Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: Els Arxius de la Contemporane´tat

Codi de l'assignatura: 570275

Curs acadŔmic: 2019-2020

Coordinaciˇ: Queralt Sole Barjau

Departament: Departament d'Hist˛ria i Arqueologia

crŔdits: 5

Programa ˙nic: S

 

 

Hores estimades de dedicaciˇ

Hores totals 125

 

Activitats presencials

50

 

-  TeoricoprÓctica

 

32

 

-  PrÓctiques d'ordinadors

 

8

 

-  PrÓctiques orals comunicatives

 

10

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge aut˛nom

40

 

 

CompetŔncies que es desenvolupen

 


Transversals comunes de la UB

  • Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
  • Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
  • Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

 


Bàsiques i generals
Bàsiques:
CB6 - Poseer y comprender conocimientos que aporten una base u oportunidad de ser originales en el desarrollo y/o aplicación de ideas, a menudo en un contexto de investigación
CB7 - Que los estudiantes sepan aplicar los conocimientos adquiridos y su capacidad de resolución de problemas en entornos nuevos o poco conocidos dentro de contextos más amplios (o multidisciplinares) relacionados con su área de estudio
CB8 - Que los estudiantes sean capaces de integrar conocimientos y enfrentarse a la complejidad de formular juicios a partir de una información que, siendo incompleta o limitada, incluya reflexiones sobre las responsabilidades sociales y éticas vinculadas a la aplicación de sus conocimientos y juicios
CB9 - Que los estudiantes sepan comunicar sus conclusiones y los conocimientos y razones últimas que las sustentan a públicos especializados y no especializados de un modo claro y sin ambigüedades
CB10 - Que los estudiantes posean las habilidades de aprendizaje que les permitan continuar estudiando de un modo que deberá ser en gran medida autodirigido o autónomo.
Generals:
CG1 – Que los estudiantes sean capaces de analizar e interpretar materiales de naturaleza compleja y a menudo ambigua y reciente, y sintetizar ideas y argumentaciones relativas a los objetos de estudio y a los debates y problemáticas actuales, y comunicarlas de manera clara, rigurosa y precisa.
CG2 – Que los estudiantes tengan aptitud para usar las nuevas tecnologías de la comunicación en el aprendizaje, comprensión y asimilación de los contenidos docentes (teóricos y prácticos) del Máster, así como en la obtención de información relevante relativa a la especificidad de cada materia y la investigación.
CG3 - Que los estudiantes sean capaces de respetar la pluralidad de enfoques teóricos, metodólogicos y morales, asi como la integridad del trabajo de los otros.

 


Específiques
CE1- Desarrollar un razonamiento crítico ante los distintos procesos históricos en el ámbito de la Historia Contemporánea y los acontecimientos más recientes, en base a una información plural.
CE2 – Proporcionar elementos que permitan adquirir la capacidad de conocer los principales campos de trabajo y perspectivas propias de la investigación en Historia Contemporánea.
CE3 – Capacidad de integrar conocimientos y de formular proposiciones a partir de la información disponible en el ámbito de la historia contemporánea.
CE4 –Obtener y aplicar un conocimiento profundo de los distintos enfoques metodológicos y de las tendencias historiográficas relacionadas con los estudios de la Edad Contemporánea y el Mundo Actual.
CE5 – Dominar las metodologías específicas que en el ámbito de la Historia Contemporánea pemitan, en el futuro, realizar una tesis doctoral y/o investigaciones científicas históricas.
CE6 –Diferenciar entre las distintas fuentes históricas, valorarlas y localizarlas en los archivos, centros de documentación o webs especializadas. 
CE9- Conocer los discursos historiográficos contemporáneos para relacionarlos con la modernización, la  subjetividad y la globalización.
CE13- Analizar los mecanismos y actores sociales que intervienen en el diseño y configuración de las innovaciones tecnológicas.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


Després de la realització d’aquesta assignatura l’estudiant, pel que fa a coneixements, ha de ser capaç de:
Conèixer en profunditat la multiplicitat de fonts existents per treballar el període contemporani.
Distingir aquelles fonts que són específiques de la contemporaneïtat, i molt especialment saber de quina manera han estat considerades, analitzades i utilitzades aquestes fonts en el període contemporani.
Entendre la dimensió problemàtica que tenen les fonts i la seva anàlisi en el període contemporani.

 

Referits a habilitats, destreses


Pel que fa a habilitats o procediments, ha de ser capaç de:
Analitzar les fonts i els arxius de la contemporaneïtat per a poder realitzar treball de recerca històrica.
Saber localitzar els principals arxius on es pot obtenir la informació necessària per la recerca històrica.
Comprendre els motius  i les implicacions que hi ha en la utilització de unes o altres fonts en l’elaboració d’un discurs historiogràfic.

 

 

Blocs temÓtics

 

1. CrÝtica i ficciˇ: de la hist˛ria militant a la narraciˇ postmoderna.

2. Desentranyar la subjectivitat: testimoniatges i hist˛ria oral.

3. La batalla del passat: la construcciˇ de l’espai memorable.

*  

4. Els arxius hist˛rics.

5. Representaciˇ iconogrÓfica de la hist˛ria.

6. El control del paper: els mitjans de comunicaciˇ.

7. Mitjans audiovisuals: la hist˛ria en imatges.

8. Les xarxes socials.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 


La metodologia que es farà servir pels diversos temes en que consisteix el curs tindrà una estructura similar.
En cadascun dels 8 blocs temàtics es faran servir classes expositives per situar aquells aspectes fonamentals de cada tema. Algunes d’aquestes classes pivotaran en les lectures obligatòries del tema y en altres aquestes lectures seran un complement a les explicacions donades a l’aula. Les dues primeres sessions de cada tema ocuparan aquesta part més expositiva de l’assignatura.
Després per cada tema es realitzarà, si més no, una activitat teòrico-pràctica centrada en la tercera sessió. Les activitats pràctiques seran molt diverses. Inclouran tallers de lectura, debats estructurats, treballs d’observació i anàlisi, presentacions en l’aula a partir de material gràfic proposat pel professor/a, tallers guiats de fonts hemerogràfiques, anàlisi de material fílmic o d’altre material existent en la xarxa. Totes les activitats seran de realització obligatòria, però només una part d’aquestes seran avaluables. Les activitats avaluables s’indicaran al principi del curs.
Alguna d’aquestes activitats implicaran la realització de treballs en petit grup, i en altres cassos es traduiran en la realització de qüestionaris o altres treballs escrits.
En tot moment es facilitarà la participació dels i les estudiants, entenent que aquest és un mitjà imprescindible per a que l’aprenentatge sigui productiu.
L’altra part important del procés d’aprenentatge serà aquella que es realitza fora de l’aula. Cal que l’alumnat realitzi en el calendari previst les lectures proposades, així com les activitats i treballs encomanats. Això inclou la recerca d’informació, els treballs en grup, o la preparació necessari per a participar en els forums i debats.
Com a materials de suport a la docència farem servir les lectures obligatòries. Aquestes seran complementades per altres materials de lectura voluntària, que no seran imprescindibles per a superar el curs, però que hauran d’enriquir els resultats obtinguts en aquests. En general utilitzarem els recursos informàtics que estiguin lliurement disponibles a la xarxa per tal d’obtenir material per poder treballar a l’aula per utilitzar-los com exemples o per poder treballar amb ells. Així mateix, i atès, el progrés existent en la digitalització de fonts històriques, utilitzarem també aquests recursos.
A part de les sessions presencials, el campus virtual serà la principal eina de comunicació del curs.

 

 

Avaluaciˇ acreditativa dels aprenentatges

 

Es farà servir el model d’avaluació continuada seguint les indicacions següents:
La distribució de les evidències d’avaluació respondran al següent model:

Exercici escrit 1. Fonts Orals                                                           10% de la nota

Exercici escrit 2. Arxius digitals                                                        15% de la nota

Exercici escrit 3. Itinerari de recerca hemerogràfica                         15% de la nota

Assaig curt.                                                                                       30% de la nota

Prova oral de presentació pública                                                       20% de la nota

Participació en debats al forum                                                          10% de la nota

 

Avaluaciˇ ˙nica

AVALUACIÓ ÚNICA: examen final
Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final (suspesos i no presentats) en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. El calendari de la reavaluació tindrà lloc el mes de març per les assignatures del primer semestre i el mes de juliol per les assignatures del segon semestre.

 

D’acord amb la normativa de la UB, tots els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, poden optar a la reavaluació.

 

Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura

 

 

Fonts d'informaciˇ bÓsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

Samuel, Raphael “El ojo de la historia” a Teatros de la memoria. Pasado y presente de la cultura contemporánea. Publicacions de la Universidad de Valencia, Valencia: 2008. pp. 371 a 391

Darnton, Robert “Historia de la lectura” a Burke, Peter, ed... [et. al.]. Formas de hacer Historia. Alianza, Madrid: 1993. pp. 177 a 208

Vivas Moreno, Agustín, “El Tiempo de La Archivística: Un Estudio de Sus Espacios de Racionalidad Histórica Ad Histórica” a Ci. Inf, nº 33, 2004, pp. 76 a 96

García Martínez, Alberto Nahum "En las fronteras de la no-ficción. el falso documental (definición y mecanismos)" a Latorre, Jorge; Vara, Alfonso y Díaz Montse (eds.) Ecología de la televisión: tecnolgías, contenidos y desafíos empresariales: Actas del XVIII Congreso Internacional de la Comunicación". Pamplona, Eunate, 2004. pp. 135 a 144

CapÝtol

Aguirre Rojas, C.A.: Antimanual del mal historiador. Magan Terra Editores, 2003, Cap. IV y V. pp 71-108

Burke, Peter "Fotografias y retratos" a Visto y no visto. El uso de la imagen como documento histórico. Crítica, Barcelona: 2005. pp 25 a 41

Riegl, Aloïs  El culto moderno a los monumentos (1903). A. Machado Libros, Madrid: 2008. pp. 23 a 68

Samuel, Raphael “Antipatrimonialismo” a Teatros de la memoria. Pasado y presente de la cultura contemporánea. Publicacions de la Universidad de Valencia, Valencia: 2008. pp. 305 a 322

Article

Brisset Martín, Demetrio E. "Imágenes de la muerte en ’Las Hurdes’ de Buñuel. Aproximación desde la antropología visual" a Gazeta de Antropología, nº 22, 2006, pp.1 a 18

Codina, L. (et al.): “Sistema de análisis de hemerotecas de prensa digital” Tripodos (2012) 31, pp. 37-64

Morales Moya, A.: “Historia y postmodernidad”, en: Ayer (1992), n.6, pp.15-38

Pons, Anaclet "’Guardar como’. La historia y las fuentes digitales" a Historia Crítica, nº 43, 2011, pp. 38 a 61.

Portelli, Alessandro, "Historia y memoria: la muerte de Luigi Trastulli" en Historia y Fuente Oral, No. 1, 1989, Barcelona, España, pp. 5-32

Schwarzstein, Dora "Fuentes orales en los archivos: desafíos y problemas" a Historia, Antropología y Fuentes Orales, nº 27, 2002, pp. 167 a 177.