Pla docent de l'assignatura

 

 

Tanca imatge de maquetació

 

Imprimeix

 

Dades generals

 

Nom de l'assignatura: La Història Contemporània: Problemes d'Interpretació (en Línia)

Codi de l'assignatura: 570278

Curs acadèmic: 2019-2020

Coordinació: Alberto Ghanime Rodriguez

Departament: Departament d'Història i Arqueologia

crèdits: 5

Programa únic: S

 

 

Consideracions prèvies

 

El propòsit d’aquesta assignatura és introduir els estudiants de Màster a la reflexió, l’anàlisi i la interpretació dels segles XIX i XX. A partir de la lectura de manuals, monografies i documents sobre diferents aspectes del món contemporani plantejarem els problemes d’interpretació de la història contemporània.

A més d’analitzar el sorgiment del món contemporani, l’assignatura aprofundirà en aquelles qüestions que l’han definit. La reflexió sobre la Il·lustració, el liberalisme, el romanticisme, els nacionalismes, la democràcia, els totalitarismes i la globalització, entre altres qüestions, ens han de permetre prendre consciència de la complexitat dels processos històrics.

 

 

Hores estimades de dedicació

Hores totals 125

 

Activitats presencials

50

 

-  Teoricopràctica

 

36

 

-  Tutorització per grups

 

4

 

-  Pràctiques de problemes

 

5

 

-  Pràctiques amb documents

 

5

Treball tutelat/dirigit

35

Aprenentatge autònom

40

 

 

Competències que es desenvolupen

 


 
Transversals comunes de la UB

  1. Capacitat d’aprenentatge i responsabilitat (capacitat d’anàlisi, de síntesi, de visions globals i d’aplicació dels coneixements a la pràctica / capacitat de prendre decisions i d’adaptació a noves situacions).
  2. Compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica / capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques).
  3. Sostenibilitat (capacitat de valorar l’impacte social i mediambiental d’actuacions en el seu àmbit / capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques).

Bàsiques i generals
  1. Adquirir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i / o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca
  2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi
  3. Que els estudiants siguin capaços d’integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l’aplicació dels seus coneixements i judicis
  4. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats
  5. Que els estudiants tinguin les habilitats d’aprenentatge que els permetin continuar estudiant d’una manera que haurà de ser en gran mesura autodirigida o autònoma.

Específiques
  1. Que l’alumne sàpiga destriar l’opinió del coneixement dels factors que han condicionat la història del món actual. Amb aquesta assignatura, doncs, es pretén familiaritzar els alumnes amb els problemes d’interpretació historiogràfica sobre la contemporaneïtat, els corrents ideològics que l’han travessat i els conflictes als quals ha hagut de fer front.
  2. Desenvolupar un raonament crític davant els diferents processos històrics en l’àmbit de la història contemporània i els esdeveniments més recents, d’acord amb una informació plural.
  3. Adquirir i aplicar un coneixement profund dels diferents enfocaments metodològics i de les tendències historiogràfiques relacionades amb els estudis de l’Edat Contemporània i el Món Actual.
  4. Conèixer els discursos historiogràfics contemporanis per relacionar-los amb la modernització, la subjectivitat i la globalització.
  5. Conèixer les eines conceptuals i metodològiques de la disciplina que són necessàries per analitzar els sistemes internacionals des del segle XVIII fins a la guerra freda.
  6. Relacionar les principals teories i escoles d’interpretació per entendre els orígens del nacionalisme i la nació.
  7. Interrelacionar la història contemporània amb la història més actual, i la història de Catalunya amb la història universal.

 

 

 

 

Objectius d'aprenentatge

 

Referits a coneixements


 

1.     Aprenentatge de coneixements

1.1.  Reconèixer la cronologia de la contemporaneïtat

1.2.  Aproximar-se als grans autors que han interpretat el segle XX

1.3.  Identificar els corrents historiogràfics

1.4.  Enumerar els debats historiogràfics que han servit per analitzar el Món Actual

1.5.  Dominar les metodologies específiques pròpies de l’anàlisi historiogràfica que permetin fer en el futur, si escau, una tesi doctoral i / o investigacions científiques històriques

1.6.  Assimilar el vocabulari propi de les ciències històriques

2.     Habilitats o procediments

2.1.  Analitzar gràfiques i estadístiques

2.2.  Fer una crítica de les fonts

2.3.  Aprendre a cercar fonts per contrastar opinions

2.4.  Assolir un nivell de lectura crítica de les fonts secundàries

2.5.  Saber fer estats de la qüestió

2.6.  Saber diferenciar entre les diferents fonts històriques, valorar-les i localitzar-les en els arxius, centres de documentació o webs especialitzades

 

 

Blocs temàtics

 

Núm..

Títol

1

L’edat contemporània. Concepte i cronologia.

*  

Aquest és un apartat introductori sobre la contemporaneïtat i el seu abast.

2

La influència de la Il·lustració en la construcció del món contemporani. Reflexions i punts de vista.

*  

La independència del Estats Units i la Revolució francesa de 1789 comporten la introducció de noves idees de govern i d’organització social. El corrent de pensament il·lustrat esdevé un factor clau en l’ensorrament del vell món i en la fonamentació ideològica del nou.

3

La crisi de l’Antic Règim i l’infantament del romanticisme. Entre la tradició i la modernitat.

*  

Les velles estructures senyorials i aristocràtiques es veuran sacsejades per l’onada revolucionària postnapoleònica. El corrent romàntic representà fins a mitjan segle XIX les dues cares d’una nova realitat.

4

La transició demogràfica. El factor creixement i la conquesta de la salut.

*  

El creixement demogràfic i els fluxes migratoris van jugar un paper cabdal en la definició de la realitat contemporània. La lluita contra la malaltia i la disminució de la mortalitat es va convertir  en factor determinants d’una nova realitat.

5

L’economia com a motor de canvi.

*  

La industrialització canviarà el món. Però no el farà més just. La Revolució industrial serà un procés llarg que transformarà la societat i la modernitzarà.

6

Les conseqüències del canvi de model econòmic i les respostes societàries i socialistes.

*  

El món nou, modern i industrial, es bastirà recolzant-se en la idea de progrés. Tant el liberalisme com el socialisme defensaran una visió teleològica de la societat. El socialisme es presentarà com alternativa al liberalisme capitalista.

7

El món de l’imperialisme

*  

Les gran potències mundials de l’últim quart del segle XIX emprendran un procés d’expansió que representarà la fi de tota una època.

8

Crisi, democràcia i totalitarismes.

*  

El món contemporani ha estat condicionat per la difusió i arrelament de la democràcia i l’atac directe de dues ideologies totalitàries, el nazisme i el comunisme. En aquest apartat s’analitzaran els orígens de cada una.

9

El món després de la Segona Guerra Mundial.

*   Aquest blocs se centrarà en el món que es configura després de la Segona Guerra mundial.

 

 

Metodologia i activitats formatives

 

6. Metodologia i organització general de l’assignatura.
 

6.1. Lectura i anàlisi de materials, textos i bibliografia

 

1. L’edat contemporània. Concepte i cronologia. El sentit del passat.

  1. Leszek Kolakowski: “Para qué sirve el pasado”. [Dossier electrònic].
  2. Enzo Traverso: “Historiografía y memoria: interpretar el siglo XX”. [Dossier electrònic].
  3. Jordi Casassas (coord.), La construcción del presente, Barcelona, Ariel, 2005.
  4. Peter Burke (ed.), Formas de hacer Historia, Madrid, Alianza Universidad, 1993.
  5. Jaume Aurell, La escritura de la memòria, Valencia, PUV, 2005.
  6. Philippe Joutard, Histoire et mémoires, conflics et alliance, Paris, La Découverte, 2015.

 

 

2. La influència de la Il·lustració en la construcció del món contemporani. Reflexions i punts de vista.

  1. TzvetanTodorov: “El proyecto” i “La il·lustración en Europa”. [Dossier electrònic].
  2. Anthony Pagden, La Ilustración y por qué sigue siendo importante para nosotros, Madrid, Alianza Editorial, 2015.
  3. Tzvetan Todorov, El espíritu de la Ilustración, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2014.
  4. Stephen Bronner, Reivindicación de la Ilustración, Pamplona, Laetoli, 2007.

 

3. La crisi del l’Antic Règim i l’infantament del romanticisme. Entre la tradició i la modernitat.

 

  1. Alexis de Tocqueville, El Antiguo Régimen y la Revolución, Madrid, Guadarrama, 1969.
  2. Isaiah Berlin, Las raíces del romanticismo, Madrid, Taurus, 2000.


 

4. La transició demogràfica. El factor creixement i la conquesta de la salut.

 
  1. Thomas McKeown, Los orígenes de las enfermedades humanas, Barcelona, Crítica, 1990.
  2. Vicente Pérez Moreda, David-Sven Reher i Alberto Sanz Gimeno, La conquista de la salud, Madrid, Marcial Pons, 2015.


5. L’economia com a motor de canvi.
  1. Eric Hobsbawm: Cap. 2  “La economía cambia de ritmo”, Cap.4 “La política de la democracia”, Cap. 12 “Hacia la revolución”.Cap. 13  “De la paz a la guerra”. [Dossier electrònic].
  2. Angus Maddison, Historia del desarrollo capitalista. Sus fuerzas dinámicas. Una visión comparada a largo plazo, Barcelona, Ariel, 1991.

 

6. Les conseqüències del canvi de model econòmic i les respostes societàries i socialistes. Del socialisme utòpic al socialisme científic?

 

  1. George Mosse: Cap. 11 “El marxismo y los intelectuales”. [Dossier electrònic].
  2. Norberto Bobbio: “Liberalismo y democracia”. [Dossier electrònic].
  3. Engels, Del socialismo utópico al socialismo científico, Moscú, Editorial Progreso, 1987.


 

7. El món de l’imperialisme.
  1. E.J. Hobsbawm, La era del imperio (1875-1914), Barcelona, Labor, 1989.
  2. Edward W. Said, Cultura e imperialismo, Barcelona, Anagrama, 1996.

 

8. Crisi, democràcia i totalitarismes entre 1914 i 1939.

  1. Martin Kitchen, El período de entreguerres en Europa, Madrid, Alianza Editorial, 1992.
  2. Edward R. Tannenbaum, La experiència fascista. Sociedad y cultura en Italia (1922-1945), Madrid, Alianza Editorial, 1975.


 

9. El món després de la Segona Guerra mundial.

 
  1. Ernest Mandel, El significado de la Segunda Guerra Mundial, Madrid, La oveja roja, Madrid, 2015.
  2. Francisco Veiga et al., La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, Madrid, Alianza editorial, 2006.
  3. Francisco Veiga, El desedquilibrio como orden. Una historia de la postguerra fría, 1990-2008, Madrid, Alianza Editorial, 2009
  4. Manuel Castells: “El poder en la societat xarxa”. [Dossier electrònic]

 

6.2. Lectura i anàlisi d’un document específic (PAC 1)

Reflexió sobre els documents històrics a partir de l’anàlisi d’un cas concret

     6.2.1.Documents escrits

     6.2.2. Fotografies i altres tipus de materials gràfics

     6.2.3. Dades estadístiques

     6.2.4.Gràfics

     6.2.5. Cartografia històrica

     6.2.6. Altres

6.3. Lectura d’un manual, monografia, memòries, novel·la històrica, etc. (PAC 2)

Reflexió sobre el gènere seleccionat a partir del llibre escollit

    6.3.1. Dickens, Notas de Améirca

    6.3.2. Ferro, La Gran Guerra, 1914-1918

    6.3.3. Gay, La cultura de Weimar

     6.3.4. Haffner, Historia de un alemán  

     6.3.5. Jünger, Tempestades de acero

     6.3.6. Keynes, Las consecuencias económicas de la paz

     6.3.7. Lampendusa, El Gatopardo

     6.3.8. Magris, El Danubio

     6.3.9. Said, Orientalismo

     6.3.10. Stendahl, La Cartuja de Parma

     6.3.11. Altres

 

6.4. Estudi o anàlisi d’un film o d’un documental (PAC3)

Reflexió sobre el món contemporani i la cinematografia a partir de l’anàlisi d’una pel·lícula
 

     6.4.1. Visionat de la pel·lícula Daens, de Stijn Coninx

     6.4.2. Visionat de la pel·lícula El Gatopardo, de Luchino Visconti

     6.4.3. Visionat de la pel·lícula Capitán Conan, de Bertrand Tavernier

     6.4.4. Visionat de la pel·lícula Gran Torino, de Clint Eastwood

     6.4.5. Visionat de la pel·lícula Good bye!, Lenin, de Wolfgang Becker

     6.4.6. Visionat del documental Sicko, de Michael Moore

     6.4.7.Altres

6.5. Estudi i reflexió sobre casos concrets emmarcat dins dels apartat següents (PAC4)

      6.5.1. La problemàtica de les fonts: la localització i el tractament

      6.5.2. Els problemes d’escala i enfocament: micro-macro

      6.5.3. El condicionant de la ideologia: entre els dogmatismes i els revisionismes

      6.5.4. Els probelems de la reconstrucció i de la interpretació

      6.5.5. El passat, la història, la impostura i la veritat. Estudi d’un cas.

      6.5.6. Problemes a l’hora d’identificar els subjectes (individuals i col·lectius)

      6.5.7. El passat, la memòria i la història

      6.5.8. Els problemes de la comunicació: l’escriptura i altres formats


 

 

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

 

Proves d’avaluació continuada (PAC’s) ......................................................  75%

            (tres assajos: PACs 1-2-3............................      25% cada un)

Un treball final sobre un tema o una qüestió relacionada amb l’assignatura (emmarcat dins dels casos de l’apartat 6.5. de la metodologia (PAC 4)...........................................................................................................25%

 

 

Avaluació única

Avaluació Única
L’alumne que desitgi acollir-se a aquesta modalitat ho HA DE SOL.LICITAR seguint el procediment ordinari de la Facultat i dins del calendari establert.

Per superar l’avaluació única l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura (desenvolupar un tema, respondres preguntes i comentar un document).

Reavaluació

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única. 

El calendari de reavaluació  estableix el mes de març per a les assignatures del primer semestre i de juliol per a les assignatures anuals i del segon semestre. 

Les proves de reavaluació són les mateixes que les de l’avaluació única.

Les dates, les hores i l’aulari de les proves de reavaluació es publiquen al web de la Facultat.

IMPORTAT: Per superar la reavaluació, l’alumne haurà de lliurar els exercicis que s’han exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

L’examen es podrà realitzar de forma presencial u online

 

 

Reavaluació

 

La Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i qualificació dels aprenentatges contempla un sistema de reavaluació, dirigit a tots aquells estudiants que no hagin superat l’avaluació final en la data de tancament dels processos d’avaluació continuada i d’avaluació única.

El calendari de la reavaluació per al curs 2016/17 s’ha fixat al mes de març per a les assignatures amb docència de primer semestre, i al mes de juliol per a les del segon semestre.

D’acord amb la normativa de la UB, tot s els alumnes amb la qualificació de “Suspens” o “No Presentat”, podem optar a la reavaluació.

Per superar la prova de reavalució, l’alumne haurà de lliurar tots els exercicis que el professor ha exigit al llarg del curs i fer un examen sobre el contingut global de l’assignatura.

L’examen es podrà realitzar de forma presencial u online.

 

 

Fonts d'informació bàsica

Consulteu la disponibilitat a CERCABIB

Llibre

 

AGUIRRE ROJAS, Carlos Antonio, La historiografía en el siglo XX: historia e historiadores entre 1848 y ¿2025?, Barcelona, Montesino, 2004.

 

ÁLVARO, Francesc-Marc, Entre la mentida i l’oblit. El laberint de la memòria col·lectiva, Barcelona, La Magrana, 2012.

 

ÁLVARO, Francesc-Marc, Els assassins de Franco, Barcelona, L’esfera dels llibres, 2005.

 

ARON, Raymond, La República Imperial. Los Estados Unidos en el mundo (1945-1972), Madrid, Alianza, 1976.

 

BREUILLY, John (ed), The Oxford Handbook of the History of Nationalism, Oxford University Press, 2013.

 

BOBBIO, Norberto, Liberalismo y democracia, Mèxic, FCE, 1989.

 

COLOMINES, Agustí, Testimoni públic: política, cultura i nacionalisme, Catarroja, Afers, 2001.

 

HELD, David, La democracia y el orden Global, Barcelona, Paidós, 1997.

 

HOBSBAWM, Eric, La era del imperio (18751914), Barcelona, Labor, 1989.

 

HOBSBAWN, Eric, Historia del siglo XX :1914-1991, Barcelona, Crítica, 2000

 

FERGUSON, Niall, La guerra del mundo, Barcelona, Debate, 2007.

 

FERGUSON, Niall, Civilización: Occidente y el resto, Barcelona, Debate, 2012.

 

FONTANA, Josep, L’ofici d’historiador, Girona, Documenta Universtària, 2010.

 

HALLIDAY, Fred, Genésis de la Segunda Guerra Fría, México, FCE, 1989.

 

JUDT, Tony, Postguerra. Una historia de Europa desde 1945, Madrid, Taurus, 2006.

 

JUDT, Tony, Pensar el segle XX, Barcelona, La Magrana, 2012.

 

JONES, E. L., El Milagro Europeo, entorno, economía y geopolítica en la historia de Europa y Asia, Madrid, Alianza, 1990.

 

MAZOWER, Mark, La Europa negra, Barcelona, Ediciones B, 2001.

 

MOSSE, George, La cultura europea del siglo XX, España, Ariel, 1997.

 

ROMEO, Maria Cruz – SAZ, Ismael, El siglo XX : historiografía e historia, València, Publicacions de la Universitat de València, 2002.

 

SCHORSKE, Carl, Viena de fin de siglo. Política y cultura, Barcelona, Gustavo Gili, 1981. 

 

TERMES, Josep, Història de combat, Catarroja, Afers, 2007.

 

ZAKARIA, Fareed, El Mundo después de USA, Barcelona, Espasa, 2009

Text electrònic

 

Dossier electrònic de lectures