž

Ortiz Arellano, E. (2013). Epistemología de la Investigación Cuantitativa y Cualitativa: Paradigmas y Objetivos. Claseshistoria, (408), 1–23. Retrieved from https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5174556.pdf  Enlla├ž

Postlethwaite, T. N. (2005). Educational research: some basic concepts and terminology. In K. N. Ross (Ed.), Quantitative research methods in educational planning. Paris: International Institute for Educational Planning/UNESCO. Retrieved from http://www.unesco.org/iiep/PDF/TR_Mods/Qu_Mod1.pdf  Enlla├ž

Comunicacions, ponŔncies

Brooks, C., Chavez, O., Tritz, J., & Teasley, S. (2015). Reducing selection bias in quasi-experimental educational studies. In Fifth International Conference on Learning Analytics And Knowledge - LAK ’15 (pp. 295–299). New York, New York, USA: ACM Press. https://doi.org/10.1145/2723576.2723614  Enlla├ž

Text electr˛nic

Watkins, R., West Meiers, M. i Visser, Y.L. (2012). A Guide to Assessing Needs. Washington DC: The World Bank. Disponible a: http://www.needsassessment.org/  Enlla├ž